{"id":1248,"date":"2011-12-04T12:34:09","date_gmt":"2011-12-04T10:34:09","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1248"},"modified":"2024-03-16T20:38:48","modified_gmt":"2024-03-16T18:38:48","slug":"santa-barbara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-barbara\/","title":{"rendered":"Santa B\u00e0rbara"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa B\u00e0rbara, una altra verge de tardor, m\u00e0rtir per la causa i personatge probablement fruit de la imaginaci\u00f3 de fervorosos redactors de textos propagand\u00edstics \u2014especialment el fecund Jaume de Vor\u00e0gine\u2014 i de la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie de vides exemplaritzants. Per\u00f2 no renunciem a delitar-nos en la seva llegenda, indubtablement encisadora. A m\u00e9s, si la despatx\u00e0ssim sense m\u00e9s, qu\u00e8 far\u00edem quan fan trons?<\/p>\n

La nostra hero\u00efna va n\u00e9ixer cap al segle III a Nicom\u00e8dia (avui Izmit), una ciutat de l’\u00c0sia Menor pr\u00f2xima a l’actual Istambul, que en aquell temps era \u2014Nicom\u00e8dia i no \u00e9s com\u00e8dia\u2014 la ciutat m\u00e9s important de l’Imperi d’Orient, almenys fins que va ser superada per la nova Constantinoble, que Constant\u00ed f\u00e9u capital de l’Imperi algunes d\u00e8cades despr\u00e9s de la mort de la santa. El seu \u00e9s un nom grec (\u03b2\u03b1\u03c1\u03b2\u03b1\u03c1\u03b1, barbara<\/em>), que significa ‘estrangera’, naturalment forma femenina del \u03b2\u03b1\u03c1\u03b2\u03b1\u03c1\u03bf\u03c2 (barbaros<\/em>) dels b\u00e0rbars, de les barbaritats i dels barbarismes. Aquesta B\u00e0rbara va tenir la dissort de tenir un pare molt peculiar, dir\u00edem que bastant b\u00e0rbar<\/em>, en el sentit actual del terme. Di\u00f2scur, que es deia el progenitor, era un home ric, de rigoroses conviccions paganes i un obs\u00e9s i gel\u00f3s patol\u00f2gic que no va tenir altra idea que tancar la filla dins una torre per a protegir-la del perill dels homes. La noia es passava la joventut reclosa entre les quatre parets, si b\u00e9 tenia totes les comoditats, diverses criades i bons preceptors. Per\u00f2 tancadeta i isolada del m\u00f3n. Qualsevol persona en aquestes condicions s’hauria avorrit com una aut\u00e8ntica ostra, per\u00f2 B\u00e0rbara tenia una distracci\u00f3 que l’absorbia completament: resar i pensar en D\u00e9u, que havia entrat en el seu cor i l’havia feta cristiana. Com que no podia tenir imatges ni res que descobr\u00eds \u2014sobretot al pare, fan\u00e0tic pag\u00e0\u2014 la seva fe, va fer afegir una finestra a les dues que tenia la torre, amb la qual cosa les tres finestres li representaven la Sant\u00edssima Trinitat. Al final, el pare descobreix el guisat i el molt salvatge se’n va directe a denunciar-la al magistrat rom\u00e0. Aquests no anaven de bromes amb els cristians, i el jutge va emetre una sent\u00e8ncia encara m\u00e9s b\u00e0rbara que totes les barbaritats imaginables: la va condemnar a ser decapitada, amb la particularitat que la sent\u00e8ncia havia de ser executada pel mateix pare, despr\u00e9s de dos dies de turments. Durant dos dies va ser assotada amb vergues que en tocar el cos de la v\u00edctima tornarven plomes de pa\u00f3, vejats miracle.\u00a0 Aquests miracles solen ser habituals en casos de martiri, per\u00f2 no s’acaba d’entendre per qu\u00e8 no duren tot el proc\u00e9s. No, despr\u00e9s de les plomes vingueren els ferros roents, que no es convertiren en res, la destrossa dels pits i finalment la decapitaci\u00f3, de la m\u00e0 del subnormal del pare. Per\u00f2 despr\u00e9s de la macabra feina, el pare botx\u00ed va ser fulminat per un llamp, sortit de la just\u00edcia \u2014un poc misses dites\u2014 de D\u00e9u. Per aquest motiu Santa Barbara \u00e9s la protectora contra els llamps, i, ja que hi \u00e9rem, tamb\u00e9 protectora contra la mort amb foc, i patrona de bombers, artillers, minadors i de tots els qui juguen amb foc. Nom\u00e9s en sentit real, perqu\u00e8 altrament no acabar\u00edem mai. Tamb\u00e9 es diu santab\u00e0rbara<\/em> el lloc on guarden la p\u00f3lvora i municions en un vaixell de guerra. I encara, per la cosa de la torre, Santa B\u00e0rbara t\u00e9 cura dels arquitectes i enginyers. Tota una pluriocupaci\u00f3 per a compensar els temps que va estar inactiva dins la torre. Les seves restes \u2014o les de qui sigui\u2014 reposen a l’esgl\u00e9sia hom\u00f2nima de Burano (V\u00e8neto). \u00c9s representada amb una torre i amb alguna ploma de pa\u00f3.<\/p>\n

En els Pa\u00efsos Catalans ha tingut for\u00e7a devoci\u00f3 \u2014els llamps fan molta por\u2014 i el seu nom \u00e9s un dels tradicionals. El 1734 fou declarada “patrona adjunta” de Mallorca, al costat del patr\u00f3 principal, Sant Alonso Rodr\u00edguez, proclamat un segle abans. I B\u00e0rbara<\/em> \u00e9s el nom d’una de les 9 magn\u00edfiques campanes de la catedral de Mallorca, la segona en volum, constru\u00efda el 1765. En el domini de la fraseologia la santa nicomediana ha generat aquella famosa expressi\u00f3 “recordar-se de Santa B\u00e0rbara nom\u00e9s quan trona”, aplicada a aquells que nom\u00e9s v\u00e9nen a tu quan t’han de menester.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa B\u00e0rbara, una altra verge de tardor, m\u00e0rtir per la causa i personatge probablement fruit de la imaginaci\u00f3 de fervorosos redactors de textos propagand\u00edstics \u2014especialment el fecund Jaume de Vor\u00e0gine\u2014 i de la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie de vides exemplaritzants. Per\u00f2 no renunciem a delitar-nos en la seva llegenda, indubtablement encisadora. A m\u00e9s, si […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1248","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1248","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1248"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1248\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4019,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1248\/revisions\/4019"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1248"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1248"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1248"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}