1. Un dia la meva sogra, menorquina, esmolava la garrova amb una consogra, principatina de Montblanc. Parlaven del temps i de la roba. I la sogra amolla a la consogra: «Jo quan arriba es mes d’abril em trec ses calces i ja no me les torn a posar fins a s’octubre». Ja podeu imaginar la cara d’espant de la principatina.

2. Passejàvem per Barcelona i la meva dona va afinar una botiga de dolços i llepolies. Hi entra i adreça la mirada a una tira de contenidors de caramels de diferents colors. Quan la venedora l’escomet, li diu que vol comprar caramels. La venedora demana quina quantitat en vol i la dona diu sense vacil·lar: «Me’n posi un parell d’aquests, un parell d’aquests i un parell d’aquests», assenyalant amb el dit tres pots grossos de vidre. La venedora, tota estranyada de tanta austeritat exclama: «Només en vol sis?».

3. Després d’un llarg desplaçament en auto, arribam a l’hotel que teníem reservat a un petit vilatge de la Catalunya central. Som un munt de família i havíem reservat algunes cambres. Després de fer les formalitats de rigor a una recepció d’hotel i de rebre les claus de les cambres, la cunyada demana a la recepcionista: «Demà a quina hora és es berenar?». La recepcionista resta aturada, sense saber què dir. Al seu costat una altra dona de la casa amolla una exclamació-interrogació de la intensitat de la seva sorpresa: «El berenaaar!?».

A la nostra petita comunitat lingüística es produeixen fallades en la comunicació, de vegades impactants, perquè no coneixem prou el parlar d’altres regions. Els illencs coneixem els mots usuals en el Principat, encara que no els usem normalment, perquè tenim l’oïda avesada a TV3, Catalunya Ràdio o els nombrosos catalans del Principat que viuen entre nosaltres. Però molts no saben o no tenen prou en compte què entendran els principatins quan usam «falsos amics interns» com calces, un parell o berenar. I, d’altra banda, els principatins, menys habituats al parlar insular, ignoren els usos que donam a mots com els ara esmentats. Tot és conseqüència de no tenir una llengua normal i una comunicació normal entre tots els membres de la comunitat lingüística.