{"id":1401,"date":"2012-01-01T12:33:58","date_gmt":"2012-01-01T10:33:58","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1401"},"modified":"2024-03-16T21:07:46","modified_gmt":"2024-03-16T19:07:46","slug":"cap-dany-sant-jesus-santa-maria-i-un-enigma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/cap-dany-sant-jesus-santa-maria-i-un-enigma\/","title":{"rendered":"Cap d’Any, \u00abSant Jes\u00fas\u00bb, Santa Maria i un enigma"},"content":{"rendered":"

\"\"
\nAvui \u00e9s un gran dia, en qu\u00e8 se celebren o celebraven un grapat de coses. Abans que res, \u00e9s el comen\u00e7ament d’un any nou (Cap d’Any, el cap de l’any), un fet que t\u00e9 una hist\u00f2ria m\u00e9s complicada que no sembla. Com hem dit a un altra part d’aquest llibre (vegeu la introducci\u00f3 al mes de setembre), el comen\u00e7ament de l’any s’ha situat en dies molt diversos segons les \u00e8poques i les cultures. En el calendari rom\u00e0 primitiu comen\u00e7ava el primer de mar\u00e7. En el calendari rom\u00e0 juli\u00e0, el primer de gener, i despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de l’Imperi Rom\u00e0, l’any comen\u00e7ava en els dies m\u00e9s diversos. Fins que en el segle XVI es fa fixar definitivament en el primer de gener.<\/p>\n

I avui, dia de Cap d’Any, fan festa \u2014o poden fer-ne\u2014 els qui es diuen Jes\u00fas i Manuel, dos noms un poc \u00abespanyols\u00bb. Ho dic per a comen\u00e7ar a excitar el personal. Despr\u00e9s ho explicarem fil per randa. Tamb\u00e9 les dones que es diuen Manuela i Maria Jes\u00fas.<\/p>\n

Tradicionalment el cristianisme el dia d’avui ha fet tres celebracions, dites la Circumcisi\u00f3 del Senyor \u2014que \u00e9s el que deien els calendaris fins no fa gaire\u2014, el Dol\u00e7 (o Sant) Nom de Jes\u00fas i la Solemnitat de Santa Maria Mare de D\u00e9u. Parlarem un poc de cada una.<\/p>\n

La primera ha desaparegut oficialment i l’Esgl\u00e9sia ha preferit oblidar la mutilaci\u00f3 del sant membre del Senyor, tot dedicant el dia a la dita Solemnitat de Santa Maria Mare de D\u00e9u, que \u00e9s el que diuen avui els calendaris oficials.\u00a0La Circumcisi\u00f3 de Jes\u00fas era una celebraci\u00f3 establida no abans del segle VI. Era, i \u00e9s, costum jueu que vuit dies despr\u00e9s del naixement d’un infant mascul\u00ed, aquest \u00e9s circumcidat \u2014pobra criatura\u2014, alhora que li imposen el nom. Aix\u00ed \u00e9s que un dia com avui Jes\u00fas va romandre amb la faveta pelada i exposada a la p\u00e8rdua de sensibilitat, una cosa, per\u00f2, que, te\u00f2ricament, no hauria de menester gaire. I li imposaren Jeshua<\/em>, un nom arameu molt corrent en aquell poble, relacionat amb la forma hebrea Yehoshua<\/em>, que significa ‘D\u00e9u salva’. Jeshua<\/em> va passar al grec (\u1f38\u03b7\u03c3\u03bf\u1fe6\u03c2, I\u0113sous<\/em>), del grec al llat\u00ed (Iesus<\/em>) i del llat\u00ed al catal\u00e0. La variant aramea Joshua<\/em> \u00e9s l’origen de Josu\u00e8<\/em>, que tamb\u00e9 podria ser el nom de Jes\u00fas. Els \u00e0rabs, que tenen Jes\u00fas per un profeta, li diuen Isa<\/em>.<\/p>\n

La festivitat de Santa Maria Mare de D\u00e9u abans del 1970 se celebrava el dia 11 d’octubre i ara, el primer de gener, encara que una tal celebraci\u00f3 no afecta els costums de la gent, que ni s’ha assabentat del canvi. Per\u00f2 potser ens interessa saber que va ser institu\u00efda despr\u00e9s del concili d’Efes (431), en qu\u00e8 es va decidir que Maria era la mare de D\u00e9u, despr\u00e9s de llargues i acalorades discussions entre els qui pensaven que nom\u00e9s era la mare del Jes\u00fas hum\u00e0 i els qui pensaven que era la mare de tot el Jes\u00fas, la part humana i la part divina. Suposam que la cosa s’hauria d’embolicar a continuaci\u00f3, perqu\u00e8 si Maria era la Mare de D\u00e9u i D\u00e9u, encara que siguin tres, nom\u00e9s s\u00f3n un, Maria tamb\u00e9 seria la mare del Pare i, per tant, l’\u00e0via del seu fill. El cristianisme \u00e9s aix\u00ed d’entretingut. Doncs a Efes van decidir que Maria era la Mare de D\u00e9u, per\u00f2 com que en aquell temps escrivien en llat\u00ed i en grec, li donaren el t\u00edtol, en grec, de Theotokos<\/em>, literalment ‘paridora de D\u00e9u’. I en llat\u00ed en digueren Deipara<\/em>, que, la veritat, no sona d’all\u00f2 m\u00e9s fi. Despr\u00e9s ho arreglaren canviant la cosa parit\u00f2ria per una altra m\u00e9s en la idea de la relaci\u00f3 familiar i dient Mater Dei<\/em>, o Santa Maria Mare de D\u00e9u<\/em>, com es diu en l’oraci\u00f3 m\u00e9s repetida dels practicants.<\/p>\n

La festivitat del Dol\u00e7 Nom de Jes\u00fas va comen\u00e7ar essent cosa de franciscans i dominicans en temps for\u00e7a reculats. Sembla que en el segle XV la devoci\u00f3 al nom de Jes\u00fas es va estendre pels Pa\u00efsos Catalans. El 1721 el papa Innocenci VI va establir aquest dia com a festa per a tota l’Esgl\u00e9sia i la situ\u00e0 en el segon diumenge despr\u00e9s de Reis. En el segle XX va anar ballant com una baldufa entre els primers dies de gener. El 1969, la reforma del calendari lit\u00fargic va suprimir la festa, que es va restaurar el 2002, situada ara en el 3 de gener. De manera que els qui es diuen Jes\u00fas van un poc dividits: uns ho celebren el primer de gener, altres, el dia 3 de gener i no s\u00e9 i altres tenen altres normes. Per\u00f2 nosaltres \u2014la l\u00f2gica ens domina\u2014 la mantindrem en el primer de gener, car \u00e9s el dia que a Jes\u00fas de Natzaret li imposaren el nom, en el dia de la seva petita mutilaci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00f2 de posar el nom de Jes\u00fas<\/em> als infants \u00e9s un estrany costum espanyol i catal\u00e0, o catal\u00e0 i espanyol: ja emprendrem estudis per a veure qui va comen\u00e7ar primer. A la resta del m\u00f3n aix\u00f2 no passa: all\u00e0 posar Jes\u00fas<\/em> a un nin \u00e9s com si aqu\u00ed li posassin D\u00e9u<\/em> o Crist<\/em>, que veur\u00edem m\u00e9s aviat com una irrever\u00e8ncia.<\/p>\n

A Jes\u00fas de Natzaret tamb\u00e9 li diuen Emmanuel<\/em>, un nom hebreu format per dues paraules: El<\/em>, que vol dir ‘D\u00e9u’ i immanu<\/em>, que vol dir ‘amb nosaltres’. Per tant, ‘D\u00e9u \u00e9s amb nosaltres’. \u00c9s un nom que ja li don\u00e0 el profeta Isa\u00efes, devers vuit-cents anys abans. En totes les lleng\u00fces el nom comen\u00e7a per Em-<\/em> o Im-<\/em>. Manuel \u00e9s una forma espanyola, igual que la forma m\u00e9s castissa Manolo<\/em>. Com que va haver-hi alguns emperadors bizantins que es digueren Manuel<\/em> (un del segle XII), podria ser que d’Orient pass\u00e0s a Castella i Portugal, de rei a rei (hi ha infants i reis d’aquest nom a partir del segle XIII). Ens resta per aclarir quan va comen\u00e7ar a usar-se el nom en catal\u00e0, per\u00f2 ja ho aclarirem. Antoni Llull Mart\u00ed diu que a Mallorca no n’ha trobat cap abans del segle XV, i despr\u00e9s molt pocs.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I a m\u00e9s de dir-li Jes\u00fas<\/em> o Emmanuel<\/em>, tamb\u00e9 li diuen Crist<\/em>, o la combinaci\u00f3 Jesucrist<\/em>. I a Mallorca, popularment, el Bon Jes\u00fas<\/em>, o potser el Bonjes\u00fas<\/em>. Pel que fa a Crist<\/em> \u00e9s un mot grec (\u03c7\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4o\u03c2’,\u00a0khrist\u00f3s<\/em> ) passat al llat\u00ed Christus<\/em>, que \u00e9s l’equivalent de l’hebreu Messies<\/em> (‘ungit’). Entre els hebreus un messies era un alt sacerdot o un rei que havia estat ungit, i els jueus esperaven el messies que els havia d’alliberar del jou rom\u00e0, havia d’unificar els jueus, reconstruir el temple i comen\u00e7ar una era de pau. I aix\u00f2 \u00e9s el que els primers seguidors de Jes\u00fas creien que era el seu l\u00edder, i no creuen els jueus. A la traducci\u00f3 de la b\u00edblia hebrea al grec (Septuaginta) ja surt \u03c7\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4o\u03c2’, tradu\u00efnt el mot hebreu, igual que als Evangelis.<\/p>\n

I com que tradicionalment avui s’ha celebrat la festa del Dol\u00e7 Nom de Jes\u00fas i fan \u2014o feien\u2014 festa els qui es diuen Jes\u00fas, parlarem del responsable d’aquest fet, un jueu de fa dos mil\u00b7lennis conegut com a Jes\u00fas de Natzaret. I qu\u00e8 en podem dir d’aquest personatge? Ai, Senyor, que complicat! Sens dubte, \u00e9s un de les figures que tenen m\u00e9s fans en tot el m\u00f3n. Els cristians diuen que \u00e9s D\u00e9u que es va fer home sense deixar de ser D\u00e9u i ara all\u00e0 on sigui \u00e9s D\u00e9u sense deixar de ser home. Als jueus no els va fer el pes com a messies i el consideren un engalipador. Els musulmans el tenen per un profeta. I molta altra gent \u00abno adscrita\u00bb pensen que va ser simplement un predicador jueu que va caure malament al poder i va ser executat. Tamb\u00e9 n’hi ha que diuen que no hi ha cap prova fefaent de la seva exist\u00e8ncia, perqu\u00e8 no en parla cap font hist\u00f2rica (el Nou Testament no ho \u00e9s). Hi ha de tot, doncs.<\/p>\n

Les creences cristianes sobre Jes\u00fas es basen en all\u00f2 que diuen els seus quatre bi\u00f2grafs, que no se sap ben b\u00e9 qui s\u00f3n, que no conegueren el biografiat (segurament els evangelis de Mateu i de Joan no foren escrits pels ap\u00f2stols d’aquest nom) i que escrigueren les biografies un munt d’anys despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas, a partir d’all\u00f2 que creien els primers cristians i a partir d’all\u00f2 que deien les profecies de l’Antic Testament, que, evidentment, s’havien de complir. I \u2014un aspecte fonamental\u2014 potser mai no sabrem quines parts dels evangelis hi van ser afegides posteriorment, cap als segles IV i V, quan es va fer, en realitat, tot el muntatge.<\/p>\n

Pel que fa a Jes\u00fas, no se sap quin any va n\u00e9ixer, per\u00f2 tot sembla indicar que va n\u00e9ixer entre l’any 2 i l’any 9 aC. Cosa que t\u00e9 la seva gr\u00e0cia: Jesucrist \u00e9s d’abans de Jesucrist. Dos evangelistes (Mateu i Lluc) donen versions diferents del seu naixement, si b\u00e9 tots dos afirmen que va n\u00e9ixer a Betlem. Lluc diu que hi va n\u00e9ixer perqu\u00e8 la fam\u00edlia, que vivia a Natzaret, se n’hagu\u00e9 d’anar a empadronar a Betlem, d’on era Josep, el pare. Per\u00f2 els historiadors diuen que el fam\u00f3s cens va fer-se l’any 6 dC. \u00c9s a dir que aix\u00f2 del cens \u00e9s una bola. D’altra banda, Mateu diu que va n\u00e9ixer en temps d’Herodes el Gran, un rei que va morir el 4 aC. Aix\u00f2 de comptar els anys a partir del suposat naixement de Jes\u00fas es va implantar en el segle VI \u2014i no comen\u00e7\u00e0 a funcionar plenament fins al VIII\u2014, arran dels c\u00e0lculs encarregats pel papa al monjo matem\u00e0tic Dion\u00eds el Petit, el veritable inventor de l’Era Cristiana, que va fer els comptes malament i ara per culpa seva anam uns quants anys endarrere.<\/p>\n

El nostre personatge d’avui era, doncs, un hebreu del segle I, de Natzaret o Betlem, de la tribu de Jud\u00e0, fill de Josep i de Maria, que tenia germans (Jaume, Josep, Sim\u00f3 i Judes) i germanes segons les mateixes fonts cristianes i que segurament en un principi feia de fuster. De gran es va posar a predicar, seguit per un grapat de fidels, i, segons els evangelistes, en feia de grosses: ressuscitava morts, guaria leprosos i cecs, caminava damunt l’aigua, multiplicava pans i peixos i convertia l’aigua en vi. Tant els fariseus, molt antiromans, com els saduceus, aliats de Roma, l’odiaven i el volien llevar del mig. Va ser jutjat pel sanedr\u00ed (tribunal jueu), per\u00f2 com que nom\u00e9s els romans podien condemnar a mort, li feren un segon judici en qu\u00e8 el governador Pon\u00e7 Pilat el condemn\u00e0 a morir crucificat, m\u00e9s que res per a evitar tensions pol\u00edtiques amb els jueus. La crucifixi\u00f3 era la manera que tenien els romans d’executar els delinq\u00fcents condemnats a mort. La part m\u00e9s impressionant de la seva biografia segons els evangelistes \u00e9s la seva resurrecci\u00f3 tres dies despr\u00e9s de mort, que els primers cristians \u2014una secta jueva com una altra\u2014 posaren com a centre de la nova ideologia. Els especialistes han ofert moltes hip\u00f2tesis sobre el fet \u2014robatori del cos, recuperaci\u00f3 d’un coma reversible, etc.\u2014 i interpretacions que continuaran essent objecte de debat per molt de temps. Diuen les creences cristianes que, despr\u00e9s de ressuscitat i d’haver visitat els amics i coneguts, comen\u00e7\u00e0 a enlairar-se verticalment, com les naus de la NASA per\u00f2 sense fum, fins que el perderen de vista. Sempre m’ha fascinat la q\u00fcesti\u00f3 de quan i on es va aturar o si encara vola.<\/p>\n

Aquest \u00e9s Jes\u00fas de Natzaret. En qualsevol cas, un personatge fascinant. Segurament un personatge hist\u00f2ric, tot i que n’hi ha que diuen que no \u00e9s m\u00e9s que un mite format per sincretisme d’un munt de mitologies antigues, entre les quals hi ha uns paral\u00b7lelismes impressionants. Multitud de personatges altament rellevants del m\u00f3n antic van n\u00e9ixer de verges fertilitzades pels d\u00e9us; missatgers divins anunciaren aquests naixements extraordinaris a les mares de multitud de d\u00e9us, emperadors o reis. Personatges lligats al naixement d’alguna religi\u00f3, reis, emperadors o grans savis acabaren adorats com a fills de D\u00e9u. Ja hi havia hagut divinitats solars que expiaven els pecats humans, morts violentament i despr\u00e9s ressuscitats. Els seguidors de Dion\u00eds, d\u00e9u grec que feia miracles, menjaren el seu cos. Etc\u00e8tera. Tanmateix, l’exist\u00e8ncia del Jes\u00fas hist\u00f2ric no \u00e9s incompatible amb la teoria del sincretisme d’antigues mitologies.<\/p>\n

Segons el cristianisme, Jes\u00fas \u00e9s el mateix D\u00e9u que es va fer home. I quina necessitat tenia D\u00e9u d’una tal acci\u00f3? Quin era el motiu de venir al m\u00f3n a patir, com tot hum\u00e0, i a viure el sofriment espant\u00f3s de la crucifixi\u00f3? No cal patir, que l’Esgl\u00e9sia t\u00e9 resposta per a tot. La crucifixi\u00f3 fou la manera que D\u00e9u va decidir de redimir l’esp\u00e8cie humana. I qu\u00e8 vol dir redimir? El mot ve del llat\u00ed redimire<\/em>, format pel prefix red<\/em>– (acci\u00f3 o moviment cap enrere) i el verb emere<\/em>, que significa ‘agafar’, ‘obtenir’, ‘comprar’ o ‘guanyar’. Redimir vol dir tornar enrere una acci\u00f3 de comprar, agafar (un esclau, una hipoteca) o de condemnar per una falta o pecat. \u00c9s a dir que redimir la humanitat \u00e9s perdonar-li un pecat. Quin? El denominat pecat original, que \u00e9s el cometeren Adam i Eva quan van menjar una poma ignorant la prohibici\u00f3 que D\u00e9u els havia fet. Doncs mira, per una male\u00efda poma tota l’esp\u00e8cie humana neix amb un pecat en el seu compte, i per una poma un pobre home va haver de ser crucificat. I D\u00e9u, que tot ho pot, no hauria pogut perdonar aquesta tara cong\u00e8nita sense haver de crucificar ning\u00fa? Renunciau a entendre-ho, que sou uns pobres mortals ignorants.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s fascinant la hist\u00f2ria de la religi\u00f3 creada al voltant de Jes\u00fas i de com una petita secta jueva va esdevenir la poderosa Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Fascinant ha de ser la tensi\u00f3, durant els primers temps, entre els dirigents de les comunitats cristianes per al control d’aquestes i de la ideologia que s’anava construint. Tensions que, de fet, no cessaren mai, si b\u00e9 aviat hi hagu\u00e9 una Esgl\u00e9sia oficial que impos\u00e0 la seva hegemonia. Tanmateix, la q\u00fcesti\u00f3 central \u00e9s que el triomf del cristianisme \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de l’alian\u00e7a del teixit hum\u00e0 que escampava la religi\u00f3 i el poder imperial. Un hi posava els elements que han estat m\u00e9s eficients per al control de la gent i l’altre hi posava els recursos materials per a garantir l’hegemonia de les idees. L’alian\u00e7a fou iniciada per Constant\u00ed, Constant\u00ed el Gran, el soi disant<\/em> salvador enviat per D\u00e9u, cruel, depravat i megal\u00f2man emperador que f\u00e9u destrossar per les feres centenars d’enemics en el circ, que mat\u00e0 el propi fill, l’esposa, el sogre i un cunyat i massacr\u00e0 poblacions senceres. L’alian\u00e7a permet\u00e9 d’edificar esgl\u00e9sies, definir el dogma segons els interessos dels qui tenien el poder (\u00e9s fant\u00e0stic com Constant\u00ed impos\u00e0 el seu punt de vista en el concili de Nicea, que ell f\u00e9u convocar, sobre la divinitat de Jes\u00fas, per exemple), i convert\u00ed l’Esgl\u00e9sia en un poder civil, amb atribucions sobre l’administraci\u00f3 de just\u00edcia i altres afers humans.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquesta mena de complement que \u00e9s el par\u00e0graf precedent, en qu\u00e8 el to s’ha fet un poc m\u00e9s greu que l’habitual, tornem als temes pr\u00f2piament d’avui. I en aquesta l\u00ednia ens resta un darrer punt que ens \u00e9s altament enigm\u00e0tic. Qu\u00e8 dimonis se’n va fer del prepuci de Jes\u00fas, el Sant Prepuci per a parlar amb les bones maneres degudes. Si Jes\u00fas va pujar al cel i encara s’hi conserva tan jove com el dia de la pujada, no sembla l\u00f2gic que una part del seu cos, i d’un lloc tan important, rest\u00e0s a la Terra i es podr\u00eds com la carn dels vulgars mortals. Tamb\u00e9 va pujar al cel, en paral\u00b7lel, el dia de l’Ascensi\u00f3? Com que cap dels qui han mort i han gaudit del parad\u00eds no ha tornat a aquest m\u00f3n, ning\u00fa no ens pot dir si per all\u00e0 dalt han vist mai un prepuci perdut passejant-se entre la cort dels benaurats, o reposat en el sant membre, sencer i feli\u00e7ment restaurat. El tema gener\u00e0 un debat teol\u00f2gic de bones dimensions \u2014els te\u00f2legs cristians sempre tan enfeinats\u2014, i s’arrib\u00e0 a la conclusi\u00f3 que el prepuci era un element no necessari, com els cabells, les ungles, les dents de llet, el melic o la sang vessada (i no diuen les caques, perqu\u00e8 els te\u00f2legs han de tenir un cert refinament). Aix\u00f2 deu anar lligat al fet ventur\u00f3s que el cristianisme no valor\u00e0 i no continu\u00e0 la pr\u00e0ctica jueva de la circumcisi\u00f3, amb la qual cosa molts ens hem lliurat de bones. Un poc d’aigua per damunt el cap \u00e9s molt m\u00e9s suportable. De manera que el prepuci no tingu\u00e9 Ascensi\u00f3 i rest\u00e0 perdut per la Terra. I qu\u00e8 se’n va fer? Com sempre, la llegenda \u00e9s exuberant. Malgrat que el costum era enterrar els prepucis, diuen que el de Jes\u00fas pass\u00e0 per les mans de Joan Baptista i an\u00e0 a parar a Maria Magdalena. Va estar en poder de reis i emperadors (els emperadors bizantins, Carlemany, Henric V d’Anglaterra, etc.) i multitud d’esgl\u00e9sies, abadies i monestirs han reivindicat tenir-lo. A l’Edat Mitjana va arribar a haver-hi catorze prepucis a diferents esgl\u00e9sies, i altres conservaven el ganivet o la pedra sobre la qual es f\u00e9u la mutilaci\u00f3. En el segle XII va anar a Roma en santa process\u00f3, per\u00f2 el papa es va fer l’esc\u00e8ptic. El poble itali\u00e0 de Calcata presumia de tenir la rel\u00edquia i la venerava amb una process\u00f3 el primer de gener, fins que el 1983 el reliquiari va ser robat i el prepuci vol\u00e0. Per\u00f2 en resten d’altres, als quals, per\u00f2, l’aplicaci\u00f3 de les proves d’ADN no semblen possibles. Una pena.<\/p>\n

Per a les tradicions festives de la nit de Cap d’Any vegeu el cap\u00edtol Sant Silvestre i Santa Coloma<\/em> (31 de desembre).<\/p>\n

Molts d’anys, Jes\u00fas, Maria Jes\u00fas, Manuel, Manuela, i bon any nou a tothom.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Si us ha agradat aquest post, tenim moltes m\u00e9s hagiografies que podeu llegir en aquest llibre<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s un gran dia, en qu\u00e8 se celebren o celebraven un grapat de coses. Abans que res, \u00e9s el comen\u00e7ament d’un any nou (Cap d’Any, el cap de l’any), un fet que t\u00e9 una hist\u00f2ria m\u00e9s complicada que no sembla. Com hem dit a un altra part d’aquest llibre (vegeu la introducci\u00f3 al mes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1401","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1401"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1401\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4034,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1401\/revisions\/4034"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1401"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}