{"id":2413,"date":"2015-11-12T10:25:17","date_gmt":"2015-11-12T08:25:17","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2413"},"modified":"2015-11-12T10:25:17","modified_gmt":"2015-11-12T08:25:17","slug":"reformar-la-normativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/reformar-la-normativa\/","title":{"rendered":"Reformar la normativa?"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\">Publicam aqu\u00ed l&#8217;article aparegut en el n. 41 de la revista <em>Llengua i Treball<\/em> (octubre 2015). Les limitacions d&#8217;espai d&#8217;aquella publicaci\u00f3 de paper van exigir de fer una certa reducci\u00f3 del text original. Com que aqu\u00ed no tenim problemes d&#8217;espai, oferim el text sencer.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>Reformar la normativa? Parlem-ne<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara es torna a parlar de reformar la normativa de la llengua catalana. \u00c9s un flux de pressi\u00f3 constant sobre els responsables d&#8217;aquesta normativa, que espera aconseguir (i, de fet, aconsegueix) alguns resultats. Ens diuen que la normativa est\u00e0 desfasada, que la llengua del carrer no la segueix, perqu\u00e8 en alguns punts \u00e9s dif\u00edcil, complicada i inoperant. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una manera err\u00f2nia d&#8217;abordar la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan es va establir aquesta normativa, durant les primeres d\u00e8cades del segle XX, el catal\u00e0 tenia darrere uns quants segles de subordinaci\u00f3 a l&#8217;espanyol (i al franc\u00e8s, a la part nord del pa\u00eds). Aix\u00f2 tenia per conseq\u00fc\u00e8ncies una llengua fortament interferida per l&#8217;espanyol i la manca d&#8217;un model formal assumit pel gruix de la poblaci\u00f3, at\u00e8s que l&#8217;est\u00e0ndard espanyol havia suplit el corresponent catal\u00e0 en tots els \u00e0mbits en qu\u00e8 un est\u00e0ndard s&#8217;utilitza. El catal\u00e0 era b\u00e0sicament un col\u00b7loquial fragmentat en nombrosos dialectes. Vam tenir la sort que sorg\u00ed un projecte clar de construcci\u00f3 d&#8217;una llengua nacional, no subordinada a l&#8217;espanyol i m\u00e9s en sintonia amb les solucions de les lleng\u00fces europees \u2014de les quals l&#8217;espanyol sovint se separa\u2014 i amb un model est\u00e0ndard referencial al servei de l&#8217;expressi\u00f3 clara i de la comunicaci\u00f3 funcional. La implantaci\u00f3 social d&#8217;aquell model, ben diferent de la llengua del carrer, era dif\u00edcil: era un moment en qu\u00e8 no hi havia mitjans de comunicaci\u00f3 de masses i l&#8217;ensenyament era en espanyol. Per\u00f2 el model va ser molt ben acollit per la societat culta catalana, que hi pos\u00e0 entusiasme i patriotisme, perqu\u00e8 era un model de llengua per a la dignitat del pa\u00eds. Amb aquell entusiasme i patriotisme, si hagu\u00e9ssim tingut escola i mitjans de comunicaci\u00f3 com els d&#8217;ara, l&#8217;est\u00e0ndard de Fabra i el seu entorn hauria avan\u00e7at de manera extraordin\u00e0ria.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Interessa dir, i aquesta \u00e9s una de les claus de la q\u00fcesti\u00f3, que aquell projecte era progressiu, sobretot pel que respecta a la deshispanitzaci\u00f3. Una empresa tan gran i complexa for\u00e7osament s&#8217;havia de fer amb molt de temps. Calia avan\u00e7ar en el coneixement de la interfer\u00e8ncia \u2014Fabra nom\u00e9s en pogu\u00e9 desvelar una part\u2014, i a mesura que avan\u00e7ava aquest coneixement, proposar i assajar solucions de genu\u00efnitat, sempre trencadores i revolucion\u00e0ries.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La dictadura de Franco va desbaratar aquell projecte \u00a0i el va ferir greument. Al final de la foscor, la codificaci\u00f3 hi era, per\u00f2 la major part de la poblaci\u00f3 la desconeixia. Calia pr\u00e0cticament comen\u00e7ar una altra vegada el proc\u00e9s d&#8217;implantaci\u00f3 social. I ara hi havia una difer\u00e8ncia important respecte del comen\u00e7ament de segle XX: ara hi hauria l&#8217;oficialitat del catal\u00e0, l&#8217;ensenyament del catal\u00e0 a l&#8217;escola \u2014o simplement l&#8217;escola en catal\u00e0\u2014 i els grans mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. Les possibilitats eren immenses per a implantar i socialitzar la llengua \u2014i la progressivitat\u2014 concebuda per Fabra. Per\u00f2, com una desgr\u00e0cia caiguda damunt el pa\u00eds, sorg\u00ed un moviment revisionista que, d&#8217;entrada, declar\u00e0 inservible aquell model de llengua, i sobretot aquells principis, quan era el moment de popularitzar-los. Els revisionistes es feren els amos de pr\u00e0cticament tots els mitjans de comunicaci\u00f3, i l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans comen\u00e7\u00e0 a ballar a la corda fluixa fent concessions al \u00abpopulisme\u00bb ling\u00fc\u00edstic alhora que intentava mostrar que el contenia. Sense aquell episodi, avui el catal\u00e0 est\u00e0ndard podria ser una llengua ben diferent, molt m\u00e9s alliberada de la subordinaci\u00f3, menys espanyola, m\u00e9s europea i m\u00e9s unificada internament.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La xerrameca de la llengua f\u00e0cil no t\u00e9 la m\u00e9s m\u00ednima base. El problema del catal\u00e0 no \u00e9s de triar entre unes solucions normatives o unes altres, sin\u00f3 de manca d&#8217;\u00fas, de subordinaci\u00f3 i de manca de la normalitat social\u00a0 necess\u00e0ria per a fer de les nostres normes quelcom tan f\u00e0cil o dif\u00edcil com les de qualsevol llengua. Les normes s\u00f3n f\u00e0cils si s&#8217;ensenyen b\u00e9 i si es vehiculen models per a imitar, sobretot en els mitjans. Si en aquestes darreres d\u00e8cades els mitjans haguessin usat amb normalitat \u2014en lloc de prohibir-los\u2014 mots genu\u00efns com <em>cercar<\/em>, <em>batlle<\/em> i <em>vaccinar<\/em>, ara tothom diria <em>cercar<\/em>, <em>batlle<\/em> i <em>vaccinar<\/em>, com diem <em>menys<\/em>\u00a0 o <em>greuge<\/em>, i no <em>menos<\/em> i <em>agravi<\/em>. Les solucions aparentment m\u00e9s ut\u00f2piques, vehiculades pels mitjans, esdevenen generals, naturals i f\u00e0cils. No hi hauria res m\u00e9s f\u00e0cil que usar les preposicions <em>per<\/em> i <em>per a<\/em> segons el significat, ara destru\u00eft per la nefasta mutilaci\u00f3 de la segona davant infinitiu; i si un s&#8217;acostuma a usar les combinacions de pronoms tal com fan els valencians (<em>li&#8217;l, li la, li ho, els el, els la<\/em>, etc.), trobar\u00e0 una complicaci\u00f3 quasi insalvable el caos del col\u00b7loquial oriental.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Si s&#8217;ha de revisar la normativa, ha de ser per a aprofundir en els principis de genu\u00efnitat i d&#8217;unitat. En tot cas, sense reformar res, i nom\u00e9s fent una bona gesti\u00f3 de la normativa gramatical i sobretot del DIEC, seleccionant les opcions m\u00e9s genu\u00efnes i convenients, ja es podria avan\u00e7ar enormement.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Publicam aqu\u00ed l&#8217;article aparegut en el n. 41 de la revista Llengua i Treball (octubre 2015). Les limitacions d&#8217;espai d&#8217;aquella publicaci\u00f3 de paper van exigir de fer una certa reducci\u00f3 del text original. Com que aqu\u00ed no tenim problemes d&#8217;espai, oferim el text sencer. &nbsp; Reformar la normativa? Parlem-ne Ara es torna a parlar de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2413","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2413","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2413"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2413\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2413"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2413"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2413"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}