Doncs molts d’anys a totes.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/elisabet_hongria.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
\nAvui \u00e9s Santa Elisabet d’Hongria, que els alemanys diuen Santa Elisabet de Tur\u00edngia. Abans de la moguda de sants vaticana se celebrava el 19 del mateix mes, per\u00f2 no en farem problema per la poca dist\u00e0ncia que hi ha entre les dues dates. Doncs les Elisabets que no van fer festa amb la mare del Baptista, el dia 5 passat, fan festa avui. La nostra protagonista \u00e9s una hongareseta del segle XIII i de bona fam\u00edlia, filla del rei Andreu II d’Hongria, una esp\u00e8cie de rei En Jaume per als hongaresos. Mirau si era de bona fam\u00edlia que ella va ser santa, tamb\u00e9 la germana de sa mare, una filla va ser beata i al seu home li deien el sant. A la criatura la casaren amb el marcgravi (com si digu\u00e9ssim un marqu\u00e8s) de Tur\u00edngia, Llu\u00eds IV, quan tenia catorze anyets, i ja visqu\u00e9 sempre en aquella terra alemanya. La princesa era com la Repartidora dels comunistes, tot una instituci\u00f3 d’assist\u00e8ncia social. No duia altra quimera de donar coses als pobres, cosa que no queia de tot b\u00e9 als seus parents. Una vegada que repartia pans estigu\u00e9 a punt de rebre un arrambatge d’un seu cunyat, cosa que no pass\u00e0 perqu\u00e8 quan aquest s’hi acost\u00e0 els pans es convertiren en perfumades roses. Si veieu en alguna pintura una senyora amb cara de santa i unes roses en el davantal, \u00e9s Santa Elisabet d’Hongria. Va fundar un hospital amb 28 places, que en aquell temps era un gran hospital, i el visitava cada dia. A vint anys va quedar v\u00eddua i en lloc de repetir l’experi\u00e8ncia s’estim\u00e0 m\u00e9s la tranquil\u00b7litat de l’orde francisc\u00e0 i retirar-se a l’hospital que ella mateixa havia fundat. Tot li va anar molt r\u00e0pid, tamb\u00e9 la mort, que li vingu\u00e9 a vint-i-quatre anyets. I tamb\u00e9 la canonitzaci\u00f3, quatre anys despr\u00e9s, en la qual no se sap si pes\u00e0 m\u00e9s la vida i els miracles o la pertinen\u00e7a a una fam\u00edlia tan influent. Molt aviat s’escamp\u00e0 la devoci\u00f3 cap a Elisabet per l’imperi germ\u00e0nic, Hongria i altres terres. El seu cos, en reliquiari daurat, rebia veneraci\u00f3 a una gran esgl\u00e9sia de Marburg, fins que els protestants, que no van de sants, van dispersar rel\u00edquies i devoci\u00f3.<\/p>\n
A nosaltres ens cau b\u00e9, perqu\u00e8 \u00e9s la cunyada del nostre Jaume I el Conqueridor. La segona esposa d’aquest, i mare de nou o deu fills, era Violant d’Hongria, nascuda Andreua com son pare i despr\u00e9s Iolant (ara Violant) i era germana (nom\u00e9s per part de pare) d’Elisabet. Diuen que aquest fet afavor\u00ed l’afecte dels nostres compatriotes cap a la santa, cosa que tamb\u00e9 pass\u00e0 a la Corona castellana, on una reina d’infausta mem\u00f2ria i d’infaust matrimoni dugu\u00e9 el seu nom (i una altra molt m\u00e9s tard). A Palma en el segle XIV ja es fund\u00e0 un convent de monges dedicat a Santa Elisabet d’Hongria, que se salv\u00e0 d’en Mendiz\u00e0bal i encara continua, tot i que vulgarment li diuen Sant Jeroni. I Elisabet<\/em>, amb la variant Isabel<\/em> i els hipocor\u00edstics Bel<\/em> i Bet<\/em>, ha estat sempre un nom imposat entre la nostra gent de sexe femen\u00ed.<\/p>\n Doncs molts d’anys a totes.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n<\/p>\n