{"id":1687,"date":"2012-01-20T10:41:18","date_gmt":"2012-01-20T08:41:18","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1687"},"modified":"2024-03-16T11:28:12","modified_gmt":"2024-03-16T09:28:12","slug":"sant-sebastia-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-sebastia-2\/","title":{"rendered":"Sant Sebasti\u00e0"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Sebasti\u00e0, m\u00e0rtir cristi\u00e0 de l’\u00e8poca de la gran escabetxina, protector contra la pesta i patr\u00f3 de Palma. El que sabem d’aquest senyor surt b\u00e0sicament de Sant Ambr\u00f2s, un dels peixos grossos de l’Esgl\u00e9sia cristiana del segle IV, bisbe de Mil\u00e0, que va escriure \u2014o li van escriure\u2014 un serm\u00f3 en qu\u00e8 ens conta el que direm a continuaci\u00f3. Aquestes informacions van ser despr\u00e9s treballades per Jacopo de Voragine, el de la Llegenda \u00c0uria<\/em>, i pels autors del llibre Acta Sanctorum<\/em>, un vil plagi d’aquests articles meus escrit en el segle XVII.<\/p>\n

Sebasti\u00e0<\/em> \u00e9s un nom d’origen llat\u00ed. Ve de Sebastianus<\/em>, que inicialment era un malnom que indicava proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica. Un sebastianus<\/em> era un que era de Sebaste, una poblaci\u00f3 que ara \u00e9s una ciutat de Turquia, semblant a Palma per poblaci\u00f3, dita Sivas. Per tant, dir sebastianus<\/em> \u00e9s com si digu\u00e9ssim badalon\u00ed<\/em>, felanitxer<\/em> o eivissenc<\/em>. I Sebaste<\/em> ve del grec sebastos<\/em>, ‘venerable’, derivat al seu torn de sebas<\/em>, ‘por’, ‘temor’ o ‘rever\u00e8ncia’. Sebastos<\/em> era l’equivalent grec del llat\u00ed augustus<\/em>, que usaven com a t\u00edtol els emperadors romans. El nom es va escampar en tot el m\u00f3n per la devoci\u00f3 del nostre personatge d’avui.<\/p>\n

Sant Sebasti\u00e0, per\u00f2, no era de Sebaste, sin\u00f3 que era un \u00abfranc\u00e8s\u00bb nascut per la part de Narbona cap a la meitat del segle III, que s’educ\u00e0 a Mil\u00e0 \u2014o hi nasqu\u00e9 segons els italians\u2014 i que es va fer militar. Amb un bon full de serveis i amagant h\u00e0bilment que era cristi\u00e0 \u2014si no, no hauria arribat ni a cabo<\/em>\u2014, va ser designat capit\u00e0 de la Gu\u00e0rdia Pretoriana, just quan regnava Diocleci\u00e0. Un dia que devia tenir algunes feines per una pres\u00f3 en va organitzar una que no va agradar gens a les autoritats. Hi havia dos reclusos, Marc i Marcel\u00b7l\u00ed, germans bessons, diaques residents a Roma, casats i amb fills, que havien estat arrestats per no haver volgut adorar els d\u00e9us de Roma. La prova del cot\u00f3 que solien fer les autoritats per a reprimir el cristianisme. Els pares dels reclusos intentaven conv\u00e8ncer-los, durant les seves visites, que no fessin el ximple i adorassin qui fes falta per a salvar la vida, i precisament el capit\u00e0 Sebasti\u00e0 els espatll\u00e0 el pla. Aquest no sols va encoratjar els arrestats sin\u00f3 que va convertir els pares, i al final acabaren convertits el prefecte que havia arrestat els dos bessons, el fill del prefecte, el carceller i la seva dona (una muda que despr\u00e9s de la conversi\u00f3 es va posar a parlar com un lloro) i tots els presos que hi havia a la pres\u00f3. Que van ser tots alliberats pel prefecte, tot i que diuen aquelles cr\u00f2niques que els germans bessons, el carceller i la seva dona i fins i tot el fill del prefecte (Sant Tiburci, que no el coneix ni sa mare) van ser aglapits i martiritzats. Quan l’emperador va tenir noves de la feta, agaf\u00e0 un enuig maj\u00fascul i va ordenar la captura d’aquella maquineta de convertir. Un cop capturat, va ordenar que el duguessin al camp, el fermassin a un arbre i el fusellassin. Per\u00f2 com que els fusells encara no s’havien inventat, l’home es va enfrontar a un pelot\u00f3 d’arquers, que encara \u00e9s pitjor, perqu\u00e8 el proc\u00e9s \u00e9s m\u00e9s lent. Els arquers el taparen de fletxes que li deixaren la pell com un colador. Amb tot, les fletxes no el mataren \u2014tot i que li degueren fer un bon mal\u2014 i l’home es va recuperar. Santa Irene, esposa de C\u00e0stul \u2014tots dos es dedicaven a amagar a casa seva cristians perseguits, com els dos bessons de qui hem parlat, i tots dos van acabar executats\u2014, va anar a recollir el cos de Sebasti\u00e0 per a enterrar-lo i, veient que encara era viu, el va dur a casa seva i el va curar fins que va ser un home nou. Mentre estava a la casa, amb altres refugiats, va guarir un d’aquests de la ceguesa amb un moviment de la m\u00e0. Un cop curat, Sebasti\u00e0 torn\u00e0 a les seves,<\/del> i un bon dia, mentre passava l’emperador, es va plantar davant ell i li va fer un m\u00edting. El b\u00e0mbol va acabar \u2014aquesta vegada s\u00ed\u2014 mort a cops \u2014alguna font diu que li pegaren amb un mall damunt el cap\u2014 i el seu cos tirat a les clavegueres de Roma. Ep, per\u00f2 en una aparici\u00f3 va indicar a una v\u00eddua \u2014Santa Lucina sembla que era\u2014 on era el seu xass\u00eds i li va donar instruccions d’enterrar-lo a una catacumba, la dita catacumba de Sant Sebasti\u00e0, on tamb\u00e9 habitaven en aquell temps Sant Pere i Sant Pau. La tradici\u00f3 diu que aquest sepeli es va fer un 20 de gener. Avui una part de les despulles sembla que s\u00f3n a la Basilica Apostolorum<\/em> de Roma, aixecada en el segle IV damunt la catacumba esmentada. Dic una part\u00a0 perqu\u00e8 en l’altra part sembla que avui les rel\u00edquies estan disseminades per les esgl\u00e9sies cat\u00f2liques de tots els continents. Un trosset a Palma.<\/p>\n

El culte a Sant Sebasti\u00e0 va comen\u00e7ar en el segle IV. Ell \u00e9s un dels catorze sants auxiliadors, que \u00e9s com una mena de centre sanitari virtual i celestial on es curen totes les malalties. De temps molt antics va ser invocat com a protector contra la pesta, fent compet\u00e8ncia temps despr\u00e9s a Sant Roc. Aix\u00f2 sembla que \u00e9s una cristianitzaci\u00f3 d’un element de la mitologia romana, per associaci\u00f3 de Sant Sebasti\u00e0 amb el d\u00e9u arquer Apol\u00b7lo, que tamb\u00e9 era especialista en malalties infectocontagioses. Sebasti\u00e0 ja va mostrar les seves habilitats en el segle V a Pavia i l’any 680 a Roma, amb motiu d’una pesta que s’hi va desfermar. A m\u00e9s d’advocat contra la pesta el nostre sant tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 dels arquers, i en alguns llocs dels soldats i policies. \u00c9s tamb\u00e9 \u2014com Sant Jordi\u2014 un dels il\u00b7lustres sants militars, sants guerrers, sants soldats o athleta Christi<\/em>. Tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 dels atletes.<\/p>\n

Les representacions medievals el presenten com un home madur, vestit, amb barba i amb les fletxes que van perforar la seva pell. Per\u00f2 a partir del Renaixement els artistes li donen una imatge completament diferent: un home jove, quasi completament nu \u2014un dels pocs sants presentats aix\u00ed, igual que Jesucrist crucificat\u2014, i amb un cert aspecte femen\u00ed \u2014un cos atractiu, doblegat en forma de essa i amb cara extasiada que mira submisament cap al cel. Aquest fet va cridar l’atenci\u00f3 dels homosexuals, que el van declarar el seu sant patr\u00f3 (o del que avui es diu comunitat LGTBI). L’epid\u00e8mia de sida dels anys vuitanta del segle passat, una pesta moderna, va refor\u00e7ar l’associaci\u00f3 dels gais amb el sant.<\/p>\n

I ara veurem per qu\u00e8 Sant Sebasti\u00e0 \u00e9s el patr\u00f3 de Palma. A mitjan segle XVI, despr\u00e9s de la guerra de les Germanies, es va declarar a Palma una terrible pesta que tenia la ciutat sumida en la desesperaci\u00f3. Es don\u00e0 la casualitat que en aquell moment va fer escala a Palma \u2014amb la intenci\u00f3 d’estar-hi uns dies i continuar el viatge\u2014 un vaixell procedent de l’illa de Rodes que portava gent que fugia de l’atac que els turcs havien fet contra aquella illa. Un dels viatgers era un clergue que portava un os del bra\u00e7 de Sant Sebasti\u00e0, amb la intenci\u00f3 d’alliberar-lo dels enemics musulmans. Quan la gent ho va saber, es va posar a resar al sant amb la major devoci\u00f3 i efervesc\u00e8ncia. I el bon sant aquesta vegada tampoc no va defraudar: passats pocs dies la pesta comen\u00e7\u00e0 a desapar\u00e8ixer. Arribat el moment de reembarcar, a penes el vaixell sortia del port, es desferm\u00e0 una gran tempesta que imped\u00ed a la nau tot moviment. Es va interpretar que el tros de sant volia estar a Palma \u2014la m\u00e0gia de la comunicaci\u00f3 no verbal\u2014 i a Palma va quedar, a una bella capella que li feren a la Catedral. El 1634 els jurats el van declarar patr\u00f3 de la ciutat, tot marginant Sant Roc, que per incompetent es va haver de conformar conservant el carrer a ell dedicat devora la Seu. I despla\u00e7ant tamb\u00e9 \u2014i aix\u00f2 ja em sap m\u00e9s greu\u2014 el patr\u00f3 anterior, l’\u00c0ngel Custodi, que deu ser el meu arc\u00e0ngel. Temps despr\u00e9s, el 1862, Palma dedic\u00e0 al sant un dels carrers de la ciutat, que fins aleshores duia el nom gens sant de carrer de les Puces.<\/p>\n

Curiosament, la festa de Sant Sebasti\u00e0 a Palma havia estat sempre molt magra. Una missa amb les autoritats i pr\u00e0cticament res m\u00e9s. La conversi\u00f3 en festa popular, amb ball al voltant dels foguerons, data de l’\u00e8poca del darrer Ajuntament de la Dictadura, presidit per Paul\u00ed Buchens. Durant la Transici\u00f3 prengu\u00e9 la forma actual: el sarau del vespre precedent, mig festa popular mig botell\u00f3n<\/em>, amb actuacions musicals a diverses places de la ciutat. Tamb\u00e9 s’hi van incorporar altres elements, com correfocs, dimonis, focs artificials, la desfilada de la cultura popular o els Simpsons durant el mandat de Catalina Cirer. Avui, juntament amb Sant Antoni, \u00e9s part de la gresca que comen\u00e7a per Nadal.<\/p>\n

Sant Sebasti\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 o copatr\u00f3 d’Almenar, Badalona, la Canonja, el Capdell\u00e0, Constant\u00ed, Copons, Guimer\u00e0, Moi\u00e0, Matadepera, Monistrol, Montferri, els Pallaresos, la Pobla de Vallbona, Riudoms, la Selva de Mar, Soses, S\u00faria, Talarn, Vinar\u00f2s, X\u00e0bia i Xixona. I si en deix qualcun, ja em perdonareu. I per si no ho sab\u00edeu, tamb\u00e9 va ser patr\u00f3 de Barcelona. Al principi del segle XVI el Consell de Cent el va declarar patr\u00f3 de la ciutat \u2014la pesta no anava de bromes\u2014 i li van fer una capella on ara hi ha la pla\u00e7a d’Antoni L\u00f3pez. El 1586 la ciutat va rebre un os del sant \u2014Barcelona tamb\u00e9, un altre\u2014 i per a custodiar-lo dignament li van fer un magn\u00edfic reliquiari d’argent que avui es guarda \u2014reliquiari i os\u2014 al Museu d’Hist\u00f2ria de Barcelona. I el sant t\u00e9 capella a la catedral, compartida amb santa Tecla. Un sant que realment d\u00f3na per a molt.<\/p>\n

<\/div>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Sebasti\u00e0, m\u00e0rtir cristi\u00e0 de l’\u00e8poca de la gran escabetxina, protector contra la pesta i patr\u00f3 de Palma. El que sabem d’aquest senyor surt b\u00e0sicament de Sant Ambr\u00f2s, un dels peixos grossos de l’Esgl\u00e9sia cristiana del segle IV, bisbe de Mil\u00e0, que va escriure \u2014o li van escriure\u2014 un serm\u00f3 en qu\u00e8 ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1687"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3944,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1687\/revisions\/3944"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}