{"id":1656,"date":"2012-01-17T11:17:50","date_gmt":"2012-01-17T09:17:50","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1656"},"modified":"2024-03-16T11:27:45","modified_gmt":"2024-03-16T09:27:45","slug":"sant-antoni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-antoni\/","title":{"rendered":"Sant Antoni"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s la gran festa de Sant Antoni. Per a filar un poc m\u00e9s prim, Sant Antoni Abat (malgrat que mai no va ser abat ni fa fundar cap monestir), Sant Antoni d’Egipte, Sant Antoni l’Ermit\u00e0, Sant Antoni del Foc, Sant Antoni del Desert, Sant Antoni dels Ases, Sant Antoni del Porquet o Sant Antoni el Gran, segons els usos dels diversos pa\u00efsos. Tots aquests noms s\u00f3n per a diferenciar-lo d’un altre Sant Antoni, el de P\u00e0dua o dels albercocs, que t\u00e9 la festa el 13 de juny. Avui fan festa, doncs, tots els Antonis i Ant\u00f2nies, llevat dels que van amb el dels albercocs. L’hivern avan\u00e7a i el dia s’allarga a petites passes \u2014per Sant Antoni una passa de dimoni<\/em>\u2014, les gallines comencen a pondre despr\u00e9s de la pausa autumnal i els ametllers primerencs durant la vuitada de Sant Antoni trauran les primeres flors, que seran ametlles si una gelada no les fa malb\u00e9. El dia de Sant Antoni i els precedents s\u00f3n coneguts com la setmana del barbuts, pels tres sants que tenen la festa aquests dies: a m\u00e9s de sant Antoni, sant Pau Ermit\u00e0 i sant Maur abat, els dos darrers el 15 de gener. Aquests dies solen ser els m\u00e9s freds de l’any, i com diu el refrany, setmana dels barbuts, setmana d’esternuts<\/em>. O, dit d’una altra manera, entre Sant Antoni i Sant Sebasti\u00e0, m\u00e9s fred que tot l’any fa<\/em>.<\/p>\n

Antoni<\/em> \u00e9s un nom llat\u00ed: Antonius<\/em>, un nomen<\/em> o nom de gens<\/em> (mena de clan format per persones descendents d’un ancestre com\u00fa), en aquest cas la gens Antonia<\/em>, dita aix\u00ed perqu\u00e8 es consideraven descendents d’Anton, germ\u00e0 d’H\u00e8racles o H\u00e8rcules, fill de Zeus. Tamb\u00e9 s’ha dit que aquest nom del d\u00e9u for\u00e7ut podria ser d’origen etrusc. Al dit clan pertanyia el fam\u00f3s pol\u00edtic i militar Marcus Antonius. Una falsa etimologia va fer derivar el nom del grec anthos<\/em> (‘flor’), cosa que en el segle XVI va fer canviar la grafia tradicional anglesa Antony<\/em> per Anthony<\/em>. El nom va ser imposat \u00e0mpliament a partir de la devoci\u00f3 a Sant Antoni Abat, i \u00e9s i ha estat un dels m\u00e9s difosos en el nostre pa\u00eds. La forma masculina t\u00e9 les variants Antoni<\/em> i Anton<\/em>, i la femenina, les variants Ant\u00f2nia<\/em> i Antonina<\/em>, aquesta darrera potser formada sobre el mascul\u00ed Anton\u00ed<\/em>, derivat de la forma llatina sufixada Antoninus<\/em>. A Mallorca s’usen tradicionalment Antoni<\/em>, Ant\u00f2nia<\/em> i Antonina<\/em>, amb els hipocor\u00edstics Toni<\/em> i Tonina<\/em> (per\u00f2 no T\u00f2nia<\/em>).<\/p>\n

El nostre personatge d’avui \u00e9s un egipci\u00e0 que visqu\u00e9 en segles III i IV, quan Egipte encara no era terra de moros sin\u00f3 la p\u00e0tria que fou de la gran cultura de les pir\u00e0mides, els jerogl\u00edfics, els faraons i moltes altres coses. Terra integrada aleshores dins l’Imperi Rom\u00e0 i amb el grec com a llengua escrita hegem\u00f2nica, malgrat que la gent parlava copte, la darrera fase de l’antic egipci\u00e0, l’\u00fanica llengua que devia saber el nostre protagonista. La seva vida \u2014o llegenda\u2014 va ser difosa per un col\u00b7lega seu, Atanasi d’Alexandria, qui escrigu\u00e9 la Vida d’Antoni<\/em>, en grec, la traducci\u00f3 de la qual al llat\u00ed va ser un best seller<\/em> i va donar al sant una gran fama per tot l’Imperi. Aquest text ens diu que Antoni era fill de pares terratinents, que van morir quan el futur sant tenia 18 anys. Quan en tenia 34, va llegir all\u00f2 de \u00absi voleu ser perfecte, veneu tot el que teniu, donau-ho als pobres i tindreu un tresor en el cel\u00bb, i ho prengu\u00e9 al peu de la lletra: ho repart\u00ed tot, deix\u00e0 la germana \u2014pobra!\u2014 a una mena de pre-convent, amb altres infortunades verges i se n’an\u00e0 a viure al desert, lluny de remeis i apartat radicalment de tota civilitzaci\u00f3. All\u00e0 visqu\u00e9 molts d’anys (primer a una ermita, despr\u00e9s dins una tomba i finalment a un fort rom\u00e0 abandonat), m\u00e9s sol que la una, sense fer altra cosa que meditar, pregar i aquestes coses que no fan pujar gaire el PIB. Menjava del que alguna \u00e0nima caritativa li duia de tant en tant. Una vegada va fer pa que li va durar sis mesos. No sabem si en va fer una gran quantitat o si en menjava molt poc. En tot cas, dur s\u00ed que ho devia ser. Amb aquesta dieta aviat li aparegu\u00e9 el dimoni, que t\u00e9 tirada a seleccionar persones subalimentades i que l’aflig\u00ed un cop i un altre amb tota mena de crueltats: intent\u00e0 de fer-li sentir avorriment, peresa; li va fer veure fantasmes d’atractives senyores per a dur-lo al pecat; li envi\u00e0 m\u00e9s fantasmes de b\u00e8sties salvatges, llops, lleons, serps i escorpins, que semblava que l’havien de devorar. Per\u00f2 el sant pregava i pregava i resistia, i al final l’heroi va v\u00e8ncer el dimoni. I la relaci\u00f3 entre els dos personatges \u00e9s avui un dels elements emblem\u00e0tics de la nostra cultura popular.\u00a0 Cansat de la vida al desert, li va passar pel cap voler ser martiritzat. Va anar a Alexandria i es pos\u00e0 a cridar pel carrer tot proclamant la seva fe cristiana. Fins i tot va fer el numeret davant el governador, que no li va fer ni punyetero cas. Havia fet un poc tard: les persecucions ja s’acabaven i va haver de tornar al seu fort, tot entristit, o potser resignat, sense aconseguir el seu prop\u00f2sit. L’\u00fanic que va aconseguir va ser que la gent que l’havia sentit cridar pel carrer an\u00e0s en massa a visitar-lo i s’acab\u00e0 la seva pau i soledat. Per aix\u00f2 se’n va anar a cercar un altre desert m\u00e9s tranquil i es va establir a la vora d’una palmera i una font amb un rajolinet d’aigua, on ara hi ha el monestir de Sant Antoni el Gran. All\u00e0 el nostre Antoni es va voltar d’alguns deixebles, li va venir la feineria i es va posar a fer alguna cosa productiva, com cultivar un hort i filar estores. Tamb\u00e9 a donar bons consells als deixebles, que foren recollits m\u00e9s tard en un llibre que du un t\u00edtol tan excitant com Apophthegmata Patrum Aegyptitorum<\/em>, conegut tamb\u00e9 com les Dites dels pares del desert<\/em>. Malgrat el c\u00e0stig que el seu cos se’n va dur amb tanta mortificaci\u00f3, tant de dimoni i tanta manca de prote\u00efnes, va morir a 105 anys, l’any del Senyor 356. Va voler ser enterrat a un lloc secret, per\u00f2 els cossos dels sants tard o prest s\u00f3n trobats i destinats a la seva funci\u00f3 fetitxista. De manera que en el mateix segle IV trobaren les seves restes i les dugueren a Alexandria. D’all\u00e0 a Constantinoble, tot evitant calculadament que caiguessin en mans dels musulmans; i en el segle XI de Constantinoble foren traslladades (sembla que un 17 de gener) a un municipi franc\u00e8s que a partir d’aleshores es diu Sant Antoine-l’Abbaye, situat molt a prop de Viena del Delfinat. All\u00e0 s’hi f\u00e9u una gran esgl\u00e9sia destinada a acollir les venerables i venerades rel\u00edquies.<\/p>\n

En el seu nou empla\u00e7ament les rel\u00edquies aviat es van posar a treballar. Miraculosament van comen\u00e7ar a guarir una greu malaltia molt estesa a l’Edat Mitjana dita despr\u00e9s el foc de Sant Antoni, cient\u00edficament ergotisme, causada per la ingesti\u00f3 de cereals contaminats pel fong ergot. Els enverinats tenien convulsions, dolors intensos i contraccions arterials que podien conduir a la necrosi dels teixits i a l’aparici\u00f3 de gangrena en les extremitats, que sovint havien de ser amputades. Doncs un noble afectat per la malaltia que visit\u00e0 les rel\u00edquies del sant es va guarir, per la qual cosa el 1095 el noble, en agra\u00efment, va fundar en el mateix lloc de l’abadia la congregaci\u00f3 religiosa de Sant Antoni, dedicada a gestionar un hospital per a afectats del terrible foc. Despr\u00e9s es van convertir en un orde mon\u00e0stic, els Canonges Regulars de Sant Antoni, amb h\u00e0bit fosc i la creu blava en forma de T, o tau, del sant, que fundaren hospitals pertot arreu per al tractament de l’ergotisme. Al nostre pa\u00eds fundaren hospitals a Barcelona, Val\u00e8ncia, Cervera, Lleida, Palma i altres llocs. L’hospital de Palma, amb convent, esgl\u00e9sia i claustre es va instal\u00b7lar en el carrer de Sant Miquel. Els frares i el convent es deien de Sant Antoni de Viena, pel lloc de la casa principal, no a Viena d’\u00c0ustria sin\u00f3 a Viena del Delfinat, com hem dit. Per\u00f2 la gent mallorquina va transformar Sant Antoni de Viena<\/em> en Sant Antoni de Viana<\/em> i aix\u00ed va restar. L’orde va ser dissolt el 1791 i els seus b\u00e9ns passaren als Ajuntaments. El convent de Palma acab\u00e0 al Banc de Bilbao, que restaur\u00e0 l’esgl\u00e9sia i el claustre.<\/p>\n

El sant \u00e9s representat amb l’habit del seu orde, amb un porc als seus peus \u2014diu la llegenda que en va guarir un que estava malalt\u2014, amb la creu en forma de te o tau abans esmentada o amb un gaiato amb una campaneta penjada.<\/p>\n

Sant Antoni \u00e9s el patr\u00f3 dels animals dom\u00e8stics, malgrat que en el desert els \u00fanics animals amb qu\u00e8 top\u00e0 degueren ser qualque serp i qualque rata. El patronatge ve del fet que els porcs dels frares de Sant Antoni, amb els quals feien greixos per a untar els seus malalts, pasturaven a lloure per la ciutat, amb un picarol penjat al coll, i eren alimentats, igual que els frares, de la caritat de la gent. I aquells animalons, vianants lliures i feli\u00e7os fins al dia de Sant Mart\u00ed, estaven sota la protecci\u00f3 del sant. Com hi estaven tots els animals de peu rod\u00f3, a l’estable dels quals no mancava sovint la imatge del protector. \u00c9s tradici\u00f3 del pa\u00eds que el dia de Sant Antoni es fan les bene\u00efdes d’animals, que en alguns llocs, com Muro, tenen gran vistositat. Una cerim\u00f2nia que en el passat no cercava la vistositat sin\u00f3 l’acci\u00f3 ben\u00e8fica del sant sobre la salut de les criatures, tan exposades a malalties i accidents i sense l’abund\u00e0ncia de veterinaris que hi ha avui. Abans, doncs, duien a beneir animals \u00ab\u00fatils\u00bb, sobretot cavalls, muls, ases i cans. Ara, que d’aquelles b\u00e8sties de peu rod\u00f3 en resten poques \u2014i dur a beneir els tractors no seria gaire apropiat\u2014 hi duen cans, moixos, qualque canari, qualque tortuga i qualque h\u00e0mster.<\/p>\n

Sant Antoni \u00e9s un bon sant
\ni qui t\u00e9 un dobler l’hi d\u00f3na,
\nperqu\u00e8 mos guard s’animal,
\ntant si \u00e9s de pel com de ploma.<\/p>\n

En algunes poblacions, com Barcelona, es fan els Tres Tombs, \u00e9s a dir tres voltes a la ciutat o una part d’ella amb el bestiar i els carros, que acaben amb les bene\u00efdes. Sant Antoni \u00e9s tamb\u00e9 el patr\u00f3 dels traginers.<\/p>\n

El 17 de gener \u00e9s tamb\u00e9 la Diada del Poble de Menorca (declarada el 1981), en qu\u00e8 es commemora la Conquesta de l’illa per Alfons el Liberal \u2014el gener de 1287\u2014 i la incorporaci\u00f3 de Menorca a la Corona d’Arag\u00f3 i a la cultura catalana. Diuen que en aquella lluita contra els musulmans els catalans invocaren sant Antoni, que d’aleshores en\u00e7\u00e0 ha estat objecte de gran devoci\u00f3 entre els menorquins. \u00c9s patr\u00f3 de l’illa de temps immemorial, patronatge confirmat pel papa Urb\u00e0 VIII el 1643. La commemoraci\u00f3 de la Conquesta t\u00e9 arrels antiqu\u00edssimes, com la Festa de l’Estendard a Mallorca. De segles enrere es fa una celebraci\u00f3 solemne, en qu\u00e8 es commemora la l’entrada del rei Alfons a Ciutadella, capital de la Menorca musulmana. A Ciutadella es fa missa solemne a la catedral seguida de la process\u00f3 dels Tres Tocs, que representa l’entrada de les tropes catalanes pel portal de Ma\u00f3. Una comitiva formada per autoritats civils i eclesi\u00e0stiques, alguns a cavall, va de la catedral \u2014antiga esgl\u00e9sia parroquial\u2014 al dit portal, on el regidor m\u00e9s jove fa tres tocs amb l’asta del pen\u00f3 sobre una rajola que t\u00e9 la creu de sant Antoni. Despr\u00e9s es canta un Te Deum i es torna a la catedral. Aquesta celebraci\u00f3 va decaure a partir de la II Rep\u00fablica, per l’animadversi\u00f3 de sectors republicans, esquerrans i anticlericals; per\u00f2 ha recuperat la seva esplendor despr\u00e9s de l’establiment de l’autonomia i l’augment de l’estima de les pr\u00f2pies arrels.<\/p>\n

Sant Antoni \u00e9s la gran festa d’hivern dels Pa\u00efsos Catalans. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes Balears es fan fogueres la nit anterior i festa al seu voltant. Fogueres que a Mallorca es diuen foguerons<\/em>, no s\u00e9 si perqu\u00e8 abans eren m\u00e9s petites. A Mallorca \u00e9s la gran festa de la Part Forana. La revetlla de Sant Antoni es viu amb intensitat, sobretot a la Pobla d’Uialf\u00e0s, Muro, Art\u00e0 i Manacor. La festa comen\u00e7a amb les completes, en qu\u00e8 l’esgl\u00e9sia s’omple de gent i sobretot de joves que canten els goigs de Sant Antoni amb veritable fru\u00efci\u00f3. Llavors s’encenen els foguerons, i la gent canta gloses al so de la ximbomba i fa festa al voltant del foc. No solament la gent canta gloses sin\u00f3 que hi ha el costum l\u00fadic i creatiu de fer gloses, fins i tot aprofitant la modernitat de les xarxes socials. Element indispensable s\u00f3n els dimonis, el ball del qual \u00e9s una evoluci\u00f3 del teatre medieval que volia explicar a un p\u00fablic illetrat la vida de Sant Antoni. Despr\u00e9s es prescind\u00ed del text i nom\u00e9s rest\u00e0 la m\u00fasica i el ball. La festa de Sant Antoni s’ha anat adaptant als diversos contextos hist\u00f2rics: durant el franquisme sou atenuada la part de festa i diversi\u00f3 i es pos\u00e0 \u00e8mfasi en les bene\u00efdes i els elements religiosos. Per\u00f2 a partir dels anys 80 del segle passat la festa ha pres una for\u00e7a extraordin\u00e0ria, i els qui no poden viure-les in situ en poden gaudir una mica mitjan\u00e7ant la televisi\u00f3.<\/p>\n

I, com canten a Manacor,<\/p>\n

Sant Antoni glori\u00f3s,
\nde Viana anomenat,
\nsigau n\u00f2stron advocat,
\nde tot perill guardau-m\u00f3s.<\/p>\n

Molts d’anys, Tonina, Toneta, Ant\u00f2nia i Toni.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s la gran festa de Sant Antoni. Per a filar un poc m\u00e9s prim, Sant Antoni Abat (malgrat que mai no va ser abat ni fa fundar cap monestir), Sant Antoni d’Egipte, Sant Antoni l’Ermit\u00e0, Sant Antoni del Foc, Sant Antoni del Desert, Sant Antoni dels Ases, Sant Antoni del Porquet o Sant Antoni […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1656","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1656"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3943,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1656\/revisions\/3943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}