Si una cosa resta clara en aquests moments \u00e9s el final d’una de les utopies m\u00e9s \u00e0mpliament abra\u00e7ades pels catalans: el projecte de construir un Estat espanyol en qu\u00e8 les nacions que l’integren s’organitzin sobre la base de la igualtat. Qui no recorda l’euf\u00f2ria dels dies de la signatura del Pacte del Tinell, la ret\u00f2rica de l’Espanya plural, la terminologia de l’Estat lliure associat, el “Visca Catalunya lliure” de Benach, la perspectiva d’un gran Estatut per al Principat que, si no fos aprovat per les Corts espanyoles, seria sotm\u00e8s a refer\u00e8ndum popular (Tinell, Tinell), el viatge fins a la pr\u00f2xima estaci\u00f3 compartint seient amb Espanya per\u00f2 amb intenci\u00f3 de continuar el trajecte fins a l’estaci\u00f3 terminal,… El somni s’ha acabat amb un dur despertar, amb la constataci\u00f3 d’un gran engany per part d’uns de la part d’enll\u00e0, que no hauria estat del tot possible sense una gran tra\u00efci\u00f3 per part d’uns altres de la part d’en\u00e7\u00e0. Estafadors all\u00e0 i tra\u00efdors aqu\u00ed \u00e9s l’\u00fanic que coneixem d’en\u00e7\u00e0 que tenim \u00fas de ra\u00f3.<\/p>\n
En el terreny de les lleng\u00fces, la utopia del pluriling\u00fcisme igualitari s’ha estavellat fa molt poc contra un mur de pedra gran\u00edtica, el dia que el Congr\u00e9s de Madrid (PSOE i PP units com una pinya) rebutjava<\/span><\/a> l’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit (fins i tot l’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit!) de la famosa llei de lleng\u00fces<\/span><\/a> per on s’havia d’encarrilar un inici de transformaci\u00f3 i que ara dorm silenciosament dins la caixa de les frustracions. Sembla mentida com els mitjans de comunicaci\u00f3 han fet tan \u00ednfima atenci\u00f3 a un fet tan transcendent. I no oblidem ni un moment la negativa contundent d’un PSOE farsaire a aprofitar l’oportunitat que ara hi havia de resoldre per a sempre el problema del secessionisme ling\u00fc\u00edstic al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n Pel que fa als sobiranistes, l’aventura dels darrers dos anys s’ha produ\u00eft enmig d’un debat entre els qui pensaven que no valia la pena esmer\u00e7ar energies a arreglar un Estat que no tenia remei, i els qui pensaven que valia la pena d’intentar-ho, encara que fos perqu\u00e8 no es pogu\u00e9s retreure la manca de la prova definitiva.<\/p>\n \u00c9s evident que despr\u00e9s de la darrera sacsada ara s’entra en una nova etapa en la llarga traject\u00f2ria d’intentar solucionar el nostre problema nacional. Una etapa completament nova en qu\u00e8 els dubtes i els interrogants que confonien molta de gent ja no tenen justificaci\u00f3. Tot est\u00e0 m\u00e9s clarificat que el vidre m\u00e9s transparent. Els unionistes ja es trobaran b\u00e9 havent aconseguit quatre compet\u00e8ncies i quatre recursos econ\u00f2mics m\u00e9s. I un motiu per a poder dir que bons catalans que s\u00f3n i com mereixen la confian\u00e7a dels ciutadans per a gestionar el pa\u00eds. Per\u00f2 els sobiranistes s’hauran de tancar en algun lloc tranquil i fer una profunda reflexi\u00f3 sobre els nous camins que cal seguir. No ser\u00e0 f\u00e0cil. Per\u00f2 si despr\u00e9s de tot tornen a sortir propostes que parlin de redre\u00e7ar Espanya, de trajectes compartits fins a la pr\u00f2xima estaci\u00f3 i coses d’aquest estil, ser\u00e0 que s\u00f3n els sobiranistes els qui no tenen remei.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si una cosa resta clara en aquests moments \u00e9s el final d’una de les utopies m\u00e9s \u00e0mpliament abra\u00e7ades pels catalans: el projecte de construir un Estat espanyol en qu\u00e8 les nacions que l’integren s’organitzin sobre la base de la igualtat. Qui no recorda l’euf\u00f2ria dels dies de la signatura del Pacte del Tinell, la ret\u00f2rica […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-163","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/163","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=163"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/163\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":497,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/163\/revisions\/497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=163"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}