{"id":1374,"date":"2011-12-21T11:31:33","date_gmt":"2011-12-21T09:31:33","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1374"},"modified":"2024-03-16T20:42:41","modified_gmt":"2024-03-16T18:42:41","slug":"sant-tomas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-tomas\/","title":{"rendered":"Sant Tom\u00e0s"},"content":{"rendered":"<p><meta http-equiv=\"refresh\" content=\"0;url=http:\/\/bibiloni.cat\/santoral\/santoral.html\"><br \/>\nAvui \u00e9s Sant Tom\u00e0s, almenys segons la tradici\u00f3 secular i d&#8217;en\u00e7\u00e0 del segle IX. Aix\u00f2 ho dic perqu\u00e8 aquest \u00e9s un dels sants deportats pel papa Montini: el 1969\u00a0 la festivitat va ser traslladada al 3 de juliol, amb l&#8217;excusa que era convenient que no interfer\u00eds amb l&#8217;Advent. Per\u00f2 com que aqu\u00ed no reconeixem m\u00e9s autoritat sobre el santoral que la de la tradici\u00f3, avui \u00e9s Sant Tom\u00e0s. Nom\u00e9s faltaria que hagu\u00e9ssim de canviar el nom a les nombroses fires de Sant Tom\u00e0s, que sempre s&#8217;han celebrat per Sant Tom\u00e0s, i dir-ne <em>Fira de San Pedro Can\u00edsio<\/em>, que \u00e9s el sant oficial d&#8217;avui. O que el mes de juliol hagu\u00e9ssim de dir &#8220;Per Sant Tom\u00e0s fred al nas&#8221;, com si ens falt\u00e0s una aigua. No ens cansarem de lamentar la destrossa vaticana sobre la cultura popular que va representar l&#8217;alteraci\u00f3 del santoral tradicional i de demanar als cat\u00f2lics un en\u00e8rgic sollevament contra aquella impostura.<\/p>\n<p>El nostre protagonista d&#8217;avui \u00e9s un dels dotze ap\u00f2stols de Jes\u00fas, per\u00f2 sobre la seva identitat les coses no s\u00f3n clares de tot. Si hi ha coses clares sobre aquell col\u00b7lectiu. <em>Tom\u00e0s<\/em> \u00e9s un nom d&#8217;origen arameu, que significa &#8216;bess\u00f3&#8217;, per\u00f2 no bess\u00f3 d&#8217;ametlla sin\u00f3 bess\u00f3 que t\u00e9 un germ\u00e0 bess\u00f3. Tanmateix, no se sap si <em>Tom\u00e0s<\/em> era un nom arameu sortit del mot com\u00fa <em>t&#8217;oma<\/em> o <em>te&#8217;oma<\/em> (&#8216;bess\u00f3&#8217;) o si era simplement un sobrenom, amb aquest significat, que s&#8217;aplicaria a l&#8217;ap\u00f2stol, el qual en aquest cas tindria un altre nom (i un altre bess\u00f3). Sembla que <em>Tom\u00e0s<\/em> no era un nom en \u00fas en el segle I. En grec bess\u00f3 \u00e9s <em>didymos<\/em>, i l&#8217;evangeli de Joan parla del sant com de &#8220;Tom\u00e0s, dit <em>didymos<\/em>&#8220;. En definitiva, l&#8217;arameu <em>T&#8217;oma<\/em> (fos nom o sobrenom) es va convertir en el grec <em>\u0398\u03c9\u03bc\u03ac\u03c2<\/em>, aquest en el llat\u00ed <em>Thomas<\/em> i aquest en el catal\u00e0 <em>Tom\u00e0s<\/em>. Algunes fonts denominen Sant Tom\u00e0s<em> com a Judes<\/em>, i altres l&#8217;identifiquen amb Judes, el germ\u00e0 de Jaume.\u00a0 I n&#8217;hi ha alguna que indica que el germ\u00e0 bess\u00f3 de Sant Tom\u00e0s era el mateix Jes\u00fas. Total, que no en traurem aguller.<\/p>\n<p>Doncs anem a l&#8217;evangeli; el de Joan, que \u00e9s el m\u00e9s &#8220;literari&#8221;, per cert. El nostre Tom\u00e0s \u00e9s tot un exemple d&#8217;esperit cr\u00edtic i d&#8217;aplicaci\u00f3 del dubte met\u00f2dic, que tan bons resultats donen a la recerca. Informat de la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas, digu\u00e9 que no ho creuria fins que vei\u00e9s les mans foradades del Mestre i fic\u00e0s el dit dins la ferida de la llan\u00e7a en el costat.\u00a0 Cosa que va fer tan bon punt tingu\u00e9 el ressuscitat davant. Despr\u00e9s de la met\u00f2dica penetraci\u00f3 digital, l&#8217;incr\u00e8dul va quedar conven\u00e7ut i confortat. Per aix\u00f2 quan alg\u00fa mostra dubtes seriosos davant all\u00f2 que li asseguren i vol experimentar-ho per ell mateix, diuen &#8220;hi vol ficar el dit, com Sant Tom\u00e0s&#8221;.<\/p>\n<p>Segons la llegenda teixida entorn del nostre sant (a partir dels Actes de Tom\u00e0s, del segle III, i la Llegenda \u00e0uria, del XIII), l&#8217;any 52 va anar a predicar a l&#8217;\u00cdndia, concretament a Kerala, on hi havia una comunitat de jueus i on regnava un rei dit Gudnafar, que la historiografia moderna ha descobert que \u00e9s un personatge real: el rei Gondofares, dit en armeni\u00e0 Gastafar, que hom ha identificat amb Gaspar, el rei d&#8217;Orient. Doncs Tom\u00e0s s&#8217;hauria guanyat l&#8217;amistat d&#8217;aquest rei i hauria predicat entre la comunitat jueva, per\u00f2 es veu que convert\u00ed m\u00e9s els no jueus que els jueus \u2014entre ells la fam\u00edlia reial\u2014 i fund\u00e0 set esgl\u00e9sies i f\u00e9u molts de miracles. Tamb\u00e9 es diu que va ser un solvent arquitecte que va construir un gran palau per al rei. Durant una abs\u00e8ncia d&#8217;aquest, va repartir entre els pobres un tresor que el dit rei li havia confiat. El monarca va agafar una monea descomunal i el va condemnar a ser escorxat i cremat, per\u00f2 Tom\u00e0s va tenir una oportun\u00edssima ocasi\u00f3 per a salvar la pell: va ressuscitar el germ\u00e0 del rei \u2014s\u00ed, s\u00ed\u2014, que s&#8217;havia mort aquells dies, i amb aquest estratagema va ser alliberat. Llavors part\u00ed cap a altres parts de l&#8217;\u00cdndia a fer la seva feina. Fins que un dia un altre rei li va fer adorar un \u00eddol i Tom\u00e0s amb una simple ordre el va fer fondre com si fos de cera. El summe sacerdot el travess\u00e0 amb l&#8217;espasa. Ja te&#8217;n donaran.<\/p>\n<p>En tot cas, segons la tradici\u00f3, va ser martiritzat un 21 de desembre del 68 (o del 72) a un lloc dit muntanya de Sant Tom\u00e0s, a Mylapore, avui barri de Chennai (Tamil Nadu, \u00cdndia). El 232 les reliquies van ser portades a Edessa (ara Turquia) per un mercader, i el 1258 van ser traslladades a Occident i ara s\u00f3n a la bas\u00edlica de Sant Tom\u00e0s d&#8217;Ortona (It\u00e0lia). En el lloc de la seva mort i primera tomba, en el segle XVI s&#8217;hi constru\u00ed l&#8217;esgl\u00e9sia de Sant Tom\u00e0s, que al final del XIX fou substitu\u00efda per una gran bas\u00edlica neog\u00f2tica.<\/p>\n<p>I, com d\u00e8iem al principi, \u00e9s el temps de la fira de Sant Tom\u00e0s. A Palma era la gran fira de l&#8217;hivern. Situada principalment a la porta de Sant Antoni i a l&#8217;explanada de les Enramades (a la part exterior de la murada, al comen\u00e7ament del cam\u00ed de Manacor), s&#8217;hi venien indiots, porcs \u2014vius, \u00e9s clar\u2014 i tota classe de provisions per a les festes de Nadal. Un formiguer de gent i una festa de categoria. Ara nom\u00e9s en queda el mercadet de figuretes de betlem, mesclades amb rid\u00edculs vestits de Pare Noel, a la pla\u00e7a Major. A Sineu la fira de Sant Tom\u00e0s continua essent un lloc de trobada de molta gent al voltant del m\u00f3n de les matances. Tamb\u00e9 \u00e9s important la fira de Sant Tom\u00e0s a Blanes, artesana i de productes de Nadal. De temps antic el dia de Sant Tom\u00e0s hi ha hagut fira a Vilafranca del Pened\u00e8s, avui la Fira del Gall, de la famosa ra\u00e7a penedesenca. I ara ens diran que Sant Tom\u00e0s \u00e9s el 3 de juliol. Au, venga.<\/p>\n<p>Doncs molts d&#8217;anys a tots els Tomassos i Tomasses, llevat que siguin cat\u00f2lics submisos que vulguin passar calor el juliol.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/tomas.jpg\" alt=\"\" width=\"485\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui \u00e9s Sant Tom\u00e0s, almenys segons la tradici\u00f3 secular i d&#8217;en\u00e7\u00e0 del segle IX. Aix\u00f2 ho dic perqu\u00e8 aquest \u00e9s un dels sants deportats pel papa Montini: el 1969\u00a0 la festivitat va ser traslladada al 3 de juliol, amb l&#8217;excusa que era convenient que no interfer\u00eds amb l&#8217;Advent. Per\u00f2 com que aqu\u00ed no reconeixem m\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1374","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1374"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1374\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4025,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1374\/revisions\/4025"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}