{"id":121,"date":"2005-12-11T22:43:17","date_gmt":"2005-12-11T20:43:17","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.net\/wordpress\/?p=121"},"modified":"2008-10-11T22:19:05","modified_gmt":"2008-10-11T21:19:05","slug":"xampany-xampany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/xampany-xampany\/","title":{"rendered":"Xampany, xampany"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.bibiloni.net\/blog\/imatges\/jaumemesquida.jpg\" border=\"0\" alt=\"\" hspace=\"12\" vspace=\"10\" width=\"90\" height=\"265\" align=\"left\" \/><\/p>\n<p>Com que arriba el temps escaient, un cop m\u00e9s faig la meva particular campanya contra l\u2019horrible i espantosa paraula <em>cava<\/em>. En principi volia donar quatre idees senzilles, per\u00f2 cercant i remenant m\u2019ha sortit un article bastant arregladet.<br \/>\n<!--more--><\/p>\n<p>D&#8217;aix\u00f2 que oficialment, gen\u00e8ricament i fredament se suposa que es diu <em>vi escum\u00f3s<\/em> o <em>espum\u00f3s<\/em> (tanmateix la denominaci\u00f3 \u00e9s dependent de l&#8217;espanyol) la gent normal sempre n&#8217;havia dit <em>xampany<\/em>. Per\u00f2 els seus productors principatins no podien posar la paraula a l\u2019ampolla, perqu\u00e8 els tractats signats entre Madrid i Par\u00eds ho impedien. I aix\u00f2 els perjudicava perqu\u00e8 no podien aprofitar-se del prestigi del mot <em>xampany<\/em>. Els elaboradors de xampany, doncs, s&#8217;enginyaren la manera per a promoure el seu producte: una parauleta suposadament atractiva, la declaraci\u00f3 de producte de qualitat per part de l&#8217;administraci\u00f3 espanyola i despr\u00e9s la Uni\u00f3 Europea, i promoci\u00f3 a dojo per a conv\u00e8ncer la parr\u00f2quia que hi havia dues meravelles d\u2019escumosos, el <em>champagne<\/em> i el <em>cava<\/em>, i que la resta eren pelleringos. La paraula suposadament atractiva la van treure del fons de barbarismes hispano-francesos, tot i que algun fil\u00f2leg barat ja s\u2019encarregaria de remarcar que el mot \u00e9s usat per Ramon Llull. Despr\u00e9s, el Govern espanyol va protegir el producte (1986) donant-li la categoria de &#8220;vi escum\u00f3s de qualitat produ\u00eft a una regi\u00f3 determinada&#8221;. Curiosa denominaci\u00f3, aquesta de <em>cava<\/em>, lligada a una \u201cregi\u00f3 determinada\u201d (159 municipis, la major part del Principat \u2013sobretot del Pened\u00e8s\u2013 i alguns altres de les prov\u00edncies de La Rioja, \u00c0laba, Saragossa, Navarra, Val\u00e8ncia i Badajoz). I finalment vingu\u00e9 la propaganda, part de la qual era i \u00e9s l&#8217;estigmatitzaci\u00f3 (per ignorants o \u00e0dhuc anti-patriotes) dels qui no volen entrar en la ra\u00f3 de l&#8217;\u00fas de la nova paraula i continuen aferrats a l&#8217;antic <em>xampany<\/em>. Als consumidors espanyols els han dit que el producte \u00e9s molt bo, cosa que deu ser certa, tot i que un servidor \u2013no m\u2019agrada gens el xampany\u2013 no s\u00f3c el m\u00e9s indicat per a certificar-ho; i als principatins els han dit que producte i parauleta s\u00f3n molt catalans, igual que catalan\u00edssims s\u00f3n els seus productors, encara que aquests s&#8217;oposaren f\u00e8rriament a la normalitzaci\u00f3 del top\u00f2nim <em>San Sadurn\u00ed de Noya<\/em> i no han volgut saber mai res d&#8217;etiquetar en catal\u00e0, perqu\u00e8 el negoci \u00e9s el negoci. Ara els impresentables del corral dels desveris, amb el boicot, els han fet una propagandassa i els han fet sentir l&#8217;ess\u00e8ncia de la catalanitat i el centre de l&#8217;economia catalana, per b\u00e9 que un articulista fa poc ha fet <a href=\"http:\/\/www.avui.com\/avui\/diari\/05\/des\/02\/109667.htm\">precisions interessants<\/a>.<\/p>\n<p><em>Cava<\/em> no \u00e9s amb tota exactitud una denominaci\u00f3 d\u2019origen. Una denominaci\u00f3 d\u2019origen \u00e9s un gen\u00e8ric m\u00e9s un top\u00f2nim (<em>torr\u00f3 de Xixona<\/em>, <em>sobrassada de Mallorca<\/em>, <em>vi del Priorat<\/em>). Tampoc no ho s\u00f3n en rigor <em>xampany<\/em> o <em>conyac<\/em>, que s\u2019usen sense el substantiu gen\u00e8ric. Aquests s\u00f3n \u201cnoms de productes\u201d protegits legalment en virtut de (o amb l&#8217;excusa de) la naturalesa geogr\u00e0fica d\u2019aquests mots. En canvi, <em>cava<\/em> \u00e9s simplement un \u201cnom de producte\u201d monopolitzat per una agrupaci\u00f3 de productors, la protecci\u00f3 legal del qual no t\u00e9 en rigor un fonament geogr\u00e0fic (<em>cava<\/em> no \u00e9s el nom d\u2019una regi\u00f3) sin\u00f3 \u00fanicament una base que es relaciona amb els interessos d\u2019aquells productors.<\/p>\n<p>Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest mecanisme legal en l\u2019orde pr\u00e0ctic? La gent necessita i t\u00e9 paraules per a designar cada classe de productes independentment de marques, llocs d&#8217;origen o interessos de productors. Aix\u00ed com el formatge \u00e9s formatge, sigui d&#8217;aqu\u00ed o d&#8217;all\u00e0, <em>xampany<\/em> era el nom real d&#8217;all\u00f2 que a la irrealitat era denominat <em>vi escum\u00f3s<\/em>. I com que aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, la paraula <em>cava<\/em>, imposada pels interessos i la propaganda, no ha fet m\u00e9s que substituir en l\u2019\u00fas popular <em>xampany<\/em> com a nom gen\u00e8ric del producte, sigui fet on sigui fet. Som all\u00e0 on \u00e9rem per\u00f2 amb el mot canviat. Per\u00f2, a m\u00e9s, \u2013i aqu\u00ed \u00e9s on volia anar a parar\u2013 hem canviat una paraula bastant universal per una d\u2019estrictament espanyola. <em>Cava<\/em> no \u00e9s un mot catal\u00e0 sin\u00f3 un mot espanyol i ben espanyol: \u00e9s la paraula amb qu\u00e8 els espanyols (catalans inclosos, ai las!) denominen ara el que la gent d&#8217;altres Estats (inclosos els nord-catalans) diu d&#8217;altres maneres, sobretot <em>xampany<\/em> amb diverses ortografies. I per a la gent de fora d\u2019aquest Estat, que, \u00f2bviament, no usen <em>cava<\/em> com a gen\u00e8ric, aquest mot t\u00edpicament espanyol ha de vincular-se a un producte t\u00edpicament espanyol. Les paraules fan les coses. Si alg\u00fa pensava que dient cava hi ha una realitat catalana que s\u2019individualitza davant el mon, va ben errat de comptes. Una prova senzilla: pos al Google &#8220;Catalan cava&#8221; (1.960 p\u00e0gines) i &#8220;Spanish cava&#8221; (17.700 p\u00e0gines). Per cert, si voleu comprovar que els americans diuen <em>champagne<\/em> tant al franc\u00e8s com al seu, nom\u00e9s cal posar al Google \u201camerican champagne\u201d: 10.200 p\u00e0gines a l\u2019acte. Si poden envair l\u2019Iraq, com no podran dir <em>champagne<\/em>?<\/p>\n<p>A la imatge teniu un xampany d\u2019una qualitat indiscutible: el de <a href=\"http:\/\/www.jaumemesquida.com\/cat\/\">Jaume Mesquida<\/a>. Naturalment no es pot etiquetar com a <em>xampany<\/em>, per\u00f2 tampoc com a <em>cava<\/em>, perqu\u00e8 \u00e9s elaborat a Mallorca i, per tant, deu ser del repussai segons els muntatges vigents. Uns li direm <em>xampany<\/em> i altres li diran <em>cava<\/em> (i ning\u00fa <em>vi escum\u00f3s<\/em>), digui el que digui l&#8217;etiqueta. I, parlant de l\u2019<a href=\"http:\/\/bibiloni.net\/blog\/imatges\/jaumemesquida_etiqueta.jpg\">etiqueta<\/a>, el que importa \u00e9s que \u00e9s tota en catal\u00e0, no com les dels judes de Sant Sadurn\u00ed. Un bon motiu per brindar-hi aquestes festes de Nadal. I bon profit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Com que arriba el temps escaient, un cop m\u00e9s faig la meva particular campanya contra l\u2019horrible i espantosa paraula cava. En principi volia donar quatre idees senzilles, per\u00f2 cercant i remenant m\u2019ha sortit un article bastant arregladet.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-121","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/121","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=121"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":693,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/121\/revisions\/693"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=121"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=121"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}