{"id":198,"date":"2006-07-27T23:06:24","date_gmt":"2006-07-27T21:06:24","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=198"},"modified":"2020-01-19T13:03:23","modified_gmt":"2020-01-19T11:03:23","slug":"tan-lluny-i-tan-a-prop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/tan-lluny-i-tan-a-prop\/","title":{"rendered":"Tan lluny i tan a prop"},"content":{"rendered":"

No \u00e9s una dona iraniana, ni kurda ni albanesa. \u00c9s una de les meves bes\u00e0vies: la mare de la mare de mon pare. No hav\u00edem vist mai la seva imatge, ni mon pare ni jo. Per aix\u00f2, el fet que un dels seus molt\u00edssims descendents hagi trobat la foto i ens l’hagi passada ha estat una veritable emoci\u00f3. Perqu\u00e8 es tracta d’una dona enormement llunyana per desconeguda i enormement a prop perqu\u00e8 \u00e9s la mare ni m\u00e9s ni menys que de la meva \u00e0via, una persona que ha estat part del meu cercle familiar i part important de la meva vida.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, a part de mirar-la detingudament i intentar copsar totes les coses que els seus ulls i la seva cara volen expressar, he pensat llargament com degu\u00e9 ser la seva vida, i de passada com fou la Mallorca en qu\u00e8 li toc\u00e0 viure. Una reflexi\u00f3 adequada per a un post d’estiu, quan els blogs i altres coses es relaxen per la rigor de la calor i pel canvi de ritme que imposen les vacances.<\/p>\n

La padrina Francisca \u2013aquest era el seu nom\u2013 va n\u00e9ixer devers l’any 1844, a Biniali, per\u00f2 la major part de la seva vida va transc\u00f3rrer al poble del seu marit, P\u00f2rtol, un poble de Mallorca min\u00fascul en aquell moment, que havia sorgit un segle abans amb la construcci\u00f3 de cases que eixien com a bolets, una per aqu\u00ed una per all\u00e0, dins parcel\u00b7les establides entre camins i caminois, sense cap mena de planificaci\u00f3 urbana. A una d’aquestes cases humils, de gruixades parets de pedra i quasi sense finestres, tamb\u00e9 l\u00f2gicament sense electricitat, voltada de pau i de figueres de moro, va passar-hi la vida amb el seu home, mestre Mart\u00ed Manescal, un ferrer que es guanyava la vida amb quatre feinetes, entre elles ferrar les b\u00edsties del poble que li duien. L’home sentia devoci\u00f3 pels animals i, no se sap com, tenia uns coneixements per a guarir-ne les malalties, cosa que, segons diuen, feia de gust i sense cobrar. El poble el reconegu\u00e9 per aix\u00f2 amb el malnom de manescal<\/em>.<\/p>\n

La seva vida era senzilla en extrem. No tenien pr\u00e0cticament res, a part de quatre mobles i quatre estris per a la casa \u2013llogada\u2013 i per a la feina del marit. La padrina Francisca no va trepitjar mai una escola, i, per tant, no sabia llegir ni escriure. No sabia parlar ni entenia l’espanyol, una llengua que segurament en tota la seva vida no va tenir ocasi\u00f3 de sentir. No va parlar mai per tel\u00e8fon ni va tenir oportunitat de sentir mai la r\u00e0dio, i l’\u00fanica m\u00fasica que va poder fruir va ser la que emetien els xeremiers a les festes del poble o alguna guitarra en qualque ocasi\u00f3 especial. Segurament tampoc no va pujar mai a un autom\u00f2bil, tot i que en els darrers anys de la seva vida al poble ja n’hi havia dos o tres. No va tenir mai un rellotge, ni n’havia de menester per a res: totes les coses que feia tant era si les feia mitja hora endavant o mitja hora endarrere. S’aixecava quan a trav\u00e9s del finestr\u00f3 la llum d’un nou dia la cridava a posar-se en dansa, i sabia que quan el sol era a dalt de tot era l’hora de tenir el dinar damunt la taula. L’\u00fanica de les coses que havia de fer a una hora fixada i puntual era la missa del diumenge, per\u00f2 la campana de l’esgl\u00e9sia ja s’ocupava d’avisar-la amb el temps i la insist\u00e8ncia suficients.<\/p>\n

De jove no tenia m\u00e9s diversi\u00f3 que moure xerra amb altres al\u00b7lotes de la seva edat o passejar els diumenges pels carrers del poble o alguna eixida ocasional a un poble ve\u00ed a peu i per camins polsosos. Potser durant la seva inf\u00e0ncia i joventut an\u00e0 alguna rara vegada a Palma, la capital que, malgrat la vintena de quil\u00f2metres que la separaven del poble, era immensament llunyana, perqu\u00e8 no hi havia cap sistema per a anar-hi, llevat d’algun carro particular que adesiara hi fes cap. Probablement restaria impressionada de contemplar la ciutat, a penes travessar els fossats i la robusta murada que la protegia zelosament. Ja devia ser casada o casadora quan a Mallorca es produ\u00ed la revoluci\u00f3 del ferrocarril, que passava a devers cinc quil\u00f2metres de Portol, per\u00f2, aix\u00ed i tot, les vegades que la padrina arrib\u00e0 a anar a la ciutat \u2013hi tenia poques feines\u2013 devien ser ben clares. No cal dir que no sols no sort\u00ed de l’illa, sin\u00f3 que tota la part d’aquesta que no era el seu poble i els de l’entorn fou per a ella un m\u00f3n immens, ignot i enigm\u00e0tic. Un dia, quan tenia una seixantena d’anys, es pos\u00e0 la roba de mudar \u2013aquella mudada que hom es feia per a tota la vida\u2013, agaf\u00e0 el tren o la dilig\u00e8ncia amb el seu manescal o amb algun dels seus fills \u2014tingu\u00e9 cinc filles i un fill\u2014 i an\u00e0 a la ciutat, ara sense murada i en plena transformaci\u00f3, per a fer-se aquesta foto (retrato <\/em>en deia ella). Tot un esdeveniment i un luxe que persones com ella es prenien excepcionalment.<\/p>\n

A la botiga, sortint de missa o amb els ve\u00efns va sentir a parlar de matrimonis, de fills o de la mort de la reina Isabel, d’Alfons XII i Alfons XIII; de la proclamaci\u00f3 de la primera Rep\u00fablica, de la guerra de Cuba, de les fetes d’en Vailer<\/em> i de Primo de Rivera. Per\u00f2 ella molt poca cosa entenia de tots aquests afers. Va veure com li canviaven els reials pels escuts i despr\u00e9s aquests per les pessetes, tot i que ella en tenia ben poques. Per\u00f2 la padrina continu\u00e0 comptant amb reials i vellons, com continu\u00e0 mesurant amb almuts i pesant amb unces, terces i arroves, per molt que les ordres de Madrid pretenguessin introduir unes mesures complicades que tenien noms ex\u00f2tics com quilo, litro <\/em>o metro<\/em>. Tota la vida en el seu petit redol, dedicada a la casa, als sis fills i al marit, que mor\u00ed un grapat d’anys abans que ella. Un dia de 1929 o de 1930, un cavall que potser el seu home havia curat d’algun mal de ventre o alguna ferida estir\u00e0 el carro que la dugu\u00e9 al cementeri.<\/p>\n

Tan lluny i tan a prop. La Mallorca en qu\u00e8 va viure la padrina Francisca i la Mallorca actual no tenen res a veure. La seva i la meva s\u00f3n dues Mallorques que no es coneixen una a l’altra. I enmig, \u00e7o \u00e9s entre ella i jo, nom\u00e9s hi ha dues generacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s una dona iraniana, ni kurda ni albanesa. \u00c9s una de les meves bes\u00e0vies: la mare de la mare de mon pare. No hav\u00edem vist mai la seva imatge, ni mon pare ni jo. Per aix\u00f2, el fet que un dels seus molt\u00edssims descendents hagi trobat la foto i ens l’hagi passada ha estat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-198","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-plaer-descriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=198"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}