|
Amb bones paraules
Son Santjoan
Hi ha un cert nombre de cognoms catalans que remeten al nom d'un sant. Per exemple, Santandreu, un cognom tradicional a Mallorca. Tots aquests cognoms són d'origen toponímic, és a dir, els portadors del cognom Santandreu descendeixen d'algú que era o procedia d'un lloc dit Sant Andreu, i aquest, òbviament, en la majoria dels casos rebia el nom del sant titular de l'església local. La convenció gràfica que se segueix en català consisteix a escriure el cognom no com el topònim (sempre amb dues paraules i totes dues en majúscula) sinó soldat, formant una sola paraula i, naturalment, posant en majúscula només la primera lletra del compost.
Entre els cognoms tradicionals de les Illes n'hi ha una desena d'aquesta classe. La seva grafia tradicional, fixada en èpoques pretèrites en què encara no vigien les normes ortogràfiques actuals, de vegades s'allunya de la forma original i la desfigura, però normalment s'han escrit de manera tradicional amb els dos elements aglutinats. Aquests cognoms són Santacília (reducció de Santa Cecília), Santamaria, Santandreu, Santceloni (escrit tradicionalment Sansaloni), Santcliment, Santjoan, Santmartí (escrit tradicionalment Sanmartí) i Santpol (escrit tradicionalment amb una grafia —Sampol— que no el fa reconeixedor).
Com que és habitual que els propietaris de les possessions designassin aquestes amb el seu cognom precedit (a Mallorca i Menorca) de la partícula Son, es formaren en una època ja llunyana topònims diversos a partir dels cognoms que ara ens ocupen. I així tenim Son Santacília (antigues possessions o rafals del terme de Palma), Son Santandreu (Palma, Petra), Son Santjoan (Alaró, Palma, Sencelles), Son Santmartí (Alcúdia, Muro) i Son Santpol (Andratx, Llucmajor). Com que els topònims formats a partir de cognoms (antropotopònims) s'escriuen normalitzant gràficament aquests cognoms, la manera correcta d'escriure els que he esmentat just ara és la indicada també aquí mateix.
Observem el joc que es produeix entre noms, cognoms i topònims. D'un nom de fonts (Martí) surt la denominació d'un sant o hagiònim (sant Martí); d'aquest surt un topònim, dit en aquest cas hagiotopònim (Sant Martí); d'aquest, un cognom (Santmartí) i, finalment, del cognom surt un topònim, concretament un antropotopònim (Son Santmartí). La cosa encara pot ser més complexa, perquè d'un cognom hagiogràfic pot sortir-ne un hagiotopònim. És el que va passar amb el nom de la vila mallorquina de Santa Eugènia, dita abans popularment Santugini o Santurgini, que correspon a unes terres que agafaren el nom del seu propietari, Bernat de Santaeugènia, íntim col·laborador de Jaume I i primer lloctinent del regne de Mallorca, portador d'un cognom que al seu torn remet a un lloc dit Santa Eugènia (Santa Eugènia de Berga, Osona).
Els Santjoan eren una família vinguda a Mallorca amb la conquesta i extingida en el segle XVII. Però el seu cognom quedà en la denominació d'algunes possessions, entre elles una de Palma sobre la qual es construí l'aeroport de l'illa. Un cognom, doncs, que gràcies a aquest fet esdevindria de difusió internacional. Si no vaig errat, a Mallorca els Santjoan escrivien el seu cognom Sant Juan (però en textos medievals apareix Sant Johan). Cal tenir en compte que Juan és una grafia bastant tradicional per al nom que ara escrivim Joan, més coincident amb la pronúncia que amb l'etimologia. Una grafia aquella que Alcover i Moll van decidit de mantenir —cosa no gaire fàcil d'entendre— a les Rondalles Mallorquines. El fet és que la possessió de l'aeroport en època moderna s'escrivia —a la castellana— Son San Juan, i el topònim es traduí després element per element, per la qual cosa ara tenim Son Sant Joan. En el Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears (2001), publicat pel Gabinet d'Onomàstica de la UIB i que vaig dirigir, es proposa la grafia Son Santjoan, però crec que és l'únic lloc on es prescriu aquesta grafia. No sé per què, en un país amb tants de toponimistes i tants de lingüistes i tants de normalitzadors encara continuam escrivint Son Sant Joan. Si algú ho entén, que ens ho expliqui.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 2 de maig de 2009.
