|
Amb bones paraules
Més sobre la pronúncia dels cognoms
L'article de dissabte passat sobre la pronunciació del cognom Bauzà ha generat un munt de correus electrònics en què diverses persones em posen qüestions sobre la recta pronúncia d'alguns dels nostres cognoms. En aquest article miraré de respondre-les.
Primer va ser el cognom i després la seva escriptura. Els cognoms són com són, amb els sons que sempre han tingut, i així com s'han pronunciat sempre els hem de pronunciar. La grafia dels cognoms es va fixar posteriorment i va estar condicionada per múltiples variables: el grau de coneixement de les normes gràfiques de la llengua que tenien els funcionaris que els consignaven als papers, l'arrelament d'una grafia en la tradició d'algunes famílies, especialment les de les classes superiors, la presència de variants fonètiques regionals o locals, la castellanització, etc. Per això un mateix cognom pot tenir diverses variants gràfiques i en algun cas fonètiques. Ferrer i Farré, Bellver i Vallvé, Batllori i Vallori, Caballé i Cavaller, Jané, Janer i Gener, Baqué i Vaquer, etc. Davant aquest petit caos onomàstic, els cognoms tenen una forma considerada la forma normalitzada, voluntària per a cada persona portadora d'un cognom que la identifica individualment però obligatòria en els casos en què un cognom passa a ser patrimoni col·lectiu, per exemple quan passa a ser part d'un topònim (Son Lledó, Son Cervera).
De vegades la grafia dels cognoms reflecteix un tret fonètic d'una àrea dialectal determinada. Per exemple, Puyol reflecteix la pronunciació "ieista" de la jota intervocàlica pròpia de l'àrea del Pallars (la y és una grafia tradicional en català), Putxol reflectiria una pronúncia pròpia de l'Horta de València, mentre que aquesta mateixa pronúncia sota grafia castellanitzant és Puchol. Igual passa amb Pujal, Pujals, Puyal, Puyals o Puchals. O amb Fillol i Fiol, Mallol i Mayol, amb les segones formes que reflecteixen la iodització del parlar insular. Crec que parlant de persones amb aquests cognoms la cosa més recomanable és respectar en la pronúncia aquestes particularitats dialectals, car d'altra manera alguns podrien restar força distorsionats.
Allò que s'ha d'evitar és que una grafia arbitrària o errònia ens dugui a fer malbé la forma genuïna d'un cognom. Tots els mallorquins sabem perfectament quina és la pronúncia dels cognoms tradicionals de l'illa, i fins ara ningú no s'ha errat per culpa d'una grafia inadequada, encara que sigui antiga. Tots pronunciam correctament Bauzà (essa sorda), Pizà (essa sonora), Alzamora (essa sorda) i Zaforteza (primera z sorda i segona sonora). Però la gent de fora de l'illa pot caure en una pronunciació errònia, com succeeix a moltes persones del continent quan diuen el nom de Sebastià Alzamora, que pronuncien amb essa sonora, perquè sotmeten el cognom a les regles de la lectura de paraules ben escrites. El mateix passa a Quim Monzó, que veu com regularment li deformen el cognom, que, malgrat la grafia, s'ha de pronunciar Montsó, com la ciutat que l'origina.
Deia abans que els mallorquins saben pronunciar tots els cognoms tradicionals de l'illa. Haurem de matisar, perquè darrerament la força d'una determinada escriptura du molta gent a pronunciar alguns cognoms de manera errònia. Revisem aquests cognoms per a no caure en l'error: Rullan, Allès, Dezcallar, Vallori o Balle s'han de pronunciar de la manera que ens indiquen les grafies normalitzades d'aquests cognoms (Rutlan, Al·lès, Descatlar, Vatlori i Batle). La distorsió gràfica d'alguns cognoms pot arribar a produir una vertadera falsificació. Hi ha algun Valle pel continent, d'aparença tan castellana, que no és més que un Batle escrit amb la grafia més matussera imaginable.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 20 de març de 2010.
