{"id":1782,"date":"2012-02-09T17:47:20","date_gmt":"2012-02-09T15:47:20","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1782"},"modified":"2024-03-16T11:30:32","modified_gmt":"2024-03-16T09:30:32","slug":"santa-apol%c2%b7lonia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-apol%c2%b7lonia\/","title":{"rendered":"Santa Apol\u00b7l\u00f2nia"},"content":{"rendered":"


\nAvui fan festa les dones que es diuen Apol\u00b7l\u00f2nia, bell\u00edssim i sonor nom amb una espl\u00e8ndida o<\/em> oberta i amb una auda\u00e7 ela geminada (malgrat que l’Alcover-Moll, prioritzant la pron\u00fancia popular sobre l’etimologia, prefereix escriure’l amb ela simple). Nom en general no gaire corrent \u2014en el pa\u00eds no ha generat topon\u00edmia\u2014, per\u00f2 tradicionalment ha estat un nom ben corrent a Mallorca, on es pronunciava usualment Paloni<\/em>. Havia patit una crisi d’estima a la Mallorca de la segona meitat del segle passat, on una societat de nous rics s’emmirallava en la suposada finesa de les coses espanyoles i estigmatitzava com a r\u00fastics i pagesos noms tradicionals com Apol\u00b7l\u00f2nia<\/em>, Praxedis<\/em>, Coloma<\/em>, Pereta<\/em>, Tonina<\/em>, i alguns masculins feminitzats com Sebastiana<\/em>, Miquela<\/em>, Jer\u00f2nia<\/em>, etc. Algunes Apol\u00b7l\u00f2nies ho arreglaren fent-se dir Polita<\/em>, recurs paral\u00b7lel al de les Jeros<\/em> (amb j<\/em> espanyola), Margas<\/em>, Magdas<\/em> i altres delicadeses. Per\u00f2 crec que darrerament Apol\u00b7l\u00f2nia<\/em> \u2014i altres noms esmentats\u2014, ha tornat a agafar prestigi i \u00fas, tot i que les mallorquines de les noves generacions portadores del nom ja no solen ser Palonis<\/em> sin\u00f3 Apol\u00b7l\u00f2nies<\/em>. El nom es relaciona amb el d\u00e9u Apol\u00b7lo, d\u00e9u grec i rom\u00e0 de la bellesa, la poesia, la m\u00fasica i les arts en general, i cap de les muses. Apol\u00b7l\u00f2nia<\/em> significa ‘aquella que t\u00e9 les qualitats d’Apol\u00b7lo’, D\u00e9u n’hi do.<\/p>\n

Les Apol\u00b7l\u00f2nies deuen el nom a una santa d’Alexandria del segle III que fa part de la corrua de verges m\u00e0rtirs que darrerament ens omple aquesta secci\u00f3, tot i que en aquest cas sortim del cl\u00e0ssic gui\u00f3 de les persecucions imperials i del proc\u00f2nsol despietat que les aplica escrupolosament. La hist\u00f2ria d’Apol\u00b7l\u00f2nia la coneixem per una lletra del bisbe d’Alexandria Dion\u00eds, contemporani de la santa, adre\u00e7ada al bisbe d’Antioquia i conservada a la Hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia<\/em> de l’historiador cristi\u00e0 Eusebi de Cesarea. Segons aquestes fonts, l’any 248 va haver-hi a Alexandria una revolta popular contra els cristians, alguns dels quals les van passar ben estretes. A Apol\u00b7l\u00f2nia li van pegar una senyora pallissa i a garrotades li van tomar totes les dents. No satisfets amb aquest recapte, van preparar una foguera i li feren ofertes de cremar-la viva si no pronunciava unes frases blasfemes contra Crist o invocava els d\u00e9us de Roma. La dona no sols es va negar a tals proposicions sin\u00f3 que va decidir escur\u00e7ar la cerim\u00f2nia llan\u00e7ant-se ella sola a les flames. Per\u00f2 ah, D\u00e9u, com sempre, estava preparat per a una intervenci\u00f3 immediata i les flames no li van fer m\u00e9s que el plaer d’un bon aire condicionat en un rigor\u00f3s dia d’hivern. La soluci\u00f3 per als botxins, com sempre, la decapitaci\u00f3. I la van fer santa \u2014malgrat que el su\u00efcidi \u00e9s un pecat mortal per a l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica\u2014 i la seva devoci\u00f3 s’estengu\u00e9 aviat. Les seves rel\u00edquies estan escampades per tot el m\u00f3n, sobretot les dents, que s\u00f3n moltes m\u00e9s que les trenta-dues peces reglament\u00e0ries. El papa Pius VI (1717-1799) va voler ajuntar totes les que hi havia escampades per It\u00e0lia i en va arreplegar tres quilos. A Fran\u00e7a se’n van censar prop de cinc-centes. Aix\u00f2 \u00e9s el que es diu tenir un excel\u00b7lent barram. Per l’episodi descrit m\u00e9s amunt de les dents, Santa Apol\u00b7l\u00f2nia \u00e9s invocada contra el mal de queixal, cosa molt l\u00f2gica, i \u00e9s la patrona dels dentistes, cosa que no deixa de ser un poc problem\u00e0tica per als estomat\u00f2legs si es pren com a base per al patronatge la tortura i el dolor que es va inferir a la pobra m\u00e0rtir. Potser m\u00e9s valdria que fos la patrona dels clients dels dentistes. Que sapiguem, i ens estranya, no \u00e9s la patrona dels su\u00efcides ni dels autoincendiaris ni de cap col\u00b7lectiu relacionat amb el foc.<\/p>\n

Segons Joan Amades, a Catalunya a partir de la tradici\u00f3 hagiogr\u00e0fica de Santa Apol\u00b7l\u00f2nia es va generar una altra llegenda que dibuixa una santa barcelonina dels segles XIV o XV, que despr\u00e9s d’estar casada amb un home agressiu i violent que la tractava a cops i bufetades, va fugir de casa i es va fer monja dominicana al convent de Montsi\u00f3 (que donava a la pla\u00e7a de Santa Anna). Dies despr\u00e9s se li aparegu\u00e9 Crist caminant amb una gran creu a les espatlles que a penes podia carregar, durant tres dies consecutius. Al tercer dia la monja, agenollada, s’ofer\u00ed a Jes\u00fas per a ajudar a portar la creu, i aquest li va dir “com vols ajudar-me a portar la meva creu si tu no pots portar la teva?” La santa va entendre que havia de tornar amb el seu marit i quan aix\u00ed ho va fer, l’energumen li peg\u00e0 una pallissa i li ensorr\u00e0 totes les dents. Per aix\u00f2, segons Amades, la nostra protagonista \u00e9s invocada contra el mal de dents i els marits maltractadors. Sembla, per\u00f2, que la llegenda de Santa Apol\u00b7l\u00f2nia de Barcelona est\u00e0 for\u00e7a oblidada, i les dones maltractades no acudeixen avui a cap santa sin\u00f3 al tel\u00e8fon 016 o a les entitats creades per a combatre una de les plagues m\u00e9s vergonyoses que encara subsisteixen.<\/p>\n

Molts d’anys, Apol\u00b7l\u00f2nia.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui fan festa les dones que es diuen Apol\u00b7l\u00f2nia, bell\u00edssim i sonor nom amb una espl\u00e8ndida o oberta i amb una auda\u00e7 ela geminada (malgrat que l’Alcover-Moll, prioritzant la pron\u00fancia popular sobre l’etimologia, prefereix escriure’l amb ela simple). Nom en general no gaire corrent \u2014en el pa\u00eds no ha generat topon\u00edmia\u2014, per\u00f2 tradicionalment ha estat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1782","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1782"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3950,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1782\/revisions\/3950"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}