{"id":2247,"date":"2012-09-03T09:27:04","date_gmt":"2012-09-03T07:27:04","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2247"},"modified":"2012-09-03T16:06:05","modified_gmt":"2012-09-03T14:06:05","slug":"plans-planols-i-planejaments-una-questio-poc-plana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/plans-planols-i-planejaments-una-questio-poc-plana\/","title":{"rendered":"Plans, pl\u00e0nols i planejaments. Una q\u00fcesti\u00f3 poc plana"},"content":{"rendered":"

Les lleng\u00fces rom\u00e0niques tenen un adjectiu procedent del llat\u00ed\u00a0planus<\/em>: en catal\u00e0\u00a0pla<\/em>,\u00a0plana<\/em>; en franc\u00e8s\u00a0plan<\/em>,\u00a0plane<\/em>; en itali\u00e0\u00a0piano<\/em>,\u00a0piana<\/em>. L’espanyol t\u00e9 la duplicitat de formes (culta i evolucionada)\u00a0plano<\/em>,\u00a0plana<\/em>\u00a0i\u00a0llano<\/em>,\u00a0llana<\/em>. Aquesta paraula, substantivada i en forma masculina o femenina, significa tamb\u00e9 una extensi\u00f3 de terra plana (el pla de Mallorca, la plana del Rossell\u00f3). La mateixa substantivaci\u00f3\u00a0\u00e9s l’origen del terme de la geometria\u00a0pla<\/em>; en franc\u00e8s\u00a0plan<\/em>\u00a0(que ha donat l’angl\u00e8s\u00a0plane<\/em>), l’espanyol\u00a0plano<\/em>\u00a0i l’itali\u00e0\u00a0piano<\/em>. Fins aqu\u00ed \u00e9s molt senzill.<\/p>\n

Pla<\/em>, per\u00f2, t\u00e9 un altre significat que cal separar dels precedents: la representaci\u00f3 sobre un paper d’un edifici, ciutat, etc. D’aqu\u00ed es passa al significat de ‘projecte, intenci\u00f3’, amb tot el seu desenvolupament sem\u00e0ntic (pla urban\u00edstic, hidrol\u00f2gic, pla d’estudis, pla de pensions, etc.). El terme que t\u00e9 aquest significat no procedeix, per\u00f2, del llat\u00ed\u00a0planus<\/em>\u00a0o\u00a0planum<\/em>, sin\u00f3 que ha estat generat pel franc\u00e8s i d’aquesta llengua ha passat a les altres, segurament en el segle XVIII. En franc\u00e8s inicialment era\u00a0plant<\/em>, derivat de\u00a0planter<\/em>, \u00e9s a dir, dibuixar la planta. Per semblan\u00e7a amb\u00a0plan<\/em>\u00a0(de\u00a0planus<\/em>) es va transformar en\u00a0plan<\/em>, i aquesta forma es va difondre a les lleng\u00fces europees, coincidint o no amb la paraula que cadascuna tenia per als conceptes del par\u00e0graf precedent: angl\u00e8s\u00a0plan<\/em>, espanyol\u00a0plan\u00a0<\/em>o\u00a0plano<\/em>, itali\u00e0\u00a0piano<\/em>, portugu\u00e8s\u00a0plano<\/em>, alemany\u00a0Plan<\/em>. Notem que per al terme procedent del franc\u00e8s (amb els dos significats de representaci\u00f3 gr\u00e0fica i projecte) l’itali\u00e0, el portugu\u00e8s, l’angl\u00e8s i l’alemany nom\u00e9s tenen una paraula per als dos significats (piano<\/em>,\u00a0plano<\/em>,\u00a0plan<\/em>\u00a0i\u00a0Plan<\/em>\u00a0respectivament) mentre que l’espanyol i el catal\u00e0 en tenen dues (espanyol\u00a0plano<\/em>\u00a0i\u00a0plan<\/em>, catal\u00e0\u00a0pl\u00e0nol<\/em>\u00a0i\u00a0pla<\/em>). Amb la particularitat que la forma\u00a0pla<\/em>\u00a0tamb\u00e9 t\u00e9 el significat de ‘pl\u00e0nol’.<\/p>\n

Ens interessa aquesta curiosa dualitat de l’espanyol, que ha indu\u00eft la dualitat corresponent en catal\u00e0. Sembla que per a la noci\u00f3 de ‘representaci\u00f3 gr\u00e0fica’ l’espanyol inicialment us\u00e0 les dues formes,\u00a0plan<\/em>\u00a0i\u00a0plano<\/em>. Aix\u00ed, en el Diccionario de Autoridades<\/em> (1737) trobam els dos mots amb definicions pr\u00e0cticament equivalents. “Plano: El disse\u00f1o, planta \u00f9 descripci\u00f3n de alguna Plaza, Castillo, Ciudad, campamento \u00f9 otra cosa semejante, descripto \u00f9 delineado en el papel.” I “Plan: Se llama tambien la delineaci\u00f3n \u00f9 descripci\u00f3n de la postura horizontal de alguna cosa, ex\u00e9rcito \u00f9 otra cosa, en que se ve como en un mapa.” Amb el temps s’acabaria imposant\u00a0plano<\/em>, adaptaci\u00f3 normal de l’espanyol al\u00a0plano<\/em>\u00a0preexistent, per\u00f2 la variant no adaptada\u00a0plan<\/em>\u00a0continua als diccionaris acad\u00e8mics fins a la darrera edici\u00f3 (“plan: representaci\u00f3n gr\u00e1fica de un terreno o de una construcci\u00f3n”, 1992). La paraula\u00a0plan<\/em>, en el sentit de ‘projecte’, \u00e9s posterior: la trobam per primer cop en el diccionari de la RAE a l’edici\u00f3 de 1884, si b\u00e9 l’\u00fas havia de ser m\u00e9s antic. En el catal\u00e0 parlat del segle XIX segurament no es troba altra cosa que\u00a0plano<\/em>\u00a0i\u00a0plan<\/em>, adoptats tots dos de l’espanyol. Tanmateix, el diccionari de Pere Lab\u00e8rnia (1865), a part del\u00a0pla<\/em>\u00a0derivat de\u00a0planus<\/em>, porta l’entrada\u00a0plan\u00a0<\/em>(no\u00a0pla<\/em>), amb els dos significats de ‘representaci\u00f3 gr\u00e0fica’ i de ‘projecte, intenci\u00f3’. “Plan: dissenyo, modelo \u00f3 descripci\u00f3 de alguna plassa, etc. marcada en lo paper […] || Projecte.” Amb el segon significat (‘projecte’) diu Coromines que es va dir\u00a0plan<\/em>\u00a0fins al voltant de 1920. El\u00a0plan<\/em>\u00a0s’ha acabat catalanitzant encertadament en\u00a0pla<\/em>, i el\u00a0plano<\/em>\u00a0dels arquitectes va acabar convertit en un\u00a0pl\u00e0nol<\/em>\u00a0catalanitzat amb la terminaci\u00f3\u00a0-ol<\/em>, com tants de castellanismes (b\u00e0ndol<\/em>,\u00a0bon\u00edtol<\/em>,\u00a0n\u00ednxol<\/em>, etc.). Far\u00edem molt b\u00e9 de prescindir d’aquesta forma aberrant i usar \u00fanicament\u00a0pla<\/em>, tant per al projecte com per al disseny gr\u00e0fic. I que no ens diguin que la distinci\u00f3 \u00e9s \u00fatil. Poc necess\u00e0ria ha de ser si no la practica cap llengua europea, com hem vist abans.<\/p>\n

De les paraules de la fam\u00edlia de\u00a0pla<\/em>\u00a0ens interessa especialment el verb\u00a0planejar<\/em>. Tenim un\u00a0planejar<\/em>\u00a0derivat de l’adjectiu\u00a0pla<\/em>, documentat d’antic i sobre el qual no hi ha res a objectar. El fuster\u00a0planeja<\/em>\u00a0la fusta, \u00e9s a dir, la treballa amb la plana i la fa plana. \u00c9s un verb paral\u00b7lel a\u00a0tornejar<\/em>, \u00e9s a dir, treballar amb el torn. El pag\u00e8s\u00a0planeja<\/em>\u00a0la terra, \u00e9s a dir, li passa una post despr\u00e9s de llaurar per a fer-la plana.\u00a0Planejar<\/em>\u00a0tamb\u00e9 \u00e9s un verb intransitiu amb el significat de ‘tenir forma plana’ i s’aplica a un lloc o a una extensi\u00f3 de terra (en aquella contrada el cam\u00ed planeja). Aquest \u00e9s un dels significats m\u00e9s genu\u00efns dels verbs formats amb el sufix –ejar<\/em>: ‘comportar-se com a’ o ‘fer com si’ (comparem amb\u00a0pobrejar<\/em>,\u00a0verdejar<\/em>,\u00a0bravejar<\/em>, etc.). Un altre\u00a0planejar<\/em>\u00a0\u00e9s el que es relaciona amb el\u00a0pla<\/em>\u00a0‘projecte’ (planejar les vacances, planejar un viatge). Coromines ens diu que “fer un pla<\/em>,\u00a0tenir un pla<\/em>,\u00a0planejar<\/em>\u00a0(projectar) s\u00f3n expressions de bon sabor catal\u00e0, hist\u00f2ricament ben recents en la nostra llengua”. Per\u00f2 malgrat aquest curi\u00f3s “sabor catal\u00e0”, tot seguit afirma que “es poden reempla\u00e7ar, sense cap p\u00e8rdua i amb gran avantatge, per altres expressions m\u00e9s castisses i generals, com\u00a0fer comptes de<\/em>“. Nosaltres no tenim res a objectar a les expressions\u00a0fer un pla<\/em>\u00a0o\u00a0tenir un pla<\/em>. Qu\u00e8 hi podr\u00edem objectar? Per\u00f2 s\u00ed que creiem que\u00a0planejar<\/em>\u00a0\u00e9s un d’aquests castellanismes moderns \u2014ben recent, tal com diu Coromines\u2014 que responen a la imitaci\u00f3 de la gran productivitat en espanyol del sufix –ear<\/em>. Verbs espanyols d’aquest tipus, que no tenen cap dels matisos o valor sem\u00e0ntic del nostre sufix –ejar<\/em>, ens han infestat el catal\u00e0 en temps recents:\u00a0bloquear, bombardear, bombear, bucear, capitanear, cartearse, colorear, costear, formatear, gasear, olfatear, pedalear, piratear, piropear, plantear, putear, rastrear, sermonear, simultanear, sondear, sortear, tantear, teclear, telefonear, torear, torpedear, trajear, tutear, \u00a0veranear<\/em>, etc. Els diccionaris tenen el bon criteri d’excloure de\u00a0planejar<\/em>\u00a0el significat de volar (un ocell) sense moure les ales o (un avi\u00f3) amb els motors apagats; significat que es fa correspondre al verb\u00a0planar<\/em>, seguint el model del franc\u00e8s\u00a0planer<\/em> i fugint de l’espanyol\u00a0planear<\/em>. Per\u00f2 ens queda el\u00a0planejar<\/em>\u00a0de ‘fer plans’, paraula de mala fila que no surt als diccionaris del segle XIX (vegeu Lab\u00e8rnia) i que trobam per primer cop al diccionari Fabra. Segurament un error degut al poc coneixement que es tenia en aquell moment del funcionament del sufix –ejar<\/em>\u00a0i de la interfer\u00e8ncia en aquest punt. Una q\u00fcesti\u00f3 que continua essent fosca i reclama un estudi en profunditat. I una bona\u00a0planificaci\u00f3<\/em>\u00a0de l’\u00fas recomanable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les lleng\u00fces rom\u00e0niques tenen un adjectiu procedent del llat\u00ed\u00a0planus: en catal\u00e0\u00a0pla,\u00a0plana; en franc\u00e8s\u00a0plan,\u00a0plane; en itali\u00e0\u00a0piano,\u00a0piana. L’espanyol t\u00e9 la duplicitat de formes (culta i evolucionada)\u00a0plano,\u00a0plana\u00a0i\u00a0llano,\u00a0llana. Aquesta paraula, substantivada i en forma masculina o femenina, significa tamb\u00e9 una extensi\u00f3 de terra plana (el pla de Mallorca, la plana del Rossell\u00f3). La mateixa substantivaci\u00f3\u00a0\u00e9s l’origen del terme de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2247","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2247"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2247\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}