{"id":1705,"date":"2012-01-21T14:24:42","date_gmt":"2012-01-21T12:24:42","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1705"},"modified":"2024-03-16T11:28:35","modified_gmt":"2024-03-16T09:28:35","slug":"santa-agnes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-agnes\/","title":{"rendered":"Santa Agn\u00e8s"},"content":{"rendered":"<p><meta http-equiv=\"refresh\" content=\"0;url=http:\/\/bibiloni.cat\/santoral\/santoral.html\"><br \/>\nAvui \u00e9s Santa Agn\u00e8s, un dels molt\u00edssims sants m\u00e0rtirs \u2014sortits de la m\u00e0 de ferro de Diocleci\u00e0 i de la fruct\u00edfera imaginaci\u00f3 dels primers cristians\u2014 que abarroten el santoral i han condicionat l&#8217;onom\u00e0stica personal d&#8217;una bona part del m\u00f3n. Un d&#8217;aquests personatges potser reals, sobre els quals, a partir de la dienda popular, els escrits d&#8217;alguns pares de l&#8217;Esgl\u00e9sia o afeccionats a l&#8217;hagiografia formaren sucoses llegendes per a exemple del personal. En aquest cas les fonts s\u00f3n principalment Sant Ambr\u00f2s de Mil\u00e0, que ja esment\u00e0vem ahir, el poeta i apologista cristi\u00e0 Aureli Climent Prudenci, autor del poema &#8220;Passio Agnes&#8221;, i el col\u00b7lega Jaume de Vor\u00e0gine.<\/p>\n<p>Pot ser que el personatge ni es digu\u00e9s Agn\u00e8s, que podria ser un nom-sobrenom que li imposaren despr\u00e9s de la seva desaparici\u00f3. Agn\u00e8s correspon a un mot grec, <em>hagn\u0113<\/em> (femen\u00ed de <em>hagnos<\/em>), que significa &#8216;casta&#8217;, &#8216;pura&#8217;, &#8216;sagrada&#8217;. La semblan\u00e7a amb el nom llat\u00ed <em>agnus<\/em>, &#8216;xai&#8217;, i el fet que el xai tamb\u00e9 \u00e9s un s\u00edmbol de puresa, va fer que la nostra santa d&#8217;avui hagi estat representada amb un xotet al costat. La devoci\u00f3 a la santa escamp\u00e0 el nom <em>Agn\u00e8s<\/em>, que \u00e9s o ha estat un dels noms de dona m\u00e9s populars, especialment en el m\u00f3n anglosax\u00f3. A Mallorca, per\u00f2, sembla que ha estat sempre un nom esc\u00e0s, tot i que no inexistent. La forma popular mallorquina \u00e9s <em>Ain\u00e8s<\/em>, conseq\u00fc\u00e8ncia de la mateixa regla fon\u00e8tica que va canviar <em>regnar<\/em> per <em>reinar<\/em> o <em>sagnar<\/em> per <em>sainar<\/em>. Per\u00f2 les mallorquines joves portadores d&#8217;aquest nom ara es diuen <em>Agn\u00e8s <\/em>(si no es diuen<em> In\u00e9s<\/em>), amb la forma original, almenys les que jo conec.<\/p>\n<p>La responsable que tantes dones es diguin o s&#8217;hagin dit <em>Agn\u00e8s<\/em> \u00e9s una noieta romana nascuda cap al final del segle III, filla d&#8217;una fam\u00edlia cristiana. Quan tenia dotze o tretze anys, al prefecte de Roma, Semproni, li va agafar el caprici de tenir-la per nora, per\u00f2 la noieta no va anar de res i digu\u00e9 que ja estava compromesa amb un pretendent de m\u00e9s categoria.\u00a0 I com que en aquells temps no voler creure l&#8217;autoritat podia sortir car, el prefecte, tot enrabiat, la va posar a un bordell a la disposici\u00f3 de tots els qui volguessin divertir-s&#8217;hi, despr\u00e9s de conduir-la tota nua pels carrers. Diuen que durant el passeig els cabells li van cr\u00e9ixer de cop tot tapant el seu cos, i que quan estava en aquell obligatori servei, tots els homes que pretenien fer de consumidors quedaven cegats a l&#8217;acte. Un dels visitants va ser el pretendent, el fill del prefecte, que amb la negativa havia quedat mort d&#8217;amor i en el moment de la visita qued\u00e0 mort de ver, estrangulat per un dimoni. Vist que la noia es burlava del c\u00e0stig i del castigador, va ser condemnada a morir a la foguera, i, com ja hem vist en alguns casos similars, la llenya es neg\u00e0 a prendre com si hagu\u00e9s estat uns quants dies en remull. La t\u00edpica hist\u00f2ria dels poders divins que acudeixen a exhibir-se en favor dels escollits de D\u00e9u davant els seus botxins. Per\u00f2 com que la dona havia d&#8217;ingressar al martirologi, l&#8217;exhibici\u00f3 s&#8217;acaba quan l&#8217;espasa sega el coll de la infortunada (o fortunada, segons com es miri). Poc temps despr\u00e9s, la segu\u00ed en l&#8217;infortuni la seva germana de llet Emerenciana, filla de la dida d&#8217;Agn\u00e8s, descoberta resant a la tomba d&#8217;aquesta i lapidada despr\u00e9s per no haver volgut renegar de la seva fe. A Emerenciana tamb\u00e9 la van fer santa i aviat es va dedicar a la sanitat: segons diuen, la seva invocaci\u00f3 va guarir de la lepra Santa Constan\u00e7a, filla de Constant\u00ed. Agn\u00e8s va ser enterrada \u2014un 21 de gener, \u00e9s clar\u2014 a una catacumba sobre la qual ara hi ha l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Agn\u00e8s extramurs, que guarda una part de les seves suposades despulles. Una altra part \u00e9s a l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Agn\u00e8s d&#8217;Agone, a la pla\u00e7a Navona de la mateixa Roma, on hi hagu\u00e9 el circ de Domici\u00e0, en qu\u00e8 la santa fou martiritzada. En el lloc del bordell tamb\u00e9 hi ha una capella dedicada a la m\u00e0rtir. Tot ben endre\u00e7adet i purificat.<\/p>\n<p>Santa Agn\u00e8s \u00e9s la patrona de la castedat, de les verges, de les noies casadores, de les noies emparellades i de les v\u00edctimes de la violaci\u00f3. En alguns llocs la vespra del dia d&#8217;avui es fa un ritual en qu\u00e8 les fadrinetes juguen a endevinar quin ser\u00e0 el seu marit. Tamb\u00e9 sembla que \u00e9s la patrona dels escoltes i fins i tot dels jardiners. Aix\u00f2 ja no s\u00e9 per qu\u00e8.<\/p>\n<p>Tenim dues localitats amb el nom de Santa Agn\u00e8s: Santa Agn\u00e8s de Malanyanes (Vall\u00e8s Oriental) i Santa Agn\u00e8s de Corona (Eivissa). A la segona li van posar el nom en el segle XVIII (abans es deia nom\u00e9s Corona), quan es va fer la divisi\u00f3 en parr\u00f2quies i el bisbe assign\u00e0 un sant a cada nova esgl\u00e9sia.<\/p>\n<p>I aix\u00f2 \u00e9s tot per avui. Molts d&#8217;anys, Agn\u00e8s.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone\" title=\"Santa Agn\u00e8s del pintor barroc itali\u00e0 Domenichino (XVII)\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/agnes.png\" alt=\"\" width=\"485\" height=\"667\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui \u00e9s Santa Agn\u00e8s, un dels molt\u00edssims sants m\u00e0rtirs \u2014sortits de la m\u00e0 de ferro de Diocleci\u00e0 i de la fruct\u00edfera imaginaci\u00f3 dels primers cristians\u2014 que abarroten el santoral i han condicionat l&#8217;onom\u00e0stica personal d&#8217;una bona part del m\u00f3n. Un d&#8217;aquests personatges potser reals, sobre els quals, a partir de la dienda popular, els escrits [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1705","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1705"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3945,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/revisions\/3945"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}