{"id":1917,"date":"2012-03-02T10:11:09","date_gmt":"2012-03-02T08:11:09","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1917"},"modified":"2013-06-23T13:08:30","modified_gmt":"2013-06-23T11:08:30","slug":"lespanyol-i-lestat-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/lespanyol-i-lestat-catala\/","title":{"rendered":"L’espanyol i l’Estat catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

El 26 de febrer passat Eduard Voltes publicava un article al diari Ara<\/em> amb el t\u00edtol “En castell\u00e0 tamb\u00e9, sisplau<\/a>” [text tamb\u00e9 aqu\u00ed<\/a>], que tocava un tema essencial per al nostre futur, que mereix reflexi\u00f3 profunda i que hauria de ser tractat amb la m\u00e0xima responsabilitat i el m\u00e0xim rigor. Voltes se situa en la perspectiva d’una Catalunya independent i demana que es consideri l’espanyol com a llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds, en tant que llengua de la meitat dels catalans (es refereix, \u00f2bviament, nom\u00e9s als del Principat), que com a tal sigui assumida pel nou Estat i que hi sigui llengua oficial. Voldria donar el meu punt de vista sobre la q\u00fcesti\u00f3 en aquest blog i dir que personalment estic d’acord en moltes coses de la seva argumentaci\u00f3, per\u00f2 no en totes.<\/p>\n

Diguem d’entrada que una vegada assolida la independ\u00e8ncia, si s’assoleix, el fet que l’espanyol sigui oficial o no en el nou Estat dependr\u00e0 nom\u00e9s dels catalans. I en qualsevol moment, si no ho \u00e9s d’entrada, s’hi podr\u00e0 declarar d’acord amb els mecanismes democr\u00e0tics, o se’n podr\u00e0 revocar l’oficialitat. Dependr\u00e0 sempre de les majories i dels estats d’opini\u00f3 que h\u00e0gim anat cultivant i d’altres factors. Per aix\u00f2 \u00e9s important anar amb els peus plans i segurs.<\/p>\n

Coincidesc amb Voltes que l’attitud de molts independentistes vers l’espanyol (i les coses espanyoles) hauria de canviar en alguns punts. I canviar\u00e0 sobretot si Catalunya arriba a la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 una vegada assolida aquesta fita, els espanyols (els d’Espanya) es tranquil\u00b7litzaran i seran uns ve\u00efns agradables, i, correlativament, no tindr\u00e0 sentit cap sentiment antiespanyol entre els catalans que tinguin la sort de ser ciutadans del nou Estat, que deixaran de gastar energies en l’autodefensa i les esmer\u00e7aran en coses m\u00e9s creatives. Hi guanyarem tots i tindrem un ve\u00efnatge excel\u00b7lent. Evidentment, sense recels antiespanyols els ciutadans catalans de llengua habitual espanyola tamb\u00e9 hi guanyaran. Coincidesc amb Eduard Voltes que l’Estat ha d’assumir la llengua d’aquests ciutadans (com la d’altres grups ling\u00fc\u00edstics que hi ha al pa\u00eds en proporci\u00f3 al seu pes demogr\u00e0fic) i recon\u00e8ixer-los drets ling\u00fc\u00edstics, com el d’adre\u00e7ar-se a les autoritats en espanyol i a facilitar-los un adequat ensenyament de la seva llengua a l’escola, si ells ho volen. Fins i tot no veig cap inconvenient (en condicions socials que garanteixin la normalitat del catal\u00e0) que els fos reconegut el tan anhelat (per alguns) dret a rebre l’ensenyament en espanyol, si ells ho volen. No estic segur, per\u00f2, que fossin molts els qui volguessin renunciar a una escola catalana i multiling\u00fcista que els prepar\u00e0s per a ser bons professionals ben situats en el seu pa\u00eds i en condicions de triomfar a qualsevol part d’Europa o m\u00e9s enll\u00e0. Llevat que el seu objectiu se centr\u00e0s a aspirar per als seus fills al succ\u00e9s professional a l’Espanya romanent o a Sud-Am\u00e8rica. No hi ha dubte que cal construir un Estat on tothom s’hi trobi confortable. Respecte, protecci\u00f3 i amor a l’espanyol, tot el que es vulgui, sens dubte. Valorar i protegir la identitat personal dels hispanoparlants (i dels altres grups) sens dubte.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el que no hauria de poder ser en el nou Estat (i estic segur que tamb\u00e9 coincidim amb Voltes) \u00e9s l’exist\u00e8ncia de ciutadans passats per l’escola del pa\u00eds que no parlin catal\u00e0. Entenent que el qui no parla catal\u00e0 \u00e9s aquell que quan l’interpel\u00b7len en catal\u00e0 no respon en catal\u00e0, encara que l’hagi estudiat a l’escola i sigui quina sigui la seva llengua familiar o identit\u00e0ria. En el nou Estat el fet de no parlar catal\u00e0 ha de ser considerat una anomalia, tant si es tracta de persones de llengua familiar espanyola, \u00e0rab, xinesa o la que sigui. Que el catal\u00e0 sigui la llengua que parlin tots, i, per tant, la llengua comuna \u00e9s, com s’ha dit ad infinitum<\/em>, la clau de la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0.<\/p>\n

Aquest debat es pot omplir de belles paraules (respectar, assumir, incloure, valorar, estimar…), que poden ser assumides per tothom per\u00f2 que no se sap fins a on comprometen. La q\u00fcesti\u00f3 central, que no es pot manejar amb ambig\u00fcitat, \u00e9s l’oficialitat de l’espanyol en el nou Estat. I aqu\u00ed hem d’anar alerta que no facem el viatge i tornem de buit. La socioling\u00fc\u00edstica comparada ens d\u00f3na tant l’exemple de Finl\u00e0ndia com el d’Irlanda (i el de Let\u00f2nia, tan fresc), i caldr\u00e0 atenir-se a l’especificitat del nostre cas i a la nostra situaci\u00f3 de partida. Crec que el que garantir\u00e0 la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0 \u00e9s no sols l’Estat sin\u00f3 l’oficialitat \u00fanica de la llengua i la seva condici\u00f3 de (i percepci\u00f3 com a) llengua nacional. Amb l’Estat nom\u00e9s, tal normalitzaci\u00f3 \u00e9s possible per\u00f2 no \u00e9s segura. Si una part (que pot ser important) dels jutges, dels funcionaris, dels policies, dels metges i de tots els qui cobren de la societat que serveixen es poden plantar i es planten com ara en el seu monoling\u00fcisme espanyol amb la base legal que aquesta \u00e9s una llengua oficial, el viatge no haur\u00e0 servit per a res. \u00c9s m\u00e9s, crec que una societat en qu\u00e8 una part es plant\u00e0s en el monoling\u00fcisme espanyol seria una societat conflictiva. I aquesta \u00e9s la clau: tothom estima la seva llengua, com diu Voltes, per\u00f2 els processos socials de canvi i d’integraci\u00f3 cultural tamb\u00e9 s\u00f3n fets inq\u00fcestionables. Els actuals monoling\u00fces hispanoparlants, profundament manipulats per l’Estat espanyol, poden tenir prevencions davant un nou ordre ling\u00fc\u00edstic, per\u00f2 desactivada aquella manipulaci\u00f3, les noves generacions veuran les coses de manera molt diferent.\u00a0 El nou Estat ha d’estar al servei de la preservaci\u00f3 de la identitat i la llengua nacionals, i no hi ha d’haver cap problema perqu\u00e8 els nous catalans d’origen immigratori criats en la Catalunya independent vulguin fer seva la llengua dels jutges, dels policies, dels ministres, dels funcionaris, de l’administraci\u00f3 i tots aquells que s\u00f3n vists com l’autoritat. Si \u00e9s que l’autoritat s’expressa i es manifesta en catal\u00e0. En tot cas, aquesta deu ser la clau.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 26 de febrer passat Eduard Voltes publicava un article al diari Ara amb el t\u00edtol “En castell\u00e0 tamb\u00e9, sisplau” [text tamb\u00e9 aqu\u00ed], que tocava un tema essencial per al nostre futur, que mereix reflexi\u00f3 profunda i que hauria de ser tractat amb la m\u00e0xima responsabilitat i el m\u00e0xim rigor. Voltes se situa en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1917","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1917","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1917"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1917\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1917"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1917"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1917"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}