{"id":1531,"date":"2011-12-31T11:02:13","date_gmt":"2011-12-31T09:02:13","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1531"},"modified":"2024-03-16T20:44:30","modified_gmt":"2024-03-16T18:44:30","slug":"sant-silvestre-i-santa-coloma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-silvestre-i-santa-coloma\/","title":{"rendered":"Sant Silvestre i Santa Coloma"},"content":{"rendered":"


\nAvui, darrer dia de l’any, \u00e9s la festa de Sant Silvestre i de Santa Coloma, encara que normalment es diu \u2014o es deia\u2014 que \u00e9s Sant Silvestre i res m\u00e9s. Aquest \u00e9s un papa molt important i la senyora, una m\u00e0rtir que molt probablement no va existir, per\u00f2 aqu\u00ed farem com si hagu\u00e9s existit, que no volem tirar per la borda una santa tan tradicionalment venerada en el nostre pa\u00eds. Vegem la seva hist\u00f2ria per separat.<\/p>\n

Sant Silvestre \u00e9s el primer personatge que coneixem que porta aquest nom. Que significa aix\u00f2: ‘silvestre’, propi de la selva, del llat\u00ed silvestris<\/em>. No sabem si en el seu temps era un nom habitual o si \u00e9s un nom art\u00edstic de papa, usat despr\u00e9s per altres persones en homenatge al sant. A Mallorca, que \u00e9s el territori que coneixem, Silvestre \u00e9s un d’aquests noms que s’han portat molt poc per\u00f2 que s’han portat. En tota la meva vida he conegut un sol Silvestre, a qui deien mestre Siureste<\/em>. Deduesc, per tant, que aquesta era la forma popular del nom, un poc “corrompuda” com la d’altres noms (Pixedis<\/em>, Guergori<\/em>, Grabiel<\/em>, etc.). Tornant al sant, sabem que va ser papa de Roma entre els anys 314 i 335. B\u00e9, en realitat va ser bisbe de Roma. Fins al segle XI el nom de papa<\/em> (apel\u00b7latiu afectiu que \u00e9s el mateix que els nins diuen a son pare) s’aplicava als bisbes m\u00e9s importants, no sols al de Roma. Cap al segle VI el bisbe de Roma aconsegu\u00ed de situar-se per damunt els altres, i Gregori VII (1073-1085) orden\u00e0 que el mot papa<\/em>, fet ja t\u00edtol, s’aplic\u00e0s nom\u00e9s a ell. Durant el pontificat de Silvestre I es va produir l’alian\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia cristiana i el poder rom\u00e0, exercit per Constant\u00ed, fet transcendental que representa la implantaci\u00f3 definitiva del cristianisme en tot l’Imperi. Constant\u00ed, convertit al cristianisme, esdevingu\u00e9 el seu m\u00e0xim protector, alhora que es benefici\u00e0 de les idees i del teixit que aportava la nova religi\u00f3. Va edificar, a petici\u00f3 de Silvestre, la bas\u00edlica del Vatic\u00e0 (sobre un temple d’Apol\u00b7lo), la de Sant Joan del Later\u00e0, vora un palau imperial que fou la resid\u00e8ncia papal, la de Santa Sofia a Constantinoble, la del Sant Sepulcre de Jerusalem i moltes altres. Alian\u00e7a de gran abast, per\u00f2, de fet, qui manava era Constant\u00ed. Aquest va convocar el concili de Nicea (325) i va obligar els bisbes assistents a votar a favor de les seves tesis, sota amena\u00e7a de desterrar els que s’hi oposassen. Aix\u00ed es va aprovar el dogma de la divinitat de Crist, en debat en aquell temps, i el cos principal del dogma cristi\u00e0: el credo nic\u00e8, aquell que comen\u00e7a dient “Crec en un sol D\u00e9u, Pare totpoder\u00f3s, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles”.<\/p>\n

Per\u00f2 el nostre Silvestre es va veure involucrat, sense ell voler, en una de les estafes i mentides m\u00e9s espectaculars de la hist\u00f2ria universal: la donaci\u00f3 de Constant\u00ed, un document atribu\u00eft a l’emperador Constant\u00ed, que despr\u00e9s es va descobrir que era un frau perpetrat en el segle VIII. Segons aquesta gran mentida, l’emperador va agafar la lepra, i el papa Silvestre I el va guarir en el moment que el va batejar per immersi\u00f3 dins l’aigua bene\u00efda. En agra\u00efment, Constant\u00ed no sols don\u00e0 al bisbe de Roma la supramacia sobre tots els bisbes sin\u00f3 que li don\u00e0 el poder temporal sobre l’Imperi Rom\u00e0 d’Occident i se n’an\u00e0 a viure a Constantinoble. A partir d’aqu\u00ed el Papa tindria un poder sobre tots els governants del m\u00f3n i podria, fins i tot, nomenar i deposar un emperador per Decret. Recordem que Carlemany fou coronat emperador pel Papa. A m\u00e9s, el fals document va ser la justificaci\u00f3 dels Estats Pontificis, amb capital a Roma, sobre els quals regnava directament el Papa. Aquests Estats es van constituir en el segle VIII en virtut d’un altre gran pacte: el del Papa Esteve II (752-757) amb el rei dels francs Pip\u00ed el Breu. El Papa, en virtut de les seves atribucions, donava a Pip\u00ed poders per a intervenir a It\u00e0lia i aquest ocup\u00e0 el territori central de la pen\u00ednsula, que fou donat al pont\u00edfex. Negoci rod\u00f3. Pel que fa a Silvestre, va ser enterrat un 31 de desembre, segons diuen. D’aqu\u00ed la festa d’avui.<\/p>\n

I ara passen a la senyora. Segons la llegenda, era una jove de bona fam\u00edlia, del segle III i segurament d’algun lloc d’Hisp\u00e0nia (la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica). La hist\u00f2ria t\u00edpica: a 16 anys va fugir cap al nord espantada per la persecuci\u00f3 de cristians de l’emperador Aureli\u00e0, per\u00f2 va ser detinguda i empresonada m\u00e9s amunt dels Pirineus. Mentre estava empresonada, un carceller va voler abusar d’ella i un \u00f3s que casualment hi havia per all\u00e0, sensibilitzat davant el problema de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, es llan\u00e7\u00e0 sobre el violador, que degu\u00e9 quedar ben escalivat. L’emperador va ordenar que cremassen l’\u00f3s i la santa, per\u00f2 en el moment d’executar la sent\u00e8ncia una gran pluja caigu\u00e9 sobre tots dos i apag\u00e0 el foc. Aleshores, com ja pot imaginar el lector, l’emperador la va fer decapitar, sense que cap altra \u00f3s es llan\u00e7\u00e0s sobre el botx\u00ed ni caigu\u00e9s del cel cap barrumbada. Com sembla habitual, la decapitaci\u00f3 \u00e9s el final d’aquestes hist\u00f2ries, i contra aquest final sembla que els poders divins han acabat els recursos. Com que va morir i va ser enterrada a Sens, li diuen Santa Coloma de Sens. I all\u00e0, a l’abadia de Sainte-Colombe-les-Sens, descansaren els seus ossos, fins que foren traslladats a la catedral, perqu\u00e8 durant la Revoluci\u00f3 Francesa enderrocaren aquella abadia. Com tamb\u00e9 podeu suposar, invocar aquesta santa \u00e9s una bona cosa quan hi ha sequera i es somia la pluja, o quan es desferma un incendi i els hidroavions no s\u00f3n suficients.<\/p>\n

Pel que fa al nom, la m\u00e0rtir de Sens es deia, segons conten alguns, Eporita. I quan es va batejar es va posar Columba<\/em>, que significa ‘coloma’, per la seva innoc\u00e8ncia. En honor i devoci\u00f3 de la santa moltes dones han portat aquest nom, que t\u00e9 variants en els diferents idiomes: en angl\u00e8s, Columba<\/em>; en franc\u00e8s Colombe<\/em>; en itali\u00e0, Colomba<\/em>. En espanyol el nom no deu ser gaire usual, per\u00f2 a la santa li diuen Santa Colomba<\/em>, i els gallecs Santa Comba<\/em>, al voltant de la qual tenen una imaginativa llegenda de bruixes. A Mallorca el nom de Coloma<\/em> ha estat sempre ben habitual. Fins i tot hi ha hagut un personatge popular dit mad\u00f2 Coloma<\/em>, que tenia la particularitat que all\u00f2 que guanyava per un orifici del seu cos ho perdia per un altre orifici pr\u00f2xim.<\/p>\n

Als Pa\u00efsos Catalans, tots dos han tingut molts de seguidors i molta devoci\u00f3. Quatre localitats catalanes es diuen Santa Coloma. I a Mallorca tamb\u00e9 n’hi ha hagut, de devoci\u00f3: un carrer de Palma, d’en\u00e7\u00e0 dels temps medievals es va dir carrer de Sant Silvestre i Santa Coloma, que era el tros del carrer del Sindicat m\u00e9s pr\u00f2xim a la porta de Sant Antoni. Segurament perqu\u00e8 all\u00e0 hi devia haver alguna capelleta dedicada a la parella dels dos sants.<\/p>\n

El dia de Sant Silvestre i de Santa Coloma de l’any 1229 el m\u00edtic Jaume I i la seva senyera entraren victoriosos a la ciutat de Mallorca, que s’incorpor\u00e0 aix\u00ed a la Corona Catalano-Aragonesa i a la Cristiandat. Per a commemorar-ho, de llavors en\u00e7\u00e0 fins avui la ciutat ha celebrat la festa de l’Estendard, en homenatge al rei conqueridor i al naixement de la Mallorca actual. Una diada antigament molt llu\u00efda en qu\u00e8 la senyera reial \u2014i avui bandera nacional\u2014 desfilava en process\u00f3 per la ciutat i totes les classes socials li feien homenatge. Avui \u00e9s redu\u00efda a una petita part de la gran festa civil i religiosa que va ser, de les m\u00e9s importants de Mallorca i de les m\u00e9s antigues d’Europa. En temps moderns el 31 de desembre ha estat constitu\u00eft en Diada de Mallorca, a imitaci\u00f3 de la Diada de Catalunya de l’onze de setembre. Avui amb actes oficials, com l’ofrena de flors a Jaume I i la concessi\u00f3 dels Premis Ciutat de Palma (d’en\u00e7\u00e0 de 1955) i els Premis Mallorca (d’en\u00e7\u00e0 de 2005), i amb una manifestaci\u00f3 sobiranista.<\/p>\n

I avui, a les dotze de la nit, s’acaba l’any i en comen\u00e7a un de nou. Per a celebrar-ho, aquesta nit en tot el m\u00f3n es fan grans saraus i xerinola. La gent es reuneix per a escoltar les campanades que marquen el comen\u00e7ament de l’any nou, a les places o a les cases davant la televisi\u00f3, que aquesta nit fa una programaci\u00f3 extraordin\u00e0ria de pinyol vermell i amb qualque excentricitat. Els espanyols i assimilats tenen el costum de menjar dotze grans de ra\u00efm \u2014un per a cada mes de l’any\u2014 coincidents amb les campanades del rellotge. \u00c9s un costum que t\u00e9 l’origen a la Fran\u00e7a del segle XIX: la burgesia francesa celebrava el comen\u00e7ament de l’any menjant ra\u00efm i bevent xampany, i aquest costum va ser imitat per la burgesia madrilenya a la fi del segle XIX o comen\u00e7ament del XX. En el nostre pa\u00eds aquesta pr\u00e0ctica es va popularitzar a la segona meitat del segle passat, promoguda per la televisi\u00f3 espanyola.<\/p>\n

Avui tamb\u00e9 \u00e9s el dia d’anar a veure l’home dels nassos, aquest senyor que apareix, nom\u00e9s avui, en algunes places d’arreu de les terres catalanes i que t\u00e9 tants de nassos com dies t\u00e9 l’any.<\/p>\n

Molts d’anys a les Colomes i als Silvestres i bona Festa de l’Estendard i Diada de Mallorca.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, darrer dia de l’any, \u00e9s la festa de Sant Silvestre i de Santa Coloma, encara que normalment es diu \u2014o es deia\u2014 que \u00e9s Sant Silvestre i res m\u00e9s. Aquest \u00e9s un papa molt important i la senyora, una m\u00e0rtir que molt probablement no va existir, per\u00f2 aqu\u00ed farem com si hagu\u00e9s existit, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1531"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1531\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4030,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1531\/revisions\/4030"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}