{"id":181,"date":"2006-06-07T12:48:10","date_gmt":"2006-06-07T10:48:10","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.net\/wordpress\/?p=181"},"modified":"2007-07-15T13:35:02","modified_gmt":"2007-07-15T11:35:02","slug":"un-bon-llibre-destil-a-la-fi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/un-bon-llibre-destil-a-la-fi\/","title":{"rendered":"Un bon llibre d’estil, a la fi"},"content":{"rendered":"

A comen\u00e7ament de la d\u00e8cada dels vuitanta, un grup de joves fil\u00f2legs, que compartien idees ling\u00fc\u00edstiques i un projecte d’actuaci\u00f3 decidit, h\u00e0bilment i fent un gol sensacional a Converg\u00e8ncia \u2013o potser no\u2013, es van saber instal\u00b7lar en els llocs de control de la llengua dels mitjans de comunicaci\u00f3 principals del pa\u00eds (situats a Barcelona) i emprengueren la seva petita revoluci\u00f3. La revoluci\u00f3 consistia a implantar la “llengua del carrer” en aquells mitjans i depurar-hi tot el que creguessin contradictori amb aquesta opci\u00f3; \u00e9s a dir, desfer una bona part del cam\u00ed fet en l’edificaci\u00f3 d’un catal\u00e0 elaborat, genu\u00ed i supraregional. Cal recon\u00e8ixer que treballaren units i intensament, i part de la tasca va ser la confecci\u00f3 de llibres d’estil que codificaren com havia de ser la dita llengua del carrer. Que b\u00e0sicament inclo\u00efa dues coses: el localisme barcelon\u00ed o principat\u00ed (sisplau<\/em>, sigut<\/em>, coneixe’l<\/em>, empeny-el<\/em>, aneu-se’n<\/em>), l’exclusivitat de les solucions l\u00e8xiques i sint\u00e0ctiques m\u00e9s acostades a l’espanyol (eliminaci\u00f3 de mots com cercar<\/em>, enguany<\/em>, darrer<\/em>, signar<\/em>, supressi\u00f3 de concordances de participi, interdicci\u00f3 expeditiva del tractament de v\u00f3s<\/em>) i ren\u00fancia a una part de la llengua elaborada (supressi\u00f3 en alguns casos de la preposici\u00f3 per a<\/em>, prohibici\u00f3 del perfet simple o de la veu passiva). Els llibres d’estil que anaren apareixent eren calcats un de l’altre, si no en els detalls s\u00ed en la concepci\u00f3 b\u00e0sica.<\/p>\n

Ara ha sortit un llibre d’estil per a un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 que aporta aire nou i fresc. El primer que no \u00e9s un m\u00e9s de la s\u00e8rie a qu\u00e8 est\u00e0vem lamentablement avesats, sin\u00f3 un llibre d’estil que se situa en un l\u00ednia clarament diferent, que construeix un discurs propi i que retroba els principis sobre els quals es va iniciar la construcci\u00f3 de la llengua nacional moderna a comen\u00e7ament del segle XX. \u00c9s el Llibre d’estil de Vilaweb<\/font><\/a>, obra del seu assessor ling\u00fc\u00edstic Jem Cabanes.<\/p>\n

El llibre d’estil de Vilaweb t\u00e9 sempre la vista posada en la llengua comuna, que no \u00e9s la llengua regional dels regionalistes principatins, i treballa a fons amb la llengua popular, que \u00e9s un concepte molt distint de la llengua del carrer dels dits regionalistes. La llengua popular, que coneix b\u00e9 Cabanes, \u00e9s la f\u00f3rmula eficient per a construir la llengua genu\u00efna i desfer la castellanitzaci\u00f3 de qu\u00e8 el catal\u00e0 ha estat v\u00edctima en els darrers segles. La llengua popular tradicional no \u00e9s incompatible amb la llengua elaborada culta, sin\u00f3 que la primera pot injectar a la segona la saba i el nervi que s’han de trobar amb la racionalitat aportada per la feina dels planificadors experts.<\/p>\n

Pensant en l\u2019est\u00e0ndard nacional, el llibre d\u2019estil de Vilaweb “propugna uns paradigmes morfol\u00f2gics desprove\u00efts, tant com sigui possible, de variants formals concurrents, sobretot si s\u00f3n poc generalitzables a la llengua comuna”, sense renunciar a integrar en aquesta llengua comuna formes actualment tingudes per regionals per\u00f2 de gran valor funcional (parlam<\/em> i parlem<\/em>, parlau<\/em> i parleu<\/em> s\u00f3n considerades formes concurrents en peu d\u2019igualtat, en un signe clar de voler promoure les primeres). O proposa que “quan un mot t\u00e9 m\u00e9s d’una variant formal, ha de prevaler la m\u00e9s hist\u00f2rica o general” (i per aix\u00f2 caragol<\/em> i carabassa<\/em> han de ser preferits sobre cargol<\/em> i carbassa<\/em>). Per aquest cam\u00ed s\u2019arriba a propostes coratjoses, com ara recomanar la distinci\u00f3 mallorquina i valenciana entre treure<\/em> i llevar<\/em> o com ara preferir batlle<\/em> a alcalde<\/em> i horabaixa<\/em> a tarda<\/em>.<\/p>\n

La recerca de la genu\u00efnitat \u00e9s l\u2019altre fil conductor de l\u2019obra. Aix\u00ed, no \u00e9s estrany que es recomani que “els mots col\u00b7loquials o d’argot castellans no s’han de traduir literalment\u201d (per exemple, peinar<\/em> \u2013acci\u00f3 polic\u00edaca\u2013 no s\u2019ha de traduir per pentinar<\/em>). O que es refusin paraules o expressions com ara b\u00e9<\/em>, bloquejar<\/em>, boicotejar<\/em>, brou de cultiu<\/em>, cantautor<\/em>, cond\u00f3<\/em>, consensuar<\/em>, disfrutar<\/em>, repte<\/em>, pel\u00b7l\u00edcula<\/em>, finalitzar<\/em>, medi ambient<\/em>, seguir<\/em> (continuar), etc. O que els redactors siguin previnguts d\u2019abusar de mots com iniciar<\/em>, materialitzar<\/em>, patir <\/em>(experimentar), persona<\/em>, provocar<\/em> (determinar) o suposar<\/em> (representar). La soluci\u00f3 contra la castellanitzaci\u00f3 l\u00e8xica i sint\u00e0ctica consistir\u00e0 sempre a pouar en la llengua popular, cosa que fa recomanar a l\u2019autor del llibre de preferir les frases entre par\u00e8ntesis a les que van en it\u00e0lica: despr\u00e9s que parl\u00e9s el president<\/em> (quan el president va haver parlat), el curi\u00f3s del cas \u00e9s que… <\/em>(ja \u00e9s ben curi\u00f3s que…), davant les cr\u00edtiques fetes a l’estudi ha anunciat la cancel\u00b7laci\u00f3 del contracte<\/em> (ha anunciat la cancel\u00b7laci\u00f3 del contracte per les cr\u00edtiques fetes a l’estudi), ja ho ha dit altres vegades<\/em> (ja ho ha dit unes altres vegades), el pitjor que pot passar…<\/em> (la pitjor cosa que pot passar), aquestes diputades, se les veu molt ambicioses<\/em> (aquestes diputades, es veuen\/semblen molt ambicioses), participen en aquest congr\u00e9s uns disset ponents<\/em> (disset ponents participen en aquest congr\u00e9s).<\/p>\n

I, finalment, les recomanacions sobre una nomenclatura autocentrada, l’ant\u00edtesi de la pr\u00e0ctica regionalista. Per exemple, “l’adjectiu ‘nacional’, sense cap especificaci\u00f3, \u00e9s sinonim de ‘catal\u00e0’; es refereix, doncs, a la ‘naci\u00f3 catalana’. Si aquest no \u00e9s el cas, s’ha de determinar a quina naci\u00f3 (pa\u00eds, estat) es refereix” (Pla Hidrol\u00f2gic espanyol). O aquest altre: “Per defecte, el mot ‘govern’ tot sol, i en min\u00fascula, designa \u00fanicament i sempre una inst\u00e0ncia de poder administratiu de l’\u00e0rea catalana, mai de fora d’aquesta \u00e0rea. Si el context no determin\u00e9s prou expl\u00edcitament aquesta \u00e0rea, convindria de precisar el terme ‘govern’ amb el gentilici corresponent: govern de Catalunya, govern balear o de les Illes, govern valenci\u00e0 o govern del Pa\u00eds Valenci\u00e0, govern andorr\u00e0 o (de les Valls) d’Andorra. En cap cas s\u00f3n admissibles expressions com ‘govern central’, o equiparables, per a referir-se al govern de Madrid…”<\/p>\n

Un senyor llibre d’estil. Chapeau<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A comen\u00e7ament de la d\u00e8cada dels vuitanta, un grup de joves fil\u00f2legs, que compartien idees ling\u00fc\u00edstiques i un projecte d’actuaci\u00f3 decidit, h\u00e0bilment i fent un gol sensacional a Converg\u00e8ncia \u2013o potser no\u2013, es van saber instal\u00b7lar en els llocs de control de la llengua dels mitjans de comunicaci\u00f3 principals del pa\u00eds (situats a Barcelona) i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-181","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=181"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/181\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}