{"id":239,"date":"2007-01-22T21:19:56","date_gmt":"2007-01-22T19:19:56","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=239"},"modified":"2007-07-10T13:42:19","modified_gmt":"2007-07-10T11:42:19","slug":"gramatica-valenciana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/gramatica-valenciana\/","title":{"rendered":"Gram\u00e0tica valenciana"},"content":{"rendered":"

Fins ara no havia tingut temps de llegir la Gram\u00e0tica normativa valenciana<\/em>, elaborada per l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua<\/a>. Ara que ja ho he fet, en puc oferir uns breus i modestos comentaris.<\/p>\n

Primer. Ja en els Preliminars es pot veure el m\u00e9s pur equilibrisme AVL: es repeteix que el valenci\u00e0 \u00e9s part de la llengua compartida<\/em> per un conjunt de territoris, que s’enumeren, per\u00f2 tot t\u00e9 una aparen\u00e7a d’una gram\u00e0tica d’una llengua parlada entre el S\u00e8nia i el Segura i prou. L’obra comen\u00e7a dient que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’abolici\u00f3 de l’\u00fas p\u00fablic de la llengua despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3, la llengua<\/em> no dispos\u00e0 de gram\u00e0tics que la descriguessin i la codificassin amb rigor. Fins que aquests aparegueren. I aquests foren Fullana, Ort\u00edn, Revest, Salvador, Giner, Sanchis Guarner i Valor. Fabra arriba a sortir per un petit moment, empetitit i amagat en un raconet on f\u00e0cilment passa inadvertit.<\/p>\n

Segon. Els acad\u00e8mics ens informen que \u00abes tracta d\u2019una gram\u00e0tica normativa, que pret\u00e9n abastar el conjunt de l\u2019\u00e0mbit geogr\u00e0fic valenci\u00e0.\u00bb Amb tot, no s\u00e9 si aix\u00f2 resol el misteri de l’autoritat de l’AVL: qu\u00e8 passa si una prescripci\u00f3 de l’acad\u00e8mia entra en contradicci\u00f3 amb una altra de l’Institut d’Estudis Catalans? Quina ser\u00e0 aleshores la norma de refer\u00e8ncia per als valencians? I per als no valencians? Perqu\u00e8 si la mateixa entitat ens indica que valenci\u00e0 <\/em>\u00e9s tamb\u00e9 el nom de la llengua tota<\/em>, una certa l\u00f2gica indicaria que les normes del valenci\u00e0 podrien ser tamb\u00e9 les normes de la llengua tota. Misteris inherents al fet ins\u00f2lit que una llengua tan petita tingui dues autoritats ling\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n

Tercer. Els gram\u00e0tics ens diuen que \u00abs\u2019han prioritzat les formes de l\u2019anomenat valenci\u00e0 general<\/em>, at\u00e9s que es tracta d\u2019una gram\u00e0tica normativa, que pret\u00e9n abastar el conjunt de l\u2019\u00e0mbit geogr\u00e0fic valenci\u00e0.\u00bb I afegeixen que tamb\u00e9 recolliran com a secund\u00e0ries formes com tenir<\/em>, penso<\/em> o tingu\u00e9s<\/em>, \u00abperqu\u00e8 s\u00f3n pr\u00f2pies de determinades comarques valencianes, aix\u00ed com d\u2019altres territoris de l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic, o perqu\u00e8 tenen un \u00fas literari important. […] Per aix\u00f2, cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codificaci\u00f3 normativa: la selecci\u00f3 a favor de la forma m\u00e9s estesa o de m\u00e9s tradici\u00f3 liter\u00e0ria, a fi de garantir millor la cohesi\u00f3 del sistema ling\u00fc\u00edstic<\/em> [sotslineat meu]\u00bb. La invocaci\u00f3 de la coher\u00e8ncia del sistema ling\u00fc\u00edstic t\u00e9 la seva gr\u00e0cia, despr\u00e9s que la instituci\u00f3 ha donat reiteradament aquest nom \u2013sistema ling\u00fc\u00edstic\u2013 a la llengua en la seva totalitat. Ara l’etiqueta apareix \u00edntimament lligada a la idea de valenci\u00e0 general<\/em>.<\/p>\n

Quart. Dit tot aix\u00f2, la gram\u00e0tica no \u00e9s especialment localista ni regionalista ni, per descomptat, secessionista. Amb algunes matisacions que podr\u00edem fer, \u00e9s la gram\u00e0tica catalana amb la incorporaci\u00f3 de formes valencianes admeses pels bons gram\u00e0tics valencians i pel mateix Institut. En alguns moments de la lectura hi pots arribar a veure una cosa feta amb copy-paste<\/em>. Tot i que t\u00e9 la seva personalitat, i t\u00e8cnicament \u00e9s una obra ben feta: a la casa hi ha grans mediocres \u2013per ser suau\u2013 i grans gram\u00e0tics, com \u00e9s esperable d’una instituci\u00f3 on els acad\u00e8mics s\u00f3n designats pels partits d’acord amb el nombre dels seus escons. No vull passar per alt algun detall que m’ha semblat especialment encertat: per exemple, crec que \u00e9s l’\u00fanica gram\u00e0tica catalana que estableix una normativa satisfact\u00f2ria sobre els usos de les formes com <\/em>i com a<\/em>.<\/p>\n

Cinqu\u00e8 (quint dirien ells). La cosa m\u00e9s discutible de la gram\u00e0tica \u00e9s la inversi\u00f3 que fa de les prefer\u00e8ncies tradicionals. Es pret\u00e9n de substituir el model formal forjat al Pa\u00eds Valenci\u00e0 a partir de Sanchis Guarner i altres, que prefereix aquest<\/em> a este<\/em> i serveixes<\/em> a servixes<\/em> \u2013per la cohesi\u00f3 global del sistema ling\u00fc\u00edstic\u2013, per un model m\u00e9s fragmentador i localista. La justificaci\u00f3 d’aquesta opci\u00f3 tampoc no \u00e9s del tot aigua clara: el que ja era un model formal tradicional \u00e9s valorat com quelcom pertanyent a un “reducte” universitari, alhora que el nou model es presenta com el propi dels mitjans de comunicaci\u00f3 (dels de la Generalitat, sens dubte) i de la llengua “est\u00e0ndard”. Podr\u00edem afegir-hi m\u00e9s detalls (s’accepta tranquil\u00b7lament ah\u00ed<\/em> o la llet est\u00e0 calenta<\/em>), per\u00f2 la cosa es faria massa llarga.<\/p>\n

Amb l’AVL \u2013aquesta podria ser la conclusi\u00f3\u2013 tenim la unitat de la llengua m\u00e9s proclamada pel poder, i la unitat de la comunitat ling\u00fc\u00edstica m\u00e9s debilitada per aquest mateix poder.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fins ara no havia tingut temps de llegir la Gram\u00e0tica normativa valenciana, elaborada per l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. Ara que ja ho he fet, en puc oferir uns breus i modestos comentaris. Primer. Ja en els Preliminars es pot veure el m\u00e9s pur equilibrisme AVL: es repeteix que el valenci\u00e0 \u00e9s part de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-239","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=239"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/239\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}