{"id":241,"date":"2007-02-09T17:13:53","date_gmt":"2007-02-09T15:13:53","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=241"},"modified":"2007-07-10T13:41:41","modified_gmt":"2007-07-10T11:41:41","slug":"pronunciacio-tenim-un-problema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/pronunciacio-tenim-un-problema\/","title":{"rendered":"Pronunciaci\u00f3: tenim un problema"},"content":{"rendered":"

Estic profundament preocupat pel que li succeeix a la pronunciaci\u00f3 del catal\u00e0. I no \u00e9s d’ara: he publicat algun article sobre el tema (Accents estrangers<\/a>) i he fet alguna p\u00e0gina web mogut per aquesta preocupaci\u00f3 (Guia de correcci\u00f3 fon\u00e8tica<\/a>). I qu\u00e8 passa amb la pronunciaci\u00f3 catalana? Senzillament que els trets m\u00e9s definitoris d’aquesta pron\u00fancia van essent substitu\u00efts per les formes d’articular de l’espanyol, de manera que la fon\u00e8tica \u2013que \u00e9s la cara de la llengua, la primera cosa que es “veu”, el primer tret de personalitat ling\u00fc\u00edstica\u2013 esdev\u00e9 un rostre desfigurat. Estic conven\u00e7ut que no \u00e9s un problema d’immigraci\u00f3. No, el que succeeix \u00e9s que els catalanoparlants, abocats ara al biling\u00fcisme intensiu, a for\u00e7a d’assimilar l’articulaci\u00f3 exacta dels sons espanyols \u2013l’espanyol \u00e9s l’\u00fanica llengua que no es pot parlar “amb accent”\u2013 apliquen aquesta articulaci\u00f3 als sons catalans, que s\u00f3n els que paguen la festa. Un macabre principi d’economia ling\u00fc\u00edstica descarta la possessi\u00f3 d’un doble sistema fon\u00e8tic i ho resol tot a base d’anivellar els h\u00e0bits fon\u00e8tics a partir de l’espanyol.<\/p>\n

L’avan\u00e7ada d’aquest fenomen, a les principals \u00e0rees urbanes de tot el territori ling\u00fc\u00edstic, \u00e9s la substituci\u00f3 de la el<\/a> (o ela) tradicional catalana, la que sempre ens havia caracteritzat i identificat, per l’espanyola equivalent, que un amic meu, no gaire cient\u00edfic, qualificava de ela amariconada<\/em>. El fet va comen\u00e7ar, fa una cinquantena d’anys, per algunes persones joves de sexe femen\u00ed i de certa classe social (L\u00f3pez del Castillo en digu\u00e9 per aix\u00f2 parlar bleda<\/em>) i despr\u00e9s va esdevenir un tret infantil i juvenil de les \u00e0rees urbanes. Per\u00f2, com que d’aix\u00f2 ja fa molts d’anys, aquells infants ja s’han fet grans i la frontera que separa les dues pron\u00fancies ha anat pujant un any cada any. I continua pujant. Si aix\u00f2 continua, la desaparici\u00f3 de la el catalana \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de cert temps. Un altre cas de canvi estrident en la pron\u00fancia tradicional \u00e9s la substituci\u00f3 de la vocal neutra per una a<\/em> oberta a l’\u00e0rea de Barcelona (parlar xava<\/a>). \u00c9s tamb\u00e9 un fenomen ascendent en l’escala d’edat, tot i que nom\u00e9s localitzat \u2013ara com ara\u2013 a l’\u00e0rea d’influ\u00e8ncia de Barcelona. En aquesta zona la el bleda i el vocalisme xava van junts \u2013jo en dic parlar xava-bleda<\/em>\u2013, i han desbaratat l’antic i bell parlar barcelon\u00ed, que d’aqu\u00ed a poc temps nom\u00e9s es podr\u00e0 trobar representat en alguns ancians. La destrossa de la pron\u00fancia catalana inclou molts altres fets \u2013ensordiments, apitxaments, etc.\u2013, per\u00f2 nom\u00e9s amb els dos trets indicats m\u00e9s amunt \u2013parlar bleda i parlar xava\u2013, que s’estan convertint en “llengua normal” a les \u00e0rees afectades, tenim una flagrant desfiguraci\u00f3 fon\u00e8tica del catal\u00e0, que podem dir que passa a ser parlat amb un clar accent estranger<\/em>.<\/p>\n

Comprensiblement, un sector molt afectat per aquest fet \u00e9s el dels “professionals de la veu” (locutors, dobladors, etc.), per la simple ra\u00f3 que en la immensa majoria dels casos exerceixen el seu ofici locutant o doblant en espanyol i en catal\u00e0. Quan ho fan en espanyol la seva dicci\u00f3 ha de ser perfecta, i aix\u00f2 els porta a posar tot el zel en la bona pronunciaci\u00f3 d’aquesta llengua, cosa que t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia autom\u00e0tica l’adaptaci\u00f3 de la pron\u00fancia catalana als h\u00e0bits de l’espanyola quan treballen en catal\u00e0. Un cas sagnant \u00e9s la publicitat: la majoria dels anuncis que sentim a la r\u00e0dio i televisi\u00f3 catalanes estan parlats amb una dicci\u00f3 infecta i repugnant. Com infectes per sistema s\u00f3n les pron\u00fancies dels actors joves de s\u00e8ries com El cor de la ciutat<\/em>, per posar un exemple de gran seguiment social. Bleda o xava-bleda infecte i repugnant: aix\u00ed de clar i contundent.<\/p>\n

Davant tot aix\u00f2 jo em deman: hi ha alg\u00fa, dels qui tenen responsabilitats pol\u00edtiques, que es preocupi per aquesta q\u00fcesti\u00f3, o, fins i tot, que en sigui plenament conscient? Hi ha alguna pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica pensada per a incidir damunt aquesta penosa realitat? Interessa alg\u00fa la qualitat de la llengua i la perviv\u00e8ncia de les seves senyes essencials? O ens hem resignat a perdre la personalitat que ens caracteritza i la cara que ens identifica? Em tem que una resposta la trobarem en la mateixa extensi\u00f3 brutal de l’epid\u00e8mia: de cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els qui estan instal\u00b7lats en les noves pron\u00fancies, tamb\u00e9 mestres i professors, que s\u00f3n els qui ho haurien de corregir, i, fins i tot, alguns col\u00b7legues meus universitaris del m\u00f3n de la Filologia Catalana. En continuar\u00e9 parlant, perqu\u00e8 a mi s\u00ed que em preocupa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estic profundament preocupat pel que li succeeix a la pronunciaci\u00f3 del catal\u00e0. I no \u00e9s d’ara: he publicat algun article sobre el tema (Accents estrangers) i he fet alguna p\u00e0gina web mogut per aquesta preocupaci\u00f3 (Guia de correcci\u00f3 fon\u00e8tica). I qu\u00e8 passa amb la pronunciaci\u00f3 catalana? Senzillament que els trets m\u00e9s definitoris d’aquesta pron\u00fancia van […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-241","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=241"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/241\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}