Tot just quan Carod va haver anunciat el pacte amb el PSC i ICV vaig escriure, en calent, el post que precedeix aquest. Malgrat les l\u00f2giques vacil\u00b7lacions havia pres partit per un pacte nacional i la not\u00edcia va ser com un gerro d’aigua freda. Estic segur que com per a una multitud ingent de catalans. Despr\u00e9s he seguit amb la m\u00e0xima atenci\u00f3 els argumentaris d’un i altre costat, a la premsa i a la blogosfera; argumentaris que, d’altra banda, veig que s\u00f3n brandats m\u00e9s amb la idea de servir el partit que de cercar la racionalitat. De cada vegada m\u00e9s crec que les coses no s\u00f3n ni blanques ni negres, sin\u00f3 de molts de grisos, i no enviar\u00e9 ning\u00fa a l’infern perqu\u00e8 defensi amb convicci\u00f3 uns arguments o uns altres. Per\u00f2, despr\u00e9s de llegir una muntanya de paper o de bits, continuu pensant que all\u00f2 que hauria estat millor per al pa\u00eds \u00e9s la coalici\u00f3 nacionalista.<\/p>\n
En els argumentaris hi ha elements de car\u00e0cter conjuntural i altres de m\u00e9s essencials. Entre els conjunturals s’ha dit que CIU no volia el pacte amb ERC (i sembla que ERC tampoc no volia el pacte amb CIU). El tractament d’Esquerra com a plat de segona taula, per\u00f2, sembla m\u00e9s una excusa de mal pagador que una ra\u00f3 convincent. Hi va haver un moment que el pacte era possible i es va deixar perdre l’oportunitat. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si, malgrat els desencontres i els menyspreus, valia o no valia la pena d’intentar-ho.<\/p>\n
I aix\u00ed entram en els arguments no conjunturals. Qu\u00e8 \u00e9s millor per al pa\u00eds i per al creixement dels partits nacionals? (donant per pressuposat que aix\u00f2 darrer tamb\u00e9 \u00e9s bo per al pa\u00eds). L’argument que diu que, com que CIU \u00e9s tan sobiranista com el PSC, \u00e9s a dir gens, val m\u00e9s dedicar-se a les pol\u00edtiques socials, \u00e9s una ra\u00f3 de no gaire bon vendre. De la perspectiva independentista \u00e9s ver que CIU ha donat mostres abundants de maniobres t\u00e8rboles que poden fer dubtar de la sinceritat de les seves proclames nacionalistes; per\u00f2 CIU t\u00e9 unes potencialitats de vindicaci\u00f3 sobiranista que no tenen els partits sucursals ni d’una hora enfora. CIU governant al costat d’Esquerra, amb els dos partits alliberats d’haver de ser cortesans besaculs de PSOE o PP i v\u00edctimes dels interessos d’aquests, podria aplicar-se responsablement als objectius que te\u00f2ricament s’ha marcat. \u00c9s clar que podria haver-hi motius de tensi\u00f3 entre els dos socis, per\u00f2 per a alguna cosa deu haver-se inventat el patriotisme.<\/p>\n
Un dels cavalls de batalla principals \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 dels moviments electorals. Esquerra afirma que la seva estrat\u00e8gia estirar\u00e0 els votants del PSC \u2013hispanoparlants o no\u2013 cap al catalanisme. Per\u00f2 \u00e9s dubt\u00f3s que aquests votants apuntin m\u00e9s cap a Esquerra amb un PSC refor\u00e7at amb el govern que amb un PSC desgastat a l’oposici\u00f3. Per qu\u00e8 haurien de fer-ho? M\u00e9s aviat pareix que el govern de coalici\u00f3 nacional asseguraria la integritat de l’electorat nacionalista \u2013ara abocat al des\u00e0nim i a l’abstenci\u00f3\u2013 i amb tota probabilitat podria eixamplar-lo si fossin capa\u00e7os d’aqu\u00ed a quatre anys de presentar-li una obra de govern consistent.<\/p>\n
\u00c9s cert que ERC no podria fer una pol\u00edtica tan d’esquerres amb CIU com la que pot fer amb socialistes i Iniciativa. Tanmateix, \u00e9s aquesta la urg\u00e8ncia, o la urg\u00e8ncia \u00e9s donar un impuls decidit a la pol\u00edtica d’identitat nacional, al desplegament de l’Estatut i a la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica i cultural? \u00c9s a dir, posar el Principat en una situaci\u00f3 molt m\u00e9s favorable per a escometre salts cap a les fites que sempre ha proclamat el nacionalisme de qualsevol dels dos signes.<\/p>\n
Deia que les coses s\u00f3n grises, i ara m\u00e9s ben dit que mai. I, a m\u00e9s, els resultats en pol\u00edtica estan molt condicionats per tota mena de variables inesperades. Nom\u00e9s el temps dir\u00e0 si Esquerra anava b\u00e9 o si hi va caure de potes. O potser aviat comen\u00e7arem a veure coses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot just quan Carod va haver anunciat el pacte amb el PSC i ICV vaig escriure, en calent, el post que precedeix aquest. Malgrat les l\u00f2giques vacil\u00b7lacions havia pres partit per un pacte nacional i la not\u00edcia va ser com un gerro d’aigua freda. Estic segur que com per a una multitud ingent de catalans. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-221","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/221","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=221"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/221\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=221"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=221"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}