{"id":1269,"date":"2011-12-06T09:23:05","date_gmt":"2011-12-06T07:23:05","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1269"},"modified":"2024-03-16T20:39:24","modified_gmt":"2024-03-16T18:39:24","slug":"sant-nicolau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-nicolau\/","title":{"rendered":"Sant Nicolau"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Nicolau. Bastaria dir Sant Nicolau, perqu\u00e8 aquest \u00e9s el principal i primer, per\u00f2 com que de Sant Nicolau n’hi ha d’altres \u2014\u00e9s clar que de posteriors i secundaris\u2014, li diuen Sant Nicolau de Bari (els occidentals) i Sant Nicolau de Mira (els orientals). El seu nom en itali\u00e0, Nicola di Bari, podria desorientar m\u00e9s d’un seguidor de la m\u00fasica rom\u00e0ntica, i que consti que un servidor \u00e9s m\u00e9s devot del cantant dels festivals de Sanremo que del sant d’avui. El nom del nostre sant, i de tots els qui amb ell fan festa, \u00e9s un nom grec, \u039d\u03b9\u03ba\u03cc\u03bb\u03b1\u03bf\u03c2 (Nikolaos), format per \u03bd\u03af\u03ba\u03b7<\/em> (n\u00edke), ‘vict\u00f2ria’, i \u03bb\u03b1\u1f78\u03c2<\/em> (la\u00f3s), ‘poble’; \u00e9s a dir, ‘vict\u00f2ria del poble’, o potser ‘poder del poble’.<\/p>\n

Sant Nicolau \u00e9s un dels grans sants, si miram el seguiment que t\u00e9 (m\u00e9s de dues mil esgl\u00e9sies en tot el m\u00f3n), sens dubte un dels sants m\u00e9s populars del cristianisme. Va n\u00e9ixer en una fam\u00edlia cristiana i benestant, all\u00e0 cap al segle III i al lloc dit P\u00e0tara de L\u00edcia (Anat\u00f2lia, \u00e9s a dir, Turquia).\u00a0 Quan era petit, els seus pares van morir de pesta i va restar sota la cust\u00f2dia del seu oncle, tamb\u00e9 Nicolau, que va ser bisbe de P\u00e0tara. Amb la fortuna rebuda dels pares Nicolau va comen\u00e7ar a ajudar els necessitats. Conten que un pare de tres filles, com que no podia casar-les per manca de recursos, les va posar de prostitutes. I a l’instant va aparer\u00e8ixer per la casa el nostre Nicolau durant tres dies seguits amb una bossa plena de monedes d’or, per\u00f2 no per a solucionar cap urg\u00e8ncia personal sin\u00f3 per a solucionar el problema del dot de les tres fadrines, que aix\u00ed es pogueren casar i salvar-se del pecat. Cal dir que l’home va deixar les monedes dins les calces de les noies \u2014per\u00f2 calces en sentit valenci\u00e0 i mallorqu\u00ed\u2014, que s’estaven eixugant a la xemeneia. O aquesta \u00e9s la versi\u00f3 oficial: ves a saber per qu\u00e8 les noies s’havien llevat la roba. Aviat va deixar el seu poble i se n’an\u00e0 a Mira (ara Demre, Turquia), on es va fer capell\u00e0 i on va ser nomenat bisbe per aclamaci\u00f3 popular. D’aquesta etapa es conta que un dia es trob\u00e0 amb un depravat carnisser que havia mort tres infantons \u2014que s’havien perdut i havien anat a parar a casa seva\u2014 i ja els tenia salpebrats a punt de cuinar com si fossin porcellins. El bisbe els ressuscit\u00e0 en un prodigi espectacular que segles m\u00e9s tard repetiria amb la mateixa facilitat el nostre Vicent Ferrer (el de Val\u00e8ncia, no el de l’\u00cdndia). Encara era \u00e8poca de persecucions de cristians, i ell tamb\u00e9 va rebre. Fou empresonat durant la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0, per\u00f2 pocs anys despr\u00e9s tingu\u00e9 la sort de beneficiar-se de l’amnistia de Constant\u00ed (313), i va poder continuar fent de bisbe i ressuscitant infants. Tamb\u00e9 diuen que la seva intercessi\u00f3 va salvar de la mort tres homes (militars o notaris, segons les versions) que havien estat condemnats injustament i que en una altra ocasi\u00f3 va salvar els marins d’un vaixell que portava una c\u00e0rrega de blat i que va ser v\u00edctima d’una tempesta. I ja que parlam de blat, una vegada que hi havia fam pel seu redol va conv\u00e8ncer \u2014amb molta feina\u2014 uns mariners perqu\u00e8 descarregassin i deixassin a Mira una part del blat que portava un vaixell atracat al port, que anava destinat a l’emperador. El blat descarregat ajud\u00e0 a paliar la fam de la gent del lloc, i quan el vaixell arrib\u00e0 a la seva destinaci\u00f3, portava la c\u00e0rrega de blat ben sencera. Alguns diuen \u2014i altres neguen\u2014 que va participar en el concili de Nicea, el 325, en qu\u00e8 Constant\u00ed va fer decidir als bisbes participants, i per la vida directa, que Jes\u00fas era D\u00e9u. Va morir un 6 de desembre, curiosament el dia del seu sant, i les seves restes van ser enterrades a la catedral de Mira, on estigueren fins al 1087. En aquell moment, com que els turcs havien ocupat aquella part de l’Imperi Bizant\u00ed,\u00a0 per a protegir aquells ossets una expedici\u00f3 de tres naus i 62 mariners sortida de Bari an\u00e0 a agafar les despulles i les dugu\u00e9 a la dita ciutat. Carregaren el sant damunt un carro i decidiren que el dipositarien en el lloc on els bous s’aturarien. I s’aturaren en el monestir benedict\u00ed de Sant Miquel Arc\u00e0ngel, amb gran gauban\u00e7a dels monjos, que feren una nova i gran esgl\u00e9sia per a acollir tan sagrades despulles. Els venecians, envejosos dels de Bari, tamb\u00e9 anaren a Mira a veure si trobarien ossos del sant, i es veu que encara en trobaren algun i el dugueren a l’esgl\u00e9sia de Sant Nicolau del Lido, que esdevingu\u00e9 un lloc important de culte. Les despulles del Sant, tant quan eren a Mira com ara a Bari, exuden un l\u00edquid amb aroma de roses que diuen que t\u00e9 poders m\u00e0gics. Cada 6 de desembre en treuen un flasc\u00f3 que no m’estranyaria que el venguessin en petites dosis a la shop<\/em> de l’esgl\u00e9sia. Ja anam veient que aquest \u00e9s un sant que t\u00e9 molt de suc.<\/p>\n

Quan era bisbe no sols ressuscitava nins sin\u00f3 que sentia per aquests un gran amor i sempre els feia regals. Per aix\u00f2 \u00e9s considerat protector dels infants, tot i que aix\u00f2 no sembla haver-li creat cap mena d’antipatia per part d’un cert sector del clergat cat\u00f2lic. Per extensi\u00f3 tutela els escolars i els estudiants. I amb els miracles que va fer, per for\u00e7a ha de ser patr\u00f3 de molta gent: mariners, pescadors, apotecaris, perfumistes, vidriers, boters, advocats, notaris, v\u00edctimes d’errors judicials, homes de 30 anys encara no emancipats, persones est\u00e8rils\u00a0 i noies que cerquen marit; tot aix\u00f2 amb variacions segons els pa\u00efsos. En neerland\u00e8s el nom de Sant Nicolau ha evolucionat fins a Sinterklaas<\/em>, i\u00a0 a Flandes i als Pa\u00efsos Baixos \u00e9s costum que el dia 5 o 6 de desembre el sant \u2014arribat en vaixell d’Espanya\u2014 desfila pels carrers cavalcant un ase i porta regals i bombons als infants, que aquests troben, quan s’aixequen, al peu de l’arbre de Nadal. Aquest costum fou traspassat a Am\u00e8rica per immigrants neerlandesos que en el segle XVII fundaren New York. All\u00e0 continu\u00e0 la tradici\u00f3, per\u00f2 en el segle XIX el nom de Sinterklaas <\/em>es corromp\u00e9 en Santa Claus<\/em>, que \u00e9s aquest personatge ara universal que hem de suportar per Nadal en forma de ninot invasor penjat a finestres i balcons. \u00c9s el Father Christmas<\/em> dels anglesos i canadencs i el P\u00e8re No\u00ebl<\/em> dels francesos, competidor dels Reis d’Orient i del ti\u00f3 catalanesc. I el seu vestit blanc i vermell va ser promogut universalment per un dissenyador que treballava per a les campanyes publicit\u00e0ries de la Coca-Cola durant la d\u00e8cada dels trenta, si b\u00e9 aquests colors ja s’havien usat un poc abans.<\/p>\n

Sant Nicolau \u00e9s representat vestit de bisbe amb mitra i b\u00e0cul i amb algun dels elements de les seves miraculoses proeses: els tres infants salvats de l’olla, les tres bosses d’or o els tres condemanats a mort que salvaren la pell. Ja veieu que tot anava de tres en tres. \u00c9s el patr\u00f3 de R\u00fassia, de la Universitat de Valladolid, i, al nostre pa\u00eds, de la ciutat d’Alacant, des d’on parteix per a anar cap al nord d’Europa a repartir presents. Com a patr\u00f3 dels navegants li aixecaren capelles al port de Barcelona, al de Ciutadella i al port mallorqu\u00ed de Portop\u00ed. Aquesta darrera esgl\u00e9sia encara subsisteix, tot i que els est\u00fapids canviatop\u00f2nims, ara tan de moda, li canviaren el nom de Sant Nicolau pel de Sant Pere Claver. A Palma \u00e9s el titular d’una de les cinc parr\u00f2quies hist\u00f2riques \u2014afegida un poc a posteriori a les quatre fundacionals\u2014 i t\u00e9 o ha tingut capelles a la Seu i a moltes esgl\u00e9sies. No \u00e9s estrany que el nom de Nicolau<\/em> sigui un dels m\u00e9s tradicionals, amb l’hipocor\u00edstic Colau<\/em> i la forma alterada Micolau<\/em>, que deien abans els meus avantpassats. Curiosament, el mateix canvi de consonant que han fet \u2014totalment o parcialment\u2014 en bielor\u00fas, eslov\u00e8, hongar\u00e8s, litu\u00e0, polon\u00e8s, txec i ucra\u00efn\u00e8s.<\/p>\n

Doncs molts d’anys a tots els qui fan festa.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Nicolau. Bastaria dir Sant Nicolau, perqu\u00e8 aquest \u00e9s el principal i primer, per\u00f2 com que de Sant Nicolau n’hi ha d’altres \u2014\u00e9s clar que de posteriors i secundaris\u2014, li diuen Sant Nicolau de Bari (els occidentals) i Sant Nicolau de Mira (els orientals). El seu nom en itali\u00e0, Nicola di Bari, podria […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1269","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1269","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1269"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1269\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4020,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1269\/revisions\/4020"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}