{"id":236,"date":"2006-12-29T09:28:19","date_gmt":"2006-12-29T07:28:19","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=236"},"modified":"2016-12-31T19:30:07","modified_gmt":"2016-12-31T17:30:07","slug":"com-era-la-festa-de-lestendard","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/com-era-la-festa-de-lestendard\/","title":{"rendered":"Com era la festa de l’Estendard?"},"content":{"rendered":"

\"\"La festa de l’Estendard \u00e9s una de les festes civils m\u00e9s antigues d’Europa. Se celebra a la ciutat de Palma d’en\u00e7\u00e0 del segle XIII per a commemorar la conquesta de l’illa per Jaume I i la incorporaci\u00f3 de Mallorca al m\u00f3n catal\u00e0 i cristi\u00e0. \u00c9s un homenatge al Conqueridor i a la seva Senyera, que \u00e9s la del poble mallorqu\u00ed. En aquest post explicar\u00e9 esquem\u00e0ticament com era la festa de l’Estendard i com ha evolucionat amb el pas del temps.
\n<\/p>\n

La festa a l’\u00e8poca d’esplendor<\/strong><\/p>\n

La festa tenia un component civil i un de religi\u00f3s. Homenatge a la gesta de la Conquesta d’una banda i acci\u00f3 de gr\u00e0cies a D\u00e9u de l’altra; participaci\u00f3 de la societat civil d’una banda i del clergat de l’altra. La festa de l’Estendard, va ser, a m\u00e9s, la m\u00e9s fastuosa i solemne de les celebracions que es feien a Mallorca. Hi era tot Palma i part de la Part Forana. Constava dels rituals seg\u00fcents:<\/p>\n

1. La treta de l’Estendard<\/p>\n

Amb la pla\u00e7a de Cort engalanada (la fa\u00e7ana encortinada i amb el retrat de Jaume I<\/a> exposat al centre, i amb murta per terra) i amb m\u00fasica, es treia la reial Senyera de Jaume I de la casa dels jurats (ara Ajuntament) i es col\u00b7locava dreta en el centre de la pla\u00e7a. La considerada aut\u00e8ntica es va cremar en un incendi el 1894, i posteriorment fou substitu\u00efda per la c\u00f2pia actual<\/a>. A la pla\u00e7a seien els jurats i els caps de tots els oficis (gremis) vestits amb les millors gales. L’Estendard era honorat amb una salva de la companyia d’artillers de la Universitat de Mallorca, i despr\u00e9s cinc o sis artillers restaven fent-li escorta.<\/p>\n

2. Les desfilades del batle i el mestre de guaita<\/p>\n

Despr\u00e9s desfilaven i retien homenatge a l’Estendard i al quadre del Conqueridor, amb els corresponents seguicis i amb m\u00fasica, el mestre de guaita (cap de la policia), el batle reial i el veguer (oficials representants del rei) i els nobles a cavall.<\/p>\n

3. La process\u00f3-cavalcada<\/p>\n

Despr\u00e9s es formava un seguici per a anar a cercar el representant del rei (dit segons les \u00e8poques lloctinent, governador o virrei)\u00a0al palau de l’Almudaina. Encap\u00e7alaven la comitiva els m\u00fasics, despr\u00e9s venien els nobles\u00a0a cavall, despr\u00e9s els menestrals, els jurats a peu, els caps dels col\u00b7legis artesanals (gremis) \u2013que portaven les seves banderes\u2013 i finalment el penoner amb l’Estendard. El portaestendard, que era un jurat, anava a cavall, acompanyat d’altres quatre cavallers, i en els segles XV i XVI, per privilegi del rei Mart\u00ed, anava abillat amb la cimera reial<\/a> [reproducci\u00f3 actual<\/a>] del Drac Alat. Mentrestant, en els bastions l’artilleria disparava salves. Lloctinent o virrei, jurats, batle, veguer, portaestendard i altres congregats se situaven a la pla\u00e7a de la Seu, on s’incorporava el clergat i d’on partia la process\u00f3.<\/p>\n

La process\u00f3 era comen\u00e7ada per la part religiosa i seguida per la part civil esmentada. Pr\u00e8viament s’havia fet una missa a la Seu durant la qual les campanes convocaven a la participaci\u00f3. Formaven aquesta part religiosa els penons de la Seu, penons de les parr\u00f2quies, dos grans canelobres portats per infants amb dalm\u00e0tiques<\/a>, la creu processional major de la Seu, els frares dels convents \u2013que eren multitud\u2013, els escolans de les parr\u00f2quies amb els cirials, els preveres de les parr\u00f2quies amb capes pluvials<\/a>, els canonges tamb\u00e9 amb capes pluvials, l’abat de la Real amb capa, dues imatges de la Mare de D\u00e9u acompanyades de ciris, i finalment el bisbe amb capa pluvial i mitra<\/a>. Darrere la part religiosa desfilava la part civil, amb el governador i els jurats, darrere els quals anava el portaestendard i acompanyants, i darrere aquests tota la cavalleria.<\/p>\n

La desfilada partia de la Seu i seguia pels carrers del Deganat, de Sant Pere Nolasc, d’en Morei, pla\u00e7a de Santa Eul\u00e0lia (on cridaven dues vegades Santa Eul\u00e0lia!<\/em>), carrer del Sant Crist, actual pla\u00e7a d’en Coll, Sindicat i pla\u00e7a de Sant Antoni, on hi havia l’esgl\u00e9sia de Sant Antoni de P\u00e0dua i en ella la capella de Sant Jordi amb el magn\u00edfic retaule<\/a> de Pere Ni\u00e7ard (all\u00e0 cridaven dues vegades Sant Antoni!<\/em> i Sant Jordi!<\/em>). Quan la process\u00f3 arribava a la porta de Sant Antoni, els mariners hissaven verticalment l’Estendard, amb l’ajuda de cordes i el feien passar per damunt la murada, per a evitar que la Senyera s’inclin\u00e0s. Un cop fora de la ciutat, en el lloc dit el Peir\u00f3 un predicador pronunciava un serm\u00f3, sobre l’efem\u00e8ride del dia, amb el governador i els jurats asseguts en el seu banc. A partir de 1566 aquest serm\u00f3 es va fer a la Seu, acabada la process\u00f3. Despr\u00e9s del serm\u00f3 es cantava la Salve, i la process\u00f3 continuava per fora del vall de la murada cap a la porta Pintada, mentre en els bastions de Sant Antoni i de Sanoguera es disparaven salves d’artilleria. A la porta Pintada (primer la vella<\/a>, al carrer de Sant Miquel, per on entr\u00e0 Jaume I; i, m\u00e9s endavant, quan feren la murada renaixentista, la nova<\/a> de la pla\u00e7a de la Porta Pintada) es repetia la hissada de la Senyera per damunt la porta, ara en una clara representaci\u00f3 de l’entrada de Jaume I a la ciutat. Els mariners que al\u00e7aven la Senyera s’enfilaven per la murada \u2013quan podrien pujar per les escales\u2013 tot escenificant la presa de la capital. Quan l’Estendard era a dalt, es cantava el Te Deum, com a acci\u00f3 de gr\u00e0cies, sonaven els tambors i els ministrils i els canons i els mosquets dels bastions tornaven a disparar salves. Quan la creu de la Seu arribava a la porta Pintada pegava tres tocs i les portes s’obrien, i era aleshores quan es cantava el Te Deum i la process\u00f3 entrava.<\/p>\n

Passada la porta Pintada la process\u00f3 continuava pel carrer de Sant Miquel i es dirigia cap a l’esgl\u00e9sia del mateix nom, on en aquell moment s’estava fent una missa solemne, continuaci\u00f3 de la primera missa que se celebr\u00e0 en aquesta esgl\u00e9sia (aleshores mesquita cristianitzada) tot just despr\u00e9s d’ocupada la ciutat. L’arribada del bisbe coincidia amb el moment de l’elevaci\u00f3 i l’aturada de la process\u00f3 a l’esgl\u00e9sia era molt breu. La process\u00f3 continuava pel carrer de l’Argenteria, carrer i pla\u00e7a de Santa Eul\u00e0lia, pla\u00e7a de Cort, carrer de la Porteria de Sant Domingo (ara Palau Reial) i arribava a la Seu. All\u00e0 es cantava una salve davant l’edifici i en entrar continuaven els cants. El bisbe feia una preg\u00e0ria a l’altar i donava la benedicci\u00f3 a tots. Quan encara no es feia el serm\u00f3 a la Seu (abans de 1556) els jurats, precedits per m\u00fasics, acompanyaven el governador al Castell Reial (Almudaina), i despr\u00e9s tornaven l’Estendard a la casa dels Jurats (ara Ajuntament), que tamb\u00e9 era hissat per la finestra perqu\u00e8 no s’inclin\u00e0s. En canvi, quan el serm\u00f3 es va fer a la Seu, els jurats no tornaven a Cort fins que el serm\u00f3 hagu\u00e9s acabat.<\/p>\n

A la fi del segle XVI, amb la construcci\u00f3 de la murada renaixentista, la porta Pintada vella rest\u00e0 closa per un basti\u00f3 i l’entrada a la ciutat pass\u00e0 a fer-se per la portada Pintada nova, acabada el 1628). \u00a0A partir d’aleshores l’Estendard deix\u00e0 de passar per sobre de les portes i rest\u00e0 imm\u00f2bil a la pla\u00e7a de Cort durant la process\u00f3. En aquell moment la denominaci\u00f3 festa de l’Estendard<\/em> comen\u00e7a a ser substitu\u00efda per festa de la Conquista<\/em>.
\n
\nLa decad\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s del decret de Nova Planta la festa decaigu\u00e9 i degener\u00e0: desaparegueren els jurats, la Universitat (substitu\u00efda per l’Ajuntament), el batle i el veguer, i el virrei fou substitu\u00eft pel capit\u00e0 general, que ja no an\u00e0 a la festa. Tamb\u00e9 desaparegu\u00e9 la companyia d’artillers de la Universitat, i l’ex\u00e8rcit espanyol de llavors en\u00e7\u00e0 fou l’encarregat de fer els honors militars a la Senyera. Nom\u00e9s rest\u00e0 el cap de guaita (fins al 1830), convertit, per\u00f2 en un personatge teatral i c\u00f2mic (don Lluc de la Meca). Despr\u00e9s de l’ocupaci\u00f3 borb\u00f2nica tamb\u00e9 s’esborr\u00e0 l’escut de les quatre barres del retrat de Jaume I<\/a>, que ha estat restaurat recentment. A partir de 1774 el serm\u00f3 de la Seu es va fer en castell\u00e0, amb la qual cosa moltes persones no podien seguir-lo. I en el segle XIX \u00e9s habitual que les autoritats no hi assistissin. El monopoli de la cavalcada per la noblesa i el prodomini de l’element religi\u00f3s de la festa\u00a0van fer que aquesta fos\u00a0associada a l’Antic R\u00e8gim i estigmatitzada pels progressistes (fou suprimida durant el Trienni Liberal i durant la primera i la segona rep\u00fabliques). L’any 1828 fou el darrer que hi hagu\u00e9 cavalcada, perqu\u00e8 aquell any deix\u00e0 de celebrar-se la festa (en endavant nom\u00e9s es tragu\u00e9 el quadre de Jaume I, i encara se substitu\u00ed despr\u00e9s pel d’Isabel II), i quan aquesta es va restaurar, el 1844, ja no s’hi reincorporaren els cavalls. La restauraci\u00f3 de la festa va ser molt redu\u00efda i pareguda a l’actual: treta de l’Estendard a la pla\u00e7a, honors militars i missa a la Seu (implantada el 1851 pel capit\u00e0 general), a m\u00e9s de la introducci\u00f3 de l’himne espanyol en el moment de treure i entrar la Senyera. Les possibilitats de restauraci\u00f3 s’esva\u00efren del tot amb l’enderrocament de la murada, i concretament de la porta Pintada Nova (1902) i la porta Pintada Vella (1912).<\/p>\n

La segona Rep\u00fablica va suprimir la festa, i despr\u00e9s el franquisme la va recuperar com a commemoraci\u00f3 de la incorporaci\u00f3 de Mallorca\u00a0a “Espanya”. El 1965 comen\u00e7\u00e0 a recitar-se La Colcada<\/a> \u2013una composi\u00f3 de Pere d’Alc\u00e0ntara Pe\u00f1a del 1881 que evoca nost\u00e0lgicament la festa antiga\u2013 al peu del monument a Jaume I (pla\u00e7a de la Porta Pintada) i despr\u00e9s a la pla\u00e7a de Cort. Es tracta d’un element folkl\u00f2ric introdu\u00eft com a alternativa a la idea de restauraci\u00f3 de la festa. A partir del 1970, en lloc de l’asta nua o emmurtada, que es treia des de la crema de 1894, es tragu\u00e9 durant uns quants anys la Senyera amb m\u00e0stil met\u00e0l\u00b7lic que es guarda a la Sala. Per\u00f2 en els darrers temps es treu un pal llarg amb un travesser d’on penja una mena de pen\u00f3 llarg<\/a>. El 1992 el consistori del PP hi va afegir una tela morada que hagu\u00e9 de ser retirada per les protestes dels ciutadans. Fa poc s’han afegit a la festa els cavallets cotoners<\/a>, els ministrils<\/a> del Consell de Mallorca i els cavallers<\/a> de la Confraria de Sant Jordi, una agrupaci\u00f3 de cavallistes, amb els seus cavalls mallorquins, que vol ser un record de l’antiga confraria<\/a> hom\u00f2nima de la noblesa mallorquina. Tamb\u00e9 darrerament s’ha suprimit la pres\u00e8ncia de l’ex\u00e8rcit espanyol i l’himne nacional espanyol (substitu\u00eft per La Balanguera).<\/p>\n

En conclusi\u00f3, actualment la festa consisteix en la treta a la pla\u00e7a de Cort d’un pen\u00f3 quatribarrat a espatlles dels regidors (i tamb\u00e9 la dita cimera del rei Mart\u00ed, a m\u00e9s del quadre de Jaume I, exposat pr\u00e8viament), la comitiva cap a la Seu (formada per policia muntada municipal, la banda de m\u00fasica municipal, cavallets, cavallers de Sant Jordi, ministrils, tamborers de la Sala<\/a>, macers, autoritats i p\u00fablic), una missa solemne a la Catedral, amb l’hist\u00f2ric serm\u00f3 de la Conquesta i amb els cavallets que dansen en el moment de l’oferta), retorn de la comitiva a la pla\u00e7a de Cort, recitaci\u00f3 de La Colcada<\/em> i, finalment, a la sala de sessions, lliurament de medalles d’or de la ciutat o nomenament de fills il\u00b7lustres, tot clos amb un discurs del batlle. Uns anys enrere en aquest darrer acte es feia la lectura del preg\u00f3, que ara es fa el dia precedent a la Porta Pintada, al peu del monument a Jaume I, juntament amb l’ofrena de flors.<\/p>\n

 <\/p>\n

Informaci\u00f3 extreta principalment del llibre L’Estendard, la festa nacional m\u00e9s antiga d’Europa<\/em>, d’Antoni-Ignasi Alomar. Edicions Documenta Balear, Palma 1998.<\/p>\n

Per a citar aquest article: http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=236<\/a><\/p>\n

Vegeu tamb\u00e9 el post \u00abI com hauria de ser en el futur<\/a>?\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La festa de l’Estendard \u00e9s una de les festes civils m\u00e9s antigues d’Europa. Se celebra a la ciutat de Palma d’en\u00e7\u00e0 del segle XIII per a commemorar la conquesta de l’illa per Jaume I i la incorporaci\u00f3 de Mallorca al m\u00f3n catal\u00e0 i cristi\u00e0. \u00c9s un homenatge al Conqueridor i a la seva Senyera, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-236","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-patrimoni"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=236"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4133,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236\/revisions\/4133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}