|
Amb bones paraules
Bolígrafs i quiròfans
Un aspecte impactant —si s’analitza en profunditat— de les llengües subordinades és la impossibilitat de tenir un lèxic propi, almenys pel que fa al que s’ha format en el temps que dura la subordinació. Durant uns quants segles el català ha denominat totes les realitats noves simplement agafant les paraules amb què l’espanyol designa aquelles realitats. Les postures adoptades davant aquest fet pels agents de planificació de les normes d’ús lingüístic poden ser molt variades, i també cal dir que cada paraula nova introduïda al català procedent de la llengua dominant s’associa amb unes determinades facilitats o dificultats pel que fa al tractament del fet, més enllà d’una simple adaptació fonètica i gràfica.
Podem agafar com a exemple del que diem les paraules bolígraf i quiròfan, introduïdes en el segle XX. Les dues paraules tenen la particularitat que entre totes les llengües del món només són usades per l’espanyol (i pels seus satèl·lits “autonòmics”). Són creacions espanyoles i només espanyoles. Com tantes altres, van sortir del cap d’una persona i després feren fortuna. Concretament, hem llegit que quirófano va ser “inventat” pel metge Andrés del Busto els darrers anys del segle XIX per a designar un establiment sanitari on les operacions podien ser observades de darrere un vidre. L’inventor del mot agafà els elements grecs kheir (‘mà’), que apareixia a cirugía (kheir i urgia ‘feina de mans’), i phainein (‘mostrar’), que apareixia a diáfano. Mesclant quirúrgico i diàfano va sortir quirófano. L’altra paraula, bolígrafo, que alguns lingüistes hispànics consideren execrable, és una mescla d’un element espanyol (bola) i d’un element grec (grapho, procedent del verb graphein ‘escriure’), i s’ha dit que va ser encunyada el 1946 per l’industrial català Amadeu Árboles, que en va fer una marca registrada (a nom de la seva mare, Antònia Vidal). Abans, aquest nou i revolucionari instrument per a escriure es va dir a Espanya pluma atómica, mentre que a l’Argentina es digué birome (del cognom de l’inventor, Laszlo Biro, i el del seu soci,Meyne, que en aquell país en feren una gran promoció) i en alguns països europeus, biró. L’Acadèmia espanyola no va incorporar el mot bolígrafo al seu diccionari fins al 1970, tot i que feia dècades que tothom la usava tranquil·lament.
He triat com a exemple aquestes dues paraules, a més, perquè una és admesa per l’Institut d’Estudis Catalans (bolígraf) i l’altra no (quiròfan). Les raons són comprensibles: a diferència d’altres paraules amb l’element quiro- (quirúrgic, quiromància, quirògraf, quiròpter), que són termes universals, quiròfan és una paraula únicament espanyola que té un fàcil substitut (sala d’operacions), perquè aquest és el terme que usen més o menys les altres llengües. Emperò per a bolígraf no tenim un substitut fàcil, perquè no hi ha un terme universal, sinó que cada llengua ha fet la seva “invenció” terminològica. I quan això passa, trobar una solució per a substituir un hispanisme requereix dues coses molt difícils com són la creativitat i el consens. Això sense tenir en compte l’opció, tan legítima com les altres, que diu que “ja està establert així” i no en parlem més.
Efectivament, per a l’instrument d’escriure les solucions adoptades per les llengües europees són diverses. En anglès es diu ballpoint pen (ploma amb punta de bolla); en francès, stylo à bille (ploma de bolla), o stylo-bille, o pointe-bille o bic (del gran fabricant Marcel Bich); en italià, penna a sfera; en portuguès, (caneta) esferográfica; en alemany, Kugelschreiber (instrument per a escriure d’esfera); etc. En general, es parteix del nom de ploma, l’instrument predecessor, incorporant-hi algun element que expressa la idea central de punta esfèrica. En català potser haurem de menjar bolígraf per a sempre; és a dir fins que s’inventi una altra cosa, que, si les coses no canvien, tindrà el mateix nom que en espanyol. Tanmateix, com que no hi ha res que hagi de ser necessàriament definitiu, puc fer algunes propostes per si de cas: un esferogràfic, o, més curt i col·loquial, un esfero, un puntaesfera, o una que em cau especialment simpàtica i que no em direu que no quedaria ben bé: un puntabola. Si el metge del Busto va inventar quirófano i l’emprenedor Árboles, bolígrafo, nosaltres també podem fer d’inventors. Si la parauleta esdevé ús general o queda registrada només en aquest article, això ho veurem d’aquí a vint anys. O no.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 18 de setembre de 2010.
