{"id":2117,"date":"2012-04-08T11:13:20","date_gmt":"2012-04-08T09:13:20","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2117"},"modified":"2018-05-23T22:52:10","modified_gmt":"2018-05-23T20:52:10","slug":"santa-gloria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-gloria\/","title":{"rendered":"\u00abSanta Gl\u00f2ria\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>Si per Nadal fan festa els Nadals, per Pasqua haurien de fer-ne els Pasquals (<em>Pasqual<\/em> vol dir &#8216;nascut per Pasqua&#8217;), per\u00f2 com que aix\u00f2 del santoral no \u00e9s matem\u00e0tica, els Pasquals fan festa un altre dia. Tamb\u00e9 podrien fer festa els Anastasis i les Anast\u00e0sies, nom relacionat amb el grec <em>anastasis<\/em>, que vol dir &#8216;resurrecci\u00f3&#8217;. Per\u00f2 tampoc. En canvi, s\u00ed que fan festa avui les Gl\u00f2ries, perqu\u00e8 avui \u00e9s el Diumenge de Gl\u00f2ria. <em>Gl\u00f2ria<\/em> \u00e9s una paraula que s&#8217;ha anat carregant sem\u00e0nticament amb el pas del \u00a0temps i en el context del cristianisme. Del llat\u00ed <em>gloria<\/em>, que es va emprar en la B\u00edblia per a traduir el grec <em>doxa<\/em>, que significa &#8216;opini\u00f3&#8217; (vegeu <em>ortod\u00f2xia<\/em>) i per extensi\u00f3 &#8216;honor, bona reputaci\u00f3&#8217;, i aquest (<em>doxa<\/em>) s&#8217;havia emprat en la b\u00edblia grega per a traduir diverses paraules hebrees.<\/p>\n<p>Avui \u00e9s Pasqua, una festa creada pel cristianisme que celebra la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas. Naturalment, el fet celebrat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fe dels cristians, que segueixen all\u00f2 que es diu en els evangelis. Altres que donen alguna credibilitat a aquests textos per\u00f2 no creuen en miracles parlen de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d&#8217;una mort aparent, robatori del cos o altres hip\u00f2tesis. I, com ja vam dir en el moment corresponent, altres creuen que no hi ha cap evid\u00e8ncia hist\u00f2rica de l&#8217;exist\u00e8ncia de Jes\u00fas. Aqu\u00ed no entram en aquests debats; nom\u00e9s ens interessen les tradicions.<\/p>\n<p>I ens interessa de saber que Pasqua \u00e9s la m\u00e9s important de les festes cristianes i la primera que es va celebrar. Abans que Nadal i totes les altres. Els primers cristians, que mantenien la condici\u00f3 de jueus, celebraven la Pasqua jueva, la festa que commemorava la sortida dels hebreus d&#8217;Egipte, on els tenia segrestats el fara\u00f3. Ja se sap \u2014b\u00e9, els m\u00e9s joves potser no\u2014 que aquest alliberament es va aconseguir despr\u00e9s que D\u00e9u envi\u00e0s als egipcians deu plagues terribles\u00a0i d&#8217;intensitat progressiva. Deu plagues s\u00f3n moltes plagues: als illencs i als valencians nom\u00e9s ens n&#8217;ha enviat una i ja sabem com \u00e9s de dur. La desena va tenir uns danys col\u00b7laterals impressionants i un tant incomprensibles en un D\u00e9u infinitament just: la mort de tots els primog\u00e8nits d&#8217;Egipte. Despr\u00e9s que Mois\u00e8s don\u00e0s instruccions als seus que fessin pa sense llevat, que\u00a0matassin un xai i empastifassin amb la sang les rebranques dels portals, un \u00e0ngel sense manies va passar per l&#8217;espasa totes les pobres criatures de les cases sense portals ensangonats. La Pasqua jueva se celebra a mitjan mes de Nisan (equivalent a mar\u00e7 o abril), tot regit pel calendari lunisolar jueu.<\/p>\n<p>Cap al segle II els cristians comen\u00e7aren a celebrar la Pasqua en commemoraci\u00f3 de Jes\u00fas. Per\u00f2 aquesta Pasqua cristiana continua molt lligada a la Pasqua jueva. Jes\u00fas va ser mort a l&#8217;inici d&#8217;aquesta, segons els evangelis, el 14 de Nisan, el dia que mataven els xais. Despr\u00e9s del Darrer Sopar, en qu\u00e8 precisament Jes\u00fas i els ap\u00f2stols celebraven la Pasqua. I en aquell segle II es produeixen grans controv\u00e8rsies sobre quin dia s&#8217;havia de fer la celebraci\u00f3. Mentre a Orient commemoraven la mort de Crist el dia de la Pasqua jueva (que no queia en un dia de la setmana fix), a Roma celebraven la resurrecci\u00f3 el diumenge seg\u00fcent. Despr\u00e9s de grans discussions, el concili de Nicea (325) va establir que Pasqua seria el diumenge \u2014el primer dia de la setmana\u2014 despr\u00e9s de la primera lluna plena de la primavera. \u00c9s a dir, la primera lluna plena despr\u00e9s de l&#8217;equinocci de primavera, que encara que astron\u00f2micament no \u00e9s fix, a efectes eclesi\u00e0stics sempre \u00e9s el 21 de mar\u00e7. A partir del dia de Pasqua es fixa tot el cicle festiu: el Dijous Llarder o Gras, que obre el Carnaval o Carnestoltes (<em>Darrers Dies<\/em> a Mallorca), el Darrer Diumenge i el Darrer Dia,\u00a0que el tanca; el Dimecres de Cendra, que comen\u00e7a els quaranta dies de la Quaresma, el Dia del Ram, el Dijous Sant i el Divendres Sant \u00a0i Pentecosta o Cinquag\u00e8sima, cinquanta dies despr\u00e9s de Pasqua. Diguem tamb\u00e9 que la vinculaci\u00f3 de Pasqua al diumenge va anar associada a la pr\u00e0ctica entre els cristians de guardar aquest dia com a dia del Senyor (<em>dies Dominicus<\/em>). El 321 Constant\u00ed declar\u00e0 el diumenge com a dia de descans obligatori.<\/p>\n<p>El cicle pasqual ha creat un complex m\u00f3n de tradicions i de cultura popular, una part desapareguda o quasi. Les gresques del Carnaval amb les rues i abans amb les visites de les disfresses o\u00a0<em>fresses;<\/em>\u00a0anar a prendre cendra el Dimecres de Cendra; la vella r\u00edgida Quaresma, un invent del papa Gregori el Gran, que \u00a0gener\u00e0 el costum de tallar cada setmana una de les set cames d&#8217;una figura d&#8217;una dona (a Mallorca, la Jaia Quaresma); la benedicci\u00f3 de les palmes el Dia del Ram, una part de les quals els pagesos duien a enterrar per a obtenir bones collites; els Dotze Sermons en el mateix diumenge del Ram; els quaresmers, que en aquest temps s&#8217;inflaven de fer sermons; els monuments o Cases Santes a l&#8217;altar major de les esgl\u00e9sies; el silenci de les campanes el Divendres Sant, substitu\u00efdes per les matraques o ma\u00e7oles; el renou de les \u00a0roncadores que passejaven els infants; el Salp\u00e0s passant el dissabte per les cases a beneir les panades i aconseguir-ne una bona col\u00b7lecci\u00f3 per a la Santa Mare Esgl\u00e9sia; les processons del Dijous Sant i del Divendres Sant, al nostre pa\u00eds recollides i silencioses abans de la seva completa espanyolitzaci\u00f3; les passions, el Davallament; el toc de gl\u00f2ria el diumenge de resurrecci\u00f3 de mat\u00ed, que anunciava el final de la Quaresma i l&#8217;atac a les panades; la process\u00f3 de l&#8217;Encontre o l&#8217;Encontrada \u2014entre Jes\u00fas i Maria\u2014 el dia de Pasqua amb gran repic de campanes;\u00a0les panades, crespells i rubiols; la mona de Pasqua; els dinars familiars de Pasqua i la Segona Festa, dia en qu\u00e8 a Mallorca els infants anaven a besar mans als avis i oncles; els pancaritats el Dia de l&#8217;\u00c0ngel (diumenge seg\u00fcent a Pasqua); la festa de l&#8217;Ascensi\u00f3, que veia cr\u00e9ixer les ametlles (per l&#8217;Ascensi\u00f3 ni \u00e9s ametla ni ametl\u00f3); Pentecosta (per Cinquagema l&#8217;ametla ja es plena); i, per a tancar el cicle, la gran processi\u00f3 del Corpus. Em crida l&#8217;atenci\u00f3 el costum del Dijous Sant de <em>fer els fasos<\/em>, dit tamb\u00e9 <em>ofici de tenebres<\/em>, \u00e9s a dir una pr\u00e0ctica lit\u00fargica del Dijous Sant consistent a recitar quinze salms i apagar un ciri despr\u00e9s de dir cada psalm fins que el conjunt dels quinze ciris (en forma de triangle) queda completament apagat. Sembla que el mot <em>fas<\/em> ve del llat\u00ed <em>face<\/em> (&#8216;torxa&#8217;). Despr\u00e9s d&#8217;aquell ofici era costum que els al\u00b7lots picassin a terra i sobre els mobles de l&#8217;esgl\u00e9sia, fent un renou infernal, amb diversos instruments, com masses a Barcelona o amb el &#8220;garrot&#8221; d&#8217;una branca de palmera. Aix\u00f2 es deia <em>fer el fas<\/em>, <em>fer els fasos<\/em> o <em>matar jueus<\/em> (en temps llunyans els pobres jueus per Setmana Santa ho solien passar ben malament). Per aquest motiu les dites branques de palmera es digueren <em>fassos<\/em> \u00a0a Mallorca, i la palmera, <em>fasser<\/em>. D&#8217;aquest costum sorg\u00ed, a m\u00e9s, l&#8217;expressi\u00f3 <em>fer el fas damunt alg\u00fa<\/em> (abusar d&#8217;ell), que amb el temps es transorm\u00e0 en <em>fer el feix damunt alg\u00fa<\/em>.<\/p>\n<p>No acabar\u00edem mai si volgu\u00e9ssim continuar parlant de tot el que la festa de Pasqua ha produ\u00eft en la nostra cultura. Ens aturam i tornam al principi. Avui fan festa les dones que es diuen Gl\u00f2ria. Doncs que sigui per molts d&#8217;anys, am\u00e9n.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/gloria.jpg\" alt=\"\" width=\"485\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si per Nadal fan festa els Nadals, per Pasqua haurien de fer-ne els Pasquals (Pasqual vol dir &#8216;nascut per Pasqua&#8217;), per\u00f2 com que aix\u00f2 del santoral no \u00e9s matem\u00e0tica, els Pasquals fan festa un altre dia. Tamb\u00e9 podrien fer festa els Anastasis i les Anast\u00e0sies, nom relacionat amb el grec anastasis, que vol dir &#8216;resurrecci\u00f3&#8217;. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2117","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2117"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3618,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117\/revisions\/3618"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}