{"id":1758,"date":"2012-02-03T12:40:02","date_gmt":"2012-02-03T10:40:02","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1758"},"modified":"2024-03-16T11:29:49","modified_gmt":"2024-03-16T09:29:49","slug":"sant-blai","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-blai\/","title":{"rendered":"Sant Blai"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Blai, un dia dedicat a un m\u00e0rtir armeni\u00e0 que suposadament va viure en els segles II i III, nascut al lloc de Sebaste, ara Sivas (Turquia), que \u00e9s el lloc d’on te\u00f2ricament v\u00e9nen els Sebastians. L’home era metge, o f\u00edsic \u2014els graus i les llicenciatures en aquell temps no estaven tan ben definits com ara\u2014, una feina que compatibilitzava amb el c\u00e0rrec de bisbe de la dita Sebaste. \u00c9s una combinaci\u00f3 professional que avui pot resultar sorprenent, per\u00f2 en aquell temps de persecucions de cristians un bisbe no estava per viure a un palau sense fer res productiu. De manera que el nostre personatge es dedicava a la medicina i fins i tot a la veterin\u00e0ria. I amb una efici\u00e8ncia que ja voldria la sanitat p\u00fablica actual: miraclet per aqu\u00ed i miraclet per all\u00e0 i els deixava a tots \u2014animals i humans\u2014 m\u00e9s sans que un gra d’all.<\/p>\n

El 316 arrib\u00e0 a Sebaste un governador dit Agr\u00edcola, amb ordres de l’emperador Lucini de fer escabetxina de cristians. Un dia els soldats d’Agr\u00edcola, que estaven de ca\u00e7a, veieren una gran quantitat d’animals aplegats i hi anaren ben decidits. Les b\u00e8sties havien anat a cercar la benedicci\u00f3 i els serveis sanitaris del sant, que all\u00e0 dins una cova havia muntat la consulta i la seu episcopal, i all\u00e0 estava l’home alimentat pels ocells, que li duien les provisions. Els soldats restaren at\u00f2nits veient que els era absolutament impossible de capturar cap animal, per\u00f2 ca\u00e7aren el cristi\u00e0 i se l’endugueren a tancar. De cam\u00ed va guarir un infant que s’estava ofegant perqu\u00e8 una espina de peix li va quedar entravessada i encallada a la gargamella, i amb una simple ordre va fer que un llop amoll\u00e0s un porcell que s’estava cruspint i que havia pispat a una pobra v\u00eddua. Despr\u00e9s la v\u00eddua li va dur pa a la pres\u00f3 i el cap del porcell per a alimentar-se i dues espelmes perqu\u00e8 no estigu\u00e9s tan a les fosques. Mentre era a la pres\u00f3 no perd\u00e9 el temps i va guarir un munt de malalts. Per\u00f2 en aquell temps la feina a la pres\u00f3 no redimia penes i l’home va passar pel tr\u00e0ngol habitual dels m\u00e0rtirs. Diu la llegenda que el van torturar amb un aparell de cardar. De cardar llana, vull dir. B\u00e9, amb un instrument com una gran pinta amb pues de ferro, semblant a l’estri que s’empra per a cardar la llana. I l’home va quedar ben cardat per\u00f2 no va renunciar a les seves conviccions. Despr\u00e9s el van tirar a un estany, per\u00f2 el bisbe va fer el senyal de la creu i l’estany va tornar m\u00e9s s\u00f2lid que una roca, i ell a damunt passejant tan tranquil. Finalment va ser decapitat, la soluci\u00f3 final que sempre soluciona la papereta al persistent botx\u00ed.<\/p>\n

Amb aquest curr\u00edculum el nostre sant \u00e9s l’auxiliador (un del grup dels catorze) contra el mal de coll \u2014altament especialitzat en arestes clavades a la gargamella\u2014 i el patr\u00f3 dels otorrinolaring\u00f2legs. Per aix\u00f2 hi havia el costum de beneir les gargamelles el dia de Sant Blai. Com que tamb\u00e9 era bon manescal, en alguns pa\u00efsos (R\u00fassia) \u00e9s tamb\u00e9 el patr\u00f3 del bestiar. No per aqu\u00ed, que tenim m\u00e9s confian\u00e7a en Sant Antoni. I, com no podia ser d’altra manera, \u00e9s tamb\u00e9 el patr\u00f3 dels cardadors de llana i dels qui es dediquen a comercialitzar aquesta mat\u00e8ria en general.<\/p>\n

B\u00e9, tot aix\u00f2 ho sabem perqu\u00e8 ho va escriure \u2014o inventar\u2014 un altre metge \u2014Aeci\u2014 cap al final del segle V o principi del VI. I el culte al sant s’escamp\u00e0 per Europa en els segles XI i XII. El veureu a l’art representat amb la vestimenta de bisbe \u2014tot i que a la cova anava m\u00e9s informal\u2014 i amb dues espelmes creuades o un estri de cardar o una pinta de ferro. Les espelmes (les de la v\u00eddua) o ciris s’empren en l’acte de beneir gargamelles, just l’endem\u00e0 precisament de la Candelera. Arran de la seva devoci\u00f3 el nom de Blai tamb\u00e9 s’escamp\u00e0 pertot arreu, encara que per aqu\u00ed \u00e9s i sempre deu haver estat un nom minoritari. Un nom d’origen grec (\u0392\u03bb\u03b1\u03c3\u03b9\u03bf\u03c2<\/em><\/em><\/em>, o Blasios<\/em> perqu\u00e8 s’entengui), que significa ‘que quequeja’ o ‘que retura’. Del grec va passar al llat\u00ed (Blasius<\/em> o Blaisus<\/em>, segons el nivell de cultura de cadasc\u00fa) i del llat\u00ed a totes les lleng\u00fces (Blai<\/em> en catal\u00e0, Blaise<\/em> en franc\u00e8s i angl\u00e8s, Blas<\/em> en espanyol, Bras<\/em> en portugu\u00e8s, Biagio<\/em> en itali\u00e0, etc.). Sup\u00f2s que el nostre personatge no quequejava, un defecte que no escau ni a un metge ni a un bisbe, sin\u00f3 que la paraula ja devia ser un nom establert. A Mallorca hi ha un oratori dedicat a Sant Blai, a Campos, constru\u00eft en el segle XIII i que fou la primera esgl\u00e9sia parroquial del poble. En el segle XV deix\u00e0 de ser parr\u00f2quia i fou dedicat al sant otorrino. En canvi, no hi ha cap poble en tot el pa\u00eds que es digui Sant Blai.<\/p>\n

“Per Sant Blai sembra l’ai” diu el refrany en boca de la gent de comarques ioditzants. Em sap greu la falta d’ortografia, per\u00f2 havia de rimar. Si no, hauria d’escriure “per Sant Blall sembla l’all”, que encara queda pitjor. Doncs ja ho sabeu: sembrau alls si voleu, i si teniu la mala sort que una espina us quedi embossada a la garganella, una invocaci\u00f3 al bisbe metge i resolt. Molts d’anys als Blais.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Blai, un dia dedicat a un m\u00e0rtir armeni\u00e0 que suposadament va viure en els segles II i III, nascut al lloc de Sebaste, ara Sivas (Turquia), que \u00e9s el lloc d’on te\u00f2ricament v\u00e9nen els Sebastians. L’home era metge, o f\u00edsic \u2014els graus i les llicenciatures en aquell temps no estaven tan ben […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1758","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1758","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1758"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1758\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3948,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1758\/revisions\/3948"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1758"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1758"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1758"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}