{"id":1085,"date":"2011-10-20T08:48:32","date_gmt":"2011-10-20T06:48:32","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=1085"},"modified":"2011-10-26T16:58:39","modified_gmt":"2011-10-26T14:58:39","slug":"helena-i-henric-shan-descriure-amb-hac-i-no-es-cap-hal%c2%b7lucinacio-meva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/helena-i-henric-shan-descriure-amb-hac-i-no-es-cap-hal%c2%b7lucinacio-meva\/","title":{"rendered":"Helena i Henric s’han d’escriure amb hac, i no \u00e9s cap hal\u00b7lucinaci\u00f3 meva"},"content":{"rendered":"

Com que aquest \u00e9s un punt pol\u00e8mic, als posse\u00efdors d’un d’aquests dos noms els hem de recon\u00e8ixer la llibertat d’escriure’ls com vulguin, per\u00f2 si es tracta de personatges hist\u00f2rics, que ja han perdut, els pobres, la llibertat d’elecci\u00f3, qui aix\u00f2 signa sempre escriur\u00e0 els seus noms amb hac (Santa Helena, Henric VIII d’Anglaterra, Henric el Navegant), tal com mana l’etimologia i la pr\u00e0ctica de totes les lleng\u00fces. Elena<\/em> i Enric<\/em> s\u00f3n una tosca imitaci\u00f3 de l’ortografia espanyola. Sobre aix\u00f2 no hi ha res m\u00e9s a dir.<\/p>\n

Pel que fa als noms comuns, Fabra \u2014un cop derrotat en la batalla de la hac\u2014 i altres codificadors ja van fer una feina lloable redre\u00e7ant velles grafies err\u00f2nies i establint harmonia<\/em>, hissar<\/em>, subhasta<\/em>, filharm\u00f2nic<\/em> o substrahend<\/em>, divergents dels usos espanyols, que sempre condicionen els catalans. Per\u00f2 va restar alguna cosa per a acabar de compondre, que ha rom\u00e0s per sempre a la sala d’espera. Vull parlar de les paraules hal\u00b7lucinar<\/em>, hal\u00b7lucinaci\u00f3<\/em>, hal\u00b7lucinant<\/em> i hal\u00b7lucin\u00f2gen<\/em>, que\u00a0 tothom\u00a0 escriu al\u00b7lucinar<\/em>, al\u00b7lucinaci\u00f3<\/em>, al\u00b7lucinant<\/em> i al\u00b7lucin\u00f2gen<\/em>. \u00c9s un dels errors de la nostra ortografia, que val a dir que feli\u00e7ment i admirablement s\u00f3n menys que els que afecten altres lleng\u00fces. Per\u00f2 aix\u00ed i tot, o precisament perqu\u00e8 s\u00f3n pocs, far\u00edem molt b\u00e9 de rectificar-los.<\/p>\n

Hal\u00b7lucinar<\/em> ve del llat\u00ed hallucinari<\/em>, que significa ‘somiar’, ‘divagar’. Coromines, que escriu al\u00b7lucinar<\/em>, ens diu que la bona grafia llatina \u00e9s alucinari<\/em>, i tot seguit afegeix que l’origen d’aquest mot \u00e9s fosc. Quant a la ela, ens diu que la forma inicial \u00e9s amb ela simple i que en la baixa \u00e8poca es va escriure amb ela doble, per influ\u00e8ncia de lux<\/em> lucis<\/em>. En tot cas, els grans diccionaris etimol\u00f2gics de les lleng\u00fces europees ens presenten el mot com a hallucinari<\/em>. I, d’altra banda, descomptant l’itali\u00e0, que ha suprimit la lletra hac, totes les lleng\u00fces del m\u00f3n escriuen el mot amb aquesta lletra inicial, excepte l’espanyol, el portugu\u00e8s, el catal\u00e0 i el gallec. El portugu\u00e8s ho escriu sense hac per influ\u00e8ncia de l’espanyol: aquesta influ\u00e8ncia \u00e9s molt m\u00e9s intensa d’all\u00f2 que molts puguin pensar. El gallec segur que tamb\u00e9 mostra la mateixa influ\u00e8ncia, o almenys no ha tingut el contrap\u00e8s del portugu\u00e8s, com ocorre en algun cas similar (pensem en el cas de estat\u00edstica<\/em>). El catal\u00e0 no hi ha dubte que imita servilment \u2014o amb inconsci\u00e8ncia dels usuaris\u2014 la llengua ve\u00efna dominant a casa nostra.\u00a0 I, finalment, cal observar que el basc, que escriu haluzinatu<\/em>, s’ha pogut alliberar d’aquella influ\u00e8ncia.<\/p>\n

Pel que fa a la difusi\u00f3 del mot \u2014o del conjunt de la fam\u00edlia l\u00e8xica\u2014 a les lleng\u00fces modernes, podem dir que apareix primer en franc\u00e8s en el segle XVII. La primera forma \u00e9s l’adjectiu hallucin\u00e9<\/em> (1611), del llat\u00ed hallucinatus<\/em> (participi de hallucinari<\/em>) i despr\u00e9s apareixen hallucination<\/em> (del llat\u00ed hallucinatio<\/em>) i el verb halluciner<\/em> (segons el Tr\u00e9sor de la Langue Fran\u00e7aise<\/em> tret per derivaci\u00f3 de l’adjectiu hallucin\u00e9<\/em>).\u00a0 En angl\u00e8s hallucination<\/em> es documenta per primer cop en el XVII, i hallucinate<\/em>, en el XVIII. En espanyol, la fam\u00edlia tamb\u00e9 apareix en el segle XVII. En catal\u00e0 els mots es documenten \u2014almenys pel que fa a la lexicografia\u2014 el 1803 (diccionari de Belvitges, Esteve i Jugl\u00e0). Que la grafia catalana \u00e9s tribut\u00e0ria de l’espanyola \u00e9s indiscutible. I diferent de la de la immensa majoria de lleng\u00fces del m\u00f3n, que, si tenen el mot, l’escriuen amb hac. No sabem per qu\u00e8 l’espanyol va fer la peculiaritat de llevar la hac a aquestes paraules. Tenint en compte les dades del CORDE, el primer usuari dels mots \u00e9s Feijoo, que alterna halucinar<\/em> i halucinaci\u00f3n<\/em> amb alucinar<\/em> i alucinaci\u00f3n<\/em>. Despr\u00e9s d’un \u00fas inicial vacil\u00b7lant es va imposar la peculiar grafia sense hac.<\/p>\n

B\u00e9, doncs encara que en llat\u00ed hi hagu\u00e9s les grafies hallucinari<\/em>, halucinari<\/em> i alucinari<\/em> \u2014punt en el qual no puc entrar per manca d’informaci\u00f3\u2014, la forma amb hac i amb ela doble \u00e9s la que d\u00f3na origen als nostres mots en les lleng\u00fces modernes, i aix\u00f2 ja justifica la unanimitat de tots els idiomes i la conveni\u00e8ncia que nosaltres tamb\u00e9 ens afegim a aquesta unanimitat. \u00c9s bastant presumible que la proposta ni tan sols ser\u00e0 presa en consideraci\u00f3. No cal esperar-ho. Les autoritats ling\u00fc\u00edstiques i el gremi de fil\u00f2legs, en general, no estan gaire disposats a revisar coses socialment “establertes”, encara que siguin errors monumentals. Per\u00f2 l’advertiment de l’error est\u00e0 fet. \u00c9s ver que l’ortografia \u00e9s un conjunt de convencions i el que \u00e9s \u00fatil i socialment valu\u00f3s \u00e9s que tothom comparteixi aquestes convencions. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s ver que de rectificacions en aquestes convencions l’acad\u00e8mia en fa cont\u00ednuament, i no sempre s\u00f3n canvis indiscutibles. Doncs qui aix\u00f2 signa es proposa fer servir a partir d’ara en aquestes paraules la silenciosa, sofrida i sempre pol\u00e8mica lletra. Sup\u00f2s que el catal\u00e0 podr\u00e0 sobreviure perfectament amb aquesta petita heterod\u00f2xia. I tampoc no passar\u00e0 absolutament res si a aquest modest article no li fa cas ni D\u00e9u. Les coses s\u00f3n aix\u00ed de relatives.<\/p>\n

Finalment, \u00e9s obvi que cal rebutjar de manera absoluta aquest \u00fas modern intransitiu, col\u00b7loquial i foraster, del verb hal\u00b7lucinar<\/em>: “si mires aquest film, hal\u00b7lucinar\u00e0s<\/em>“. Aquest \u00e9s un verb transitiu: alguna cosa ens pot hal\u00b7lucinar a nosaltres (\u00e7o \u00e9s, ens pot provocar hal\u00b7lucinacions, o ens pot deixar hal\u00b7lucinats,\u00a0 com la lectura d’aquest article), per\u00f2 nosaltres no podem hal\u00b7lucinar. Ni que sigui per un tub.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com que aquest \u00e9s un punt pol\u00e8mic, als posse\u00efdors d’un d’aquests dos noms els hem de recon\u00e8ixer la llibertat d’escriure’ls com vulguin, per\u00f2 si es tracta de personatges hist\u00f2rics, que ja han perdut, els pobres, la llibertat d’elecci\u00f3, qui aix\u00f2 signa sempre escriur\u00e0 els seus noms amb hac (Santa Helena, Henric VIII d’Anglaterra, Henric el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1085","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1085\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}