Un dia 11 de febrer de 1858 la nina anava a cercar llenya amb una germana i un amic. Segons digu\u00e9 despr\u00e9s,\u00a0 dins una cova va veure una noia de la seva mateixa edat, vestida de blanc amb un cinyell blau i unes roses als peus. La visi\u00f3 es va repetir en dies posteriors fins a 18 vegades. En aquest proc\u00e9s, la relaci\u00f3 entre Bernadeta i la noia de blanc anava progressant. La pageseta queia en \u00e8xtasi a cada episodi, davant la mirada at\u00f2nita dels altres protagonistes. Un dia l’aparici\u00f3 li va parlar. Li digu\u00e9 que calia pregar molt per a salvar la Humanitat i que volia que all\u00e0 s’hi constru\u00eds un santuari. Un altre dia li man\u00e0 que cav\u00e0s un clot, d’on sort\u00ed \u2014sembla que no a l’acte sin\u00f3 temps despr\u00e9s\u2014 una aigua miraculosa que guariria un sens fi de malalts de totes les malalties.\u00a0 Finalment, Bernadeta un dia li deman\u00e0 qui era, i la visi\u00f3 va respondre \u2014en occit\u00e0 gasc\u00f3, que era la llengua en qu\u00e8 es comunicaven\u2014 “Ieu sui era Immaculada Cuncepci\u00fa” (que Santa Bernadeta m’accepti la grafia dialectal i descriptivament fonetista). Aviat s’arm\u00e0 un gran debat en el poble i m\u00e9s enll\u00e0 del poble sobre aquells fets tan singulars. S’hi veieren inevitablement implicats les autoritats i la jerarquia eclesi\u00e0stica. Es nomen\u00e0 una comissi\u00f3 per a estudiar el cas i passats dos anys el bisbe conclogu\u00e9 i decret\u00e0 que efectivament la Mare de D\u00e9u havia aparegut a les tendres criatures. L’alta jerarquia de l’Esgl\u00e9sia, a m\u00e9s, ben contenta perqu\u00e8 va poder dir que amb aquests fets la Verge Maria confirmava a la Humanitat, a trav\u00e9s d’una nina innocent, el dogma de la Immaculada Concepci\u00f3, que el 1854 \u2014quatre anys abans\u2014 havia proclamat Pius IX.<\/p>\n
Es va construir un gran catedral, consagrada el 1879, i el 1907 s’establ\u00ed la festa de l’aparici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de Lorda. A la cova de les visions, aparicions o hal\u00b7lucinacions s’hi instal\u00b7l\u00e0 una escultura basada en la iconografia est\u00e0ndard de la Immaculada, que no agrad\u00e0 gens a Bernadeta, perqu\u00e8 segons ella no coincida amb la noia amb qui havia tingut interacci\u00f3. Bernadeta mor\u00ed l’any que consagraren el gran temple, va ser beatificada el 1925 i canonitzada el 1933, amb l’assignaci\u00f3 del dia 18 de febrer, el dia d’una de les visions en qu\u00e8 la Mare de D\u00e9u li promet\u00e9 de fer-la feli\u00e7 no en aquesta vida sin\u00f3 en la pr\u00f2xima. En aquesta, efectivament, no ho degu\u00e9 ser gaire, perqu\u00e8 va patir, a m\u00e9s de pobresa durant la inf\u00e0ncia, asma i c\u00e0ncer d’ossos i va morir a 35 anys, en un establiment religi\u00f3s on havia passat la resta de la vida. A la vileta gascona encara es va construir una altra gran bas\u00edlica, la de Sant Pius\u00a0 X, amb capacitat per a 25.000 persones, consagrada el 1958. Tot aquest conjunt \u00e9s un complex on arriben milers de pelegrins, molts dels quals amb l’esperan\u00e7a de ser guarits d’alguna dolen\u00e7a bevent la miraculosa aigua d’aquella font generosa que en d\u00f3na cent mil litres cada dia. Sempre que no els passi com a aquella senyora que anava a veure si podria arreglar la seva coixesa i, despr\u00e9s de rodolar per les escales i quedar feta una coca, va canviar le petici\u00f3 programada inicialment per una altra de darrera hora que feia “Mare de D\u00e9u de Lorda, que quedi com estava”.<\/p>\n
I d’en\u00e7\u00e0 del final del segle XIX, o potser d’en\u00e7\u00e0 del XX, moltes dones en el m\u00f3n de tradici\u00f3 cristiana es diuen Lourdes. O Lurdes, o Lorda. A totes per molts d’anys.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/lourdes.png\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui \u00e9s el dia dedicat a les moltes dones que es diuen Lourdes i a les poques que es diuen Lorda, que \u00e9s l’equivalent en occit\u00e0 i catal\u00e0. Es tracta d’un nom topon\u00edmic mari\u00e0, com N\u00faria i Montserrat. Lorda \u00e9s una vila de Gascunya, tocant al Pirineu, que els francesos van convertir en Lourdes, amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1806","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1806","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1806"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1806\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3951,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1806\/revisions\/3951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1806"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1806"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1806"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}