{"id":1845,"date":"2012-02-12T13:25:46","date_gmt":"2012-02-12T11:25:46","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1845"},"modified":"2024-03-16T11:31:22","modified_gmt":"2024-03-16T09:31:22","slug":"santa-eulalia-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-eulalia-2\/","title":{"rendered":"Santa Eul\u00e0lia"},"content":{"rendered":"


\n\"\"Avui \u00e9s Santa Eul\u00e0lia, coneguda en el m\u00f3n com a Santa Eul\u00e0lia de Barcelona. Eul\u00e0lia<\/em> \u00e9s un nom grec, que significa ‘que parla b\u00e9’. I diguem ja d’entrada que no \u00e9s de cap manera la patrona de les televisions i r\u00e0dios que hi ha per aqu\u00ed ni de la joventut de les nostres \u00e0rees urbanes. Si de cas, seria la contrapatrona. \u00c9s un nom for\u00e7a est\u00e8s en el nostre pa\u00eds i en el ve\u00ed de ponent, per \u00e7o com hi ha hagut dues santes d’aquest nom, una a Barcelona i una altra a M\u00e8rida respectivament. Tamb\u00e9 hi ha la forma masculina Eulali<\/em> (i Eulalio<\/em> en espanyol), per\u00f2 no tenim el plaer de con\u00e8ixer-ne cap. Eul\u00e0lia<\/em> t\u00e9 la variant Eul\u00e0ria<\/em>, amb dissimilaci\u00f3 de consonants laterals, que sempre ha estat la forma popular, almenys a gran part del pa\u00eds. I a Mallorca, Eulari<\/em>. De Eul\u00e0lia<\/em> deriva, a m\u00e9s, l’hipocor\u00edstic Laia<\/em>, avui convertit pr\u00e0cticament en nom major d’edat i emancipat.<\/p>\n

La nostra Santa Eul\u00e0lia \u00e9s una figura llegend\u00e0ria que sembla que va ser creada per desdoblament de Santa Eul\u00e0lia de M\u00e8rida, una m\u00e0rtir del segle III que possiblement va existir. Llevat que l’hagiografia espanyola ens hagi contat una mentida i sigui just al rev\u00e9s. Bilbeny, investigau-ho si us plau.<\/p>\n

En tot cas, la llegenda diu que Eul\u00e0lia era una noieta de bona fam\u00edlia nascuda a Sarri\u00e0, cap al final del segle III. I que de molt petita ja feia miracles. Una vegada que duia la falda plena de pa per a donar als pobres, es trob\u00e0 amb son pare que li deman\u00e0 qu\u00e8 duia a la faldada. Temerosa del c\u00e0stig respongu\u00e9 que flors, i en obrir la falda aparegueren les flors i ni una mica de pa. Un prodigi que segles m\u00e9s tard, segons vam veure, seria copiat per Santa Elisabet d’Hongria. Tamb\u00e9 va fer sortir un cabal d’aigua immens d’un pou eixut, que proveiria tota la ciutat. I un altre dia li aparegu\u00e9 un \u00e0ngel que li va fer saber que seria santa i patrona de Barcelona. Quina emoci\u00f3 per a la xavaleta. Aquell dia tots els xiprers de les terres de Sarri\u00e0 es convertiren en palmeres, les primeres que hi hagu\u00e9 en el pa\u00eds, de les quals descendeixen \u2014ves per on\u2014 totes les altres. La noia va tenir la desgr\u00e0cia de viure en temps del p\u00e8rfid Diocleci\u00e0 i el proc\u00f2nsol Daci\u00e0, que ja vam veure com les tenia en el martiri d’un altre compatriota, Sant Vicen\u00e7. Eul\u00e0lia, per no voler renunciar a la seva fe cristiana, va patir un dels martiris m\u00e9s b\u00e8sties que es recorden. Tretze turments, un per cada un dels anys que tenia. Va ser apallissada salvatgement, li “pentinaren” la pell amb pues de ferro, li tallaren els pits, li fregaren les ferides amb pedra tosca, la tancaren a un lloc ple de puces perqu\u00e8 la picassin a les ferides, la posaren sobre brases, li tiraren oli bullent i plom fos, la posaren nua dins una bota plena de vidres i la feren rodolar pel carrer dit la baixada de Santa Eul\u00e0lia (que per aix\u00f2 t\u00e9 aquest nom, diuen), la van tirar a un forn de cal\u00e7, la van cremar a una foguera i, per si tot aix\u00f2 no bast\u00e0s, la van crucificar, tota nua i en una creu en forma d’aspa, perqu\u00e8 amb les cames ben eixancades pass\u00e0s m\u00e9s vergonya. Ah, per\u00f2 els cabells li van cr\u00e9ixer en un acte fulminant i preservaren la intimitat d’aquell cosset adolescent, que d’altra banda devia ser irrecognoscible despr\u00e9s de tanta brutalitat.<\/p>\n

Cal dir que la primera menci\u00f3 hist\u00f2rica de la santa \u00e9s en un document del segle VII \u2014tres segles despr\u00e9s de la seva suposada exist\u00e8ncia\u2014 redactat per un bisbe de Barcelona dit Quirze. Per contra, el culte a Santa Eul\u00e0lia de M\u00e8rida ja est\u00e0 documentat a mitjan segle IV. La llegenda d’Eul\u00e0lia de Barcelona reprodueix bastant fidelment la que abans s’atribu\u00ed a la de M\u00e8rida. Aix\u00f2 dels desdoblament de sants era bastant habitual en aquelles \u00e8poques en qu\u00e8 la informaci\u00f3 no es contrastava com ara. Les suposades despulles de la barcelonina van ser trobades l’any 877 a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de les Arenes (avui Santa Maria de la Mar) i, sense fer cap prova d’ADN, foren traslladades en process\u00f3 solemne a la primitiva catedral visig\u00f2tica, que era all\u00e0 mateix on hi ha l’actual. El 1339 es dipositaren a la bella cripta de la nova catedral, constru\u00efda en el segle XIV, i encara hi s\u00f3n. En el trasllat del 877, quan la process\u00f3 era a la vora del portal Major de la ciutat, on ara hi ha la pla\u00e7a de l’\u00c0ngel, l’arca que contenia les restes va esdevenir de cop tan pesant que rest\u00e0 a terra immobilitzada i no hi havia manera de moure-la ni un pam. Despr\u00e9s de pregar tota la gentada per a sortir de la situaci\u00f3, aparegu\u00e9 un \u00e0ngel que senyal\u00e0 amb el dit un canonge de la Seu, i aquest confess\u00e0 tot empegue\u00eft que havia agafat un dit de la santa amb la intenci\u00f3 de tenir-la com a rel\u00edquia particular. Retornat el dit a sa m\u00e0, l’urna recobr\u00e0 el pes natural i la process\u00f3 continu\u00e0 cap a la catedral, amb la santa que no estava disposada a entrar-hi mutilada. Molt m\u00e9s tard, en aquest lloc s’hi va posar la figura d’un \u00e0ngel assenyalant amb el dit, i la pla\u00e7a \u2014que abans era la pla\u00e7a del Blat\u2014 fou batejada amb el nom actual. Conten tamb\u00e9 que una vegada que una gran reina va visitar Barcelona, volgu\u00e9 veure el cos de la santa. Les autoritats eclesi\u00e0stiques s’hi oposaren fermament al\u00b7legant que la santa anava nua i no volia que la vei\u00e9s ning\u00fa, per\u00f2 la reina s’hi obstin\u00e0 i tant va insistir que les autoritats cediren, i quan va abocar-se al vas obert, va restar cega a l’acte. Tanmateix, amb molta oraci\u00f3 i penediment i amb el present d’una bona faixa d’or, la santa li retorn\u00e0 la vista i aqu\u00ed no ha passat res. A la catedral hi ha la porta de Santa Eul\u00e0lia, que d\u00f3na al carrer del Bisbe, dit durant l’Edat Mitjana carrer de Santa Eul\u00e0lia. I en el claustre de la Catedral veureu pasturar tretze oques que recorden els anys de la santa, els turments que va patir i el fet que la nena de petita tenia cura d’una petita guarda d’oques de la fam\u00edlia.<\/p>\n

Santa Eul\u00e0lia va ser declarada patrona de Barcelona, i b\u00e9 que s’ho mereixia la criatura amb tot el que va passar. I ho va ser fins que el 1687, els barcelonins la van canviar per la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8, que havia estat m\u00e9s eficient que la m\u00e0rtir aturant una plaga de llagostes que havia fet maig. Pel dia de la Merc\u00e8 sempre sol ploure, i es diu que s\u00f3n les ll\u00e0grimes de Santa Eul\u00e0lia (ll\u00e0grimes de setembre), que est\u00e0 trista perqu\u00e8 li han retirat la condici\u00f3 de patrona de la ciutat. Avui el lleig fet pels barcelonins a Santa Eul\u00e0lia i el conflicte entre patrones es resolen considerant que la de Sarri\u00e0 \u00e9s la patrona de la ciutat i de la catedral i la de la Merc\u00e8, patrona de la di\u00f2cesi. No hi ha res que no tingui soluci\u00f3.<\/p>\n

Una de les banderes m\u00e9s reverenciades de tota la hist\u00f2ria \u00e9s la bandera de Santa Eul\u00e0lia, que acompany\u00e0 les grans proeses catalanes i que nom\u00e9s sortia de la casa de la ciutat en cas de perill greu. Era de color vermell amb la imatge de Santa Eul\u00e0lia en el centre. El 1714, despr\u00e9s de l’ocupaci\u00f3 espanyola, el conseller en cap va caure abra\u00e7at a la bandera, que va ser presa com a bot\u00ed de guerra i enviada, amb altres banderes ven\u00e7udes, al santuari d’Atocha (Madrid), on no se’n sab\u00e9 res m\u00e9s. Es considera un dels grans ultratges als elements m\u00e9s emblem\u00e0tics de Catalunya. El mateix any va ser enderrocada la capella de Santa Eul\u00e0lia del Camp, prop del portal Nou.<\/p>\n

A Palma, despr\u00e9s de la Conquesta es va aixecar un gran i bell\u00edssim temple g\u00f2tic que, segurament per voluntat del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, un dels grans protagonistes de la Conquesta i grans senyors feudals de l’illa, va ser dedicat a la patrona del cap i casal. Va ser l’esgl\u00e9sia m\u00e9s important mentre s’estava construint la Seu: all\u00e0 va fer el jurament el fill del Conqueridor, el rei de Mallorca Jaume II. Tamb\u00e9 hi ha una possessi\u00f3 dita Santa Eul\u00e0lia, prop de G\u00e8nova, que pertangu\u00e9 a l’hospital de Sant Andreu.<\/p>\n

La patrona ha generat topon\u00edmia abundant. Nombroses viles i vilatges del pa\u00eds es diuen Santa Eul\u00e0lia<\/em> (i alguna Santa Eul\u00e0ria<\/em>), com Santa Eul\u00e0lia o Eul\u00e0ria del Riu, a Eivissa, que l’abjecci\u00f3 topon\u00edmica d’aquest pa\u00eds ha convertit en Santa Eul\u00e0ria des Riu<\/em>. I d’aquells llocs ha sortit el cognom topon\u00edmic Santol\u00e0ria<\/em>, amb m\u00e9s transformaci\u00f3 fon\u00e8tica encara.<\/p>\n

Santa Eul\u00e0lia \u00e9s tamb\u00e9 patrona d’alguns col\u00b7legis d’artesans, com els boters, cosa ben comprensible despr\u00e9s de la dolorosa experi\u00e8ncia de la bota rodolant per avall. I tota classe de poetes li han dedicat versos amorosos, com els famosos goigs d’Artur Masriera<\/p>\n

 <\/p>\n

Servau nostra Barcelona
\nde les ratxes del mal vent.
\nSigau estrella i patrona
\nde l’antic Consell de Cent.
\nL’iniquitat monstruosa
\neternament feu bocins.
\nSanta Eul\u00e0ria gloriosa
\nvetllau pels barcelonins.<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Eul\u00e0lia, coneguda en el m\u00f3n com a Santa Eul\u00e0lia de Barcelona. Eul\u00e0lia \u00e9s un nom grec, que significa ‘que parla b\u00e9’. I diguem ja d’entrada que no \u00e9s de cap manera la patrona de les televisions i r\u00e0dios que hi ha per aqu\u00ed ni de la joventut de les nostres \u00e0rees urbanes. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1845","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1845","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1845"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1845\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3952,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1845\/revisions\/3952"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}