Alguns que miram una mica m\u00e9s amunt que els interessos de la butxaca tenim la convicci\u00f3 que una missi\u00f3 fonamental del nou Estat que s’albira \u00e9s, d’una banda, convertir la llengua catalana en una llengua tan normal com el noruec a Noruega i, d’altra banda, reprendre el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en clau nacional iniciat al comen\u00e7ament del segle XX i desbaratat en els darrers trenta anys per un moviment de reducci\u00f3 localista i de reespanyolitzaci\u00f3, que ha actuat especialment en els principals mitjans de comunicaci\u00f3 de la capital. Ni una cosa ni l’altra em semblen f\u00e0cils, vist el discurs sobre la llengua que s’est\u00e0 construint, per\u00f2 des de la fe en aquest poble crec que no hi pot haver lloc per a la claudicaci\u00f3 ni la ren\u00fancia.<\/p>\n
L’estatus jur\u00eddic de la llengua o les lleng\u00fces en el nou Estat \u00e9s un element clau que condicionar\u00e0 l’assoliment dels dos objectius indicats. Tamb\u00e9 el segon, encara que se’n parli poc o gens. No \u00e9s l’\u00fanic factor: la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica que practiqui l’Estat ser\u00e0 concloent, per\u00f2 aquesta pol\u00edtica no es pot desvincular de l’estatus d’oficialitat ling\u00fc\u00edstica, que la condicionar\u00e0 decisivament.<\/p>\n
Els defensors de l’oficialitat de l’espanyol han fornit un conjunt d’arguments que es mouen entre la mera estrat\u00e8gia \u2014assegurar el suport de la poblaci\u00f3 hispanoparlant al proc\u00e9s\u2014 i un discurs basat en la convicci\u00f3 de la bondat d’una Catalunya ling\u00fc\u00edsticament plural, presentada com a m\u00e9s democr\u00e0tica i respectuosa que l’estatus d’oficialitat \u00fanica. La impostura major ha consistit a associar l’oficialitat \u00fanica del catal\u00e0 al model espanyol o franc\u00e8s, com si aquella f\u00f3rmula no fos la m\u00e9s normal arreu del m\u00f3n. La ra\u00f3 de l’estrat\u00e8gia parteix d’uns apriorismes molt simplificadors: l’atribuci\u00f3 als hispanoparlants d’unes necessitats que ells no han formulat en cap moment i d’una incapacitat d’entendre que es podran sentir perfectament c\u00f2modes amb un tractament cur\u00f3s dels seus drets sense necessitat de comprometre el futur del catal\u00e0 amb l’aventura cooficialista. Els qui invoquen la \u00abCatalunya plural\u00bb com a fet irreversible i \u00e0dhuc desitjable sostenen que aix\u00f2 no \u00e9s incompatible amb una situaci\u00f3 hegem\u00f2nica del catal\u00e0. Si amb un Estat en contra hem avan\u00e7at molt, diuen, \u00e9s segur que m\u00e9s avan\u00e7arem sense aquesta anomalia i amb un Estat a favor. Cal dir, per\u00f2, que els avan\u00e7os fets s\u00f3n sectorials i que, malgrat aquests, la perviv\u00e8ncia del catal\u00e0 amb els elements del context actual no \u00e9s clara. Ser\u00e0 radicalment diferent en un context de doble oficialitat per\u00f2 sense un Estat en contra? Crec que una resposta afirmativa podria pecar d’un exc\u00e9s de confian\u00e7a. Hi ha prou exemples de societats en qu\u00e8 la llengua pr\u00f2pia es troba en situaci\u00f3 de precarietat sense l’exist\u00e8ncia d’un Estat hostil. Les forces internes tamb\u00e9 compten.<\/p>\n
Per a mi la clau de la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0 \u00e9s que l’espanyol cessi de ser la llengua sabuda per tothom i que el catal\u00e0 agafi aquest rol. Un fet sociol\u00f2gic al servei del qual s’han de posar els instruments jur\u00eddics. Aix\u00f2 requereix que l’espanyol no sigui m\u00e9s d’aprenentatge obligatori a l’escola \u2014s\u00ed disponible per a aquells qui ho vulguin\u2014 i que un poder\u00f3s sistema de mitjans de comunicaci\u00f3 en catal\u00e0 substitueixi el sistema espanyol actual. I tamb\u00e9 que el catal\u00e0 sigui l’idioma usat sistem\u00e0ticament per tots els representants del poder (funcionaris, jutges, policies). La poblaci\u00f3 hispanoparlant ha d’anar diluint-se en un proc\u00e9s gradual, natural i tranquil. Amb dos o tres salts generacionals, com passa amb tots els fets migratoris en qualsevol pa\u00eds normal. La persist\u00e8ncia d’una poblaci\u00f3 massiva amb l’espanyol com a llengua d’identificaci\u00f3, afavorida pel fet que aquesta llengua fos oficial i pel seu ensenyament obligatori, podria significar el manteniment de les rutines actuals \u2014que ja tendiran a durar\u2014 i la frustraci\u00f3 de la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0, tot i l’exist\u00e8ncia d’un Estat propi.<\/p>\n
La planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que ara debatem s’ha de fer tenint en compte les necessitats dels actuals hispanoparlants adults i, sobretot, les noves generacions que naixeran a la Catalunya independent. Per als primers, tots els quals pr\u00e0cticament ja entenen el catal\u00e0, es pot arbitrar un sistema temporal de protecci\u00f3 dels seus interessos, garantint que puguin continuar els seus usos ling\u00fc\u00edstics tal com s\u00f3n actualment. Les noves generacions, siguin de llengua familiar catalana, espanyola, \u00e0rab o albanesa, tindran \u2014han de tenir\u2014 el catal\u00e0 com la llengua principal per a la seva interacci\u00f3 social. Si el catal\u00e0 no \u00e9s la llengua dels pares, l’aprendran r\u00e0pidament per immersi\u00f3 social \u2014aquesta, aut\u00e8ntica\u2014 i la parlaran amb la mateixa compet\u00e8ncia que els fills de catalanoparlants. I la transmissi\u00f3 de la llengua familiar, si no \u00e9s la catalana, durar\u00e0 fins que ells vulguin. Se suposa que ser\u00e0 tal com succeeix a qualsevol pa\u00eds que rep immigraci\u00f3. Sembla, per\u00f2, que per a aix\u00f2 el catal\u00e0 ha de ser la llengua nacional i oficial de l’Estat.<\/p>\n
(Article publicat a la revista Lletres<\/em>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Alguns que miram una mica m\u00e9s amunt que els interessos de la butxaca tenim la convicci\u00f3 que una missi\u00f3 fonamental del nou Estat que s’albira \u00e9s, d’una banda, convertir la llengua catalana en una llengua tan normal com el noruec a Noruega i, d’altra banda, reprendre el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en clau nacional iniciat al […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2386","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2386","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2386"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2386\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2389,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2386\/revisions\/2389"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2386"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2386"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}