I tornant al personatge nascut avui, com se sap que va n\u00e9ixer el 25 de desembre? De fet, no se sap quin dia va n\u00e9ixer \u2014els evangelis no en diuen res\u2014, ni quin any, i alguns arriben a dir que ni se sap si va n\u00e9ixer. Fins al segle IV els cristians no celebraven el naixement de Jes\u00fas (nom\u00e9s la festa anual de Pasqua). La fixaci\u00f3 del dia del naixement de Jes\u00fas en el 25 de desembre es va fer el 354, pel papa Liberi I segons la tradici\u00f3, i l’establiment de la festa es va fer poc despr\u00e9s, en el mateix segle IV. Entre les causes que s’han proposat d’aquesta fixaci\u00f3 destaca l’opci\u00f3 de fer-lo coincidir amb la festa romana del Dies Natalis Solis Invicti<\/em> de qu\u00e8 abans hem parlat. Era el dia que se celebrava la naixen\u00e7a de Mitra, d\u00e9u del sol i de la llum, nascut el 25 de desembre. La gent ja estava acostumada a fer gran festa aquest dia, per la qual cosa els dirigents de l’Esgl\u00e9sia pensaren que la reconversi\u00f3 d’una festa ja existent i que agradava seria f\u00e0cil i tindria succ\u00e9s. A m\u00e9s, aix\u00ed Crist \u00e9s presentat com la llum que neix i il\u00b7luminar\u00e0 el m\u00f3n, igual que el solstici d’hivern \u00e9s l’inici del triomf del dia sobre la nit i la vict\u00f2ria de la llum. Els cristians orientals celebren Nadal el 6 de gener, per\u00f2 no perqu\u00e8 pretenguin que el nin Jes\u00fas el van dur els reis damunt un camell, sin\u00f3 perqu\u00e8, com que no acceptaren el calendari gregori\u00e0 i continuaren amb el juli\u00e0, el dia en qu\u00e8 el seu calendari diu 25 de desembre el nostre diu 6 de gener. En el mateix temps i pel mateix papa, s’instaur\u00e0 la festa de la concepci\u00f3 de Jes\u00fas (o encarnaci\u00f3) el 25 de mar\u00e7, nou mesos abans del naixement. Eren els temps que seguiren la \u00abfundaci\u00f3\u00ab del cristianisme per Constant\u00ed i els temps de la construcci\u00f3 de la bas\u00edlica del Vatic\u00e0 (acabada el 354).<\/p>\n De Jes\u00fas de Natzaret, pel qual fan festa els qui es diuen Jes\u00fas, en parlarem el dia que aquests fan festa, el primer de gener. I molta mat\u00e8ria que hi haur\u00e0.<\/p>\n Ara parlarem de tota la simbologia que hi ha al voltant d’aquesta gran festa, b\u00e0sicament dos elements: l’arbre i la representaci\u00f3 del naixement. L’arbre de Nadal est\u00e0 documentat en el segle XVI a terres germ\u00e0niques. Fou introdu\u00eft en el cristianisme per la reforma luterana i no es generalitz\u00e0 fins al segle XIX. Al nostre pa\u00eds va fer una t\u00edmida aparici\u00f3 durant la II Rep\u00fablica, i encara hagu\u00e9 de lluitar contra una certa resist\u00e8ncia del r\u00e8gim franquista, que el considerava estrangeritzant davant el cat\u00f2lic pesebre. Avui \u00e9s un element omnipresent, com a la resta del m\u00f3n. Sobre l’origen de l’arbre hi ha moltes teories. Una diu que quan el cristianisme s’implant\u00e0 en els pa\u00efsos germ\u00e0nics els evangelitzadors trobaren all\u00e0 el costum de guarnir un arbre que representava diversos elements de la seva mitologia. Diu la tradici\u00f3 que sant Bonifaci, cristianitzador de l’imperi franc en el segle VIII, reconvert\u00ed aquell arbre \u2014el cristianisme ho reconvert\u00ed tot\u2014 i en f\u00e9u un s\u00edmbol cristi\u00e0. El guarn\u00ed amb pomes que representaven el pecat \u2014la historieta d’Adam i Eva\u2014 i espelmes que representaven la llum de Jes\u00fas i la redempci\u00f3. La decoraci\u00f3 an\u00e0 evolucionant i avui les pomes s\u00f3n bolles de colorins i les espelmes, llumets intermitents.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/nadal.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"