{"id":1771,"date":"2012-02-05T15:04:34","date_gmt":"2012-02-05T13:04:34","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1771"},"modified":"2024-03-16T11:30:08","modified_gmt":"2024-03-16T09:30:08","slug":"santa-agata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-agata\/","title":{"rendered":"Santa \u00c0gata"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa \u00c0gata. Santa \u00c0gata o Santa \u00c0gueda, segons si us agraden les coses m\u00e9s cultes o m\u00e9s populars. Els diccionaris i enciclop\u00e8dies de refer\u00e8ncia no es pronuncien clarament en favor d’una o altra variant. L’Enciclop\u00e8dia Catalana entra la santa per \u00c0gata<\/em> i els top\u00f2nims per les dues formes (hi ha llocs que es diuen Santa \u00c0gueda<\/em> i altres que es diuen Santa \u00c0gata<\/em>). De manera que ara com ara ho deixarem aix\u00ed. Aquest \u00e9s un nom d’origen grec, provinent de l’adjectiu agathe<\/em>, femen\u00ed de agathos<\/em>, que significa ‘bo’, en el sentit de ‘noble’, ‘bona persona’.<\/p>\n

La difusora del nom en el m\u00f3n cristi\u00e0 \u00e9s Santa \u00c0gata de Cat\u00e0nia, una senyora de presumpta exist\u00e8ncia de qui parla el meu col\u00b7lega Jacopo de Voragine, autor de la Llegenda \u00e0uria<\/em>, qui segueix el fil d’un text del segle V. Segons diuen, nasqu\u00e9 a Cat\u00e0nia (Sic\u00edlia) en el si d’una fam\u00edlia noble i rica. En aquell temps era proc\u00f2nsol en aquelles terres Quinci\u00e0, amb ordres de seguir la pol\u00edtica de persecuci\u00f3 contra els cristians de l’emperador Deci. Quinci\u00e0, que no tenia molta cultura ni classe, es volgu\u00e9 casar amb \u00c0gata i gaudir aix\u00ed de la seva bellesa i patrimoni. Per\u00f2 la noia digu\u00e9 que nanai, que no volia saber res de ning\u00fa m\u00e9s que de D\u00e9u. S\u00ed, ja s\u00e9 que aquest film ja l’hem vist, per\u00f2 \u00e9s que aix\u00f2 dels m\u00e0rtirs \u00e9s un poc repetitiu. El proc\u00f2nsol s’ho agaf\u00e0 malament i cercant la manera de conv\u00e8ncer-la la fic\u00e0 dins un bordell, a c\u00e0rrec d’una prostituta dita Afrod\u00edsia i all\u00e0 estigu\u00e9 sotmesa a pressi\u00f3 psicol\u00f2gica, corrupci\u00f3 moral i lliurada a orgies i altres festes. B\u00e9, sembla que cap home no aconsegu\u00ed tocar-la \u2014no s\u00e9 com s’ho va fer\u2014, car altrament seria m\u00e0rtir per\u00f2 no verge i ens haurien espatllat el gui\u00f3. Com que la noia va resistir totes les pressions de la cortesana i es va mantenir en el m\u00e9s rotund no a Quinci\u00e0, aquest l’emprengu\u00e9 contra la seva “estimada” per la via directa i en pla venjan\u00e7a despietada. La tortura va consistir a tallar-li els pits i despr\u00e9s a fer-la jeure damunt un llit de carbons ben encesos. Despr\u00e9s d’aquest tractament, i malgrat que Sant Pere va anar a la pres\u00f3 a curar-li els pits, la noia va morir ben aviat. Quan va morir un terratr\u00e8mol va fer caure algun mur de la pres\u00f3 sobre els qui l’havien torturat, i un any despr\u00e9s de la seva mort l’Etna va entrar en erupci\u00f3 i va amollar un riu de lava que anava cap a Cat\u00e0nia. Els seus habitants van agafar el vel que cobria el cos de la santa i al\u00e7ant-lo contra la lava van fer que aquesta s’atur\u00e0s. Per aix\u00f2 \u00c0gata \u00e9s invocada contra els terratr\u00e8mols, les erupcions volc\u00e0niques i els incendis. Per all\u00f2 dels pits \u00e9s patrona de les dides i recentment protectora contra el c\u00e0ncer de mama. En pintura \u00e9s representada amb la palma dels m\u00e0rtirs, unes tenalles i una safata amb els pits com si fossin dues tetilles gallegues. Per la forma de tals tetilles la siciliana tamb\u00e9 va ser declarada patrona dels forners i dels fonedors de campanes, almenys en alguns llocs. Mirau quines coses que t\u00e9 la iconografia cristiana.<\/p>\n

\u00c9s la patrona de Cat\u00e0nia \u2014on hi ha les rel\u00edquies, almenys les que no s\u00f3n escampades pels cinc continents\u2014, de Malta, de San Marino i de Sencelles. S\u00ed, de Sencelles, on podeu degustar les dolces mamelletes de Santa \u00c0gueda, una del\u00edcia no sols de Sencelles sin\u00f3 habitual en localitats de la part continental del pa\u00eds. El nom \u00c0gata o \u00c0gueda no \u00e9s dels m\u00e9s freq\u00fcents, i a Mallorca sempre ha estat esc\u00e0s. Per\u00f2 hi ha topon\u00edmia amb el nom de la santa. A Menorca (Ferreries) hi ha el castell de Santa \u00c0gueda, vella i robusta fortificaci\u00f3 que fou resid\u00e8ncia dels reis moros de Menorca, on aquests aixecaren bandera de parlament per a rendir-se a Alfons el Liberal el 1287. Segons Coromines el top\u00f2nim \u00e9s un element moss\u00e0rab despr\u00e9s arabitzat i despr\u00e9s catalanitzat. A Barcelona Jaume II (el Just) va fer construir la capella de Santa \u00c0gata (a la pla\u00e7a del Rei) per a formar part del Palau Reial, i Pere el Cerimoni\u00f3s va manar fer la capella de Santa \u00c0gata de la catedral de Val\u00e8ncia, dita tamb\u00e9 capella de les Rel\u00edquies.<\/p>\n

En alguns llocs del nostre pa\u00eds el dia de Santa \u00c0gata es feia una festa de tipus carnavalesc en qu\u00e8 homes i dones intercanviaven els rols tradicionals. Les dones manaven i els homes obe\u00efen, els homes estaven a casa fent el dinar i les dones sortien pel m\u00f3n. Es deia la festa de les dones<\/em>. Tot un muntatge que, fortunadament, ha anat perdent el seu sentit, tot i que crec que encara hi ha en aquells llocs balls i festa en qu\u00e8 \u2014aix\u00f2 s\u00ed\u2014 manen les dones.<\/p>\n

I finalment recordem el refrany: “Per Santa \u00c0gueda sembra l’alf\u00e0brega”. B\u00e9, esperau un poc que passi la siberiana. Molts d’anys, \u00c0gueda o \u00c0gata.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa \u00c0gata. Santa \u00c0gata o Santa \u00c0gueda, segons si us agraden les coses m\u00e9s cultes o m\u00e9s populars. Els diccionaris i enciclop\u00e8dies de refer\u00e8ncia no es pronuncien clarament en favor d’una o altra variant. L’Enciclop\u00e8dia Catalana entra la santa per \u00c0gata i els top\u00f2nims per les dues formes (hi ha llocs que es […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1771","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1771"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1771\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3949,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1771\/revisions\/3949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}