{"id":1616,"date":"2012-01-06T10:46:48","date_gmt":"2012-01-06T08:46:48","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1616"},"modified":"2024-03-16T11:26:07","modified_gmt":"2024-03-16T09:26:07","slug":"els-reis-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/els-reis-2\/","title":{"rendered":"Els Reis"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s el dia dels Reis, o dels Reis d’Orient, com es diu en catal\u00e0 de manera m\u00e9s acabada (m\u00e9s que dels Reis Mags, que diuen a altres parts del m\u00f3n). Avui fan festa els qui tenen el mateix nom que els tres personatges que ens ocuparan: Melcior, Gaspar i Baltasar. Tot i que no hem llegit res de la canonitzaci\u00f3 dels tres individus i poques vegades els hem vist anomenar amb el t\u00edtol de sant<\/em>.<\/p>\n

L’evangeli de Mateu ens regala un bell conte, en el qual ens diu que uns mags (no diu quants ni quin nom tenien ni amb quin mitj\u00e0 es despla\u00e7aven) arribaren d’Orient a Judea per a adorar l’infant\u00f3 Jes\u00fas, guiats per un estel que, a m\u00e9s, i a manca de Whatsapp, els havia notificat la bona nova. No diu per res que fossin reis, sin\u00f3 mags, en el sentit de savis, astr\u00f2noms i astr\u00f2legs (angl\u00e8s magi<\/em>); no mags dels que hi ha ara, que treuen conills d’un capell i serren senyores per la meitat (angl\u00e8s magician<\/em>). El mot grec magos<\/em>, d’origen persa, era el t\u00edtol dels sacerdots del zoroastrisme, t\u00edpic de l’imperi persa, i, per tant, podria ser que els nostres personatges fossin capellans que es dedicaven a l’estudi dels astres i de les coses que aquests predeien. Amb tot, devien ser persones d’orella alta \u2014els dits sacerdots eren tota una casta\u2014, perqu\u00e8 per a saber on era l’infant\u00f3 ho anaren a demanar ni m\u00e9s ni menys que al mateix rei Herodes, que no s’havia assabentat de la pel\u00b7l\u00edcula. De manera que tornaren a cercar l’estel guiador i seguint-lo trobaren el nin a un lloc que l’evangelista no especifica. L’adoraren, li regalaren or (amb el qual no se sap qu\u00e8 en feren els pares), encens per a tenir l’establa ben perfumada i mirra, que \u00e9s una resina que s’emprava per a coses diverses, com anestesiar els moribunds, embalsamar-los un poc despr\u00e9s o fer l’oli sagrat per a ungir capellans i reis. Abans als alts c\u00e0rrecs els untaven ben untats, per\u00f2 no com s’unten alguns d’ara, sin\u00f3 amb oli. La mateixa paraula Crist<\/em> vol dir ‘untat’. El cristianisme veu en els tres presents la triple natura de Jes\u00fas: D\u00e9u (encens), rei (or) i home (mirra). Feta la visita, els mags se’n tornaren cap a casa, m\u00e9s contents que unes castanyetes perqu\u00e8 havien vist el Messies; per\u00f2 no per on havien vingut, perqu\u00e8 en un somni foren avisats que Herodes \u2014que els havia demanat que l’informassin del parador de Jes\u00fas\u2014 no volia adorar el nin sin\u00f3 matar-lo sense esperar el judici de Pilat. Descobert l’engany, Herodes s’enrabi\u00e0 i va fer matar tots els infants m\u00e9s petits de dos anys de Betlem, com vam veure el dia dels Innocents.<\/p>\n

La tradici\u00f3 cristiana, sempre tan productiva, an\u00e0 brodant el conte de Mateu. Les primeres representacions pict\u00f2riques es troben a les catacumbes. En un principi els mags eren iguals, de la mateixa edat i en un nombre indeterminat fins a dotze. Despr\u00e9s de Constant\u00ed, en el segle IV,\u00a0els mags van ser elevats a la categoria de reis, potser perqu\u00e8 en alguna profecia antiga ja sortia qualque rei i perqu\u00e8 un rei sempre t\u00e9 m\u00e9s categoria que un mag. M\u00e9s tard\u00a0el nombre de reis es fix\u00e0 oficialment en tres, segurament a partir dels tres presents esmentats en l’evangeli i potser tamb\u00e9 recordant la Sant\u00edssima Trinitat. De fet,\u00a0a l’evangeli armeni\u00e0 de la Inf\u00e0ncia (segle IV) ja hi apareixen tres mags\u00a0i amb els seus noms: Melcior \u00e9s el rei dels perses, Baltasar, el rei dels \u00e0rabs i Gaspar, el rei dels indians (de l’\u00cdndia). Una digna representaci\u00f3 de les \u00abtres races\u00bb: blanca, negrosa i rogenca. A l’art bizant\u00ed es representen vestits de perses, amb pantalons i amb barret frigi\u00e0 (una esp\u00e8cie de barretina). Curiosament, aquest fet va salvar de la destrucci\u00f3 la bas\u00edlica de la Nativitat, de Betlem: el 614 Palestina va ser ocupada pels perses, que destru\u00efren totes les esgl\u00e9sies, menys l’esmentada, perqu\u00e8 a la fa\u00e7ana hi havia un mosaic amb els tres mags vestits de perses. En una representaci\u00f3 pict\u00f2rica del mateix segle VI, a l’esgl\u00e9sia de Sant’Apollinare Nuovo (Ravenna), que \u00e9s la pintura que es veu al final del post, apareixen els tres reis amb els noms de Balthassar<\/em>, Melchior<\/em> i Gaspar<\/em>, cadascun\u00a0identificat amb la seva imatge. Hi\u00a0veiem un Gaspar anci\u00e0 i amb barba blanca, un Baltasar blanc i amb barba castanya i un Melcior jove i sense barba. Tots tres blancs. Aix\u00f2 canviaria radicalment en els segles posteriors. La descripci\u00f3 que en f\u00e9u\u00a0el monjo benedict\u00ed Beda el Venerable (VII-VIII) difongu\u00e9\u00a0una nova representaci\u00f3 dels Reis, amb un Melcior de pell blanca i barba blanca representant d’Europa, un Gaspar de pell blanca i\u00a0de barba roja representant d’\u00c0sia i un Baltasar de pell bruna\u00a0representant d’\u00c0frica. Aix\u00ed es d\u00f3na a entendre\u00a0que\u00a0els tres reis simbolitzen els tres continents i que\u00a0totes les nacions del m\u00f3n haurien adorat el Redemptor en les persones dels tres il\u00b7lustres visitants de la cova. Un detall: Am\u00e8rica encara no estava descoberta; si Colom hagu\u00e9s nascut quinze o setze segles abans, ara posar\u00edem quatre reis en el betlem, un dels quals seria baixet, grasset, amb la pell rogenca, els cabells llisos i el nas ganxut. Amb tot, l’aparici\u00f3 d’un Baltasar negre \u00e9s un fet que es produ\u00ed en el segle XV o al final del XIV. A m\u00e9s de simbolitzar\u00a0els tres continents,\u00a0els tres Reis\u00a0passaren a representar les tres edats de l’home: la joventut (Gaspar), la maduresa (Baltasar) i l’ancianitat (Melcior). La seva representaci\u00f3, doncs, ha anat canviat cont\u00ednuament. La corona sobre els seus caps apareix en el segle X.\u00a0Avui els veiem vestits de reis medievals, amb corona i vistoses capes reials. Melcior, l’europeu\u00a0de la llarga cabellera i barba blanques, Gaspar, el rei oriental, amb caballera i\u00a0barba castanys;\u00a0i Baltasar, el rei negre, sovint vestit de moro, a qui un toc de racisme li ha assignat la tasca desagradable de repartir el carb\u00f3.<\/p>\n

I ara passem a l’onom\u00e0stica i parlem dels noms dels tres personatges, que de fa un munt de segles han estat imposats a la nostra gent en homenatge als sants mags viatgers. Ja hem dit que els seus noms apareixen a l’evangeli armeni\u00e0 de la Inf\u00e0ncia: Melkhon, Balthazar i Gaspard. En el text\u00a0Excerpta Latina Barbari<\/em>\u00a0(segle VI), <\/em>probablement traducci\u00f3 d’un manuscrit grec escrit cap al 500, hi apareixen\u00a0els noms de\u00a0Bithisarea<\/em>, Melichior<\/em> i Gathaspa<\/em>, per\u00f2 altres fonts posteriors i de diferents cultures els donen una nomenclatura completament distinta.\u00a0A l’esmentada representaci\u00f3 de\u00a0l’esgl\u00e9sia de Sant’Apollinare Nuovo (imatge de baix) apareixen els tres reis amb els noms de Balthassar<\/em>, Melchior<\/em> i Gaspar.<\/em><\/p>\n

Del nom Melcior<\/em> en sabem poques coses. La forma catalana ve del llat\u00ed Melchior<\/em>, aquest del grec, per\u00f2 aquest ja no sabem d’on procedeix. A Mallorca, on \u00e9s un nom tradicional tot i que poc usat, ha pres la forma Melcion<\/em> (amb o<\/em> oberta), substitu\u00efda normalment en el llenguatge oral per l’hipocor\u00edstic Cion<\/em>. Sobre Gaspar<\/em> hi ha diverses hip\u00f2tesis. Pot ser un nom d’origen caldeu, derivat del mot gizbar<\/em>, que vol dir ‘tresorer’. Aquesta forma \u2014Gizbar<\/em>\u2014 apareix a la versi\u00f3 hebrea de l’Antic Testament. A la traducci\u00f3 al grec (la b\u00edblica dita Septuaginta<\/em>, escrita entre els segles III i I aC) es d\u00f3na la traducci\u00f3 Gasbarinou<\/em>. Una altra teoria relaciona el mag Gaspar amb el rei Gondofares I, a trav\u00e9s de l’armeni\u00e0 Gathaspar<\/em>; un rei que, segons algunes tradicions, hauria protegit l’ap\u00f2stol Tom\u00e0s quan va anar a predicar a l’\u00cdndia. El nom ha pres formes diverses en cada llengua: en franc\u00e8s ha agafat una -d<\/em> final (Gaspard<\/em>), en angl\u00e8s es transform\u00e0 en Casper<\/em>, en itali\u00e0 Gaspare<\/em>, en alemany, Kaspar<\/em>, en neerland\u00e8s Jasper<\/em>, etc. Baltasar<\/em> sembla que ve del fenici\u00e0 Balat-shar-usur<\/em>, que significa ‘Baal (D\u00e9u) protegeixi el Rei’. \u00c9s el nom hebreu del rei babiloni\u00e0 Belshazzar<\/em>, esmentat en el Llibre de Daniel<\/em>. \u00c9s un nom corrent en catal\u00e0, i a Mallorca en el llenguatge oral s’ha emprat tradicionalment l’hipocor\u00edstic Tasar<\/em>.<\/p>\n

I qu\u00e8 se’n f\u00e9u dels tres mags despr\u00e9s del viatge a Judea? No en sabem res, llevat que Lee Wallace, autor de la novel\u00b7la Ben Hur<\/em>, que els lectors associaran m\u00e9s a Charlton Heston, fa tornar Baltasar a Palestina una trentena d’anys m\u00e9s tard, i el mag, ja anci\u00e0, es retroba amb Jes\u00fas, tot fet un home dret i concret. Un altre novel\u00b7lista, Joan Cris\u00f2stom (344-407), patriarca de Constantinoble, escrigu\u00e9 que els tres mags van ser batejats per l’ap\u00f2stol Tom\u00e0s a l’\u00cdndia. Ens haurem de conformar amb aquests detalls insubstancials. Dels seus ossos s\u00ed que en sabem m\u00e9s coses. Marco Polo diu haver visitat la tomba dels mags a Saveh (al sud de Teheran), que \u00e9s on se suposa que foren enterrats. Tamb\u00e9 sabem \u2014si ho creiem\u2014 que els cossos dels mags descansaren un temps a la bas\u00edlica de Sant Eustorgi (quin nom!), a Mil\u00e0. Els hi va dur el dit sant, que era bisbe del lloc en el segle IV i que constru\u00ed la bas\u00edlica esmentada, on li feia il\u00b7lusi\u00f3 ser enterrat i estar \u2014com els nins\u2014 molt prop dels Reis d’Orient. Eustorgi va anar a cercar els ossos a la catedral de Santa Sofia, a Constantinoble, on els havia fet guardar i venerar Santa Helena, la mare de Constant\u00ed. El 1162 l’emperador Frederic I \u2014Barba-roja per als amics\u2014, despr\u00e9s de conquistar Mil\u00e0, va destruir aquella esgl\u00e9sia i els m\u00e0gics ossos anaren drets a la catedral de Col\u00f2nia. Als milanesos els rest\u00e0 el consol de conservar una medalla feta amb l’or que els mags regalaren a Jes\u00fas, una medalla que exposen cada any el dia d’avui. Per\u00f2 tant estimaven els milanesos aquelles despulles humanes perdudes que mogueren totes les influ\u00e8ncies imaginables per a recuperar-les (papes, bisbes, reis), tot sense succ\u00e9s. Fins que aconseguiren, gr\u00e0cies a la generositat d’un bisbe de Col\u00f2nia, uns quants d’aquells ossets (dues f\u00edbules, una t\u00edbia i una v\u00e8rtebra!) que ara guarden zelosament i m\u00e9s contents que un g\u00ednjol. Va ser el 6 de gener de 1904: un veritable regal de Reis<\/em>.<\/p>\n

Aquest dia que correntment diem els Reis<\/em> en llenguatge m\u00e9s formal i capellanesc es diu Epifania<\/em>, paraulota grega formada per epi<\/em>, ‘sobre’ i phaneia<\/em>, ‘aparici\u00f3’ (del verb phainein<\/em>, ‘mostrar’, que tamb\u00e9 surt a di\u00e0fan<\/em>). Epifania \u00e9s manifestaci\u00f3 o aparici\u00f3. Tamb\u00e9 podeu dir Teofania<\/em>, si us agrada m\u00e9s (manifestaci\u00f3 de D\u00e9u). En la cultura grega les epifanies eren les aparicions de les divinitats als homes. Sembla que en el segle IV es va instituir una celebraci\u00f3 tres en u \u2014Epifania\u2014 que conmemorava alhora el naixement de Jes\u00fas, el seu baptisme i la visita dels mags. Despr\u00e9s de fixar la festa del naixement en el 25 de desembre, a Occident el 6 de gener qued\u00e0 reservat a la visita dels mags i, segons les esgl\u00e9sies, a altres coses. El m\u00f3n de tradici\u00f3 cat\u00f2lica romana celebra la festa dels Reis el 6 de gener; el m\u00f3n ortodox oriental, m\u00e9s aviat el dia de Nadal, com \u00e9s de m\u00e9s bon sentit. Tinguem en compte, per\u00f2, i com van dir el dia de Nadal, que per als cristians orientals, seguidors del calendari juli\u00e0, quan el seu calendari marca 25 de desembre el nostre diu 6 de gener.<\/p>\n

El que ja no sabem \u00e9s quan va comen\u00e7ar la tradici\u00f3 de fer presents als infants aquest dia, un costum que se segueix \u00fanicament a Espanya (incloent-hi els territoris ocupats) i en alguns pa\u00efsos de llengua espanyola. A la resta del m\u00f3n de tradici\u00f3 cristiana aquests presents es fan per Nadal, a trav\u00e9s del Pare Nadal\u00a0o Santa Claus, de qui vam parlar el dia de Sant Nicolau. Una tradici\u00f3 catalana \u2014el ti\u00f3 de Nadal\u2014 tamb\u00e9 situa el 25 de desembre el dia dels presents. No sabem quan va comen\u00e7ar la tradici\u00f3 dels presents el dia dels Reis, per\u00f2 creiem que no \u00e9s anterior al segle XIX. I es va construir tot un muntatge de fantasia, en qu\u00e8 les c\u00e0ndides criatures s’han begut que els misteriosos reis visiten totes les cases la nit precedent, deixant presents a les finestres, on \u00e9s molt convenient deixar alguna cosa per a la nutrici\u00f3 dels sofrits cavalls, que han de passejar una c\u00e0rrega tan pesant per tots els racons del m\u00f3n. I tot en una nit. Segons com es miri, aix\u00f2 dels Reis no pot ser m\u00e9s absurd: els infants passen les vacances esperant les joguines, que arriben just en el moment de reprendre l’escola i desar la juguera. No hi ha dubte que el Ti\u00f3 o el Pare Nadal s\u00f3n bastant m\u00e9s assenyats. Abans els presents eren molt m\u00e9s magres que ara. A Mallorca i entre les classes modestes solia caure una ensa\u00efmada i gr\u00e0cies, segons testimoniatge dels meus majors. Els canvis del segle XX van convertir aquesta tradici\u00f3 en una disbauxa consumista en qu\u00e8 es fan presents als fills, als n\u00e9ts, als pares, als avis, als germans, als sogres, als cos\u00ed, a la germana de l’amic, al fill de la germana de l’amic i al ve\u00ed de dalt. <\/del><\/p>\n

Cal no confondre la tradici\u00f3 de l’aparici\u00f3 m\u00e0gica de les joguines \u2014o l’ensa\u00efmada\u2014 a la finestra amb una altra tradici\u00f3, m\u00e9s moderna, que \u00e9s l’organitzaci\u00f3 de cavalcades pels carrers de les ciutats amb els tres monarques i tota la seva cort de patges, policia municipal muntada, banda de m\u00fasica, carrosses i camions estibats de capses buides embolicades amb papers de colors. Tot davant la mirada at\u00f2nica de milers de criatures indefenses davant la magnitud de la mentida. Aquesta tradici\u00f3, que pr\u00e0cticament nom\u00e9s es materialitza a Espanya i Andorra, t\u00e9 alguns precedents a la segona meitat del segle XIX, per\u00f2 no es va consolidar fins al XX. Abans els nins no havien vist mai els Reis, sin\u00f3 que els imaginaven. A la meitat del segle XIX apareixen cavalcades i festes de carrer amb reis i patges (Barcelona, Alcoi), sovint amb visites a nins pobres o malalts, organitzades per entitats diverses i sense regularitat. El 1942 l’Ajuntament de Barcelona organitza la cavalcada m\u00e9s o menys com la coneixem ara i de llavors en\u00e7\u00e0 l’ha organitzada cada any ininterrompudament.\u00a0A Mallorca fins a temps recents nom\u00e9s es feia la de Palma, per\u00f2 de cert temps en\u00e7\u00e0 a tots els pobles i, fins i tot, barris i urbanitzacions els ha pegat per fer venir els Reis, que reparteixen presents in live<\/em> als casals de barri o als locals de les associacions de ve\u00efns. La m\u00e0gia de la finestra i aquell intentar combatre la son per veure si sentir\u00edem les potades dels cavalls se n’ha anat en orris. Aquells Reis que molts de nins nom\u00e9s imagin\u00e0vem, m\u00e0gics, bells, plens de majestat i que parlaven totes les lleng\u00fces del m\u00f3n, s’han convertit en homes vulgars muntats dalt d’un cami\u00f3, vestits amb quatre draps i sovint disminu\u00efts ling\u00fc\u00edstics que nom\u00e9s saben parlar la llengua de Rajoy el Monoling\u00fce.<\/p>\n

Una altra tradici\u00f3 \u00e9s el tortell dels Reis, estesa pels Pa\u00efsos Catalans, Espanya, Portugal, Occit\u00e0nia i el m\u00f3n de llengua francesa. Un past\u00eds en forma d’anella en el cas catal\u00e0 (en forma de gran galeta en el cas franc\u00e8s), que es menja el dia dels Reis. Actualment els tortells catalans i espanyols tenen dues sorpreses: una figureta d’un rei i una fava. Qui troba la primera \u00e9s el rei de la festa, durant la qual porta una corona de paper que acompanya el tortell, i qui troba la fava paga el past\u00eds. Un temps enrere nom\u00e9s hi havia la fava, igual que sempre s’ha fet a Fran\u00e7a i Occit\u00e0nia. El tortell es dividia en tants trossos com comensals hi havia m\u00e9s un, que era destinat al primer pobre que arribava a la casa. El qui tenia la fava en el seu tros era el rei de la festa i portava la corona. I una cosa bastant semblant, amb la fava, ja es feia a l’antiga Roma durant les festes saturnals, que tenien lloc al final de desembre i principi de gener. Una tradici\u00f3 antiga i potser arribada a trav\u00e9s de Fran\u00e7a. Potser caldria recuperar el tortell original, amb fava i sense rei.<\/p>\n

I ja basta de discurs. Molts d’anys als Gaspars, als Melciors i als Baltasars. I tamb\u00e9 a les Dora que no siguin Teodora o Dorotea (sin\u00f3 Adoraci\u00f3). I si alg\u00fa es diu Reis tamb\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
<\/div>\n

\"\"<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s el dia dels Reis, o dels Reis d’Orient, com es diu en catal\u00e0 de manera m\u00e9s acabada (m\u00e9s que dels Reis Mags, que diuen a altres parts del m\u00f3n). Avui fan festa els qui tenen el mateix nom que els tres personatges que ens ocuparan: Melcior, Gaspar i Baltasar. Tot i que no […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1616","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1616"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1616\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3941,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1616\/revisions\/3941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}