\n![\"\"](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/tots_sants.jpg\" "\\"Pintura")
Si la religi\u00f3 cat\u00f2lica i la cultura tradicional-popular que en deriva dedica cada un dels dies de l’any a un sant (o a cinc o sis d’enc\u00e0 que hi ha m\u00e9s sants que dies de l’any), avui es tira la casa per la finestra i el dia \u00e9s dedicat a tots els sants. Tots? I quants de sants hi ha? I qu\u00e8 dimonis \u00e9s un sant?<\/p>\n
Sanctus<\/em> \u00e9s participi del verb sancire<\/em>, relacionat amb sanctione<\/em> (l’acte de sancire<\/em>).\u00a0 Sancire<\/em> vol dir alguna cosa aix\u00ed com ‘prescriure per llei’, i el participi sanctus<\/em> (‘sancionat’) agaf\u00e0 el significat de cosa o persona relacionada amb la Divinitat. En particular, aquestes personetes llunyanes que ens permeten que un dia a l’any a qui m\u00e9s qui menys li diguin “molts d’anys”. Encara.<\/p>\n El fet \u00e9s que aix\u00f2 dels sants \u00e9s un dels grans muntatges de la Santa Mare Esgl\u00e9sia de Roma. En els primers temps del cristianisme es deien sants a tots els seguidors de la nova religi\u00f3 (vius, \u00e9s clar), \u00e9s a dir, els cristians m\u00e9s en actiu. Durant l’\u00e8poca de les persecucions, els sants vingueren a ser els m\u00e0rtirs, \u00e9s a dir, aquells que foren morts (i, segons diuen, amb m\u00e8todes que mostren la muntanya nauseabunda del sadisme hum\u00e0), per oposici\u00f3 als que per a salvar la vida renunciaven a la fe de Crist. Aviat es ret\u00e9 culte als m\u00e0rtirs i, en acabar la persecuci\u00f3 i produir-se la coalici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia i l’Imperi, aparegueren els sants no m\u00e0rtirs, els confessors<\/em> (martyres et confessores), que no s\u00f3n capellans que confessen sin\u00f3 els cristians que confessaven<\/em> o professaven<\/em> la seva fe. I amb ells, una nova tipologia de sants de tota mena: verges, doctors de l’Esgl\u00e9sia, educadors, fundadors de comunitats, etc.<\/p>\n I com es feien sants, els sants? En un principi la cosa anava per aclamaci\u00f3 popular, despr\u00e9s foren els bisbes que atorgaven cartes de santedat en els seus dominis, i, finalment, en el segle XII, el Papa agafa per a ell la compet\u00e8ncia de fabricar sants i s’institu\u00ed la canonitzaci\u00f3, una conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual fou la beatificaci\u00f3, la declaraci\u00f3 de “mig sants” als quals es pot donar culte en \u00e0mbits geogr\u00e0fics restringits o en col\u00b7lectius particulars.<\/p>\n L’aparici\u00f3 i proliferaci\u00f3 dels sants gener\u00e0 la necessitat de fer-ne l’inventari (el santoral), cosa a la qual s’ha dedicat l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica des de temps immemorials. De l’inventari tamb\u00e9 se n’han fet revisions diverses, fins i tot amb la caiguda d’alg\u00fa de la llista. Com el nostre Sant Jordi, que ara diuen que no va existir, per\u00f2 segur que les represalles contra ell s\u00f3n per la seva vinculaci\u00f3 amb Catalunya, i ja se sap que les relacions entre el pa\u00eds i el Vatic\u00e0 mai no han acabat d’anar b\u00e9.<\/p>\n Amb les primeres n\u00f2mines de sants, a l’Edat Mitjana, vingu\u00e9 la funci\u00f3 “auxiliadora” (els sants que s’especialitzaven a guarir alguna malaltia o a protegir contra alguna calamitat) i la instituci\u00f3 del patronat, \u00e9s a dir el fet que un sant s’encarregava de protegir un determinat col\u00b7lectiu, que donava culte al sant en q\u00fcesti\u00f3. B\u00e9, no sols culte sin\u00f3 coses m\u00e9s materials, des de petites almoines fins a grans donacions de terres per part de nobles desitjosos d’assegurar la vida eterna. Les donacions, naturalment, es feien al sant i no a les abadies, parr\u00f2quies o catedrals. Fins que Mendiz\u00e0bal i companyia van trobar que la cosa passava de mida. Tenir un sant patr\u00f3 o protector era una gran seguretat. Jo et prec i tu em protegeixes. Els sants, confortablement instal\u00b7lats en el Cel, tenen, a m\u00e9s, entre les seves funcions, la de la intercessi\u00f3 davant D\u00e9u. Tenir bo amb un sant reporta molts avantatges espirituals al beneficiat. I aix\u00ed s’ha projectat en el Cel una de les lacres de la terra: l’enxufisme<\/em> i l’assoliment d’objectius recorrent a les dreceres.<\/p>\n El fenomen dels sants tamb\u00e9 fou un gran est\u00edmul per al comer\u00e7 i per al turisme. La devoci\u00f3 als sants va disparar l’inter\u00e8s per les rel\u00edquies, que feien meravelles. Un trosset d’os o una ungla d’un sant a una esgl\u00e9sia podien guarir m\u00e9s que tot Son Espases o la Vall d’Hebron. I una ciutat amb una rel\u00edquia esdevenia una ciutat important i atractora de turisme cultural. Aqu\u00ed les descripcions de l’anatomia deixaren de tenir vig\u00e8ncia universal i comen\u00e7aren a existir persones amb caracter\u00edstiques especials, com duplicar o triplicar el nombre de dits o les 32 peces dent\u00e0ries amb qu\u00e8 ens hem de conformar els no sants.<\/p>\n Els sants canviaren els costums de la gent, com la imposici\u00f3 de noms als nounats. Molt enrere comen\u00e7\u00e0 la pr\u00e0ctica d’imposar noms de sants (com ara posen noms de famosos), cosa que es f\u00e9u estrictament obligat\u00f2ria a partir del concili de Trento. Amb aix\u00f2 una gran riquesa onom\u00e0stica desaparegu\u00e9, i en el cas de Mallorca un corpus de nom\u00e9s una seixantena de noms (de sants pre-tridentins) ha arribat fins a la generaci\u00f3 nascuda a la meitat del segle XX. Les Jennifers, les Vanessas i els Aitors \u2014que no sabem quin dia hem de felicitar\u2014 han fet tornar al colorit pre-trident\u00ed, per\u00f2 ara amb un repertori ben diferent, terror i espant de les \u00e0vies.<\/p>\n El culte de l’Esgl\u00e9sia a tots els sants comen\u00e7a amb el papa Bonifaci IV (s. VI-VII), qui va decidir de convertir el Pante\u00f3 de Roma \u2014el temple de tots els d\u00e9us\u2014 en una esgl\u00e9sia cristiana dedicada a Santa Maria i a tots els m\u00e0rtirs. Va ser un 13 de maig, dia que va restar consagrat al culte de tots els m\u00e0rtirs. El 731 el papa Gregori III (s. VII-VIII) dedic\u00e0 una capella de la bas\u00edlica de Sant Pere a tots els sants. En el segle IX el papa\u00a0Gregori IV (827-844), a petici\u00f3 de Llu\u00eds el Piad\u00f3s, fill de Carlemany, va instituir la festa de Tots Sants el dia primer de novembre. Algun temps despr\u00e9s, l’abat reformador de Cluny, Odil\u00f3 (s. X-XI), don\u00e0 impuls a la festa a tots els monestirs benedictins que depenien de Cluny, alhora que promogu\u00e9 la festa del Dia dels Morts l’endem\u00e0 de Tots Sants. D’aquesta manera les dues celebracions s’escamparen per tota la Cristiandat.<\/p>\n Per\u00f2 en realitat, Tots Sants fou una continuaci\u00f3 de la festa pre-cristiana (c\u00e8ltica) de l’any Nou (Shamain) aprofitada i reciclada pel cristianisme. Els celtes eren un poble que abans de l’Imperi Rom\u00e0 ocup\u00e0 un territori immens, que comprenia tot el que ara \u00e9s Fran\u00e7a, les illes Brit\u00e0niques, part de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, part de les actuals Alemanya i It\u00e0lia i m\u00e9s territoris cap a l’est fins a Eslov\u00e0quia i Hongria.\u00a0 Per aquestes dates els celtes celebraven el pas del temps de la llum (primavera i estiu) al temps de la foscor (tardor i hivern). \u00c9s el final de les collites, quan la naturalesa s’atura, els arbres perden les fulles i la terra sembla que es mor. \u00c9s quan els celtes recordaven els morts i creien que els seus esperits tornaven a la terra i visitaven les cases on havien viscut cercant menjar i hospitalitat, i si no els en donaven farien caure les seves malediccions sobre els parents inh\u00f2spits. En el cristianisme perdur\u00e0 la creen\u00e7a que aquest dia les \u00e0nimes dels morts visiten els llocs on van viure i es produeix el reencontre entre els vius i els morts. D’aqu\u00ed en surt tot un costumari de donar menjar a les \u00e0nimes, encendre’ls llums perqu\u00e8 trobin el cam\u00ed o, segons altres versions, per a espantar-les, com la carabassa amb una espelma o la col\u00b7locaci\u00f3 a les cases de calaveres o altres coses que fan por.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si la religi\u00f3 cat\u00f2lica i la cultura tradicional-popular que en deriva dedica cada un dels dies de l’any a un sant (o a cinc o sis d’enc\u00e0 que hi ha m\u00e9s sants que dies de l’any), avui es tira la casa per la finestra i el dia \u00e9s dedicat a tots els sants. Tots? I […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"no","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1203","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1203"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4010,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1203\/revisions\/4010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/roser_ensucrat.jpg\" "\\"Rosari")
En els Pa\u00efsos Catalans la vespra de Tots Sants es deia la Nit de les \u00c0nimes, perqu\u00e8 aquestes, com hem dit, tornaven a la Terra.\u00a0Tenim un costumari riqu\u00edssim que s’insereix en aquesta tradici\u00f3 universal, encara que alguns elements fa temps que s’havien perdut. En primer lloc, el costum de fer por, sobretot als m\u00e9s petits, amb la t\u00edpica carabassa buidada i amb una espelma encesa a l’interior o anant per les cases vestits de fantasmes (bubotes i m\u00f2pies a Mallorca). La gastronomia d’aquests dies s\u00f3n les castanyes (a Mallorca, que no n’hi havia, es menjaven m\u00e9s aviat aglans) i els panellets. A Mallorca modernament els panellets es diuen\u00a0amargos<\/em>, nom que afortunadament recula en favor de\u00a0panellets<\/em>. Antigament al Principat durant la festa de Tots Sants els campaners tocaven les campanes tot el dia o part del dia, i la gent els duia castanyes. Aquest pot ser l’origen de la castanyada, l’esdeveniment social de consumir massivament castanyes torrades. Tamb\u00e9 en el Principat els padrins oferien panellets als seus fillols, i a Mallorca el t\u00edpic rosari ensucrat, que \u00e9s un conjunt de dol\u00e7os enfilats en forma de rosari i amb una gran patena de fruita confitada o similar. Tamb\u00e9 hi havia antigament els panets de mort, que tenien la forma d’un cap de mort i la seva mortalla i que avui alguns tracten de recuperar. A Mallorca tamb\u00e9 era costum menjar bunyols en aquestes dates. La visita dels esperits era tan important que en moltes cases fins i tot deixaven un plat a taula per als visitants i un llit preparat per a passar la nit confortablement. En alguns llocs es deixava a la casa\u00a0el pa d’\u00e0nima<\/em>\u00a0per als morts, que era un pa fet amb carabassa. A altres llocs es deixaven castanyes perqu\u00e8 les menjassen les \u00e0nimes dels morts, les quals en canvi deixaven panellets a la casa.\u00a0Ens hem de felicitar que molts dels costums tradicionals que havien decaigut ara es vagin recuperant, igual que la nostra terminologia. Un costum tradicional del dia de Tots Sants o el dia precedent que no necessita recuperaci\u00f3, perqu\u00e8 mant\u00e9 tota la for\u00e7a, \u00e9s la visita als cementeris portant flors a les persones que ens han deixat. Els cementeris, llocs tristos de per si, esdevenen aquests dies una explosi\u00f3 de bellesa i de color. Diguem encara que a l’Edat Mitjana hi havia el costum de posar pans damunt les tombes \u2014en aquell temps les tombes eren a les esgl\u00e9sies\u2014, pans que els m\u00e9s pobres agafaven agra\u00efts.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/panets_de_mort.jpg\" "\\"Panets")
En el segle XIX els irlandesos van dur totes aquestes tradicions als Estats Units d’Am\u00e8rica, on prengueren vida i for\u00e7a pr\u00f2pies. La festa fou batejada com a Halloween<\/em>, deformaci\u00f3 d’All Hallow<\/em> Eve<\/em> (vig\u00edlia de Tots els Sants). Amb la globalitzaci\u00f3, el cinema, la televisi\u00f3 i les \u00e0nsies lucratives dels grans comer\u00e7os tota la parafern\u00e0lia del Halloween retorn\u00e0 a Europa per a reactivar i en certa manera modificar les antigues tradicions que anaven restant esmorte\u00efdes. El Halloween americ\u00e0 \u00e9s un carnaval de disfresses centrades en el terror i aquesta desfilada de nins per les cases amb el fam\u00f3s truco o trato \u2014<\/em>aix\u00ed, en espanyol, es diu habitualment\u2014, mala traducci\u00f3 espanyola del trick or treat<\/em>, \u00e9s a dir, ‘entremaliadura o present’, que recorda l’alternativa que en l’origen c\u00e8ltic els morts visitadors donaven als parents vius: o els donaven menjar o tindrien la seva maledicci\u00f3. Tot aix\u00f2 enmig del debat entre partidaris i detractors del format americ\u00e0 i del mateix nom de la festa. En tot cas, la festa d\u00f3na dividends a comer\u00e7os, fabricants de disfresses i altres beneficiats. Que aix\u00f2 dels sants continua a ser negoci.<\/p>\n