{"id":1284,"date":"2011-12-08T10:12:32","date_gmt":"2011-12-08T08:12:32","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1284"},"modified":"2024-03-16T20:40:09","modified_gmt":"2024-03-16T18:40:09","slug":"santa-imma-i-santa-conxita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-imma-i-santa-conxita\/","title":{"rendered":"\u00abSanta Imma\u00bb i \u00abSanta Conxita\u00bb"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s el dia de la Immaculada Concepci\u00f3, o de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3 de Maria, popularment el dia de la Pur\u00edssima. Avui fan festa les Immaculades i les Concepcions. No les Pur\u00edssimes, perqu\u00e8 sembla que no n’hi ha (les Puris fan festa per la Purificaci\u00f3, que \u00e9s una altra cosa). Aquesta \u00e9s una de les grans festes marianes, juntament amb la Nativitat (de Maria), l’Anunciaci\u00f3, la Presentaci\u00f3 o Candelera i l’Assumpci\u00f3. La festa d’avui obre el cicle de Nadal, que es tancar\u00e0 per la Candelera. \u00c9s el dia en qu\u00e8 tradicionalment es munta el betlem o pessebre.<\/p>\n

Diguem d’entrada que no s’ha de confondre la concepci\u00f3 de Maria (que \u00e9s quan en el si de sa mare, santa Anna, un \u00f2vul d’aquesta va ser fecundat per un espermatozoide de sant Joaquim) amb la concepci\u00f3 de Jes\u00fas (que \u00e9s quan en el si de Maria un \u00f2vul d’aquesta va ser fecundat per l’Esperit Sant o per no se sap qui, per\u00f2 en qualsevol cas per cap home de carn i os, segons l’ortod\u00f2xia). En aquest segon cas, es va produir el prodigi biol\u00f2gic m\u00e9s extraordinari de l’esp\u00e8cie humana: una dona que t\u00e9 un fill essent verge i sense la intervenci\u00f3 de cap home ni cap banc d’esperma. Per\u00f2 d’aix\u00f2 en parlarem un altre dia. Ara som en el tema de la concepci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u. Aquest fet ja era celebrat en temps molt antics. Cap al segle V a les terres d’Orient ja se celebrava la festa de la Concepci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, el dia 9 de desembre, que \u00e9s exactament nou mesos abans de la diada del seu naixement (8 de setembre). L\u00f2gic. Per\u00f2 com va ser concebuda la Mare de D\u00e9u? Segons la creen\u00e7a cristiana Maria va ser sempre \u2014i encara \u00e9s\u2014 verge, perqu\u00e8, segons aquesta creen\u00e7a, per a una dona la virginitat \u00e9s l’estat de m\u00e0xima perfecci\u00f3. Per als te\u00f2legs medievals \u2014o no tan medievals\u2014 el sexe sempre t\u00e9 alguna cosa de pecat, encara que sigui lleu (quan es fa dins el matrimoni i procurant fer via). La Mare de D\u00e9u no podia, per tant, tenir el m\u00e9s m\u00ednim rastre de taca. Per\u00f2 fins i tot la mateixa Maria no podia ser fruit del pecat, encara que fos lleu. Per aix\u00f2 aquells llunyans i obscurs te\u00f2legs arribaren a dir que els pares de Maria la conceberen donant-se un bes en els llavis. Crec que algunes monges tamb\u00e9 arribaren a ensenyar a les seves v\u00edctimes que amb una besada en els llavis una noia podia quedar prenyada. Com santa Anna.<\/p>\n

D\u00e8iem que des de temps antics se celebrava a Orient la festa de la Concepci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, festa que en el segle VIII es va comen\u00e7ar a escampar per l’Occident cristi\u00e0, gr\u00e0cies a l’Imperi Bizant\u00ed. Se celebrava, per\u00f2, la concepci\u00f3 de Maria en el cos de santa Anna i res m\u00e9s. Tanmateix, a partir del segle XII les coses es van complicar, perqu\u00e8 va sortir un tema de debat que no es va tancar fins al segle XIX: si la concepci\u00f3 va ser immaculada o no. En tots aquests segles\u00a0 \u2014vuit-cents anys\u2014 els te\u00f2legs, bisbes, capellans, frares i altra gent desenfeinada van mantenir una intensa disputaci\u00f3 sobre si la Mare de D\u00e9u va ser concebuda amb pecat original o sense. Com que alguns lectors no entendran de qu\u00e8 va la pel\u00b7l\u00edcula, direm que, segons la visi\u00f3 cat\u00f2lica, el pecat original \u00e9s el que tenim tots quan naixem, perqu\u00e8 heretam el que van cometre Adam i Eva, consistent a menjar una poma que no podien menjar. \u00c9s a dir que per una punyetera poma tots els humans naixem amb una tara i culpalbles d’una falta que no hem com\u00e8s.\u00a0 La falta es perdona amb el baptisme en virtud de la redempci\u00f3 de Crist. Un poc mal d’entendre, ja ho s\u00e9. La cosa \u00e9s si la Mare de D\u00e9u, com a humana, tamb\u00e9 tenia aquesta tara, o b\u00e9 si, per especial privilegi de D\u00e9u, va n\u00e9ixer sense la m\u00e0cula \u2014in-maculada\u2014, perqu\u00e8 la mare d’un d\u00e9u no pot anar pel m\u00f3n d’aquesta manera. Il\u00b7lustres fil\u00f2sofs i te\u00f2legs defensaren el primer punt de vista, com Albert el Gran, Tom\u00e0s d’Aquino i tots els dominicans. Altres, com Ramon Llull o Duns Scot, defensaren el segon, especialment els franciscans; per aix\u00f2 en els establiments franciscans trobareu profusament la iconografia de la Immaculada Concepci\u00f3. Van ser molts de segles d’equilibris: mentre uns parlaven de la Immaculada Concepci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, altres parlaven de la Concepci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u Immaculada, que \u00e9s ben diferent. De vegades els dos b\u00e0ndols es posaren intransigents: al final del segle XV la Universitat de Par\u00eds va acordar de no admetre cap membre que no jur\u00e0s defensar la immaculada concepci\u00f3 de Maria. En el nostre pa\u00eds, a m\u00e9s de Ramon Llull, defensaren la tesi de la concepci\u00f3 immaculada altres il\u00b7lustres escriptors com Francesc Eiximenis o Bernat Metge. La seva influ\u00e8ncia va fer que el rei Mart\u00ed l’Hum\u00e0 establ\u00eds la festa de precepte de la Immaculada Concepci\u00f3 a tota la Corona d’Arag\u00f3, el 8 de desembre, l’any\u00a01390. \u00a0\u00c9rem uns avan\u00e7ats. Per\u00f2 a\u00a0escala universal la discussi\u00f3 teol\u00f2gica continu\u00e0 ben encesa. En el segle XVII el protestantisme neg\u00e0 rotundament la concepci\u00f3 immaculada de Maria. Per\u00f2 entre els cat\u00f2lics la Immaculada Concepci\u00f3\u00a0guanyava fans de cada dia, convertida en senyal d’identitat del catolicisme posttrident\u00ed. A mitjan segle XV la portuguesa Beatriz da Silva fund\u00e0 l’ordre de les monges concepcionistes, que s’estengu\u00e9 pertot arreu. En el segle XVII la Immaculada Concepci\u00f3 va ser declarada patrona de Portugal i d’Irlanda; en el XVIII Carles III la declar\u00e0 patrona d’Espanya; i en el XIX, la feren patrona dels Estats Units, del Brasil i d’altres pa\u00efsos. El\u00a01644, el 8 de desembre va ser declarat festa de guardar en tots els regnes de la monarquia hisp\u00e0nica, i el\u00a01708 en tota la Cristiandat.\u00a0Per a rematar tant de succ\u00e9s, i perqu\u00e8 no rest\u00e0s cap dubte sobre la q\u00fcesti\u00f3,\u00a0el 1854 el papa Pius IX va proclamar el dogma de la Immaculada Concepci\u00f3, que estableix que si b\u00e9 tots els mortals naixem amb el pecat original, que s’esborra amb la redempci\u00f3 i el baptisme, en el cas de la Mare de D\u00e9u la redempci\u00f3 tenia efectes retroactius i va fer que Maria fos preservada ja abans de la concepci\u00f3 de contraure la taca. A partir d’aquell moment va comen\u00e7ar la pr\u00e0ctica d’imposar a les dones els noms d’Immaculada<\/em> i de Concepci\u00f3<\/em>. Una forma italiana \u2014Concetta<\/em>, \u00e9s a dir, ‘concebuda’\u2014 va arribar a Espanya, on es reinterpret\u00e0 com a Conchita<\/em>, amb adaptaci\u00f3 del sufix com si fos un diminutiu. D’aqu\u00ed sorg\u00ed la forma Concha<\/em>. Una i altra, Conxa<\/em> i Conxita<\/em>, van passar de l’espanyol al catal\u00e0, amb grafia adaptada.<\/p>\n

La iconografia de la Immaculada Concepci\u00f3 apareix en el Renaixement: una dona resplendent amb la lluna sota els peus i una corona de dotze estels, elements que semblen sortir d’un passatge de l’Apocalipsi de Sant Joan. Els dotze estels acabarien a la bandera de la Uni\u00f3 Europea, tot i que hom procura no motar gaire sobre aquest origen mari\u00e0. La iconografia definitiva de la Immaculada Concepci\u00f3, les pur\u00edssimes (la Verge vestida de blau i blanc, voltada d’\u00e0ngels en les pintures i esclafant la serp temptadora o la mitja lluna dels temuts turcs, associada a\u00a0la vict\u00f2ria de Lepant) apareix durant el barroc i hi van contribuir les pintures de Zurbar\u00e1n, Ribera o Murillo. D’aquest darrer \u00e9s aquesta Pur\u00edssima d’aqu\u00ed baix, amb aquesta careta preciosa i aquests angelets que fan mengera. I aquesta hist\u00f2ria d’avui va crear el costum de pronunciar aquella frase ritual en entrar a les cases: \u00abAve Maria Pur\u00edssima\u00bb, que rebia la resposta \u00absens pecat concebuda\u00bb. O, abreviat, \u00abAi Maria\u00bb i \u00abconcebuda\u00bb, que sentia jo de petit; sense entendre el perqu\u00e8 d’aquell estrany\u00a0cerimonial.<\/p>\n

A Mallorca la idea de la concepci\u00f3 sense taca original va anar guanyant adeptes en els segles XVI i XVII, l’\u00e8poca en qu\u00e8 el debat va ser m\u00e9s enc\u00e8s. Si anau a la catedral de Mallorca, mirau damunt el portal major la bella imatge de la Pur\u00edssima esculpida en el segle XVI, durant el pontificat d’un bisbe immaculista<\/em>, amb la iconografia pr\u00f2pia d’aquell moment (una Mare de D\u00e9u que baixa del cel dreta damunt la lluna, amb la corona de\u00a0dotze estrelles i voltada d’una col\u00b7lecci\u00f3 d’objectes que corresponen a altres tantes met\u00e0fores b\u00edbliques procedents de lletanies de la Mare de D\u00e9u de Loreto). Tamb\u00e9 a mitjan segle XVI s’instal\u00b7laren a Sineu les monges concepcionistes, en el palau reial, que el rei Felip (I d’Arag\u00f3 i de Mallorca, II de Castella) els va regalar, amb la qual cosa no l’hem pogut visitar durant tot aquest temps. En el XVII la Immaculada Concepci\u00f3 va ser declarada pels jurats patrona del Regne de Mallorca i encara ho \u00e9s. A Palma, en els segles XVI i XVII respectivament, es fundaren el convent de la Concepci\u00f3 (de les agustines), en el carrer del mateix nom, i el monestir de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3 (de les caputxines), que sobrevisqueren a la destrossa de Mendiz\u00e1bal. Despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 del dogma, a Palma erigiren una nova esgl\u00e9sia (la dita usualment Sant Mag\u00ed) a l’advocaci\u00f3 de la Immaculada Concepci\u00f3. \u00c9s curi\u00f3s que, malgrat tanta presumpta devoci\u00f3 a la Pur\u00edssima, el nom de\u00a0Concepci\u00f3<\/em>\u00a0ha estat tradicionalment esc\u00e0s\u00a0a l’illa, i\u00a0Immaculada<\/em> sembla que \u00e9s un de tants noms recents introdu\u00efts despr\u00e9s de perdre la tradici\u00f3 de posar el nom dels avis.<\/p>\n

Doncs molts d’anys, Immaculada, Imma, Concepci\u00f3, Conxa, Conxita i Ci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s el dia de la Immaculada Concepci\u00f3, o de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3 de Maria, popularment el dia de la Pur\u00edssima. Avui fan festa les Immaculades i les Concepcions. No les Pur\u00edssimes, perqu\u00e8 sembla que no n’hi ha (les Puris fan festa per la Purificaci\u00f3, que \u00e9s una altra cosa). Aquesta \u00e9s una de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1284","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4021,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1284\/revisions\/4021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}