{"id":1399,"date":"2011-12-26T10:01:45","date_gmt":"2011-12-26T08:01:45","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1399"},"modified":"2024-03-16T20:43:57","modified_gmt":"2024-03-16T18:43:57","slug":"sant-esteve","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-esteve\/","title":{"rendered":"Sant Esteve"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Esteve, el primer m\u00e0rtir del cristianisme. Stephanos<\/em>, que en grec vol dir ‘corona’, \u00e9s el malnom del nostre protagonista d’avui, que no sabem quin nom tenia, perqu\u00e8 nom\u00e9s surt a una font antiga (els Actes dels ap\u00f2stols, escrit pel mateix autor de l’evangeli de Lluc). Segons aquesta font, el nostre home era un jueu, no sabem si hebraic o hel\u00b7l\u00e8nic (de parla grega), de professi\u00f3 venedor de roba, que segurament subministr\u00e0\u00a0aquest material a Jes\u00fas i als ap\u00f2stols.\u00a0Mort Jes\u00fas, fou un dels set homes que els ap\u00f2stols triaren\u00a0per a ajudar-los en les seves feines. Diaques<\/em> els van dir, del greg diakonos<\/em>, ‘servidor’. S’ha dit que una de les missions encarregades a Esteve era de consolar les v\u00eddues cristianes i repartir-los les almoines, i va tenir tan gran\u00a0succ\u00e9s en la seva tasca \u2014no sols el tema de les v\u00eddues sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva brillant predicaci\u00f3\u2014 que els jueus es van posar gelosos i furiosos i el van acusar de blasfemar contra D\u00e9u i contra Mois\u00e8s.\u00a0El sanedr\u00ed li va fer un judici, durant el qual va fer un discurs tan abrandat que aquells jutges tragueren foc pels queixals, i tan encesa es pos\u00e0 la cosa que l’home acab\u00e0 apedregat per una gentalla exaltada. Diuen que un dels qui presenciaren la feta\u00a0era un jove que va guardar els abrics que els\u00a0llan\u00e7adors de pedres es van treure per a fer millor la feina; un jove que\u00a0despr\u00e9s seria el fam\u00f3s convers sant Pau. El cos d’Esteve rest\u00e0 tirat i exposat a les b\u00e8sties, fins que un membre d’aquell sanedr\u00ed, de nom Gamaliel, simpatitzant d’amagat del cristianisme, recoll\u00ed el seu cos i l’enterr\u00e0 en el seu propi sepulcre. Pareix que la seva mort a cop de pedres va encendre l’antijudaisme dels cristians, que comen\u00e7aren a allunyar el cristianisme del judaisme,\u00a0cosa que acab\u00e0, anys m\u00e9s tard, amb la separaci\u00f3 de les dues religions.<\/p>\n

Segons el meu competidor Iacopo da Varazze, al comen\u00e7ament del segle V, el dit\u00a0Gamaliel s’aparegu\u00e9 en somnis a un capell\u00e0 de Jerusalem dit Lluci\u00e0 durant tres nits seguides i li va dir on eren les restes del m\u00e0rtir. Hi anaren, les trobaren i, sense fer cap an\u00e0lisi d’ADN, les traslladaren a l’esgl\u00e9sia de Sion de Jerusalem. En el moment de treure les santes despulles del lloc on havien estat uns quants segles ignorades, tot l’ambient es perfum\u00e0 d’una olor agradabil\u00edssima, com si all\u00e0 s’haguessen trencat mil ampolles de Carolina Herrera. I, per a acabar d’arrodonir aquella feli\u00e7 esdevinen\u00e7a, tots els malalts situats a la contrada\u00a0es van guarir de manera immediata. Anys despr\u00e9s l’emperadriu Eud\u00f2cia, muller de l’emperador Teodosi II, f\u00e9u\u00a0construr la bas\u00edlica de Sant Esteve, on foren dipositades les suposades despulles del sant. Aquesta esgl\u00e9sia va ser destru\u00efda i reconstru\u00efda unes quantes vegades, la darrera en el segle XX. El trasllat de les rel\u00edquies a l’esgl\u00e9sia de Sion va ser el 26 de desembre de l’any 415, ra\u00f3 per la qual l’Esgl\u00e9sia dedic\u00e0 aquest dia al sant. Encara en el segle VI el papa Pelagi II va dur les rel\u00edquies de sant Esteve a Roma, a l’esgl\u00e9sia de Sant Lloren\u00e7 Extramurs, on hi havia les restes d’aquest sant. Tot aix\u00f2 diu la tradici\u00f3; el 2014 els arque\u00f2legs van trobar a Ramala unes restes d’un temple bizant\u00ed i una l\u00e0pida que indicava que aquell\u00a0temple s’havia constru\u00eft en honor a sant Esteve, enterrat all\u00e0 l’any 35. Tenint en compte la manera com va acabar la vida, a sant Esteve el van fer patr\u00f3 de tots els oficis que treballen amb la pedra, com els picapedrers\u00a0i els marbristes.<\/p>\n

Com que de tradicions i llegendes n’hi ha per a tots els gustos, i els catalans tamb\u00e9 tenen la seva creativitat, diu Joan Amades que una vella tradici\u00f3 assegura que sant Esteve era de Salou, lloc on fou obsequiat amb la pluja de pedrades. I que per aquest motiu als de Salou els diuen matasants<\/em> o apedregadors<\/em>. Com sol passar amb molts de sants, de rel\u00edquies de sant Esteve n’hi ha per diverses parts del m\u00f3n. I\u00a0algunes han estat passejades per aqu\u00ed i per all\u00e0. El 418 unes suposades rel\u00edquies de sant Esteve arribaren a Menorca, on encengueren la fe dels menorquins, que l’emprengueren contra els jueus de l’illa amb tanta f\u00faria que tots hagueren d’acabar convertits al cristianisme.<\/p>\n

De sants que es diguin Esteve \u2014amb el nom en honor al protom\u00e0rtir\u2014 n’hi ha uns quants, per\u00f2 entre tots destaca sant Esteve d’Hongria, el rei fundador d’aquell regne i el qui va fer una dr\u00e0strica transformaci\u00f3 dels magiars, que convert\u00ed en una societat cristiana i feudal. Una de les seves descendents, Violant d’Hongria, filla d’Andreu II, fou esposa de Jaume I i, per tant, reina consort d’Arag\u00f3, de Val\u00e8ncia i de Mallorca i comtessa de Barcelona.<\/p>\n

El dia de Sant Esteve \u00e9s festa a la major part dels Pa\u00efsos Catalans (el Principat i les Illes) i a molts altres pa\u00efsos: \u00c0ustria, Alemanya, Bulg\u00e0ria, Cro\u00e0cia, Dinamarca, Eslov\u00e0quia, Est\u00f2nia, Finl\u00e0ndia, Gr\u00e8cia, Holanda, Hongria, Irlanda, It\u00e0lia, Litu\u00e0nia, Luxemburg, Pol\u00f2nia, el Regne Unit (on en diuen Boxing Day<\/em>, perqu\u00e8 aquest dia a les esgl\u00e9sies obrien les capses de les almoines) i als pa\u00efsos lligats al Regne Unit (Canad\u00e0, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda), la Rep\u00fablica Txeca, Romania, Su\u00e8cia\u00a0i Su\u00efssa; per\u00f2 no a Fran\u00e7a ni Espanya. Aquesta festa va ser establida cap al segle IX o X per l’imperi carolingi, igual que la segona festa de Pasqua, per la qual cosa la tenim als Pa\u00efsos Catalans (per la pertinen\u00e7a dels comtats catalans a aquell imperi) i no a les terres castellanes, en aquelles saons sotmeses al califat de C\u00f2rdova. A Fran\u00e7a sant Esteve (saint-\u00c9tienne) fou objecte de gran veneraci\u00f3, ja d’en\u00e7\u00e0 del segle V entre els francs, i moltes catedrals li s\u00f3n dedicades, com la de Tolosa. I, curiosament, avui el dia de Sant Esteve no \u00e9s festa en el pa\u00eds de Carlemany.<\/p>\n

Per als catalans el dia de Sant Esteve \u00e9s com una continuaci\u00f3 de la diada de Nadal (a Mallorca es diu la segona \u2014o mitjana\u2014 festa de Nadal, m\u00e9s que Sant Esteve), un dia en qu\u00e8 es fa un segon dinar familiar per a reunir la part de la fam\u00edlia que no s’ha pogut juntar el dia anterior. Nadal i Sant Esteve s\u00f3n dos dies de vocaci\u00f3 familiar: per Nadal cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve cadasc\u00fa a casa seva. I quan una cosa dura poc, diuen que dura “de Nadal a Sant Esteve”.<\/p>\n

El nom Esteve<\/em> \u00e9s un dels tradicionals als Pa\u00efsos Catalans, on tamb\u00e9 \u00e9s un cognom, escrit Esteve<\/em> o Esteva<\/em>. A l’area del rom\u00e0nic catal\u00e0, els vells comtats catalans, hi ha un munt d’esgl\u00e9sies i monestirs amb el nom de Sant Esteve, i al Principat en general, un bon nombre de viles o municipis amb el nom del Sant: Sant Esteve Sesrovires, Sant Esteve de Palautordera, Sant Esteve de Llitera, Sant Esteve d’en Bas, etc. Sant Esteve \u00e9s, a m\u00e9s, patr\u00f3 de diverses localitats, com Granollers, Olot o Caldes de Malavella. Tamb\u00e9 a Mallorca ha estat un nom usual, tot i que no s\u00e9 si la devoci\u00f3 al sant ha estat destacable. Doncs molts d’anys a tots els Esteves.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Esteve, el primer m\u00e0rtir del cristianisme. Stephanos, que en grec vol dir ‘corona’, \u00e9s el malnom del nostre protagonista d’avui, que no sabem quin nom tenia, perqu\u00e8 nom\u00e9s surt a una font antiga (els Actes dels ap\u00f2stols, escrit pel mateix autor de l’evangeli de Lluc). Segons aquesta font, el nostre home era […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1399","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1399","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1399"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1399\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4028,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1399\/revisions\/4028"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1399"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1399"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1399"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}