Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Lloc de treball, lloc de feina

En el Principat els mitjans de comunicació i els papers oficials diuen lloc de treball (com a la frase «el tancament d'aquesta empresa representa la pèrdua de 400 llocs de treball»), mentre que a Mallorca és més habitual el sintagma lloc de feina. Això darrer és un fet que sorprèn la gent del Principat, i algun sistema automàtic d'observació de la neologia ha detectat lloc de feina com un neologisme, ço és, una "novetat". En qualsevol cas, es tracta d'una discrepància que constitueix tot una anomalia terminològica que no hauria d'existir.

La delimitació semàntica entre treball i feina és força complexa, i l'anàlisi a fons dels diccionaris no serveix per a treure'n el trellat. A Mallorca treball i treballar són paraules molt poc usades en la llengua popular. Com se sap, aquí es diu fer feina, no treballar. Treballar pot tenir el sentit d'esforçar-se per a aconseguir una cosa (hem treballat molt perquè tot sortís bé), però això és tot. Aquí tothom va a la feina, queda sense feina, cerca feina o té molta feina. Per això a Mallorca es percep lloc de feina com a més genuí que lloc de treball i no sembla que hi hagi disposició a renunciar al sintagma així com així.

Lament no poder manifestar-me a favor d'una de les dues opcions terminològiques. Em sembla que el problema no és només en els mots treball o feina, sinó també, o més aviat, en la paraula lloc. És evident que lloc de treball (o lloc de feina) és un calc de puesto de trabajo. Aquí no fem altra cosa que calcar. I, a més, no sembla una traducció reeixida de tot. Com dèiem dissabte passat, en català no tenim una paraula que tenen totes les llengües romàniques (fr. poste, it. i port. posto, esp. puesto, occ. pòst, rom. post), ben diferenciada semànticament dels equivalents del mot lloc. Això fa que nosaltres tendim a carregar els significats d'aquella paraula damunt el nostre lloc, però fer-ho mecànicament i absolutament porta a moltes solucions desencertades.

Per al concepte de puesto de trabajo la majoria de llengües usen normalment un terme univerbal que també designa l'ocupació en general: el francès diu emploi (création d'emploi, on a suprimé 400 emplois), l'italià, impiego, el portuguès, emprego, i l'anglès combina job i employment (comptable i no comptable respectivament). És ver, però, que en alguna d'aquestes llengües hi ha certa variació: l'espanyol també té empleo, paraula preferida en alguna fórmula, com suspensión de empleo y sueldo, i l'expressió creación (o destrucción) de puestos de trabajo podria ser també creación (o destrucción) de empleos (o empleo). I l'italià, a més de creare impieghi, també pot dir creare posti di lavoro).

En català tampoc no tenim —més desgràcia— el verb germà de employer, employ, emplear, impiegare, empregar, provinents del llatí implicare (amb la particularitat que l'espanyol emplear no deriva d'aquest verb llatí sinó directament del francès employer —altrament seria emplegar—, igual que també l'anglès employ). Ni tenim el germà de emploi, employment, empleo, impiego i emprego, ni l'equivalent etimològic de employé, employee, empleado, impiegato i empregado, si bé hem acollit el terme empleat, amb forma castellana i isolat del seu conjunt natural. Si tinguéssim aquests mots, serien emplegar, emplec i emplegat. Bé, matisem que a la Catalunya del Nord sí que tenen aquestes paraules i que la llengua medieval se servia del verb emplegar. Però tenim la paraula ocupació, que també aquí podria fer algun servei. No sembla gens desencaminat parlar del catàleg d'ocupacions d'una empresa o de la creació o destrucció d'ocupacions. Ocupacions, ocupació, desocupació i desocupats, al cap i a la fi, —vegeu l'article de fa dos dissabtes— formen un grup lèxic coherent que ens podria alliberar de certes dependències.

No vull arribar a cap conclusió definitiva; només trec el tema a reflexió. I remarc que la solució lloc de treball (o de feina) ens deixa sense poder fer la distinció que fan les altres llengües: lugar de trabajo i puesto de trabajo (o empleo), lieu de travail i emploi, workplace i job, luogo di lavoro i empiego (o posto di lavoro), lugar de trabalho i emprego. La distinció és útil, i si la volguéssim practicar, tenir un bon lloc de feina (o de treball) podria ser una cosa així com treballar a un local amb aire condicionat, amb bones vistes i amb belles plantes d'interior.

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 21 de febrer de 2009.

Tots els articles