Empar estudia per a enfermera. Acaba de fer els ex\u00e0mens i ha hagut d\u2019apretar molt per a intentar conseguir un aprovat que al final no ha pogut ser. El mes de juny s\u2019ha passat hores i hores empollant i empollant, pensant sols a alcan\u00e7ar la meta proposada. Ha deixat de fer el poc de deport que feia dos vegades per setmana, ha abandonat l\u2019ensaig del divendres (cantava a una coral) i ni tan sols s\u2019ha perm\u00e9s el capritxo de passar per la peluqueria per a posar-se guapa, com li agradava fer. Menjava de qualsevol manera, un poc de fiambre i un trago de vi per a almorzar i per a dinar, i pa del dia si havia tingut temps de passar per la panaderia. Nom\u00e9s pensava en el puto examen. El dia que havia de fer l\u2019\u00faltim, en qu\u00e8 es jugava el curs, caminava disparada cap a la facultat (arrib\u00e0 a patir un flato) i pensava amb obsessi\u00f3 que aquell examen l\u2019havia d\u2019aprovar. Era una assignatura que arrastrava feia no se sap quin temps. Per\u00f2 en el moment decisiu la ment se li va borrar i va tornar a casa amb el rabo entre les cames. Per si no bastaven els apretons que els estudis li donaven, aquest mes li van caure un munt\u00f3 de gastos, com un xorro cruel, sobretot un inesperat i elevat impost d\u2019una her\u00e8ncia que acabava de rebre. Pensava que all\u00f2 era un robo, i va intentar un apla\u00e7ament del pago, per\u00f2 no va ser possible. A la vida has de menjar molts de sapos, meditava desolada i amb cara d\u2019enterro.<\/p>\n
Empar tenia un n\u00f3vio a qui estimava amb amor cego. El tio, per\u00f2, no va tenir escr\u00fapols a apanyar-se amb una amiga mentre la n\u00f3via estava enclaustrada amb els llibres. Pensava que no s\u2019enteraria per\u00f2 un conegut se li va xivar. El molt mentir\u00f3s ho negava i encara en feia broma, per\u00f2 all\u00f2 no era cap xiste i la relaci\u00f3 se\u2019n va anar a fer la m\u00e0. Sense curs, sense n\u00f3vio i sense un duro, aix\u00ed ha acabat la pobra Empar. La hist\u00f2ria no t\u00e9 desperdici.<\/p>\n