{"id":1885,"date":"2012-02-25T10:41:15","date_gmt":"2012-02-25T08:41:15","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1885"},"modified":"2024-03-16T20:05:50","modified_gmt":"2024-03-16T18:05:50","slug":"sant-macia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-macia\/","title":{"rendered":"Sant Maci\u00e0"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Maci\u00e0. I per Sant Maci\u00e0 l’oronella ve i el tord se’n va. El tord, si no ha caigut dins l’olla d’un ca\u00e7ador, se’n va cap al nord, cercant llocs m\u00e9s freds per a perpetuar l’esp\u00e8cie. I si el tord no se’n va per Sant Maci\u00e0, fred encara far\u00e0. Per contra, les tumultuoses orenetes comencen a arribar discretament per aquest temps, si b\u00e9 la major part arriben en massa per l’abril o pel maig, i estaran entre nosaltres, lliurades a l’activitat amat\u00f2ria i reproductiva fins al final de setembre, en qu\u00e8, temeroses del fred, prenen els tapins cap a l’\u00c0frica.<\/p>\n

No, no mireu el calendari, perqu\u00e8 els calendaris us diran que Sant Maci\u00e0 \u00e9s el 14 de maig. Que diguin el que vulguin els calendaris i el papa de Roma, que el 1969 li va prendre al sant el seu dia tradicional que havia tingut durant mil anys. Per a nosaltres aqu\u00ed el qui mana \u00e9s la tradici\u00f3, els tords i les orenetes. Aix\u00ed \u00e9s que avui \u00e9s Sant Maci\u00e0 i s’acaba.<\/p>\n

I qui era aquest personatge de qui prenen el nom tots els Macians escampats pel m\u00f3n, amb el nom adaptat a les diverses lleng\u00fces? Un ap\u00f2stol, el tretz\u00e8, l’ap\u00f2stol de substituci\u00f3 o de recanvi, com les rodes dels autom\u00f2bils que previsorament esperen l’ocasi\u00f3 de la punxada per a entrar en activitat. La punxada va ser la de Judes Iscariot, que ja sabem quina la va fer, el molt iscariot. Doncs com que despr\u00e9s de la feta i del su\u00efcidi del tra\u00efdor aquella colla no podia quedar en onze membres i semblar un equip de futbol, diu el llibre Actes dels ap\u00f2stols<\/em> que una vegada que Jes\u00fas va haver ressuscitat i pres el vol cap amunt vers el Pare, els ap\u00f2stols convocaren un c\u00e0sting i reuniren la comunitat de seguidors \u2014cent vint exactament\u2014 per a procedir a una elecci\u00f3 democr\u00e0tica de qui havia d’ocupar la pla\u00e7a vacant. Diu la cr\u00f2nica de l’acte que, fet el c\u00e0sting, hi va haver dos candidats, un de nom Josep, Just o Barsab\u00e0s \u2014no \u00e9s gaire clar el nom\u2014 i un altre dit Maci\u00e0, que \u00e9s el qui va guanyar l’elecci\u00f3. D’aqu\u00ed en surt aquella dita popular que saben els mallorquins de certa edat i experi\u00e8ncia: “de la desgr\u00e0cia de Judes Sant Maci\u00e0 en tingu\u00e9 ventura”, que es diu quan alg\u00fa treu algun benefici de la dissort d’un altre. Sant Maci\u00e0 \u00e9s considerat advocat contra la falsedat i la tra\u00efdoria.<\/p>\n

Molt poques coses sabem certes d’aquest individu. Si sortim dels Actes dels ap\u00f2stols<\/em>, atribu\u00eft per la tradici\u00f3 a l’evangelista Lluc, les altres fonts s\u00f3n diverses i contradict\u00f2ries. Fins i tot hi apareixen una diversitat de noms per al nostre personatge: Tolmai (que seria “Tomeu”, per\u00f2 no Bartomeu<\/em>, perqu\u00e8 ja vam veure que Bar-Tolmai<\/em> vol dir ‘fill de Tolmai’), Zaqueu, Barnab\u00e0s, Natanael, etc. Segons la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia de Nic\u00e8for, el nou i flamant ap\u00f2stol d’elecci\u00f3 democr\u00e0tica va predicar per diversos llocs fins que va ser crucificat per Ge\u00f2rgia. Per\u00f2 altres tradicions diuen que va morir lapidat i decapitat a Jerusalem i, fins i tot, altres creuen que va morir de vell. Avui no tindrem, doncs, relat esfere\u00efdor de brutalitat i sadisme. Segons la tradici\u00f3 grega les seves restes descansen a Gonio, un lloc de Ge\u00f2rgia pr\u00f2xim a la Mar Negra. I segons una altra tradici\u00f3 els ossos reposen a l’abadia de Sant Maci\u00e0, a Tr\u00e8veris (Alemanya), on van ser portades per Santa Helena, mare de Constant\u00ed i gran gestora de trasllats de rel\u00edquies de tota mena. I els italians creuen que s\u00f3n a la bas\u00edlica de Santa Justina, a P\u00e0dua. Ja sabem que aix\u00f2 de les restes dels sants \u00e9s com la q\u00fcesti\u00f3 de la p\u00e0tria de Colom: tothom les vol a casa seva.<\/p>\n

Una font copta, les Actes d’Andreu i Maci\u00e0<\/em>, li posen m\u00e9s sal a la cosa i asseveren que l’ap\u00f2stol de substituci\u00f3 va anar a predicar en terres de can\u00edbals, per la m\u00edtica Eti\u00f2pia, un enigm\u00e0tic pa\u00eds oriental que no s’ha de confondre amb l’Eti\u00f2pia actual. Tan bon punt arrib\u00e0, ja va ser aglapit i tancat amb altres estrangers a la garjola a l’espera de fer-ne una vega. Per\u00f2 quan anaven a salpebrar-lo, aparegu\u00e9 Sant Andreu i l’alliber\u00e0 miraculosament. No sols aix\u00f2 sin\u00f3 que l’ap\u00f2stol arribat tan oportunament va convertir tota aquella tropa de salvatges, que a partir d’aleshores foren bons cristians i no feren m\u00e9s canibalades.<\/p>\n

La festa de Sant Maci\u00e0 va ser creada en el segle XI i fixada el 24 de febrer o el 25 en els anys de trasp\u00e0s. Com que enguany ho \u00e9s, enguany toca el 25. El 1969 l’Esgl\u00e9sia romana va traspassar la festa al 14 de maig, perqu\u00e8 no caigu\u00e9s dins la Quaresma. Segons la creen\u00e7a popular Sant Maci\u00e0 \u00e9s el protector dels ocells, i avui, el dia que aquests es casen. Per Sant Maci\u00e0 els ocells es volen casar. Tamb\u00e9 es creu que avui som en ple equinocci: per Sant Maci\u00e0 tanta nit com dia hi ha. I els qui tinguin parres avui el sant tamb\u00e9 els diu qu\u00e8 han de fer: per Sant Maci\u00e0 les parres a podar.<\/p>\n

I ara parlem del nom que li van posar al nostre personatge. L’origen \u00e9s el nom hebreu Mattatyahu<\/em>, o Matityahu<\/em>, format per matith<\/em>, ‘do’, i Yah<\/em>, primera lletra de YHVH, tetragrama de D\u00e9u. Significa, doncs, ‘do de D\u00e9u’, igual que el nom grec Teodor<\/em>, el mateix concepte amb elements grecs. El nom hebreu va passar al grec Mattathias<\/em>, que es va escur\u00e7ar en Matthaios<\/em>. En llat\u00ed els dos noms van prendre les formes Matthias<\/em> i Matthaeus<\/em>, d’on v\u00e9nen els nostres Maci\u00e0<\/em> i Mateu<\/em>. Aquests origin\u00e0riament eren un sol nom i un sol significat, per\u00f2 ja en grec i llat\u00ed es consideraven noms diferents. La forma catalana, procedent d’una variant Mathianus<\/em>, ha estat sempre Maci\u00e0<\/em> i no Maties<\/em>. La darrera \u00e9s forma espanyola introdu\u00efda en el pa\u00eds en el segle XVIII. Si el nom genu\u00ed catal\u00e0 fos Maties<\/em>, el pare de la p\u00e0tria Francesc Maci\u00e0 seria Francesc Maties, que no em direu que no faci un no s\u00e9 qu\u00e8 a la panxa<\/del>. Maci\u00e0 \u00e9s un dels noms tradicionals del pa\u00eds, si b\u00e9 no un dels noms m\u00e9s corrents, per la qual cosa no ha generat topon\u00edmia major. Nosaltres tenim tamb\u00e9 el femen\u00ed Maciana<\/em>, un nom que ara ja no es posa a les nines, per\u00f2 qui sap si tornar\u00e0. Per Mallorca n’hi havia i encara n’hi deu haver qualcuna. Molts, per\u00f2, nom\u00e9s han sentit a parlar de la Maciana de la can\u00e7\u00f3 de Tomeu Penya, aquella de la cama i el peix frit.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Maci\u00e0. I per Sant Maci\u00e0 l’oronella ve i el tord se’n va. El tord, si no ha caigut dins l’olla d’un ca\u00e7ador, se’n va cap al nord, cercant llocs m\u00e9s freds per a perpetuar l’esp\u00e8cie. I si el tord no se’n va per Sant Maci\u00e0, fred encara far\u00e0. Per contra, les tumultuoses […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1885","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1885","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1885"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1885\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3954,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1885\/revisions\/3954"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}