{"id":1168,"date":"2011-11-25T09:00:23","date_gmt":"2011-11-25T07:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1168"},"modified":"2024-03-16T20:37:05","modified_gmt":"2024-03-16T18:37:05","slug":"santa-caterina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-caterina\/","title":{"rendered":"Santa Caterina"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Caterina, o, filant un poc m\u00e9s prim, Santa Caterina d’Alexandria. El dia d’un dels grans noms de les mallorquines. Ja ho diu una can\u00e7\u00f3 popular:<\/p>\n

No hi ha rosa alexandrina
\nni clavell amb tanta olor,
\nni mel amb tanta dol\u00e7or
\ncom el teu nom, Catalina.<\/div>\n

Caterina<\/em> \u00e9s un nom grec (Haikaterine<\/em> o Hekaterine<\/em>), segons unes teories derivat de l’adjectiu kathar\u00e0<\/em> (pura, immaculada) i, segons unes altres, relacionat amb la deessa H\u00e8cate, filla de Perses i Ast\u00e8ria. Gr\u00e0cies a la nostra santa d’avui, es va estendre en el m\u00f3n cristi\u00e0 i fou nom de reines, dames nobles i dones de tota condici\u00f3. \u00c9s un dels noms m\u00e9s portats per les mallorquines, gr\u00e0cies sobretot a una valldemossina del segle XVI del mateix nom, beata per antonom\u00e0sia, que tingu\u00e9 la sort de situar-se en el top del r\u00e0nquing permanent dels famosos. Amb tot, abans ja era un nom important: li tenien molta devoci\u00f3 els dominicans, que en el segle XIII, en el port de S\u00f3ller, li aixecaren una esgl\u00e9sia, just en el lloc on un dels seus, Raimon de Penyafort, inici\u00e0 la travessia Mallorca-Barcelona, damunt la seva capa estesa sobre l’aigua. Per aquesta ins\u00f2lita proesa b\u00e9 mereixeria que el declarassin sant patr\u00f3 dels surfistes i practicants d’esports similars, per\u00f2 ning\u00fa no ha tingut la idea. En el segle XIV, a pocs metres de la sortida de Palma per la porta de Portop\u00ed, es fund\u00e0 l’hospital de Santa Caterina, que donaria nom a un dels barris de fora porta m\u00e9s emblem\u00e0tics de la ciutat i gentilici entranyable als seus moradors: els catalineros<\/em>.<\/p>\n

Com hem dit en qualque altre escrit<\/a>, la forma Catalina<\/em> t\u00e9 arrels antigues en el llenguatge vulgar: a les Regles d’esquivar vocables<\/em>, un manual de correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del final del segle XV,  es condemna Cathalina<\/em> i es prescriu Catharina<\/em>, cosa que indica que Catalina <\/em>ja era present en el parlar quotidi\u00e0. A Mallorca, ara Catalina<\/em> \u00e9s la cosa m\u00e9s usual, per\u00f2 fins a l’espanyolitzaci\u00f3 de papers i cervells, Caterina<\/em> va ser la forma que tothom, sense perdre la compostura, plantava a tota mena d’escrits i documents. La famosa beata de Valldemossa en tots els papers va ser sempre Caterina <\/em>(o Catarina<\/em> o Catharina<\/em>, que s\u00f3n meres variants gr\u00e0fiques). El castell\u00e0 i els elements castellanitzadors \u2014monges, funcionaris, Registre Civil, etc.\u2014 implantaren el nom espanyol a la llengua escrita i administrativa, cosa que, al seu torn, refor\u00e7\u00e0 el vulgar Catalina<\/em> en tots els dominis.<\/p>\n

Com d\u00e8iem, la santa d’avui est\u00e0 molt lligada a l’orde dominic\u00e0. A Barcelona els dominicans fundaren en el segle XIII el gran convent de Santa Caterina, que tenia una esgl\u00e9sia g\u00f2tica imponent, de la mateixa categoria que la del Pi o la de Santa Maria de la Mar, i un bell\u00edssim claustre tamb\u00e9 g\u00f2tic. Com tants altres establiments dominicans, com el convent de Sant Dom\u00e8nec de Palma, aquella esgl\u00e9sia i convent tingueren un final tr\u00e0gic. Despr\u00e9s de la desamortitzaci\u00f3 foren derru\u00efts i en el seu solar s’aixecaria m\u00e9s tard l’actual mercat de Santa Caterina. Nom\u00e9s en rest\u00e0 el top\u00f2nim.<\/p>\n

Santa Caterina \u00e9s un dels molts sants  de dubtosa exist\u00e8ncia, potser fruit de l’exuber\u00e0ncia fabuladora del primer cristianisme, cosa que no impedir\u00e0 \u2014rom\u00e0ntics que som\u2014 que ens recreem en la seva llegenda i en tot el que aquesta ha generat. Sense perdre de vista, abans d’entrar en la llegenda, que Caterina pot ser un muntatge per a contraposar a la figura d’Hip\u00e0tia d’Alexandria, figura real, fil\u00f2sofa pagana eminent i primera dona matem\u00e0tica, assassinada per fan\u00e0tics cristians. Segons la llegenda, Caterina d’Alexandria era una bella egipciana del segle III \u2014alerta que els moros encara no havien arribat a Egipte\u2014, habitadora d’un lloc que era de l’Imperi Rom\u00e0, on es parlava grec i s’anava escampant el cristianisme. Un dia digu\u00e9 als seus pares que nom\u00e9s es casaria amb alg\u00fa que fos infinitament m\u00e9s bell, savi, ric i poder\u00f3s que ella. Els progenitors, que no entengueren de qu\u00e8 anava la cosa, restaren espantats davant la idea de dilapidar el patrimoni en ag\u00e8ncies matrimonials. Al final, la pla\u00e7a de marit va quedar deserta i ella, verge immaculada. La noia devia ser espaviladeta i sabia parlar amb desimboltura, i es degu\u00e9 fer coneguda per aquestes habilitats, que li servien per a multiplicar els adeptes a la nova religi\u00f3 ascendent. Conegu\u00e9 l’emperador en persona, en un viatge que aquest f\u00e9u a Alexandria, i tract\u00e0 de conv\u00e8ncer-lo que atur\u00e0s la persecuci\u00f3 dels cristians. De passada va convertir la dona de l’emperador, cosa que no va fer a aquest gens de gr\u00e0cia. El sobir\u00e0, tot mosca, prov\u00e0 de derrotar-la per la via dial\u00e8ctica i li envi\u00e0 una tropa de cinquanta fil\u00f2sofs perqu\u00e8 la dissuadissin de les seves idees, per\u00f2 foren ells els qui foren tot d’una convertits per l’eloq\u00fcent joveneta. L’emperador, humiliat i enfurit, despr\u00e9s de pelar els cinquanta savis per in\u00fatils, man\u00e0 que la matassin amb un dels temibles instruments sortits del sadisme rom\u00e0 i hum\u00e0: la roda dentada. Una roda amb grans pues de ferro que, quan girava, anava esgarrapant la carn de les pobres v\u00edctimes fins que quedaven fetes una pelleringa. Per\u00f2 heus ac\u00ed que en aquest cas les f\u00e8rries pues s’anaven trencant aix\u00ed com tocaven el bell cos \u2014no agafeu la pintura com una acta\u2014 de Caterina , que se’n fotia del sant i de la festa, mentre els trossos de ferro despresos impactaven contra els botxins i els cegaven. Igual que pass\u00e0 amb Santa Cec\u00edlia, la condemna del jutge s’hagu\u00e9 de complir amb la destral que distancia el cap de la resta del cos. Els \u00e0ngels la portaren al Mont Sina\u00ed, i, molts d’anys m\u00e9s tard (cap a l’any 800), els monjos d’un monestir fet construir per l’emperador Justini\u00e0 trobaren per all\u00e0 el cos de la santa, amb els cabells que encara li creixien i exhalant un oli de deliciosos perfums. El monestir acoll\u00ed les perfumades despulles i pass\u00e0 a dir-se de Santa Caterina, i els croats s’encarregaren d’escampar el mite per Occident. \u00c9s pintada amb la famosa roda i de vegades amb una aur\u00e8ola tricolor, blanca per la virginitat, verda per la saviesa i vermella pel martiri.<\/p>\n

Santa Caterina \u00e9s copatrona del monestir de Cura (Mallorca), juntament amb Ramon Llull. Tamb\u00e9 la tenia per patrona el col\u00b7legi de corders i espardenyers de Palma, que a la process\u00f3 del Dijous Sant portaven el pas de la samaritana, que guardaven en el carrer que per aix\u00f2 du aquest nom, carrer de la Samaritana. \u00c9s tamb\u00e9 patrona dels nins (el patr\u00f3 de les nines \u00e9s Sant Nicolau, que aviat vindr\u00e0, el 6 de desembre) i dels escolars en general. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 la celebraci\u00f3 de la festa a les escoles ha tingut tradicionalment molta rellev\u00e0ncia, i en alguns llocs al carrer tamb\u00e9 hi ha alegria i festa grossa. La santa verge i m\u00e0rtir \u00e9s tamb\u00e9 la patrona dels fil\u00f2sofs, dels acad\u00e8mics, de les universitats i de la vila de Mon\u00f2ver (el Vinalop\u00f3 Mitj\u00e0).<\/p>\n

Per Santa Caterina si tens blat pots fer farina, diu el refrany. I podr\u00edem afegir que qui no t\u00e9 llenya que en vagi a comprar, perqu\u00e8 aquests dies el fred ja pitja de valent. Per a encalentir-se, antigament a alguns llocs de Mallorca el dia de Santa Caterina feien foguerons. A Llucmajor, segons ens conta el pare Ginard, anaven a la garriga a matar la geneta. S\u00ed, a matar una geneta: o la mataven a la garriga o la capturaven i la mataven a la vila. Aix\u00ed es divertien i aix\u00ed eren de b\u00e8sties la gent d’altres temps. Tamb\u00e9 diu el refrany que Santa Caterina bufa vuit dies davant i vuit darrere, \u00e9s a dir que per aquests dies sol fer vent.<\/p>\n

I d’aqu\u00ed a un mes just, Nadal. Tamb\u00e9 ho diu la dita: de Santa Caterina a Nadal, un mes cabal. I la can\u00e7\u00f3 que a Mallorca canta o cantava l’al\u00b7lotea:<\/p>\n

\n

Santa Catalina,
\nmare, mare fina,
\npenjau sa gallina
\nque Nadal ja ve.<\/p>\n<\/div>\n

Molts d’anys, Caterina, Catalina, Lina, Cati, Cata, Catina, Catona,…<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Caterina, o, filant un poc m\u00e9s prim, Santa Caterina d’Alexandria. El dia d’un dels grans noms de les mallorquines. Ja ho diu una can\u00e7\u00f3 popular: No hi ha rosa alexandrina ni clavell amb tanta olor, ni mel amb tanta dol\u00e7or com el teu nom, Catalina. Caterina \u00e9s un nom grec (Haikaterine o […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"no","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1168","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1168"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1168\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4016,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1168\/revisions\/4016"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}