{"id":1340,"date":"2011-12-17T11:10:49","date_gmt":"2011-12-17T09:10:49","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1340"},"modified":"2024-03-16T20:42:04","modified_gmt":"2024-03-16T18:42:04","slug":"sant-llatzer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-llatzer\/","title":{"rendered":"Sant Ll\u00e0tzer"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s \u2014segons la tradici\u00f3 secular\u2014 Sant Ll\u00e0tzer, per\u00f2 crec que podrem felicitar poca gent, perqu\u00e8 aquest \u00e9s un nom no gaire usual. No s\u00e9 com va la cosa a la resta del pa\u00eds, per\u00f2 a Mallorca \u2014tot i que se’n documenta algun en \u00e8poques pret\u00e8rites\u2014 es pot dir que tradicionalment ning\u00fa no ha portat aquest nom. Amb tot, cal fer l’hagiografia, perqu\u00e8 \u00e9s un nom molt present en la topon\u00edmia, la hist\u00f2ria i la llengua. \u00c9s un nom hebreu, Eleazar<\/em>, amb el formant El<\/em>, que significa ‘D\u00e9u’. El azar<\/em> significa ‘D\u00e9u \u00e9s el meu ajut’. Devia ser un nom corrent entre els jueus, perqu\u00e8 al Nou Testament en surten un grapat.<\/p>\n

El sant d’avui \u00e9s un personatge que va tenir la ins\u00f2lita fortuna \u2014o mala fortuna\u2014 de morir dues vegades, cosa que no passa cada dia. \u00c9s ni m\u00e9s ni menys que el fam\u00f3s personatge que Jes\u00fas de Natzaret va ressuscitar despr\u00e9s d’haver estat mort tres dies. Ll\u00e0tzer, vull dir; perqu\u00e8 tots dos van viure una aventura semblant. O aix\u00f2 \u00e9s el que explica l’evangeli de Joan, que sembla que va ser escrit per un Joan que no \u00e9s el Joan ap\u00f2stol i suposat evangelista i que no va tenir mai cap contacte amb Jes\u00fas. Segurament un grec dels segles I-II que escrivia coses recollides de r\u00e0dio macuto dels primers cristians. Segons l’imaginatiu escriptor, el nostre protagonista va n\u00e9ixer a Bet\u00e0nia, un poble prop de Jerusalem, i, d’acord amb els evangelis, tenia dues germanes de nom Maria i Marta, la primera identificada per la tradici\u00f3 cristiana amb Maria de Magdala, la joveneta calentona a qui Jes\u00fas es veu que feia til\u00edn. No eren gent qualsevol, no: eren nobles que vivien a un castell i tenien extenses terres al voltant d’aquest. Encara que sigui un poc mal d’entendre, per la difer\u00e8ncia de classe social, aquesta fam\u00edlia i Jes\u00fas mantenien una amistat estreta i cordial. Un bon dia al jove Ll\u00e0tzer li va pegar una malaltia i aviat va allargar els potons. Jes\u00fas va ser avisat que el seu amic estava molt malalt, per\u00f2 s’ho agaf\u00e0 amb calma i esper\u00e0 dos dies a partir, perqu\u00e8 si en arribar l’hagu\u00e9s trobat viu, ad\u00e9u miracle. Doncs es va posar en cam\u00ed cap a Bet\u00e0nia i quan va arribar, l’amic ja feia quatre dies que era mort i ben mort, com certificava el fet que el seu cos comen\u00e7ava a desprendre una de les olors que m\u00e9s poden ofendre la pitu\u00eft\u00e0ria humana. Amb tot, Jes\u00fas ho va tenir bo d’arreglar. F\u00e9u c\u00f3rrer la tapadora de la tomba i digu\u00e9 all\u00f2 de “Ll\u00e0tzer, aixeca’t i camina”. I Ll\u00e0tzer es va aixecar i va caminar. Va caminar com un que hagu\u00e9s agafat una gatera de tota una bota de ca\u00e7alla, per\u00f2 despr\u00e9s de tres dies de mort, qu\u00e8 voleu? Blanc com l’emblanquinat i embolicat amb tot el caliportal de draps i benes f\u00fanebres, sort\u00ed del sepulcre fent el gambirot i deixant en estat de xoc les dues germanes i altre personal present. Despr\u00e9s de contar aquest prodigi i esmentar un sopar en qu\u00e8 Ll\u00e0tzer es deix\u00e0 veure, l’evangelista Joan se’n desent\u00e9n del zombi i no sabem res m\u00e9s de la seva vida i miracles.<\/p>\n

Segons el meu competidor Jacopo de Varagine, els jueus, enemics dels cristians, van embarcar Ll\u00e0tzer i les seves germanes en un vaixell sense mariners, sense rems i sense tim\u00f3, i la nau va anar a parar a la costa marsellesa. Aix\u00ed l’amic de Jes\u00fas va predicar per aquelles terres i, fins i tot, va ser bisbe de Marsella. Per\u00f2 per les terres orientals circula la creen\u00e7a que va ser bisbe de Larnaca, a Xipre. I all\u00e0 va morir de vell, vull dir que va tornar a morir, i aquesta vegada no va trobar cap amic que el ressuscit\u00e0s. Les despulles i rel\u00edquies, com sempre sol passar en aquests casos, es troben repartides a molts de llocs. De Larnaca foren dutes a Constantinoble el 898; despr\u00e9s, el 1204, els croats les dugueren a Marsella, d’on van desapar\u00e8ixer bastant m\u00e9s tard; per\u00f2 els de Xipre les tenen ben geloses a l’esgl\u00e9sia de Larnaca. Tamb\u00e9 diuen que despr\u00e9s de la resurrecci\u00f3, Ll\u00e0tzer no va tornar a somriure mai m\u00e9s. Per qu\u00e8? Per la forta impressi\u00f3 que se’n va dur durant els quatre dies que, mort, va estar a l’infern veient els patiments de les \u00e0nimes irredemptes. Una experi\u00e8ncia que ha de ser, sens dubte, impactant.<\/p>\n

Durant l’Edat Mitjana, i a causa d’una confusi\u00f3 (o fusi\u00f3) amb un altre Ll\u00e0tzer b\u00edblic (el de la par\u00e0bola del ric dolent i del pobre Ll\u00e0tzer), va ser declarat patr\u00f3 dels leprosos \u2014que en catal\u00e0 tamb\u00e9 es deien mesells<\/em>\u2014, pobres v\u00edctimes d’una malaltia infecciosa que causava estralls. A Palma, en el segle XIV es va fundar l’Hospital dels Mesells o de Sant Ll\u00e0tzer dels Mesells, a la part de fora de la murada, que, en el segle XVI, es va traslladar al cam\u00ed d’Inca (entre el carrer d’Arag\u00f3 i el Pont del Tren). En honor al sant els establiments per a passar les quarantenes es digueren llatzerets<\/em>, paraula que de l’itali\u00e0 lazzaretto<\/em> pass\u00e0 a totes les lleng\u00fces. Hi ha el mal de Sant Ll\u00e0tzer, o elefantiasi, malaltia consistent en el creixement desmesurat d’una part del cos. I la fraseologia de la nostra llengua inclou, a m\u00e9s del verb llatzerar<\/em> i l’adjectiu llatzerat<\/em>, expressions com estar fet un ll\u00e0tzer<\/em>, que s’aplica als qui tenen un aspecte semblant al del lepr\u00f3s de la par\u00e0bola o potser al de Ll\u00e0tzer en el moment de la gloriosa sortida de la tomba; o passar llatz\u00e8ries<\/em>, \u00e7o \u00e9s, passar mis\u00e8ria i calamitats.\u00a0 No \u00e9s estrany que amb aquest panorama el nom de Ll\u00e0tzer no hagi estat entre els preferits per la nostra gent. La terminologia cient\u00edfica tamb\u00e9 t\u00e9 alguna pe\u00e7a deguda al gran ressuscitat, com s\u00edndrome de Ll\u00e0tzer<\/em>, signe de Ll\u00e0tzer<\/em> o t\u00e0xon Ll\u00e0tzer<\/em>, que ara no cal explicar. I, com tots els noms personals, tamb\u00e9 ha esdevingut cognom (escrit Ll\u00e0tzer<\/em>, Ll\u00e0tser<\/em> o Ll\u00e0cer<\/em>), encara que poc freq\u00fcent. A Palma, en unes terres que molt enrere foren d’una fam\u00edlia d’aquest cognom, s’hi ha constru\u00eft l’hospital de Son Ll\u00e0tzer, que fa pronunciar de manera massiva el nom del nostre sant i posa a prova les habilitats articulat\u00f2ries dels membres de la comunitat espanyola resident a Mallorca. Prova no gaire superada, per cert.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s \u2014segons la tradici\u00f3 secular\u2014 Sant Ll\u00e0tzer, per\u00f2 crec que podrem felicitar poca gent, perqu\u00e8 aquest \u00e9s un nom no gaire usual. No s\u00e9 com va la cosa a la resta del pa\u00eds, per\u00f2 a Mallorca \u2014tot i que se’n documenta algun en \u00e8poques pret\u00e8rites\u2014 es pot dir que tradicionalment ning\u00fa no ha portat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1340","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1340"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4023,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1340\/revisions\/4023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}