Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Llengua, gènere i sexe (V). Els simpàtics i la simpatia

Una altra recomanació per al llenguatge "no sexista", totalment "desrecomanable", és la substitució del "masculí" genèric per una paraula formada amb un sufix col·lectiu o per una paraula abstracta que en rigor té un altre significat. Un exemple del primer cas seria el professorat en lloc de els professors, i un exemple del segon cas —típic i emblemàtic— seria la ciutadania en comptes de els ciutadans.

El tema del sufix –at amb valor col·lectiu (professorat, alumnat, etc.) ja el vaig tractar en un article passat (24-1-2009), on defensava que generalment aquestes paraules són castellanismes llampants, motiu suficient per a rebutjar-les. Ara parlaré de l'altre recurs.

L'ús d'una paraula en comptes d'una altra, quan els dos mots designen realitats contigües, es diu metonímia. Per exemple, referir-se a un escriptor dient una ploma brillant (si ara creàssim la metonímia potser hauríem de dir un processador de textos brillant, però sembla que no queda gaire poètic). La metonímia és un recurs literari associat a la creativitat dels parlants o escrivents i que serveix per a acomplir les funcions lúdica i artística (emotiva) de la llengua. O, pel cap baix, per a evitar repeticions i donar varietat a l'ús de la llengua. Els parlants saben, tanmateix, que un escriptor no és una ploma i que la metonímia està bé en determinats contextos i amb determinades finalitats. Amb tot, la metonímia ha estat històricament un factor de canvi lingüístic i de transformació del significat d'algunes paraules, cosa que no exclou que pugui ser també un factor de distorsió del sistema lingüístic i focus d'ambigüitats i, per tant, d'empobriment.

Un tipus particular de metonímia, el que ara ens interessa, és la substitució d'una paraula que designa un conjunt de persones per una altra que designa una qualitat abstracta posseïda per aquestes persones. Algunes d'aquestes metonímies han arribat a fixar el nou significat d'alguns mots, recollit en els diccionaris. És el cas de noblesa o joventut, que en primer terme signifiquen una qualitat abstracta i, de més a més, el conjunt dels nobles o el conjunt dels joves. Ara bé, promoure indiscriminadament aquest tipus de metonímia en nom del llenguatge "no sexista" —cosa que implica el rebuig dels mots regulars— és un abús de llenguatge que no porta més que inconvenients. Els manuals de llenguatge "no sexista" en curs proposen l'ús sistemàtic d'aquest recurs, que deixa de ser una figura literària per a esdevenir una substitució lèxica. No sols recomanen les metonímies que ja estan en circulació —sovint per motius aliens a la qüestió del gènere—, com la substitució de els ciutadans per la ciutadania, els oients per l'audiència, els propietaris per la propietat, etc., sinó que en proposen moltes més, com el canvi de els nens per la infància, els adolescents per l'adolescència, el Col·legi d'Advocats per el Col·legi de l'Advocacia, i n'hi ha que arriben a demanar que es digui la biologia en comptes de els biòlegs, la delegació en comptes de els delegats, la consergeria en lloc de els conserges i la tutoria en lloc de els tutors. Tot un programa perquè la llengua esdevingui un instrument per a qualsevol cosa menys per a entendre'ns. Presa aquesta via, no se sap fins a on es pot arribar: potser a confondre els rics amb la riquesa, els catòlics amb el catolicisme i els simpàtics amb la simpatia.

Davant aquest malmenament i empobriment de la llengua, la cosa més assenyada és reivindicar la precisió terminològica, cosa sempre saludable i necessària. Els simpàtics són els simpàtics —de qualsevol sexe, és clar— i la simpatia és la simpatia.

Continua aquí.

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 18 d'abril de 2009.

Tots els articles