{"id":155,"date":"2006-02-24T13:39:03","date_gmt":"2006-02-24T11:39:03","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.net\/wordpress\/?p=155"},"modified":"2008-10-11T17:53:42","modified_gmt":"2008-10-11T16:53:42","slug":"bon-vespre-joan-barril","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/bon-vespre-joan-barril\/","title":{"rendered":"Bon vespre, Joan Barril"},"content":{"rendered":"

Que agradable que resulta sentir com Joan Barril, tot i que nom\u00e9s de tant en tant, comen\u00e7a el seu programa de Catalunya R\u00e0dio saludant amb un bon vespre<\/em>. Sobretot tenint en compte com ha estat de dura la vida per a aquesta catalan\u00edssima expressi\u00f3 al Principat. Intentaren estimar-la els ling\u00fcistes del centre de TVE de Barcelona, que navegaven amb millor b\u00faixola que els altres, per\u00f2 no s\u00e9 com ha acabat la cosa, perqu\u00e8 fa anys i panys que a les Illes ens van prendre amb nocturnitat el que en un principi es deia “circuit de Catalunya i Balears” de la televisi\u00f3 de l’Estat. Per\u00f2 tornant a Barril, un dia d’aquests l’educat conductor de l’informatiu tranquil va corregir H\u00e8ctor Bofill, que va respondre amb bon vespre<\/em> al bona nit<\/em> del presentador. Barril va dir que ja havien passat les deu, i que “li havien dit” que a partir d’aquesta hora ja no es pot dir bon vespre<\/em>. Escarrufau-vos, mallorquins maldestres, que no sabeu parlar com aconsella la llum dels acien\u00e7ats.<\/p>\n

Alguns ling\u00fcistes matem\u00e0tics \u2013l’adjectiu \u00e9s per la precisi\u00f3 rellotgera\u2013 es troben confortablement instal\u00b7lats dins l’esquema espanyol de saludar \u2013i dins tants d’esquemes espanyols\u2013, i ni per aquestes els vindria a la imaginaci\u00f3 la idea d’interessar-se per un altre sistema que \u00e9s el general a Europa i que parcialment viu a una part de la comunitat ling\u00fc\u00edstica catalana. El sistema espanyol consisteix a dividir el dia en tres parts (ma\u00f1ana<\/em>, tarde<\/em> i noche<\/em>) i posar el buenos<\/em> o buenas<\/em> davant, tant si arribes com si te’n vas. L’altre sistema consisteix a dividir el dia en dues parts (segons faci llum o faci fosca), en la primera de les quals es diu bon dia<\/span><\/a>, i en la segona de les quals es diu bon vespre<\/em> quan arribes i bona nit<\/em> quan te’n vas. Respecte a la segona d’aquestes dues parts del dia, \u00e9s molt clara la pr\u00e0ctica de francesos (bonsoir<\/em>\/bonne nuit<\/em>), italians (buona sera<\/em>\/buona notte<\/em>), anglesos (good evening<\/em>\/good night<\/em>), alemanys (guten Abend<\/em>\/gute Nacht<\/em>) i sup\u00f2s que podr\u00edem continuar.<\/p>\n

Els mallorquins, com els europeus que he esmentat, entrada la fosca diem tots bon vespre<\/em> quan arribam a un lloc, encara que sigui una nit de gresca i les gallines comencin a deixondir-se; i ens acomiadam amb un bona nit<\/em>, tant si s\u00f3n les nou com les tres. I sembla que aquesta \u00e9s una norma de sempre. No crec que ho h\u00e0gim apr\u00e8s dels turistes que, el darrer mig segle, ens han fet veure que el m\u00f3n \u00e9s m\u00e9s gran del que ens pens\u00e0vem, ni em faran creure que aquest \u00fas no sigui el que resta d’un sistema que devia ser molt m\u00e9s general en catal\u00e0. I si no fos perqu\u00e8 ja ens hi hem acostumat, quan sentim un presentador de r\u00e0dio o televisi\u00f3 del cap i casal que comen\u00e7a un programa amb un bona nit<\/em>, la sorpresa ens faria exclamar bocabadats: “ja ha acabat?”.<\/p>\n

Bona nit, Joan Barril. I tapa’t, que diuen al Principat. Bona nit si et colgues, a Mallorca. Dues dites bastant clares.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que agradable que resulta sentir com Joan Barril, tot i que nom\u00e9s de tant en tant, comen\u00e7a el seu programa de Catalunya R\u00e0dio saludant amb un bon vespre. Sobretot tenint en compte com ha estat de dura la vida per a aquesta catalan\u00edssima expressi\u00f3 al Principat. Intentaren estimar-la els ling\u00fcistes del centre de TVE de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-155","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=155"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/155\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":508,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/155\/revisions\/508"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}