{"id":1997,"date":"2012-03-19T12:10:27","date_gmt":"2012-03-19T10:10:27","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1997"},"modified":"2024-03-16T20:06:35","modified_gmt":"2024-03-16T18:06:35","slug":"sant-josep","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-josep\/","title":{"rendered":"Sant Josep"},"content":{"rendered":"


\n\"\"Avui \u00e9s Sant Josep. Sant Josep de Natzaret, per\u00f2 aix\u00f2 no cal dir-ho, perqu\u00e8 aquest \u00e9s el Sant Josep per antonom\u00e0sia i el primer sant d’aquest nom de la cronologia. I Josep<\/em> \u00e9s un dels grans noms dels Pa\u00efsos Catalans. De Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases.<\/p>\n

Nom hebreu, evidentment, que significa ‘D\u00e9u augmentar\u00e0’ o ‘D\u00e9u afegir\u00e0’. No que augmentar\u00e0 ell, que com que \u00e9s infinit ja no pot augmentar m\u00e9s, sin\u00f3 que ens augmentar\u00e0 a nosaltres el que tenim, tot i que d’en\u00e7\u00e0 del 2007 deu estar de vacances o desaparegut. En hebreu \u00e9s Yosef<\/em>, nom molt antic (recordem que aquest era el nom del fill onz\u00e8 de Jacob). De l’hebreu va passar a l’\u00e0rab amb la forma Yusuf<\/em>, al grec Iosephos<\/em> i al llat\u00ed Iosephus<\/em>, d’on ve el nostre Josep<\/em>\u00a0i l’equivalent en totes les lleng\u00fces, fins i tot el xin\u00e8s Yue se<\/em>. En llat\u00ed ja hi havia les variants Iosephus<\/em> i Iosepus<\/em>, que donen les formes amb f<\/em> o ph<\/em> (angl\u00e8s Joseph<\/em>, franc\u00e8s Joseph, <\/em>alemany Josef<\/em>) o amb p<\/em> (itali\u00e0 Giuseppe, <\/em>fin\u00e8s Jooseppi<\/em>). Els que tenen peresa articulat\u00f2ria diuen Jos\u00e9<\/em> (espanyol i portugu\u00e8s). En catal\u00e0 s’impos\u00e0 la forma Josep<\/em> sobre Josef<\/em>. Ha generat una forma femenina, Josepa <\/em>o Josefa<\/em>, i la variant Josefina<\/em>, i aquesta, l’hipocor\u00edstic Fina<\/em>. En totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques hi ha un hipocor\u00edstic mascul\u00ed curi\u00f3s: en catal\u00e0 Pep<\/em> (contracci\u00f3 de Josep<\/em>) o Bep<\/em> a Menorca; en espanyol, Pepe<\/em> (contracci\u00f3 de l’antic Josepe<\/em>); en itali\u00e0 Peppe<\/em>, Beppe<\/em>, Beppo<\/em>, Geppe<\/em>, Geppetto<\/em>, etc.). No faceu cas de la llegenda urbana espanyola que diu que Pepe<\/em> correspon a les sigles PP<\/em> (padre putativo<\/em>). En tot cas, aquestes sigles corresponen a una altra cosa que s\u00ed que \u00e9s ben putativa.<\/p>\n

Deia que Josep avui \u00e9s un gran nom, un dels m\u00e9s estesos en el m\u00f3n, per\u00f2 no sempre ha estat aix\u00ed. En el nostre pa\u00eds, durant l’Edat Mitjana no hi havia ning\u00fa que es digu\u00e9s Josep, llevat dels moros i els jueus, que no veneraven Sant Josep, sin\u00f3 l’esmentat fill de Jacob. Per qu\u00e8 els cristians no tenien gens de simpatia pel nom de l’esp\u00f2s de la Mare de D\u00e9u? Segons unes hip\u00f2tesis, perqu\u00e8 tampoc no en tenien gaire per un personatge que tenint una dona tan bella (d’acord amb les iconografies usuals) va viure tota la vida sense donar-li una mica de gust, i l’esposa va tenir un fill que v\u00e9s a saber de qui era, per\u00f2 no de l’esp\u00f2s, segons les ortod\u00f2xies. I ja se sap que hi ha coses que no s\u00f3n ben vistes. Per\u00f2 segons altres hip\u00f2tesis, els cristians no es posaven Josep<\/em> perqu\u00e8 aquest era considerat un nom de moros i jueus, i calia diferenciar-se. Sigui com sigui, els nostres avantpassats medievals no tenien gaire devoci\u00f3 al pare no biol\u00f2gic de Jes\u00fas. No hi ha topon\u00edmia medieval sobre Sant Josep i als centres hist\u00f2rics de les ciutats trobareu esgl\u00e9sies dedicades \u2014en \u00e8poca medieval\u2014 a qualsevol sant per\u00f2 no al desdenyat fuster verge.<\/p>\n

Una festivitat de Sant Josep sembla que ja estava establerta en el segle X, per\u00f2 restava limitada a les grans abadies benedictines, els \u00fanics llocs on hi havia una certa devoci\u00f3 cap al sant. El nom Josep<\/em> es comen\u00e7\u00e0 a imposar t\u00edmidament a partir del segle XVI, que \u00e9s quan la devoci\u00f3 \u2014i rehabilitaci\u00f3\u2014 de Sant Josep va comen\u00e7ar a escampar-se. Hi van contribuir especialment els frares carmelitans, els jesu\u00eftes i la Contrareforma. En el segle XVII va comen\u00e7ar la veneraci\u00f3 de la Sagrada Fam\u00edlia, \u00e9s a dir Josep, Maria i Jes\u00fas. Els barcelonins i especialment l’arquitecte Gaud\u00ed en saben alguna cosa. El 1870 Pius IX va proclamar Sant Josep patr\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia Universal i, de passada, sant patr\u00f3 de la lluita contra el comunisme, qu\u00e8 te pareix? I el fuster va anar agafant el paper de protector o patr\u00f3 de les fam\u00edlies, els pares, les mares, els casats, els casadors, els viatjants, els immigrants, els fusters, els artesans, els agents immobiliaris, els enginyers i els treballadors en general. El 1890 Lle\u00f3 XIII va declarar el dia de Sant Josep festa de precepte. El 1955 Pius XII va establir, a m\u00e9s, la festa de Sant Josep Obrer<\/em> el dia 1 de maig, contraprogramant el Dia Internacional dels Treballadors o Festa del Treball, creat pels socialistes el 1889.<\/p>\n

Sant Josep \u00e9s un personatge realment misteri\u00f3s. Nom\u00e9s en parlen els evangelis de Mateu i de Lluc, <\/em>i sols hi fan refer\u00e8ncia quan parlen del naixement de Jes\u00fas i quan el de Lluc conta l’episodi aquell en qu\u00e8 Jes\u00fas, amb 12 anys, es perd i el troben en el temple discutint amb els doctors. En els textos can\u00f2nics ja no hi ha cap altra refer\u00e8ncia fins que en parlen els pares de l’Esgl\u00e9sia (Just\u00ed el M\u00e0rtir, Or\u00edgens, Ciril de Jerusalem, Ambr\u00f2s, etc.). Els evangelis diuen tamb\u00e9 que era tekton<\/em>, paraula que s’ha tradu\u00eft per fuster<\/em>, per\u00f2 que ben b\u00e9 es pot traduir per artes\u00e0 <\/em>en general, o sobretot els qui treballen fusta, ferro o pedra. Jes\u00fas, segons la tradici\u00f3, feia de fuster, o el que sigui, amb son pare fins que comen\u00e7\u00e0 l’activitat p\u00fablica. Josep, sempre segons les fonts cristianes,\u00a0sembla que aleshores ja no hi era. Altrament hauria recollit el cos del seu fill despr\u00e9s de la crucifixi\u00f3, cosa que va fer Josep d’Arimatea. Ja se sap que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica diu que era casat amb Maria per\u00f2 que vivien com si fossin germans; altrament l’esposa no hauria pogut gaudir de la perfecci\u00f3 de la virginitat perp\u00e8tua, com exigia el gui\u00f3. Segons l’evangeli, quan despr\u00e9s d’uns quants mesos de feina a la construcci\u00f3, Josep torn\u00e0 a casa es trob\u00e0 la seva dona amb un bombet i tot d’una pens\u00e0 a repudiar-la. Per\u00f2 un \u00e0ngel li va treure les castanyes del foc, i la parella continu\u00e0 fent vida normal sense que els ve\u00efns s’escandalitzassin per res. Tanmateix, l’Esgl\u00e9sia ortodoxa, d’acord amb el protoevangeli de Jaume (Jaume el Just), creu que Josep i Maria nom\u00e9s estaven promesos i que l’home era vidu d’una altra dona dita Salom\u00e9, amb qui tenia alguns fills: els germans de Jes\u00fas esmentats en els evangelis, Judes, Josep, Jaume (el dit Jaume el Just, que fou el cap de l’Esgl\u00e9sia de Jerusalem), L\u00edsia i L\u00eddia. Segons \u00a0el dit protoevangeli, D\u00e9u va triar un Josep vidu i vell per a vetllar per Maria, i, tot i que es casaren, l’edat de l’afortunat va determinar un matrimoni sense sexe i la reproducci\u00f3 va anar a c\u00e0rrec de l’Esperit Sant. Seguint aquesta l\u00ednia, la Hist\u00f2ria de Josep el fuster<\/em>, un text ap\u00f2crif escrit a Egipte en el segle V, explica que Josep, a 99 anys i despr\u00e9s de la mort de la seva dona Salom\u00e9, va tenir cura de Maria, de dotze anys, i s’hi cas\u00e0 quan la nina en f\u00e9u catorze. I el provecte marit va tenir la sort de viure fins a 111 anys, gaudint de bona salut i treballant a la fusteria fins al darrer dia. En qualsevol cas, la figura de Josep era inicialment inc\u00f2moda per als primers te\u00f2legs, que no sabien fer encaixar tots els fets: matrimoni, paternitat, virginitat, i \u00e0dhuc el problema que creava el fet de la paternitat no biol\u00f2gica de Josep per a fer quadrar la descend\u00e8ncia directa de Jes\u00fas del profeta David (Josep s\u00ed que n’era descendent directe, per\u00f2 llavors Jes\u00fas?). Per\u00f2 als te\u00f2legs al final tot els quadra, i ja deia Sant Tom\u00e0s d’Aquino que la figura de Josep era necess\u00e0ria i s’ajustava naturalment als plans divins. Sense un marit, encara que de pantalla, una Maria prenyada podria haver estat acusada de pecadora i acabar la vida a cops de mac abans de n\u00e9ixer el Redentor.<\/p>\n

Curiosament \u2014i ben curiosament\u2014, no se sap on \u00e9s enterrat el seu cos, ni sabem que hi hagi cap rel\u00edquia a cap esgl\u00e9sia, quan el costum \u00e9s que els sants tinguin trossets de cos escampats per tot el m\u00f3n. Alguns te\u00f2legs, com Francesc de Sales, van creure que Josep va ascendir al Cel en cos i \u00e0nima, com Jes\u00fas, Maria i Joan el Baptista, i algun papa (Joan XXIII) ha mostrat simpatia per aquesta creen\u00e7a.<\/p>\n

No podem acabar sense dir que el dia de Sant Josep \u00e9s el gran dia de les Falles, el dia de la crema de les grans escultures de fusta i cart\u00f3 a la ciutat de Val\u00e8ncia i altres municipis valencians. Una festa que t\u00e9 l’origen en la crema de fustes no \u00fatils per part dels fusters el dia del seu patr\u00f3. La cosa va acabar cremant monuments de gran perfecci\u00f3 art\u00edstica \u00a0que expressen munts d’ironia, sarcasme i cr\u00edtica social.<\/p>\n

A Espanya avui tamb\u00e9 se celebra el Dia del Pare<\/em>. Una diada dedicada a la figura del pare \u2014iniciada, igual que el Dia de la Mare, en els Estats Units al comen\u00e7ament del segle XX\u2014 se celebra en molts de pa\u00efsos, en els dies m\u00e9s diversos, per\u00f2 la celebraci\u00f3 el dia de Sant Josep \u00e9s una peculiaritat d’alguns pa\u00efsos de tradici\u00f3 cat\u00f2lica com Espanya, Portugual o It\u00e0lia (no Fran\u00e7a). A Espanya va ser una creaci\u00f3 de la segona meitat del segle XX deguda a Manolita Vicente (una mestra que el 1948 va comen\u00e7ar a celebrar la festa pel seu compte a la seva escola de Madrid), Pep\u00edn Fern\u00e1ndez (gerent de Galer\u00edas Preciados) i Ram\u00f3n Areces (director gerent del Corte Ingl\u00e9s). Crec que amb aix\u00f2 queda ben explicat tot.<\/p>\n

I ja est\u00e0 b\u00e9 per avui. Molts d’anys a tots els Joseps, Peps, Josepes, Josefes, Josefines, Fines i qualc\u00fa altre que pugui oblidar.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Josep. Sant Josep de Natzaret, per\u00f2 aix\u00f2 no cal dir-ho, perqu\u00e8 aquest \u00e9s el Sant Josep per antonom\u00e0sia i el primer sant d’aquest nom de la cronologia. I Josep \u00e9s un dels grans noms dels Pa\u00efsos Catalans. De Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases. Nom hebreu, evidentment, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1997","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1997"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1997\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3956,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1997\/revisions\/3956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}