{"id":1308,"date":"2011-12-13T11:04:26","date_gmt":"2011-12-13T09:04:26","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1308"},"modified":"2024-03-16T20:41:15","modified_gmt":"2024-03-16T18:41:15","slug":"santa-llucia-o-llucia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-llucia-o-llucia\/","title":{"rendered":"Santa Ll\u00facia o Llucia"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Ll\u00facia o Santa Llucia. Un nom llat\u00ed \u2014Lucia<\/em>, accentuant la u<\/em>\u2014 derivat de lux luxis<\/em>, ‘llum’ i que significa ‘lluminosa’, ‘resplendent’, o potser ‘nascuda amb la primera llum del mat\u00ed’. El llat\u00ed Lucia<\/em> \u00e9s el femen\u00ed de Lucius<\/em>, dos prenoms molt usuals entre els romans. De la mateixa arrel \u00e9s el nom Lluc<\/em>. Pel que fa al nom femen\u00ed, el canvi d’accentuaci\u00f3 \u2014de Ll\u00facia<\/em> a Llucia<\/em>, suposant que el canvi va anar aix\u00ed\u2014, s’ha dit que t\u00e9 relaci\u00f3 amb la pron\u00fancia grega, que carrega l’accent sobre la i<\/em>. Que les Ll\u00facies i Llucies de moment no en facin cap problema i que se sentin totes dins la legalitat fon\u00e8tica i ortogr\u00e0fica.<\/p>\n

La nostra lluminosa santa d’avui \u00e9s una altra verge i m\u00e0rtir del segle III, v\u00edctima del malvat Diocleci\u00e0, que tants de sants va generar per a l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Li diuen Ll\u00facia (o Llucia) de Siracusa perqu\u00e8 va n\u00e9ixer en aquesta ciutat de l’illa de Sic\u00edlia. Filla de pares benestants, va ser educada en la fe cristiana. Son pare mor\u00ed quan ella era una criatura, i quan ja no ho va ser tant, sa mare la volgu\u00e9 casar amb un bon partit que nom\u00e9s tenia un problema: que no era cristi\u00e0. Sembla que sa mare valor\u00e0 m\u00e9s el patrimoni que les idees i volgu\u00e9 fort i no et moguis que la noieta es cas\u00e0s amb el pag\u00e0. Per\u00f2 Ll\u00facia (o Llucia) no sols no anava de pagans sin\u00f3 que estava ben resolta a mantenir la virginitat tota la vida, pometa ella. Va tenir la sort que la mare tenia una malaltia \u2014inflamacions a l’\u00fater i p\u00e8rdues de sang\u2014 que la va alliberar del descregut pretendent. Totes dues anaren a resar davant la tomba de Santa \u00c0gata \u2014una altra siciliana que feia poc havia passat pel tr\u00e0ngol per qu\u00e8 ella passaria despr\u00e9s\u2014 i la mare guar\u00ed de la malaltia. En canvi del servei la mare accept\u00e0 desistir del casament i la filla, m\u00e9s contenta que un g\u00ednjol. Per\u00f2 qui no va estar gens content va ser el pretendent, que pos\u00e0 en pr\u00e0ctica all\u00f2 de “o ser\u00e0s meva o de ning\u00fa”, i va anar cap dret a denunciar-la al c\u00f2nsol com a enemiga dels d\u00e9us de Roma. I ja tenim la seq\u00fc\u00e8ncia habitual: condemnaci\u00f3, tortures, intent que baix\u00e0s de l’ase, m\u00e9s tortures i, finalment, decapitaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 els cl\u00e0ssics miracles: al comen\u00e7ament, el c\u00f2nsol, veient-la tan addicta a la virginitat, va manar que la duguessin a un bordell i all\u00e0 la violassin els m\u00e9s calents llibertins, per\u00f2 quan l’anaren a agafar, va esdevenir tan pesant que ni mil homes ni mil parell de bous la pogueren moure. Despr\u00e9s, oli bullent, ferros roents a la carn i flames que no li feien gens de mal. Altres fonts diuen que li arrabassaren els ulls, per\u00f2 aix\u00ed i tot continu\u00e0 veient-hi. I fins i tot n’hi ha que afirmen que ella mateixa se’ls va treure i els va enviar al rebutjat pretendent dins un plat. Aquest \u00e9s el m\u00e8rit que la va convertir en protectora de la vista i consol de tots els qui tenen problemes de visi\u00f3. Per\u00f2 altres estudiosos amb m\u00e9s rigor que els autors de martiriologis i llegendes \u00e0uries han posat de manifest que aquest mite va apar\u00e8ixer no abans del segle XV i \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia del seu nom, relacionat amb la llum. Les rel\u00edquies van ser portades a Constantinoble pels bizantins, i, quan aquesta capital va caure en poder dels turcs, foren traslladades a Ven\u00e8cia, on sembla que descansen en pau.<\/p>\n

Santa Ll\u00facia (o Llucia) \u00e9s venerada a tot el m\u00f3n cristi\u00e0, especialment a It\u00e0lia, la seva p\u00e0tria. A Su\u00e8cia el dia de Santa Ll\u00facia (o Llucia) \u00e9s una dia important. La tradici\u00f3 fa que la filla major de cada casa s’aixequi de mat\u00ed i es vesteixi de Santa Ll\u00facia (o Llucia), amb un vestit blanc lligat amb una cintura vermella i amb una corona de fulles i set espelmes. Les germanes es posen una camisa blanca i simbolitzen els estels. Els germans mascles van amb capells i palla i llargs bastons amb estelets. I tots mengen dol\u00e7os i canten la can\u00e7\u00f3 de la santa i xalen d’all\u00f2 m\u00e9s. Tamb\u00e9 \u00e9s costum en algunes ciutats dels pa\u00efsos escandinaus que els infants van de casa en casa vestits de Santa Ll\u00facia (o Llucia) i cantant la famosa can\u00e7\u00f3. Una cosa aix\u00ed tamb\u00e9 feien, pel que sembla, a Sant Sadurn\u00ed d’Anoia, la vespra de la festa.<\/p>\n

Santa Ll\u00facia \u00e9s considerat el dia en qu\u00e8 comencen les festes de Nadal. A Barcelona se celebra la fira de Santa Ll\u00facia, dedicada a la venda de motius de Nadal, just davant la Catedral, on hi ha, adjunta a aquesta, una capella dedicada a la santa.\u00a0 Tamb\u00e9 \u00e9s un dia lligat a les lletres i a la cultura: del 1951 en\u00e7\u00e0, durant la Nit de Santa Ll\u00facia, o Festa de les Lletres Catalanes, es lliuren els premis Sant Jordi de novel\u00b7la, Carles Riba de poesia i altres. Enguany ser\u00e0 el 20 de desembre. El nom de Ll\u00facia<\/em> (o Llucia<\/em>) \u00e9s un dels tradicionals del nostre pa\u00eds. A Mallorca ha estat usual d’en\u00e7\u00e0 de la Conquesta, i a Mancor \u2014sense cap vall, perqu\u00e8 nom\u00e9s els qui necessiten l’ajuda de la santa el confondran amb Manacor\u2014 li aixecaren una capella en el segle XIV, que encara hi \u00e9s, mal acompanyada d’una edificaci\u00f3 fer\u00e9stega.<\/p>\n

Una dita popular, i molt antiga pel que ara veurem, assegura que per Santa Llucia s’acur\u00e7a la nit i s’allarga el dia<\/em>, cosa que realment no ocorre fins una desena de dies m\u00e9s tard. Per\u00f2 tot t\u00e9 la seva explicaci\u00f3: l’expressi\u00f3 data d’abans de la substituci\u00f3 del calendari juli\u00e0 pel gregori\u00e0 (1582); en el primer el solstici d’hivern queia en el dia fixat per a recordar i venerar la verge siciliana, el suposat dia de la seva tr\u00e0gica mort, avui, 13 de desembre.<\/p>\n

Doncs molts d’anys a les Ll\u00facies i Llucies, i que la vostra santa patrona us conservi \u2014ens conservi a tots\u2014 la vista. De totes maneres, amb perm\u00eds de la santa i esperant que no s’ho agafi malament, jo no deixar\u00e9 de fer la revisi\u00f3 peri\u00f2dica amb un oftalm\u00f2leg titulat.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Ll\u00facia o Santa Llucia. Un nom llat\u00ed \u2014Lucia, accentuant la u\u2014 derivat de lux luxis, ‘llum’ i que significa ‘lluminosa’, ‘resplendent’, o potser ‘nascuda amb la primera llum del mat\u00ed’. El llat\u00ed Lucia \u00e9s el femen\u00ed de Lucius, dos prenoms molt usuals entre els romans. De la mateixa arrel \u00e9s el nom […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1308","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1308"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4022,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1308\/revisions\/4022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}