|
Amb bones paraules
Definitivament, Son Bordoll
No volia parlar més d'aquesta qüestió, a la qual ja he dedicat dos articles, en què deixava la grafia del topònim en certa ambigüitat entre Son Bordoi i Son Bordoll. Però em demanen que em pronunciï clarament. Amables lectors no em permeten una indefinició que jo esperava que resolguessin altres amb més autoritat.
Crec que podem donar per definitiva la proposta de Son Bordoll. Si en els informatius de ràdio i televisió ho diuen amb consonant palatal lateral (com la de Ripoll), no passarà res. També hi diuen Consell i tothom continua pronunciant col·loquialment Consei.
Si es llegeixen atentament aquells articles, es veurà que en cap moment no he defensat com a definitiva la grafia Son Bordoi, com algú ara podria pensar. Sempre he dit que hi ha dues grafies possibles (Son Bordoi i Son Bordoll) i que cal estudiar el cas molt bé abans de prendre una decisió. Una decisió que, tanmateix, al final, s'haurà de prendre.
Per a establir la grafia més adequada d'aquest topònim, que aviat serà el nom d'una barriada de Palma, cal tenir en compte:
1) La grafia normalitzada del cognom que tradicionalment s'ha escrit Bordoy. A Els llinatges catalans Moll escrivia: «Sembla derivat de l'adjectiu bord, però és més probable que sigui una variant de Bordoll o Bardoll, topònim del Conflent». En casos com aquest és un bon criteri, davant un dubte, optar per la grafia que representi menys canvi respecte de la pràctica tradicional. Per això Moll, davant la possibilitat que el cognom fos derivat de bord, degué optar per Son Bordoi quan va revisar el Corpus de Toponímia de Mallorca (1962) de J. Mascaró Pasarius, i aquesta grafia ha repetit la Gran Enciclopèdia de Mallorca i altres reculls toponímics. També potser per altres raons que més avall explicaré.
La derivació de bord, tanmateix, és molt poc versemblant. A diferència d'altres cognoms que són derivats amb el sufix -oi (Mudoi, de mut, o Xicoi de xic) i que tenen la o oberta, Bordoi o Bordoll du la o tancada. Per contra, Bordoll, amb aquesta grafia, és un cognom estès per tota la nostra geografia, també amb la variant Bardoll. És quasi segur que es tracta d'un cognom lligat al topònim Bordoll, un lloc del Conflent integrat en el municipi d'Orellà. A la Catalunya del Nord hi ha el cognom escrit Bourdouil, que no és més que Bordoll amb una grafia francesa que reflecteix la pronúncia nord-oriental del topònim (Burdull). Topònim i cognom també estan documentats amb la forma Bordoyl, grafia antiga que representa el fenomen de la iodització, que trobam en aquesta paraula. A més, tenim documenades, també a Mallorca, persones amb aquest cognom precedit de la preposició de (de Bordoy, de Bordoyl), cosa que demostra clarament l'origen toponímic del cognom. El 1318 apareix documentat a Felanitx un Ramon Bardoll (R. Rosselló, Cronicó felanitxer). La grafia normalitzada d'aquest cognom, doncs, no és altra que Bordoll.
2) Un cop establerta l'etimologia del cognom, cal demanar-se si un topònim format damunt ell, com Son Bordoi o Son Bordoll, s'ha d'escriure amb el cognom normalitzat. En principi, això és el que es practica generalment amb tots els antropotopònims, sigui quina sigui la forma tradicional: escrivim —o hauríem d'escriure— Son Lledó i no Son Lladó, Son Fortesa i no Son Forteza, Son Pisà i no Son Pizà, Son Pacs i no Son Pax (i, ai las, Son Cervera i no Son Servera). Personalment crec que les grafies normalitzades dels cognoms i dels topònims han de servir per a escriure aquests darrers d'acord amb la correcció gràfica i l'etimologia, però no són convenients si promouen una alteració fonètica de la paraula. Villalonga no s'ha de "normalitzar" en Vilallonga, perquè Vilallonga i Villalonga (i Villaronga) no són grafies sinó variants formals d'un cognom, i les variants formals en aquest cas s'han de respectar.
La qüestió és si Bordoll i Bordoi són dues grafies o dues variants formals. O si escriure Son Bordoll durà a un canvi fonètic no desitjat. Crec que ha de prevaler la idea que són dues grafies, com en tots els casos de paraules amb iodització, encara que avui la dicció formal tendeixi a la pronunciació no ioditzada. Però, a més, ja hem començat el camí: tots els topònims amb cognoms que tenen iodització, si són d'etimologia clara, ja s'escriuen amb ll (Son Brull, Son Ventallol).
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 6 de novembre de 2010.
