{"id":2034,"date":"2012-03-24T11:58:02","date_gmt":"2012-03-24T09:58:02","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2034"},"modified":"2024-03-16T20:07:17","modified_gmt":"2024-03-16T18:07:17","slug":"sant-gabriel-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-gabriel-2\/","title":{"rendered":"Sant Gabriel"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Gabriel. Segons la vella tradici\u00f3, no segons els calendaris oficials actuals. Sant Gabriel \u00e9s una altra v\u00edctima del papa Montini, qui el 1969 el va traslladar al setembre, amuntegat amb els altres dos arc\u00e0ngels, Miquel i Rafel.\u00a0De petit jo celebrava el meu sant \u2014abans tothom celebrava el seu sant\u2014 el 24 de mar\u00e7, quan la primavera ens regalava un esclat de llum i de flors. Per\u00f2 el papa Pau VI va passar la festa a la tardor, al dia de Sant Miquel, diuen que perqu\u00e8 no volia que durant la quaresma hi hagu\u00e9s sants i festes. Sempre m\u2019he rebel\u00b7lat contra aquest canvi, que em fa anar de rellogat a la diada de l\u2019arc\u00e0ngel militar. I per a mi Sant Gabriel sempre ser\u00e0 avui.<\/p>\n

Amb Sant Gabriel deixam els homes i les dones de carn i passam a una categoria m\u00e9s desconeguda i intrigant, els \u00e0ngels. Per\u00f2 qu\u00e8 dimonis \u00e9s un \u00e0ngel? El diccionari ens d\u00f3na la definici\u00f3 “\u00c9sser espiritual que, segons les religions b\u00edbliques i alcor\u00e0niques, \u00e9s intermediari entre D\u00e9u i l\u2019home”. Per\u00f2 un servidor es declara incompetent per a entendre qu\u00e8 vol dir \u00e9sser espiritual<\/em> i fins i tot esperit<\/em>, llevat del que venen a les farm\u00e0cies. Doncs ho deixarem aix\u00ed. Si aix\u00f2 no ve de m\u00e9s enrere, que segurament s\u00ed, els \u00e0ngels ens apareixen a la religi\u00f3 hebraica.\u00a0\u00c0ngel<\/em> \u00e9s una paraula que ve de l’hebreu malakh<\/em>, que vol dir ‘missatger’. D’aquest malakh<\/em> es form\u00e0 el grec aggelos<\/em> o angelos<\/em>; d’aquest, el llat\u00ed angelus<\/em> i d’aquest, el catal\u00e0 \u00e0ngel<\/em>. El primer \u00e0ngel documentat que va exercir la funci\u00f3 de missatger de D\u00e9u va ser aquell que va aturar la m\u00e0 d’Abraham quan aquest es disposava ni m\u00e9s ni pus que a escabetxar el seu propi fill. Un altre \u2014aquest identificat: Gabriel\u2014 va anunciar a Maria una gravidesa tan gloriosa com enigm\u00e0tica. Un altre tranquil\u00b7litz\u00e0 Sant Josep quan ja pensava que mai m\u00e9s no es podria posar el capell. Una legi\u00f3 d’\u00e0ngels anunci\u00e0 als pastors el naixement resultant d’aquella gravidesa. Un \u00e0ngel consol\u00e0 Jes\u00fas i li degu\u00e9 dur noves del Pare a l’hort de les Oliveres. Un \u00e0ngel o uns quants comunicaren a les Santes Dones la resurrecci\u00f3 de Crist. \u00c0ngels diversos aparegueren als sants i els donaren instruccions quan anaven m\u00e9s desorientats. I, en fi, els \u00e0ngels sempre apareixen en el moment m\u00e9s oport\u00fa per a anunciar alguna cosa important o portar una ordre de la superioritat. Lament profundament que cap d’ells no s’hagi dignat de venir-me a veure i fer-me saber quan ser\u00e0 que passar\u00e0 alguna d’aquestes coses que tant esper. No sabem quants d’\u00e0ngels hi ha, per\u00f2 deu ser una cosa grossa: si tenim en compte que hi ha un \u00e0ngel que protegeix cada persona, com a m\u00ednim hi ha d’haver al voltant de 6.000 milions d’\u00e0ngels, i ja no diguem si hi ha \u00e9ssers igualment protegits a altres parts de l’Univers. Sort que no mengen ni consumeixen recursos. Tampoc no sabem si hi ha \u00e0ngeles, tot i que el sexe dels \u00e0ngels \u00e9s un dels temes que m\u00e9s ha estat debatut entre els humans. La iconografia ens els mostra com a \u00e9ssers amb forma humana, rossos, exageradament joves, de pell fina i faccions delicades \u2014cosa que no ens ajuda gens en el referit dilema del sexe\u2014 i amb unes ales immenses, tot i que normalment estan aterrats i no en situaci\u00f3 de vol. L’angeleria t\u00e9 una jerarquia que la fa assemblar a una instituci\u00f3 militar. Sant Tom\u00e0s d’Aquino, que entenia molt d’\u00e0ngels \u2014es veu que havia parlat amb molts\u2014 diu que estan organitzats en una escala de nou graus: \u00e0ngels rasos, arc\u00e0ngels, principats, potestats, virtuts, dominacions, trons, querubins i serafins. Els darrers, que tenen tres parells d’ales, com \u00c0ngel Colom, s\u00f3n l’alta aristocr\u00e0cia angelical, resident prop de D\u00e9u com els grans nobles voltaven el monarca. Com se sap, en el principi dels temps, una facci\u00f3 dels \u00e0ngels liderats per Llucifer o Satan\u00e0s, es van insubordinar i van ser castigats a l’Infern. I es convertiren en els dimonis, lletjos, peluts, amb la pell vermella i amb banyes.<\/p>\n

Passem a Sant Gabriel. Aquest \u00e9s un arc\u00e0ngel, \u00e9s a dir, un \u00e0ngel del segon grau de l’escala. Com si digu\u00e9ssim un suboficial o un tinent.\u00a0Els arc\u00e0ngels s\u00f3n un grup selecte, m\u00e9s gran o m\u00e9s petit segons les religions, per\u00f2 sempre un grup redu\u00eft: els tres cl\u00e0ssics que veneren les tres grans religions (Gabriel, Miquel i Rafel) i alguns altres que aqu\u00ed no els coneix ni sa mare, llevat del primer (Uriel, Suriel, Rag\u00fcel, Remiel, Zadkiel, Jofiel, Haniel o Camael). Tots tenen un nom que acaba en –el<\/em>, que \u00e9s una de les paraules per a referir-se a D\u00e9u en hebreu. El seu nom, teof\u00f2ric, significa, doncs, alguna cosa relacionada amb D\u00e9u. Sant Gabriel, el missatger per excel\u00b7l\u00e8ncia, devia ser agraciat amb altes qualitats, perqu\u00e8 el cap suprem li encomanava les missions de m\u00e9s categoria i el contacte amb la gent m\u00e9s distingida. Com hem dit, anunci\u00e0 a Maria el naixement del seu fill Jes\u00fas i la mateixa cosa va fer amb la mare de Joan el Baptista, Santa Elisabet; molt abans es present\u00e0 al profeta Daniel i li don\u00e0 explicacions de les seves visions, dict\u00e0 a Mahoma tot l’Alcor\u00e0 \u2014quina feinada i quina preparaci\u00f3\u2014 i acompany\u00e0 aquest profeta en la seva ascensi\u00f3 al cel. Li agrada la lluna i el color blau, \u00e9s representat amb un lliri blanc a la m\u00e0 mentre en l’altra t\u00e9 una trompeta preparada per a anunciar la fi del m\u00f3n i cridar tothom a formar per al Judici Final.<\/p>\n

Gabriel<\/em> significa ‘for\u00e7a de D\u00e9u’ o ‘home de D\u00e9u’. \u00c9s un dels noms molt usuals en el nostre pa\u00eds, on tamb\u00e9 \u00e9s un cognom. A l’Edat Mitjana era poc usual \u2014va agafar for\u00e7a a partir del segle XV\u2014 i no hi ha en el nostre pa\u00eds cap poble que es digui Sant Gabriel, ni grans esgl\u00e9sies antigues dedicades a aquest sant. Hi ha una forma femenina Gabriela<\/em>, molt menys usual que Gabriel<\/em>. A Mallorca s’ha usat tradicionalment l’hipocor\u00edstic Biel<\/em>, que podria ser contracci\u00f3 de la variant alterada Grabiel<\/em>, per\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser necess\u00e0riament aix\u00ed, perqu\u00e8 aquesta variant no la tenim per usual ara a l’illa. Briel<\/em> hauria pogut derivar aviat en una forma m\u00e9s simple i pronunciable, Biel<\/em>. En canvi, s\u00ed que s’ha usat la forma Cabriel<\/em>, amb canvi de consonant, que tamb\u00e9 es troba en alguns dialectes italians. Quan jo vaig n\u00e9ixer, els meus avis materns van fer mans i m\u00e0nigues perqu\u00e8 a mi no em diguessin Biel<\/em> \u2014que no els agradava\u2014 sin\u00f3 Gabriel<\/em>, i aquest \u00e9s el nom que m’han dit sempre en fam\u00edlia. Per\u00f2 la generaci\u00f3 dels avis no em va dir mai Gabriel<\/em> sin\u00f3 Cabriel<\/em>. Al meu avi patern tothom li deia Biel<\/em>, per\u00f2, segons l’\u00e0via, de petit li deien Cabriel<\/em>. Gabriel<\/em>, amb g<\/em> o amb c<\/em>, \u00e9s el nom que m’ha dit la gent que m’estima, i el nom que ens agrada \u00e9s aquell que hem sentit de llavis dels qui ens estimen. Ja em disculpareu aquesta digressi\u00f3 interessada.<\/p>\n

El dia de Sant Gabriel es va celebrar durant segles el 18 de mar\u00e7, no sabem a partir de quan. En qualsevol cas la festa sempre fou al voltant de l’equinocci de primavera, un moment que s’ha festejat d’en\u00e7\u00e0 de la m\u00e9s remota antiguitat. Dels egipcians als romans, passant pels grecs i altres cultures, se celebrava el final del temps fred, en qu\u00e8 la natura \u00e9s morta, i el renaixement de la vida representada pels camps que comen\u00e7aven a brotar. El 1921 l’Esgl\u00e9sia el va passar al 24 del mateix m\u00e9s, segurament perqu\u00e8 el dia 25 de mar\u00e7 s’ha celebrat sempre l’Anunciaci\u00f3 (feta per Sant Gabriel, evidentment), just nou mesos abans del naixement de Jes\u00fas. \u00c9s el que toca: el naixement es produeix nou mesos despr\u00e9s de la concepci\u00f3, i en aquest cas se suposa que la concepci\u00f3 coincideix amb la visita de Gabriel a Maria, i amb aix\u00f2 no vull insinuar res.<\/p>\n

Sant Gabriel tamb\u00e9 anuncia la festa de Pasqua, que ser\u00e0 el diumenge seg\u00fcent a la primera lluna plena de primavera. Doncs que durant molts d’anys m\u00e9s ho puguem continuar a celebrar, amb esclat de flors i primaveres.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Gabriel. Segons la vella tradici\u00f3, no segons els calendaris oficials actuals. Sant Gabriel \u00e9s una altra v\u00edctima del papa Montini, qui el 1969 el va traslladar al setembre, amuntegat amb els altres dos arc\u00e0ngels, Miquel i Rafel.\u00a0De petit jo celebrava el meu sant \u2014abans tothom celebrava el seu sant\u2014 el 24 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2034","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2034","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2034"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2034\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3957,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2034\/revisions\/3957"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2034"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}