{"id":2167,"date":"2012-04-23T10:25:40","date_gmt":"2012-04-23T08:25:40","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2167"},"modified":"2024-03-16T20:08:53","modified_gmt":"2024-03-16T18:08:53","slug":"sant-jordi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-jordi\/","title":{"rendered":"Sant Jordi"},"content":{"rendered":"


\n\"Escultura<\/p>\n

Hi havia una vegada un poble que vivia feli\u00e7, com tots els pobles dels contes. Fins que un dia aparegu\u00e9 no se sap d’on un drac immens i horrible, poder\u00f3s i malvat, que sembr\u00e0 tota la contrada de mort i destrucci\u00f3. Per tal d’apaivagar-lo la gent del poble decid\u00ed de lliurar-li cada dia una persona, triada per atzar. El monstre es menjava la pobra v\u00edctima, quedava satisfet i no feia desastres m\u00e9s grans. Fins que un dia la macabra rifa di\u00e0ria volgu\u00e9 que la v\u00edctima fos la filla del rei, una princesa jove, bella i dotada amb totes les gr\u00e0cies. La gent tot d’una volgu\u00e9 impedir aquell reial sacrifici, i sorgiren molts de voluntaris per a ocupar el lloc de la princesa, per\u00f2 el rei, just i imparcial, va manar que s’acompl\u00eds all\u00f2 que la sort, o la dissort, havia decidit. La princesa s’acomiad\u00e0 de la fam\u00edlia i de la gent del poble, que entre ll\u00e0grimes i dolor la veieren partir a peu i desapar\u00e8ixer en el cam\u00ed que menava al bosc on campava la b\u00e8stia. Per\u00f2 heus ac\u00ed que quan faltava poc per a arribar-hi, aparegu\u00e9 un cavaller fort i valent, muntat dalt d’un bell cavall blanc i portant a la m\u00e0 una poderosa llan\u00e7a. La princesa li deman\u00e0 que fug\u00eds, que prop d’all\u00e0 hi havia un drac perillos\u00edsim que podria posar fi a la seva vida. Encara no ho havia acabat de dir quan el monstre es present\u00e0, traient foc per la boca i llan\u00e7ant bramuls espantosos. El cavaller s’hi enfront\u00e0 ben decidit i despr\u00e9s d’un dur combat va aconseguir clavar-li la llan\u00e7a al coll, cosa que deixa el drac mig mort. Cavaller i princesa anaren al poble, on foren rebuts amb la m\u00e9s gran de les joies. Anaren a cercar el monstre i el remataren enmig de la pla\u00e7a de la vila. De la sang de l’animal en sort\u00ed un roser que f\u00e9u obrir una rosa vermella, que el cavaller tot d’una tall\u00e0 i ofer\u00ed a la princesa. El rei volgu\u00e9 casar la seva filla amb aquell cavaller enviat per la Provid\u00e8ncia, per\u00f2 l’home refus\u00e0 dient que no la mereixia i que havia de continuar el seu cam\u00ed. El cavaller s’acomiad\u00e0 de tothom i desaparegu\u00e9 en la llunyania, sobre el seu cavall blanc i portant amb ell la imatge de la bella princesa i el flaire de la rosa. Era Sant Jordi.<\/p>\n

I segons la tradici\u00f3 catalana el poble era Montblanc. La tradici\u00f3 catalana \u00e9s l’en\u00e8sima versi\u00f3 d’un mite \u2014l’heroi que salva una princesa d’un monstre\u2014 que ha pres la seva forma en els diferents pa\u00efsos. Un mite, per\u00f2, que ja trobam entre els sumeris i que reviu en totes les cultures antigues. L’epopeia egipciana, revifada a Roma, del d\u00e9u Horus que clava una llan\u00e7a al coll d’un crocodil. L’epopeia de Perseu contra la medusa. Els europeus, a l’Edat Mitjana, en vam fer el mite de Sant Jordi. Per\u00f2 qui era Sant Jordi?<\/p>\n

Personatge llegendari, sant de dubtosa exist\u00e8ncia, com tants de sants, promoguts per un cristianisme ascendent que necessitava herois i mites per a la seva expansi\u00f3. La primera refer\u00e8ncia coneguda \u00e9s en un document del segle V, on pot haver-hi una confusi\u00f3 entre el nostre personatge i un Jordi de Capad\u00f2cia, un arri\u00e0 del segle IV que fou bisbe d’Alexandria i enemic mortal de Sant Anastasi, que estigu\u00e9 embolicat en lluites entre sectes cristianes i mor\u00ed violentament a mans dels seus enemics. En el segle IV la devoci\u00f3 al sant estava estesa per l’Imperi Rom\u00e0 d’Orient, i el 350 es va construir a Lod una esgl\u00e9sia on es creia que descansaven les restes del nostre heroi. El seu nom despr\u00e9s aparegu\u00e9 a l’Alcor\u00e0 i fou venerat pels musulmans tant com pels cristians. A l’Occident la fama del sant hi va arribar m\u00e9s tard i sobretot per la via dels croats, que el descobriren quan prengueren Di\u00f2spolis als turcs. Els croats van difondre el personatge i la seva llegenda de la lluita contra el drac \u2014potser generada per una falsa interpretaci\u00f3 d’alguna pintura\u2014, que va ser recollida a la Llegenda \u00e0uria<\/em> del tantes vegades esmentat Jacobus de Voragine. La llegenda va convertir-se en un s\u00edmbol de la lluita contra el mal, i en algun pa\u00eds, com Su\u00e8cia, de la lluita contra algun ocupant estranger de la p\u00e0tria. Sant Jordi r\u00e0pidament va esdevenir un dels sants m\u00e9s admirats i venerats a tot l’Occident cristi\u00e0, patr\u00f3 de Catalunya, Arag\u00f3, Anglaterra, Portugal i altres pa\u00efsos, i de ciutats com Alcoi, G\u00e8nova, Ven\u00e8cia, N\u00e0pols i moltes m\u00e9s.<\/p>\n

Segons tota la tradici\u00f3 esmentada, del primer document fins a Voragine, Sant Jordi era nascut a la ciutat judea de Lod (antiga Lydda) cap al 275, fill d’un militar rom\u00e0. Li posaren Georgius<\/em> (del grec Georgios<\/em>, que vol dir ‘pag\u00e8s’). Per\u00f2 no va ser pag\u00e8s sin\u00f3 militar com son pare, i com a tal va fer carrera i va arribar a tenir un c\u00e0rrec a la gu\u00e0rdia imperial. Com son pare, era cristi\u00e0, cosa que el va fer xocar amb el poder de Diocleci\u00e0. Aquest va ordenar depurar els soldats cristians i provar els altres fent-los oferir sacrificis als d\u00e9us de Roma. Jordi es rebel\u00b7l\u00e0 i va fer grans proclamacions p\u00fabliques de cristianisme, per la qual cosa va passar per les conegudes sessions de tortura del regnat de Diocleci\u00e0. Una roda amb espases el va espelleringar i matar tres vegades, \u00a0per\u00f2 tres vegades va ressuscitar. Com en tots els casos que hem anat veient, al final el resistent \u00e9s decapitat i s’acaba la hist\u00f2ria.<\/p>\n

A Catalunya i Arag\u00f3 es crearen llegendes que deien que Sant Jordi es presentava a les batalles, amb lluent armadura blanca marcada amb la creu vermella, per a ajudar els nostres comtes o reis. Per exemple, es creia que va ajudar el rei aragon\u00e8s Pere I a guanyar la batalla d’Alcara\u00e7 (1094) contra el rei \u00e0rab de Saragossa. Per aix\u00f2 va ser declarat patr\u00f3 de la noblesa de la corona d’Arag\u00f3. Tamb\u00e9 es present\u00e0 els dies de la conquesta de Mallorca i de Val\u00e8ncia i va multiplicar la for\u00e7a de les tropes catalanes. Per a festejar el cavaller patr\u00f3 dels cavallers, aquests feien justes i torneigs als borns, de gran solemnitat. Pere el Cat\u00f2lic fund\u00e0 l’orde de Sant Jordi d’Alfama, el 1201, que tingu\u00e9 poder i possessions importants. A Mallorca despr\u00e9s de la Conquesta reberen unes terres que precisament es digueren el Prat de Sant Jordi, on hi hagu\u00e9 un oratori dedicat al Sant que don\u00e0 despr\u00e9s nom al poble de Sant Jordi. El 1460 es va crear a Mallorca la Confraria de Sant Jordi, instituci\u00f3 que agrupava els nobles de l’illa amb la finalitat de defensar els seus privilegis. Va durar fins al 1743, en qu\u00e8 \u00a0ced\u00ed el seu lloc a la Societat Econ\u00f2mica d’Amics del Pa\u00eds. Retien culte al patr\u00f3 a l’esgl\u00e9sia de Sant Francesc, a la fa\u00e7ana de la qual podeu veure un Sant Jordi esculpit en pedra en lluita contra el drac. A Mallorca la festa de Sant Jordi es va implantar el 1407 i al Principat, el 1427. A Val\u00e8ncia ja se celebrava el 1343. Aix\u00f2 no obstant, en el nostre pa\u00eds fins a temps moderns Sant Jordi no era un sant de devoci\u00f3 popular, per la seva vinculaci\u00f3 amb l’aristocr\u00e0cia. Hi havia poques esgl\u00e9sies a ell dedicades i el nom de Jordi durant molt de temps nom\u00e9s fou posat als membres de la noblesa.<\/p>\n

Als Pa\u00efsos Catalans avui \u00e9s el dia del llibre i de la rosa, i molts consideren la diada d’avui com la festa dels enamorats, equivalent a Sant Valent\u00ed. El costum de regalar roses a les enamorades \u00e9s molt antic, si b\u00e9 era propi nom\u00e9s de certs estaments socials. Amb tot, en el segle XVIII al carrer del Bisbe de Barcelona es feia la fira de roses o fira dels enamorats, a la qual acudien els promesos, els nuvis i els qui feia poc que eren casats. A partir de 1914 l’oferiment de roses va ser promogut per la Mancomunitat i va esdevenir un fet completament popular i un dels trets distintius de la cultura catalana. Els or\u00edgens del dia del llibre s’han de cercar en l’establiment de la Fiesta del Libro Espa\u00f1ol el 1926 per Alfons XIII, situat en el 7 d’octubre, dia del naixement de Cervantes. El 1930 es va passar al 23 d’abril, dia de la mort de Cervantes, i va ser reanomenat Dia del Libro. Inicialment la festa va arrelar particularment, o \u00fanicament, a Barcelona, on es mescl\u00e0 amb la tradici\u00f3 de les roses. El 1995 va ser declarat per la Unesco Dia Internacional del Llibre, aprofitant la coincid\u00e8ncia de la mort de Cervantes, de Shakespeare i de Garcilaso de la Vega (1616).<\/p>\n

Feli\u00e7 dia de Sant Jordi, en qu\u00e8 els carrers s’ompliran de roses, llibres, lla\u00e7os i persones alegres. I molts d’anys a tots els Jordis, Jordines i Georgines.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi havia una vegada un poble que vivia feli\u00e7, com tots els pobles dels contes. Fins que un dia aparegu\u00e9 no se sap d’on un drac immens i horrible, poder\u00f3s i malvat, que sembr\u00e0 tota la contrada de mort i destrucci\u00f3. Per tal d’apaivagar-lo la gent del poble decid\u00ed de lliurar-li cada dia una persona, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2167","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2167","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2167"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2167\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3960,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2167\/revisions\/3960"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2167"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2167"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}