|
Amb bones paraules
Municipis amb "cognom"
Quan dues persones tenen el mateix nom, no queda més remei que posar-los un sobrenom per a identificar-les correctament. D'aquesta manera, en temps llunyans, van aparèixer els cognoms, que no són més que malnoms oficialitzats i transmesos de pares a fills. De la mateixa manera, quan dos nuclis de població o dos municipis tenen el mateix nom, hom els posa un "sobrenom" per a evitar confusions. L'existència de diversos municipis que porten el nom de Vilafranca, per exemple, ha creat la necessitat de distingir entre Vilafranca de Bonany, Vilafranca del Penedès o Vilafranca de Conflent. Aquests diferenciadors es creen o "s'inventen" de les maneres més diverses. Sovint s'agafa el nom de la comarca, però en altres casos es pot agafar un topònim relacionat amb el lloc o qualsevol altre motiu. D'aquests complements n'hi ha que tenen una llarga tradició i altres que són molt recents, com els dels municipis independitzats en època moderna. A Mallorca alguns han arribat a ser estrafolaris: qui no recorda el famós Campos del Puerto?
Aquí la qüestió és quin àmbit s'ha de prendre en consideració a l'hora de posar aquests diferenciadors afegits al topònim inicial. Molt sovint s'actua amb criteris d'Estat, però nosaltres pensam que s'ha de partir de la comunitat lingüística, atès que el topònim és abans que res un element d'una llengua i els mecanismes d'identificació o diferenciació es fan amb recursos lingüístics. A les Balears podem dir que aquest és un tema mal resolt, com ho és la toponímia en general. Tenen un diferenciador consolidat els municipis d'Eivissa amb nom de sant i quatre municipis mallorquins (Lloret de Vistalegre, Sant Llorenç del Cardassar, Santa Maria del Camí i Vilafranca de Bonany). Haurien de tenir un diferenciador Alcúdia, Muro, la Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida i segurament el Castell (el Castell de Sant Felip). La Pobla, que és el més fàcil de resoldre, atès que disposam d'un nom històric, ha de ser indiscutiblement la Pobla d'Uialfàs. Diguem de passada que l'oficialització de la variant "vulgar" i oral sa Pobla, tirant per la borda tota la tradició culta multisecular, va ser una aberració toponímica de la qual alguns suposats entesos en llengua seran responsables davant la història. Pretendre diferenciar amb l'article la Pobla d'Uialfàs d'altres viles dites la Pobla (de Segur, de Lillet) és part d'aquesta aberració.
D'altra banda, consider que hi ha dos municipis mallorquins que tenen un diferenciador sobrer i abusiu: Maria i Mancor. Maria no es pot confondre amb res. Si algú no sap diferenciar Maria i Santa Maria o pensa en un municipi d'Almeria en sentir aquest nom, és que té alguna cosa malament. I fa pena veure que ara els "ciutadans" se'n van a Maria de la Salut, com si hi hagués un caramull de Maries per aquests contorns. El Mancor de la Vall és degut, diuen, a la facilitat dels carters per a dur a Manacor les cartes destinades a aquella vila. Però potser seria millor, abans de canviar el nom dels llocs, ensenyar els carters de llegir.
Les capitals i grans ciutats no han de dur cap complement per causa de referències exteriors. Per moltes Barcelones i Valències que hi pogués haver, les nostres capitals són Barcelona i València i res més. En aquests casos un diferenciador complementari és un element empetitidor, que pot arribar a ser degradant. Hem hagut de lluitar molt per a suprimir el "malnom" de Palma, el foraster de Mallorca, i ara que ha estat esborrat dels registres oficials, haurem de lluitar per a esborrar-lo d'alguns usos quotidians (com ports i aeroports). Dit tot això, algun dia haurem de parlar extensament del Ciutadella de Menorca.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 25 de juliol de 2009.
